Enterrar els clàssics en tires de premsa

 Data Estel·lar amanuense ヨen cat Diumenge 20210530

 

L’enllaç no servirà per res: https://comicondemand.es/conferencias/prensa

 

Dades tècniques: 3 tius xerrant sense cap interacció del públic per evitar els perills de la democràcia participativa. Compte al que diu el director de TV3: Que les pel·lis les ha de fer Hollywood, cosa que és com posar-se un zero a la seva feina pagada pels impostos dels catalans/es. Flipant: no miren a càmera si poden evitar-ho. Sobretot, el que presenta entreviste a la tele. Miren com al terra. Periodistes, gent de la comunicació... un any i mig de zoom i vídeoconferències...

 

Cómics de prensa de largo recorrido

Jaume Vidal i Vicent Sanchis, periodistes i experts en còmics.

Moderador: Antoni Guiral.

3 tius parlant amb un zoom un altre cop. Sense imatges ni altres ingredients.

[TENEN LES PRESTATGERIES BLANQUES OBLIGATÒRIES PER A GENT DE PASTA]

Vicent Sanchis: les tires de premsa ja no tenen sentit. Prince Valiant: ja no té aquella idea d’envellir. Altres sèries ja no existeixen.

Com els dibuixants originals ja no n’hi haurà.

Moltes tires han desaparegut. Estranyament, diu Sanchis, encara continuen.

Jaume Vidal: les tires d’humor canviarien perquè l’humor és canviant inclús amb l’autor original en actiu. Ell defensa els personatges.

The Phantom: vol fer el bé segons la sit geopol colonial 1930-1940. Sèrie colonialista. «no sé si democr»: «és un monarca bondadós que mana». Té una guàrdia pretoriana de pigmeus. Té una policia de «patrulal de la selva» que és un «exèrcit colonial» de gent blanca. Seu de la patrulla blanca té passadís secret fins a la seva selva. No dif entre p leg, exec, jud.

Correcció pol en món fantasia crea incongruències.

Per raó de gènere: la nòvia té certa indep però tb sotmesa a The Phantom.

Actualització completa ¿és possible? ¿o val la pena només certs canvis per no ser criticades o rebutjades per la premsa per racista o per sexisme?

Es pot ser pol correcte sense seguir les pautes de la correcció pol.

sXXI: Joan Boix segueix dib The Phantom per a Escand.

«Estem parlant de clàssic lit gr i rom que es reinterpr».

Está bé que els pers de les tires continuïn. Estem en un impasse perquè no saben si cont o no, que no siguien anacrònics, que la fantasia es pugui adaptar en valors actuals.

Sanchis: hi ha un exemple molt clar. Astèrix adaptat amb èxit. Espirú més èxit. Popeye van seguir-lo altres autors fins arribar a Sagendorf: perd tot l’esperit del Segar 1958-1986. 30 anys d’error.

1986-1992: Bobby London crida molt l’atenció. Diu que vol recuper esperit crític, sarcàstic del Segar. Actualitza. 1992: escena avortament. Fan fora l’autor. No s’aconsegueix la renovació.

Entr Javier de Godó La Vang: diu que costa molt canviar La Vang, tot i que sí que han posat a internet.

¿Volem un Phantom que lluiti contra l’escalf global o contra empresaris que fan monocultiu o millor deixar-lo morir?

Sanchis: «imagina’t que es volgués recuperar Sherlock Holmes»... es fa, diu Vidal. «sí, però a tv o cinema»... [però no hi ha una pila de pastitxes i de llibres i contes de literatura holmesiana?]

Flash Gordon: ni un li arriba a la sola de les sabates a Alex Raymond. Frank Frazzetta no brilla al seu costat. Si al 1943 s’hagués acabat la sèrie... Dan Barry, preciós. Al final, s’acaba la sèrie amb més pena que glòria.

Format de tira de premsa diària i format dominical. Caldria comprar el diari cada dia. Ja no es fa.

A premsa: + sèries d’humor.

Suport en desaparició: la premsa escrita.

Un públic que no existeix: el de les tires de premsa. «Si la gent ja no compra el diari ni pel futbol».

L’aventura actual és dif: no país exòtic. És «efectes especials, superherois».

Sanchis: Els comic no adaptats a la premsa digital. Si hi ha comics digitals són e-comics en blogs o instagram. No a la premsa digital ni aquí ni a USA. La il·lustració i els comics s’han acabat a la premsa digital.

Sanchis: The Phantom: mateix guionista Lee Falk amb dif dibuixants. Per tant, es manté el fil de continuïtat del guionista. Si no funciona el següent, tanca la sèrie.

Guiral: tires de premsa d’humor. Discontinuïtat. Es consumeix en un dia una sèrie de tv completa. Una tira dif cada dia... ¿és assumible? Abans: episodis tv setmanals de continuïtat o de no-continuïtat.

Titular y entradeta: amb això la gent en té prou a premsa digital. El titular actual és un enigma que no diu res entre publicitat i que arriba al final on no té res a veure. Abans: titular era el principal contingut i resum de la notícia.

Sanchis: la nov sXIX diària a la premsa. Molts lector agafaven la nov completa quan sortia perquè no aguantaven l’espera diària. Tot ara és forma jove de consumir.

Vidal considera que ara hi ha un canvi de consum de lector, etc. Que es pot consumir tot.

Sanchis: Discussió generacional: els més joves no coneixen els personatges, no han vist dibuixos animats antics de Bugs Bunny o Piolín: els criden l’atenció perquè són monos els [perquè tenen samarretes, dic jo]. La discussió es «com els enterrem, si amb orgull i honra o de qualsevol forma». L’empresa vol fer negoci fins al final.

Guiral: reedicions. Des 1935, Flash Gordon. Segle XXI: hi ha editorials com Dolmen que donen vida a aqu clàssics. Fa propaganda de Friday Foster.

Sanchis: clàssic lit es recup per a adolescents que els odien a l’inst o per a experts.

Gent de menys de 50 anys: ¿han llegit el Curial e Guelfa? No. Només ediciones escolars que no els interessen als lector obligats dels instituts.

Cult espanyola té obl de rec Qujote y Lope de Vega i la cat a Tirant Lo Blanc, Roig de Corella... a angl, Shakespeare. Massa esforç per no res.

Clàssics del comics: per a gent gran.

«D’aquí a 10 anys»,les reed les llegiran per prescriptor que diran «això era «lu» millor».

Manuel Caldas els treballa molt els Príncep Valiant... i la gent de més de 50 anys discuteix quina edició és la millor. A Moscou, ed Fantagraphics en rus: «això és un clàssic». Si un editor rus ha volgut recuperar-ho, és que és un clàssic. [així que, de manera tramposa, Sanchis li dona la volta al seu plantejament: de matar-lo sense més i oblidar-lo, entès entre línies, a dir que sí que val la pena seguir venent en format reedició encara que ningú no el vulgui comprar: per la mateixa raó, diguem, que heu de seguir fent diaris en condicions coms els dels anys 1990, no fulletons buit en paper o per internet com els del 2021].

Vidal considera que sí que es recup via cinema a pers que només recordaven els fans-fans de Marvel.

Guiral+Sanchis: rel comic-cinema brutal [d’aquí treuran un llibre de qualsevol manera]. Ajuda molt a revifar pers.

Odia la pel·li dels anys 1950 de Prince Valiant.

Lee Falk entrevistar per Vidal a BCN. Deia que adaptava The Phantom 1996.

Guiral diu: «una gran superproducció, no aixó que es fa amb Marvel o DC Comics». ¿Ha dit això exactament? ?¿Volia dir el contrari?

Diu Sanchis que és Hollywood qui ha de fer una pel·li de Tirant Lo Blanc o de 1714. Això ho DIU EL DIRECTOR DE TV3.

Cinema pot ser una ajuda. Inclús sèrie tv Batman que era una riallota però que va revifar el comic.

GRAN COMPARACIÓ DE SANCHIS que alguna vegada havíem sentir no amb tanta força: «Glosas Emilianenses» : cast o diuen «aragonès» de vegades.

Homilies d’Organya: primer txt cat.

Primer clàssic: Little Nemo és superior a qualsevol clàssic de Lit en altres idiomes

Els hi agrada la bírria de Flash Gordon de 1980 i odien la del Príncep Valent de 1954, que no segueix el comic (un dia en parlarem) però que és una pel·li ben feta i que s'entén molt bé... cosa que, en fi...