Sin reflexión 2.0

Data Estel·lar bolcada 20200503


Jordi de Arriba isabadell 20200502:

Hi ha garanties que quan la pandèmia passi la humanitat hagi pres nota i fet certa autocrítica? Cap ni una. Més aviat molt dubtes. Però si el cel ara està més maco que mai des de qualsevol racó de la ciutat, si l’aire és més pur, si se senten els ocells com feia anys que no passava i els parcs semblen boscos és perquè durant mes i mig l’ésser humà ha fet un pas enrere obligat per un virus que s’escampa com la pólvora i colpeja més els més febles. Frenar ha aturat la propagació del virus. I també ha sentat molt bé a l’ambient.

Vaaaaale. Alguien que cobra por escribirlo dice lo mismo que la maginoteca. Uf. Qué descanso.

La droga del deporte, que tiene sus tiendas de venta de drogas y stands en hipers, super y centros comerciales, que lleva a que las aceras hace años que hayan sido copadas por corredores que no se pueden parar si hay alguien parado, sentado, caminando, o si el semáforo está rojo ha llevado a una situación de estupidez colectiva plenamente aceptada: los deportistas sin deportividad pasan primero y podrán hacer el chuleta durante horas.

Uno que ha pensado en todo el país:

El sabadellenc que va veure venir el coronavirus: “vaig deixar d’anar a classe i sortir al febrer” isabadell 20200501

Extractes de l'entrevista a l'estudiant de Belles Arts i veí del barri de la Creu de Barberà (Sabadell) David González:

Al veure que s’imposava una quarantena a Wuhan i ciutats del voltant (uns 68 milions de persones) començant el 23 de gener la meva inquietud es va confirmar.
Com estaves tan ben informat?
Sempre intento llegir molt, però el que em va donar seguretat i confiança en la qualitat de la informació, articles i assaigs que llegia és el fet de contrastar molt les fonts. Vaig tenir la sort de trobar una comunitat-fòrum a internet que compartia aquesta dinàmica de lectura i contrast en la qual vaig poder col·laborar (i compartir les meves pors) durant un temps. A finals de gener érem uns 80.000 membres, ara mateix es compten per sobre dels dos milions. Allà va ser on vaig aprendre sobre els primers màrtirs de la pandèmia, la doctora Ai Fen, el doctor Li Wenliang, el vídeoblogger Fang Bin i l’advocat i periodista Chen Qiushi. Tots ells, a la seva manera, van donar les primeres veus d’alarma sobre la pandèmia. En aquells moments el govern de la República Popular de la Xina feia tot el possible per evitar la transparència, per dir-ho d’una manera suau.

 Finals de gener: Demana a pares i avis que només vagin a visites indispensables del metge, que acumulin menjar i que no agafin l'autobús.

El 12 de març entra a la web de La Moncloa i els demana mesures. Isabadell no posa ni enllaços actuals sobre la situació d'aquells xinexos morts o acallats ni el missatge tramès a La Moncloa ni el nom ni enllaç del fòrum d'internet.
(...)

Moncloa et va respondre. Ho esperaves?

La veritat és que no esperava cap resposta.

I quina va ser la seva resposta?
Em va semblar que la resposta era una mica genèrica … adjuntava alguns gràfics amb un creixement exponencial previst per a les següents setmanes que qualsevol podia calcular. Dos dies més tard es va anunciar l’estat d’alarma. Per descomptat que no va ser a causa de la meva carta, però vull creure que vaig fer el mínim que estava a les mans.
Com és possible que un ciutadà com tu sabés el que anava a passar abans que el Govern?
No crec que no ho sabessin, el que vull creure és que (erròniament) van preferir evitar aquest pànic generalitzat. Fins que no hi va haver més remei. Com qualsevol crisi, sembla que queda molt lluny fins que creua la frontera. Això, per a mi, mostra una falta de solidaritat amb tots els països que es van veure generalment afectats abans que nosaltres i invalida els esforços d’aquests.

(...)

Què recomanes que fem?
Que no relaxem cap de les mesures que hem pres fins a la data fins que hi hagi una tendència clara. Que personalment no ens hagi afectat encara no vol dir que sigui hora de relaxar-se, sinó que les mesures han funcionat. Cada individu pot per la seva banda evitar un gran nombre de contagis tenint molt present la possibilitat de transmissió asimptomàtica.