Estic auto-ciber-confinat i em contenc d'escriure al blog o en altres llocs web, o de buscar... tot allò que se m'acut: com a exemple, una llista de comics "de por" perquè s'han insuflat la por des de mitjans de febrer del 2020. A més, como tant, pre-depressiu per tot el que passa... que, a més, és l'esclatament de totes les canonades que se sabia que no funcionaven i de les que ja havíem parlar; un sistema de salut falsament públic, ineficaç i ineficient que no està preparat, no per a això d'ara, sinó per a atendre emergències molt menors. Menys aplaudiment i més haver posat diner per impostos (Amancio Ortega included) i menys banderes -ni una- i menys anagrames que amaguen gestions privades amb amics foscos.
En fi, que el desastre de les residències d'ancians ja ho sabíem cada cop que criticàvem aquell bluff o frau anomenat Arrugas... un comic premiat per parlar d'allò que convenia al poder (segurament amics del PSOE) i no d'allò que convenia a la població: que les residències són un altre pou negre, empreses privades que guanyen molts diners, on no hi treballa ningú, on gent sense formació (explicat per elles mateixes) donen fe dels morts perquè mai no hi ha metges, o els metges són "un que cobra quan ve".
La gran estafa de residències que haurien de se una XARXA PÚBLICA -encara esperant que Podemos tingui un pla sobre això-... i això vol dir: edifici públic, servei de gestió pública directa, treballadors públics (des dels que renten nalgues i bàters fins els tècnic superiors en sortir per la porta del darrere quan hi ha problemes) i amb pressupostos públics.
Deixo fora al PSOE: recordem que a Barberà del Vallès, una localitat del Vallès Occidental, després d'anys de "cedir un terrenys" (que cal ser molt idiota per fer-ho) a la Generalita dels corruptes i ultimíssimis (CiU, ara Puigdemont, PdCat, JxCat i tal i tal) van posar una residència privada de 2000 euros al mes per a gent corrent. A la veïna Sabadell, ídem. Al final, et passeges per l'Eixample de Barcelona i veus bloc en ruïnes (els de l'Eixample) amb rètols a la segona o tercera planta que diu: "residència d'avis". Els ascensors seran del 1910. No sé com pujaran la gent però sospitem que no baixaran.
Tornant a Barberà hi ha una altra residència, en un efímer hotel. Han trigat 20 anys en posar uns sillons una mica en condicions... amb diners públics, dels quals, ens consta, no sempre han pagat a temps... però cobrar cobrar les residències sí que cobren del usuaris. Les instal·lacions donen dret a l'aire lliure: del parc que hi ha al costat: així que no gasten en infraestructura pròpia sinó que fan servir la col·lectiva.
Hem conegut residèndies de moltes plantes on s'ha deixat la novella contractada sola una nit, en una muntanya, els llocs sempre molt adients, les presons dels del llaç són més humanitàries i estan més properes a la vida i als hospitals. Tempesta, moltes plantes, els ancians xisclant... amb mil problemes. El sou, ridícul, baixíssim...
Si anem a Sant Pere i Sant Pau, un hospital de referència IMMENS, la zona geriàtrica pot tenir tràfec per gastar gasolina i rodes en enviar gent molt malalta a fer-se anàlisis de sang. Caram, i després es posen a la platja a treure sang als turistes però en un hospital no estan preparats per a això.
Si anem al Centre Fòrum, un edifici, bonic des de fora, que pertany a Hospital del Mar... la zona de llarga durada i cures geriàtriques... hi viu la gent però en quines condicions... fins el 2017, com a mínim, tenien una taula gran junta amb d'altres i rodejada de cadires velles, amb alguna revista que algun metge va considerar que estava antiga (que ja és dir, escolti). Segurament que eren mobles que algú va dur de casa seva perquè hi hagués alguna cosa, perquè els ancians es poden moure en alguns casos i els familiars i visitants s'hi poden esperar... tot ruïnós, en una ciutat on entra els diners a cabassos i que té un meliquisme (mirar-se el melic) i una xuleria fora de mida. Al Fòrum, on al 2004, es van tirar per la claveguera milers de milions d'euros, no hi havia ni per unes instal·lacions ni taules en condicions. Un exemple, no el pitjor: vidres segellats que les formigues sabien com travessar.
Podem seguir amb residències privades, de mútues "aliades", que han d'amagar els bolquers d'un ancià perquè no se'ls emportin per un altre... afegim que el número d'infermeres (les anomenarem així) pot ser de tres o quatre, com a molt: de mútua, pagada per usuaris, per socis-patrons i per les Administracions Públiques. Per arribar-hi, amb taxi, perquè és fals que hi hagi transport públic (li diuen així a una altre element inestable i difús) i menys si és interurbà.
És normal, normalíssim, que una malaltia mati centenars d'ancians, que són malalts que no poden estar a casa i per a la cura, guarda i estança es paguen quantitats que les seves pensions no poden fer front (la família, després de pagar impostor, li toca pagar de tot i donar el pis de l'àvia a les monges empresàries per pagar les despeses en una nova fuga d'especulació immobiliària).
Culpables no només el Covid-19: alcaldes i alcaldasses, administracions locals inútils i que donen permisos perquè qualsevol posi una residència de qualsevol manera, administracions autonònomiques lladres, presidents de les Generalitats, governs espayols, partits polítics, mitjans de comunicació que callen (veu cavernosa: equipoooo de investigacióooon where are youuuuuuuuuu?), tot al servei de lladres i assassins en un sistema corrupte i de censura. Un Estat del Benestar residual i corrupte que no serveix per a donar serveis públics bàsics ni, molt menys de qualitat, a les famílies.
Això sí: Las Cosas del Abuelo i Arrugas. Un llibre infantil fals sobre un avi que no vol a anar a una residència, com si fos real que la majoria de gent gran són homes (no han llegit res de Demografia, d'estadístiques en cap obra de ficció) , com si fos un plat agradable el fet de no poder cuidar gent amb greus malalties que requereixen cures contínues i molt cansades.
Arrugas torna al mateix: un grup de iaios que sembla que viuen a la residència perquè volen, amb no poca gent que hi treballa. Tot molt net i endreçat, ajudat pels espectaculars colors. Com els anuncis de Mèmora. Només al final es tracta una mica més a fons el tema de le pèrdua de memòria. Ara bé, hi ha tants temes amagats en aquell volum que sobta que li donessin un premi si no fos per, ho torno a dir, per connivència ideològica que sol estar vinculada a amistats. Algun dia ho sabrem. Sempre he llegit, incòmode, aquell volum i com tants lector l'encumbraven... és a dir, va servir per enganyar a molta gent que no té ni idea del que son les residències (un tema fosc que cueja des dels anys 1980 i, encara més, 1990, com a mínim) i que les blanqueja, que blanqueja l'aspecte... grans finestrals... fals, mentida... torna a dibuixar les pàgines... és que no hi ha un editor enlloc?
Escolteu, reflectiu la realitat...
La ____ Generalitat de Catalunya va empescar-se una mentida més de les seves: el Programa Vida Als Anys amb una d'aquests buits jocs de paraules que ara hem après que tant del gust són dels nacionalistes i dels independentistes: donar vida als anys ara que s'han donat anys a la vida. Ni al 1986 quan el posen en marxa ni al 1996 quan el conec, ni al 2005 quan ens hauria fet algun servei, ni al 2012 quan molta gent estava buscant-se la vida amb la falsa llei de dependència.
Què bé que sona! Llavors acabaven dient que les cures a casa, que només a residències i tot això quan ja no quedés més remei, que tot privat (camuflat en "a Catalunya hi ha mútues des de l'Edat Mitjana perquè sóm molt bona gent, ai las, què bonica què és la societat civil"). I, si ja estàs per morir-te, et buscaven unes vacances... mai però mai és mai, no he vist que ningú, ni responsable (o equivalent: ja se sap que un responsable és un irresponsable, algú que fuig quan no hi ha esquí) ni treballador ni familiar apurada (dona esgotada) ha comentat mai, ni en conversa amb mi, ni amb ningú que conegui, ni sentint converses d'altres, que hagi tingut aquest ajut, de totes maneres insuficients.
La gent es va buscar la vida quan van arribar les immigrants sudamericanes. I aquí s'acaba la política geriàtrica, gerontològica i de cures paliatives de llarga durada interdepartamental de la Generalitat de Catalunya, dels Ajuntaments catalans de més de 10000 habitants i fins als 2 milions, i del Govern d'Espanya.
El que està passant amb les morts a les residències era previsible: no hi ha hagut ni personal ni personal preparat, ni control, ni vigilància, ni interès de les
Estem vivint i morint les conseqüencies del món desitja per molts intel·lectuals, periodistes, empresaris, polítics i gent que no ha paït les educacions secundàries i postobligatòries, el d'un Estat de Benestar raquític, on es calla que s'estima els lladres i estafadors d'Hisenda, on es calla que el millor xumet és una bandera però que, quan poses sobre la taula algun element dels aquí plantejats, la gent es converteix en sords o en tigres que salten a la jugular de qui ho diu, perquè esperen, si no els ha passat, que els hi caiguin euros bruts d'aquest sistema de clavegueres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada