El poltrones Puigneró diu que els treballadors escalfen la cadira

Data Estel·lar poltronística Dimecres 20200520

No ho farà mai però ens demanem per salut democràtica, institucional, ètica, de gestió pública QUAN DIMITIRÀ I TORNARÀ TOTS ELS DINERALS QUE HA COBRAR el Gens Honorable conseller Jordi Puigneró i Ferrer.

 Posarem les declaracions segons els documents de diferents sindicats, als quals demanem un change.org per demanar la seva dimissió amb la veu més alta possible, que aquest individu, que ha viscut en una poltrona pública cobrant dels nostres impostos de manera indecent, mai més no torni a insultar els treballados ni públics ni privats, que mai més no torni a trepitjar ni Administracions Públiques ni empreses vinculades que fan negoci amb les privatitzacions i els serveis a l'Administració, que marxi a algun lloc fosc on cap contribuent ni cap treballador públic no se'l trobi:

Com que lamentablement, els mitjans de comunicació espanyols només són variacions d'una tele local madrilenya, no faran escarafalls d'aquestes declaracions del govern català contra els treballadors públics catalans, que porten mesos posant a casa seva  l'oficina, l'espai, la taula, la cadira, l'ordinador o ordinadors, l'electricitat, l'internet, el telèfon (perquè cal trucar i agafar trucades), la impressora (perquè telemàtic i digital vol dir que cal imprimir allò que diuen que no cal imprimir més que mai: mal disseny, mal cap) i més temps que mai. Als treballadors privats també els hi sonarà tot això, és clar.

CCOO FSC (Federació de Serveis a la Ciutadania) DOCUMENT INFORMA18.05.2020 69/20

Denunciem la falta de respecte del conseller Puigneró envers les treballadores i treballadors públics. El conseller Puigneró ha declarat sobre les persones que treballen en el sector públic:“Allò d'anar a escalfar la cadira i fitxar s'ha acabat”.I també: “el teletreball equival a un augment de sou”.CCOOretraiemal conseller la falta d’empatia i de respecte. Les treballadores i els treballadors públics estan sostenint els serveis i l’administració públics fins i tot en les condicions precàries de la crisi sanitària i malgrat les temeràries retallades en sanitat, educació, seguretat, serveis socials i administració pública que es van patir entre 2011 i 2014 i que mai s’han recuperat.CCOOrecordem que el teletreball real durant el confinament està suposant un increment enla jornada mitjanade dues hores diàries. Les treballadores i treballadors estan costejant el material de treball i els consums, i en convivència amb l’atenció a les seves famílies.Cal corregir aquestes condicions mitjançant una negociació seriosa de les condicions de teletreball al si de la Mesa General de Negociació

CSIF Mesa Sectorial 18 05 2020

Denunciem les lamentables declaracions del conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública (de polítiques digitals no ho sabem, però d’Administració Pública ben poca cosa) que es va expressar en una entrevista en els termes següents, referint-se als treballadors públics: “allò d’anar a escalfar la cadira i fitxar s’ha acabat... El teletreball equival a un augment de sou”. No cal fer cap comentari.

 Sí que cal fer-ne, de comentaris: cap agressió sense resposta. Aquest paio sap el que diu: sap que parlar malament dels funcionaris equival a soscavar drets laborals dels treballadors públics i privats (si els privats encara poden perdre'n més) i equival a preparar els terrenys per a privatizar encara més i precaritzar encara més en mans d'alguns amics del règim i d'alguns florentins.

L'IAC-Catac afegeix dades sobre la feina del personal al servei de la Generalitat (n'hi ha de funcionaris, amb lloc segur, n'hi ha que ocupen plaça de funcionari però que són interins i que poden dir adeu a la feina tot d'una; n'hi ha de laborals, que no tenen el lloc fix encara que costi fer-los fora i hi ha gente contractada tipus ETT que sembla que són uns privilegiats però no és així): 

En relació al teletreball demanem que es faciliti el maquinari necessari a tot el personal. Cal tenir en compte que moltes persones estan teletreballant des del primer dia amb mitjans propis que poden no ser adequats i dificultar molt la feina. Altres persones poden no tenir mitjans i altres no poden instal.lar el programari necessari en els seus portàtils. Per tot això, és urgent que es doti a tothom de portàtils que els permetin fer la feina des de casa amb garanties. Sembla que hi ha el compromís d’avançar en aquest sentit.

El mateix Feixisme català que permet la mort dels ancians des del 1980 (primeres eleccions autonòmiques) en no haver creat una xarxa sòciosanitària de residències d'ancians perquè no han volgut, perquè tenen molts amics per péixer, i S'APUGEN ELS SOUS:

El Diari Oficial de la Generalitat del 09.04.2020 publica el Decret Llei 11/2020, de 7 d’abril, relatiu a mesures econòmiques, socials i administratives per pal·liar els efectes de la pandèmiagenerada per elCovid-19 i altres de complementàries. El Govern de la Generalitat aprofita aquest Decret Llei per a afegir la Disposició Adicional quarta per apujar les pensions dels alts càrrecs, entre d’altres també la dels expresidents de la Generalitat i als seus familiars. Cal dir que els sous i pensions d’aquests alts càrrecs estan dintre de les pensions i sous més alts de la classe política a tot l’Esta

Mireu la trajectòria, Jordi Puigneró i Ferrer és nat al 197. Tot acabat el biberó, passa per JNC, CDC, l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès (lògicament), CiU, SG Telecomunicacions (la qual ja ens indica que és un inútil, perquè l'Administració digital de la Generalitat fa aigües per tot arreu des de sempre), dels que van dur la part tecnològica del fals referèndum falsament democràctic amb una única resposta vàlida i va dur el ciber-colpisme des de la Generalitat de Catalunya (es van carregar la institució, i ell va ser un dels grans culpables: malaguanyada generació dels anys 1970), conseller de Polítques Digitals i Administració Pública... és a dir, un paio que porta cobrant sense pegar brot tota la vida, i específicament fa 7 anys.

L'Administració Pública de la Generalitat de Catalunya té unes pàgines webs, unes comunicacions tant internes (per als treballadors) com externes (per als ciutadans) que són bàsicament un desori, un desastre, una ineficàcia plena d'ineficiència. 

De vegades, les pàgines web privades parlen de tenir un grata experiència perquè són conscients del mal disseny habitual, de la dificultat d'ús.

És una bírria tot el contingut -ja en vam parlar a l'inici del confinament- i el format dels menus, de pàgines que es col·lapsen (feu la preinscripció), de dissenys incorrectes (intenteu treure una nòmina en PDF).

I està privatitzat i subcontratat des de les ordinadors que no han arribat a l'alumnat que no en tenia però que es van entestar en dir que tothom n'havia de tenir, en mig del confinament. 

Quan no li donen a uns amics de T-Systems (fililal de Deutsche Telecom, no siguie que l'imperi de la Merkel es queixés) és a Telefónica i les seves sucontractes en la forma final de falsos autònoms que no donarien a l'abast si només passessin per una de les unitats de feina, on hi ha com cent ordinadors, armaris rack, servidors, xarxes, connexions amb impressores i mil latres

 Aquest és el dia a dia dels treballadors de l'Administració Pública: forumlaris i aplicatius web que ningú no sap qui ha confeccionat, però que semblen fet sempre per desinformàtics i per desdissenyador i per despolitòlegs i per destècnisdemarketing... el país del Des, diria Gianni Rodari, que és dolent perquè es comunista, pensarà l'ultradreta neoliberal i corporativa catalana.

Si truqueu als Serveis d'assistència... són telefonistes teleoperadors, no són informàtics. I són d'empreses privades o poc públicques, res de funcionaris perquè la ultradreta catalana odia el sistema de provisió democràtica en forma de funcionariat i ho va demostrar des de la crisi del 1993: de fet, ha fet només convocatòries de concursos-oposició al 1999, al 2008 i gairebé res més, en qüestió d'Administració d'àmbit general: pocs recursos humans per atendre la població catalana expliquen en bona part la davallada de Catalunya que no pot fer front a cap dels reptes del segle XXI.

Un gestor inútil i poc democràtic insulta els treballadors amb la idea de soscavar la legitimitat de l'Administració Pública de cara a la societat.