La UAB fa un estudi d'allò obvi i ho publicita a la seva web
Data Estel·lar I+D+r+i+wL+IVA Dijous 20210520
Flipant, flipant, flipant.
Entro a la web de la UAB cada tant de temps, en un antic costum de comprovació si funciona Internet en general o si el problema és del meu ordinador. Si la web de la UAB s'engega, doncs ja està.
Hi poosen alguns estudis i curiositats científiques, des de fa un temps, però no gaire, no creguin, com a mínim els primers 16 anys del segle XXI, no era així,.
HAN DESCOBERT EL QUE LA SABIDURIA POPULAR CONEIX DES DE FA MIL·LENIS. Això sí, ara això ho cobren alguns llests que poden viure de la Universitat i dels endolls. Quina sort per a ells i què malament que no ens hagi tocat a nosaltres aquesta loteria universitària!
Els pobles blancs, encalats, la pintura blanca, el blanc que reflecteix la calor... tot això ho he msentit sempre. També la calç permet eliminar malalties infeccioses
Que la verdor, que les plantes, els arbres, els boscos atreuen humitat i poden ajudar a reduir la sequera i, en part la calor, ho hem sentit de tota la vida.
NO CAL ANAR AL COL·LE PER SABER-HO. La majoria d'andalusos, de dones andaluses que han estat pintant cada anys les cases als seus pobles i després els pisos o les cases a les ciutats catalanes HO SABIEN I EREN ANALFABETES.
A Lanzarote, les cases són blanques i tenen una inclinació per captar l'aigua de pluja. Anem al segle XV.
Al 20210519 L'"ACADÈMIA", el nou nom de moda per a la màfia que es passar per ciència, diu que ells han descobert allò que tothom ja sabia.
Sospito que un dia d'aquests ens diran que es poden menjar taronges, unes fruites que, a sobre, en un altre estudi, diran que tenen suc.
Podem afegir que, amb menys construccions, menys densitat de població, menys cotxes, menys xemeneies de calefacció i menys indústries, menys ciment, menys asfalts i unes ciutes menys denses, més esponjoses, plenes de camps, descampats, arbres, arbrades, boscos i zones verdes, és a dir, tot allò que HEU DESTRUÏT -i la UAB HA ESTAT ESPECIALISTA EN DESTRUCCIÓ VEGETAL des de 1968 fins el 2021- es podrien plantejar hipótesis una rera l'altra que dirien "potser es reduïria la calor, potser baixaria la temperatura, potser estaria tot més net, potser hi haura menys mugre a l'aire"... però aquestes hipòtesis, una per element (construccions, densitat, vehicles, etc.) i d'altres que agrupessin més d'un element, fins a una hipòtesi que els agrupés a tot, caldria verificar-les amb molts estudis. No es pot simplement anar a veure què passa a les zones agràries o què passava abans. Caldria uns 38 anys d'estudis per poder cotitzar amb uns amics i passejar-s'hi per aules i per congressos i per ministeris en pla expert. Quina manera de llençar els diners!
I, si voleu saber una cosa que ja es va dir fa anys: la temperatura d'Almeria havia baixat a causa dels plàstics de color clar dels hivernacles. L'antiecologinme militant agroindustrial feia un favor a l'ecologisme contra el canvi climàtic: la notícia va sortir al 2008 PERÒ CALIA LLEGIR LA PREMSA. Incloem la notícia després de la de les cobertes blanques
Un estudi de l'ICTA-UAB avalua l'efectivitat de
diferents solucions urbanes per reduir la temperatura a l'Àrea
Metropolitana de Barcelona. Combinar les dues estratègies reduiria la
temperatura en 1,26 graus de mitjana.
19/05/2021
La freqüència i intensitat de les onades de calor a les
ciutats està augmentant a causa del canvi climàtic, amb un gran impacte
negatiu en la salut i els índexs de mortalitat de la població. Les
activitats antropogèniques i els materials de construcció afavoreixen
l'acumulació de calor a les ciutats, i la radiació solar emmagatzemada
durant el dia a l'asfalt i els edificis s'allibera lentament durant la
nit, generant un important estrès tèrmic. Per fer front a aquesta
problemàtica creixent, les ciutats han d'establir estratègies de
mitigació eficients que permetin reduir la temperatura durant les onades
de calor. [waaaaa: quin descobriment: que l'asfalt provinent del petroli s'escalfa... aquesta gent no han jugat mai al carrer i no han caigut mai de genolls a l'asfalt ni se'ls ha aturat mai el cotxe a l'autopista ni han viscut mai una nit d'estiu desde 1975 fins ara, per exemple]
Un estudi realitzat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals
de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) avalua l'efectivitat
de solucions com la creació de cobertes blanques (també fredes) als
edificis i l'ampliació de les àrees verdes urbanes a l'Àrea
Metropolitana de Barcelona (AMB). Els resultats, publicats recentment a
la revista científica Urban Climate, demostren que l'aplicació combinada
d'aquestes dues estratègies permetria aconseguir els majors índexs de
reducció de la temperatura durant aquests episodis estiuencs.
Per dur a terme l'estudi, els investigadors van utilitzar un model
meteorològic que incloïa 11 tipologies diferents de zones urbanes a
l'AMB i simulava l'onada de calor registrada al juliol de l'any 2015,
quan es van assolir temperatures diürnes d'entre 35ºC i 40ºC, i
temperatures nocturnes superiors als 25ºC. La recerca s'ha dut a terme
en el marc de el projecte ERC URBAG, liderada per la investigadora ICREA
a l'ICTA-UAB Gara Villalba.
L'estudi va simular diferents escenaris de mitigació a partir de
solucions com la creació de terrats freds a les cobertes dels edificis
residencials i industrials, o l'increment de les àrees verdes d'acord
amb els objectius del Pla Director Urbanístic (PDU) de l'AMB. Els
terrats freds s'obtenen pintant de blanc les cobertes per augmentar
l'albedo, és a dir, el percentatge de radiació que reflecteix la
superfície, i que no és absorbida per l'edifici. Per la seva banda, el
PDU preveu la creació de 6 parcs urbans i àrees verdes amb un total de
255,64 ha al 2030, el que suposa incrementar la vegetació del 32,54% al
35,92%.
Els quatre escenaris analitzaven els efectes d'augmentar l'albedo
fins a un 0,85 pintant de blanc els terrats, preferiblement els plans i
més accessibles; incrementar les zones verdes amb un reg diari de 2
l/m2, i amb un reg superior de 5 l/m2, i un últim escenari que combinava
l'opció dels terrats frescos amb la creació de zones verdes amb reg de 5
l/m2 .
Els resultats mostren que l'escenari que combina les dues estratègies
és el que té major impacte, amb una reducció mitjana de la temperatura
de 1,26ºC. La reducció arriba als 4,73ºC durant el dia (a les 15h), i
els 1,88ºC durant la nit (21h). Aquest descens de la calor també té
efectes positius en el consum energètic, amb un 26% menys de despesa en
aire condicionat.
El primer escenari de cobertes fredes permet reduir la temperatura
mitjana en 0,67ºC, però és més efectiu durant el dia, aconseguint una
reducció màxima de 3,83ºC a les 15 hores, davant el descens màxim de
1,63ºC durant la nit (7h). L'estratègia d'augment de les zones verdes
redueix la temperatura en menor mesura, si bé ofereix millors resultats
en l'escenari amb més reg (descens de 0,15ºC de mitjana per a reg de 2
l/m2, enfront d’un descens de 0,61ºC a l'escenari amb reg de 5 l/m2).
"Hem vist que quan s'incrementa la irrigació, la reducció de temperatura
diürna millora notablement gràcies a l'efecte de refredament causat per
l'evapotranspiració", comenta Joan Gilabert, primer autor de l'estudi.
Tot i la reducció de la temperatura en tots els escenaris estudiats,
la regulació tèrmica que resulta de la combinació de les dues
estratègies (cobertes blanques i àrees verdes) és la de major impacte.
"Combina els beneficis de reduir la temperatura durant la nit a causa de
l'augment del verd urbà, amb la reducció de la calor diürna gràcies a
l'augment de l'albedo i la irrigació, combatent els efectes de l'onada
de calor durant 24 hores", explica Sergi Ventura , coautor de l'estudi,
qui afegeix que les cobertes blanques provoquen el descens dels
termòmetres en les àrees urbanes més cèntriques i denses, mentre que els
parcs ajuden a disminuir la calor a les zones més properes.
Aquest estudi exemplifica com aquests esforços de modelització urbana
poden ajudar els responsables de la presa de decisions a nivell de
ciutat sobre la millor estratègia de planificació urbana per
contrarestar els impactes de les onades de calor, que es preveu que
augmentin a causa del canvi climàtic global i la intensificació de les
taxes de urbanització.
Article de referència
Gilabert, J., Ventura, S., Martilli, A., et al. (2021). Abating heat waves in a coastal Mediterranean city: What can cool roofs and vegetation contribute?Urban Climate. https://doi.org/10.1016/j.uclim.2021.100863
Un estudio atribuye el fenómeno a cambios en la reflexión de la luz debidos al color blanco.
27·10·08
|
03:55
Las casi 30.000 hectáreas de invernaderos agrícolas que desde
los años 80 se han extendido por la comarca del Poniente, en Almería,
han causado un inesperado efecto refrescante en el clima local. Mientras
que las temperaturas suben sin excepciones en toda España, incluso por
encima de la media mundial, en los observatorios meteorológicos situados
en el llamado mar de plástico se comportan en sentido contrario, con un descenso de 0,3 grados por década.
El extraño fenómeno no había pasado inadvertido en medios
científicos, pero ahora un estudio ha propuesto una explicación
verosímil: como si se tratara de un espejo, el color blanco de los
plásticos refleja la luz solar hacia la atmósfera y ello frena el
calentamiento de la superficie. En cierta manera, los invernaderos
contrarrestan a nivel local el efecto invernadero de carácter
planetario. El trabajo, que se acaba de publicar en la revista Journal of Geophysical Research,
ha sido coordinado por un grupo de investigadores encabezado por Pablo
Campra, profesor de la Universidad de Almería (Ual). También han
participado Mónica García, Yolanda Cantón y Alicia Palacios. Durante la
primera fase del estudio se analizaron las temperaturas de los dos
principales observatorios de la zona, situados en Las
Palmerillas-Cajamar y La Mojonera, y se compararon con las de otras
estaciones cercanas que podían servir de referencia.
El resultado fue que las temperaturas en la comarca del Poniente
han bajado una media de 0,9 grados desde 1980, que es cuando empezó la
expansión de los invernaderos, mientras que en Málaga, Granada y
Murcia-San Javier el aumento ha rondado los 1,3 grados. Así pues, ha
habido una diferencia de más de dos grados. En cuanto a la lluvia, en
cambio, no se aprecian variaciones significativas. El observatorio de
Almería-aeropuerto obtiene resultados intermedios: las temperaturas
aumentan a partir de 1980, pero luego descienden en los años 90 hasta
alcanzar un balance prácticamente nulo. "Se puede observar cómo los
invernaderos se van acercando a la capital a medida que pasan los años",
dice Campra.
En segundo lugar, los investigadores analizaron si había habido cambios en la reflectividad de la luz, el llamado efecto albedo, y para ello usaron los datos facilitados por el sensor Modis del satélite Terra, de la NASA. Aunque ya se sabía que el mar de plástico
es la única estructura creada por el hombre visible a ojo de pájaro
desde la Estación Espacial Internacional, los resultados fueron
llamativos: desde 1983, el efecto albedo en el Poniente almeriense ha aumentado un 9%, es decir, se refleja hacia la atmósfera un 9% más de energía.
CAMBIO DE PAISAJE "La comarca ha pasado en tres décadas de tener
un paisaje de matorral semidesértico y algunos cultivos al aire libre
--explica Campra-- a estar cubierta casi en exclusiva por invernaderos
blancos de tipo parral". El color no es un detalle baladí, ya que el
blanco es el que mejor refleja la luz. Si los invernaderos fueran
oscuros, insiste el profesor de la Ual, no habría pasado lo mismo:
"Cuanto más clara sea la superficie, más energía se devuelve a la
atmósfera". El experto insiste en que el efecto protector de los
invernaderos ha tocado techo en Almería porque ya no se instalan ni se
pueden instalar más. "Nos han servido para ganar varias décadas de
tiempo", resume. "Si se eliminaran todos los invernaderos de golpe, las
temperaturas podrían subir de forma catastrófica", concluye Campra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada