Xinoxano, tot caminant pel passeig que dóna al mar, gires el cap i t'hi trobes un edificio que sembla medieval o antic en general (no creiem que a Catalunya hi hagi res d'abans de 1880 per no dir de 1950).
Una placeta amb restaurants, cap allà una mena de camping, i l'altra banda, les onades.
S'hi troba aquesta placa:
50 aniversari CAPITÁN TRUENO
75 ANIVERSARI DE VÍCTOR MORA
Neix aquí el Capità
que ennobleix l'Empordà:
amb fets i veu de Tro
féu el món molt més bo
Segell esquerre: Victor Mora Fundació
Segell dret: Ajuntament de l'Escala
Data: 13-14 de maig de 2006, per tant 20060513 i 20060514
Per descomptat, no hi ha res més, ni ninos, ni accés obert per veure cap exposició ni més explicació. Cal conèixer d'abans qui era aquest tal Víctor Mora o el Capitán Trueno.
De retolets així que no aporten res. Catalunya n'es plena i rica, en tot tipus d'àmbits: "aquí va nèixer..." i no sabem qui; "adherida a la Ruta del Xató"... ¿de què? "Aquí va viure..." i tots són desconeguts perquè no hi ha cap explicació que ens il·lustri.
Com que aquest rètol és nou, del segle XXI, entenem que és un mal costum molt arraïgat i implantat.
El text indica que el Capitán Trueno és Lo Tro d'Empúries d'aquella novel·la, cosa que Víctor Mora havia esmentat en alguna entrevista ocasionalment però que MAI no va a aparèixer en cap historieta. Aquí comença el debat: si no apareix als guions...
Ja vam parlar al 2010 sobre un castell que havia de ser, per força, el de la família d'origen del Capitán Trueno: el castell de Torroella, en notícia del 20090526 d'El Periódico de Catalunya.
Allà hi ha o hi havia la seu de la Fundació de Víctor Mora.
Aprofito per disculpar-me: els primers temps de La Maginoteca vam dir que parlaríem sovint del Capitán Trueno i els seus amics però, ah, les vicissituds de la vida, i els canvis que van haver-hi de cop i volta a la llista de correu, que va acabar desapareixent i amb una web una mica oculta als meus interessos, i amb canvis en les meves preferències, perquè no era còmode ni fàcil adquirir tebeos d'aquests personatges, repartits en col·leccions i editorials diverses.
Així que poster aquest tipus de personatges, Trueno, Jabato, Corsario de Hierro... gairebé van desaparèixer del nostre blog.
La birri-pel·li va tenir a veure: mireu si heu de fer pel·lis de personatges, em crideu, em pagueu bé i farem coses que tinguin a veure amb els tebeos, perquè allò altra ja m'ho conec, i preferim qualsevol pel·li yanki de catàstrofres o de nòvios nadalencs. El Capitán Trueno NO és ni Joc de Trons ni Conan, per sort, per sort, per sort, per sort. És una història racionalista i de la Il·lustració amb uns personatges, siguien en Goliath, en Crispín o el Capitán Trueno o la mateixa Sigrid, aliens a la seva societat, a la qual incorporen anacrònicamente els Drets Humans i solucions pensades tècnicament però aparegudes com a màgia (el globus del Màgic Morgà), malgrat que sempre la racionalitat és limitada (Ciències Econòmiques, Sociologia, etc.) i que el nou líder serà fill hereu d'un rei anterior, amb legitimitat tradicional i no democràtica o legal-racional. Max Weber sempre funciona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada