Data Estel·lar resdenouversió19 Diluns 20200316
 |
| Faro al Diari de Tarragona del 20200316 |
Res de nou. Només que afloren gairebé tots els defectes dels que ens queixem des de fa 20 anys, o uns 10 en aquest blog.
La brutícia amagada rera contractes de FCC a municipis, transports públics, etc.
La insolidaritat.
La precarietat laboral i el fet que només es parli d'empresaris i mai, o molt secundàriament, de treballadors... el resultat són metros farcits a Barcelona i Madrid.
I els transportistes o repartidors.
I les retallades que es remunten, no a avui, sinó al 2003 o 2004, quan ja sabíem que el Taulí de Sabadell tancava PLANTES SENCERES per estalviar.
I allò que repetim: les castes, les dinasties, el nou règim feudal de gent que són fills i filles, nebots i nebodes dels que es van ficar en partits, en empreses, en llocs de cobrar molt i fugir ràpid.
I el mal de les vaques boges: quan sortia la ministra dient que ella es feia un brou la mar de bo amb carn de vedella i es protegien els empresaris, una altra cop, a base de dir: si no és res, això és a fora que mengen vaques velles.
I un indepedentisme sectari que ha perdut el rumb i que tenia més la idea de fer una independència per la porta del darrera tancant fronteres pel virus amb Espanya que altres coses...
I un espanyolisme ridícul que malpensa de qualsevol debat.
El fracàs de tot el que explicaven a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UAB: que era molt bo això de distribuir els recursos al lloc on fossin més barats. Ara no hi ha producció industrial de res a Espanya. Una empresa basca que fa mascaretes, sense capacitat suficient i prou. Merkel ja advertia a principis de març de 2020 que els principis actius de molts medicaments es fabricaven a Xina.
Itàlia és del G-7... de fet, és del G-7 o G-8, els 7 o 8 països més industrialitzats, gràcies a la part Nord. Malpensem, vinga: quanta gente de Benetton i altres empreses del Veneto i de la Lombardia va anar a Xina a fer tractes i va dur el virus a Itàlia, malgrat que ja existien els advertiments. La subcontractació, la ultraespecialització, l'externalització... es demostren, sempre i en ple SARS-Covid19, eines només útils per a reduir costos de manera dràstica per als empresaris pollosos.
¿No us fa mal saber quants aturats hi ha a Catalunya i quantes empreses te cada empresari català dels que es mou per Xina? ¿D'on van treure aquells diners per estar a Wuhan, que ningú no sabia que existia? ¿Quan van arribar-hi? ¿Per què no se'n parlava? ¿Per què tanta opacitat i tanta foscor?
No, l'excusa dels costos laborals ja no serveixen.
Potser l'excusa de no tenir drets democràtics sí: i això parla molt de la mentalitat dels empresaris, financers i socis empresarials. No he vist cap document "marxistoide" que en parli. I dels oficialistes, encara menys.
Tornem a la Itàlia nord, a la Padània o més aviat Pamplinàlia: s'ha desmostrat que NO TENEN CAPACITAT PRODUCTIVA INDUSTRIAL per a fabricar mascaretes ni guants ni cap element de protecció.
Quina utilitat té la industrialització? D'això sen'ns parla a Història de la Primera Guerra Industrial, també a la Guerra Franco-Prussiana de Napoleó III envaït i derrotat però viu (no com els seus súbdits) per part de Bismarck. També se n'ha parlat amb la Segona Guerra Mundial. Bismarck guanya per la seva capacitat industrial de fabricació d'armes. La Primera és considerada el primer conflicte industrial i no només un xoc d'imperialismes hiper-nacionalistes: la capacitat industrial permet fabricar armes, uniformes, verins, avançar ràpidament en el disseny aeronàutic i automobilístic... i que es fabriquien els avions i els canons o primers tancs (vehicles terrestres) de manera ràpida. La 2GM ja és plenament una industrialització de la capacitat mortal en tots els sentits: economies de guerra industrializada, amb camps de concentració pensats de manera industrial, amb moviments de milers de soldats o de presoners en temps record, amb fabricació d'armes a cabasssos.
Doncs bé, res d'això ha servit en temps de pau per a resoldre temes mèdics al 2020 com estem veient: no hi ha capacitat ni a Xina ni a Itàlia ni a Espanya, ni l'aspirant ni el membre del G-8 (G-7+Rússia) ni el que sempre vol ser a un G-9 (sense tenir la capacitat real com es pot comprovar), no han tingut cap capacitat industrial per inundar el mercat de mascaretes i guants o altres estris més pràctics i novedosos, en 15 dies... Per descomptat, tampoc no tenen material per fer les proves, que haurien d'haver estat a poblacions senceres d'empreses, centres comercials, centres educatius: mostres immenses que haurien servit per actuar.
Hi ha empreses com les de gots de plàstics i coberts d'un sol ús que podeu trobar arreu dels supers: Nupik, per exemple. No té capacitat ni inventiva per a això.
Les empreses de farmàcia, de plàstics, de química, de disseny, de fabricació en 3d... ningú no ha tingut en 7, 8, 15 dies llestos un carregaments de material. La industrialització ha fracassat. No ha servit. S'ha esvaït. No existeix a Espanya, a Catalunya, al Vallès, excepte pel que fa a que es contamini o explotin fàbriques (ja van 3 a Catalunya al 2020: una al Vallès Oriental, una a la Petroqúimica de Tarragona, una a entre la Verneda de Barcelona i Sant Adrià del Besòs). Els gremis d'industrials farien bé de reflexionar sobre aquest gravíssim fracàs i de posar cap a la agulla, i no preocupar-se només de que la gent vagi a treballar contra vent o marea o d'amenaçar amb despatxar (ERTEs, EROS, tancaments patronals, tancaments d'empreses).
ELS GOVERNS CATALANS I ESPANYOLS, amb la POR ALS EMPRESARIS, COM
SEMPRE: el català que no s'hi vol enfrontar i que vol que la part
negativa la posi l'espanyol dolent (el mateix amb les altres comunitats
autònomes). El xantatge empresarial és brutal: sempre l'és. Fa massa
anys que dura, com a mínim de manera clara, des del 2007, però ja als
anys 1990 quan enviaven acudits contra la Seguretat Social, Iberia o
Telefónica: per poder-les privatitzar amb poca oposició popular, cosa
que van aconseguir en gran mesura gràcies a les portes giratòries de les
bandes de Felipe González i José María Aznar: els acudits feien èmfasi
en elements negatius, generalment exagerats o falsos: la Sanitat pública
no funcionava, els avions d'Iberia arribaven tard, Telefónica era un
desastre.
|
||||||||||||||||||||
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada