Data Estel·lar mogollonesca Dimecres 20200729
Sobre
The Mogollon News Passo a respondre a un
comentarista perquè sé que m'enrollatré persianísticament.
Comentari al que respondrem:
Et responc en català perquè veig que així està el teu blog (ho prefereixo a "bloc"). The Mogollon News comença a larevista Mortadelo cap el 1984.
Poso el títol de la secció en cursiva y amb aquest vermell fosc amb el que La Maginoteca marca les publicacions.
És possible trobar alguna secció similar a SuperMortadelo (la mateixa revista fins a desembre de 1983) o a Mortadelo Especial (descartat) o a Extra Mortadelo , però és una sorpresa, no una certesa. Sempre d'Editorial Bruguera: 1983-1986. Exemple, no es troba al Extra Mortadelo previ al número descrit a continuació.
A Mortadelo 170 amb data 19840102, comença la nova etapa de la revista (numeració i majoria de continguts de SuperMortadelo, nom de la revista Mortadelo, i alguns continguts de la Bruguelandia dirigida per Armand Matias Guiu). A la pàgina 7, tenim la potser primera pàgina amb el títular: "Mortadelo Limpia, Fija y Da Esplendor", "Stop a los barbarismos" (que ens fa pensar més aviat en un redactor catalanoparlant perquè només he sentit parlar de "barbarismes" en les classes de Català), "¡El País no se Hunde! (Tenemos un submarino)" y "Mogollones Varios" (frases inventades de polítics).
No en cada número però sí en la majoria, apareix aquest indispensable element de la llibertat de premsa. El tinc controlat fins a
Mortadelo 275, p34, de maig 1986, amb els títulars següents: "Editorial Meditación sobre el Futuro" (que potser caldria llegir entre línies com passava a la premsa del tardofranquisme perquè Bruguera s'enfonsa del tot i desapareixen les seves revistes en cosa d'un mes). "Laboral: Manifestación de Princesas" (una altra notícia a llegir en clau interna), "Anuncios por Palabros" y "Deportes Campeonato Mundial de Aguantar Rollos Macabeos Final Spain-URSS", notícia signada per
Coss i Tass Pasao Press, així que es
Jesús de Cos o
J.Cos, el guionista que hauria hagut d'esdevenir el
René Goscinny espanyol (vegi's
Los Desahuciados en América,
Fernández en Forrogorro), si a Ediciones B-Grupo Zeta haguessin tingut una mica de vista, no gaire, però una micona, i si a resta d'editorials no haguessin estat simplement alienes als món dels sentits.
Em passen aquesta informació de latiacomforo:
Info del forer
Juan_81:
The Mogollon News, a falta de comprobar el Mortadelo 199, 51 entregas de 1 ó 2 páginas. En orden descendente:
Etapa Mortadelo: 275 (Mayo 1.986)-273-272-271- 267-264-263- 256-255-251- 249-248-247- 232-231- 224-221-219-217-
216-214- 212-210- 209-208-207-205-203-200-
Mortadelo 199 tiene una entrega de 1 página. [info per Archivérez08]
198-197- 196-195- 191- 190- 189- 188-187-186-185-184-181-180- 179-178-
175-174-171-170.
Etapa Super Mortadelo: 168-163 (Septiembre 1.983)
Considero que forma una agrupació junt amb Diálogos para Besugos per Armand Matias Guiu (contingut no polític, no d'actualitat, però sí d'humor absurd i lingüístic), les fotos manipulades (de vegades sí amb contingut o polític o d'actualitat) i amb bafarades i la secció El Futuro Es Ayer també conegut com a Domènec86 (acudits de l'era nuclear per Domènec) i l'Incréible pero Mentira que és una secció de llarga durada des de Vázquez, Ibáñez i arribant a mitjans 1980 a Domènec (aquest Mortadelo Especial), que no és d'actualitat política però és com una secció de notícies del món del tipus "l'home més ràpid del món... però només en presència del seu sastre". O la secció Pasatiempos para Gente Inteligente de Jaume Rovira per a l'any 1986. Potser intentaven fer un pas cap a revistes tipus El Jueves o a la premsa periódica (diaris, setmanaris). Si la intenció era aquesta: intent fallit. Per a mi, que dona amplitud i varietat a la revista juvenil.
Aquesta secció NO passa a Ediciones B-Grupo Zeta. És molt curiós perquè el Grupo Zeta està altament polititzat. Els seus productes són revistes de periodisme de recerca, molt vinculat a la Transició. Són aquells periodistes que publiquen Tiempo, Dinero, Interviú, Panorama, El Periódico de Catalunya y tota la resta de diaris associats. Quan toquen els tebeos de Bruguera, a partir de 1987, per contra, la direcció empresarial, li treu tota la part que sembli més adulta, més per a grans, les historietes de dibuixos realistes. Fan passar Edmond (autor d'insuperables sèries com Doctor Impossible, Jan Europa) a un gènere caricaturesc, per bé que li permeten mantenir l'estil més o menys ultra-realista.
The Mogollon News sol aparèixer a cada revista. O la porta Armand Matias Guiu o potser Jesús de Cos. Això significa que hauria durat entre 1984 y 1986, en lliuraments setmanals. La majoria de revistes i tebeos es troben escannejats en una mansió (no dono més pistes: busca per internet o a latiacomforo). Els números de The Mogollon News no van vinculats entre ells ni van numerats en ordre. Tot és un acudit que comença i acaba en aquella pàgina, mitja pàgina o dues pàgines si tenim molta sort.
Si t'hi fixes, és molt similar al que tant la ràdio com la tele ha fet anys després. No es troba tan lluny tant de 7 de Notícies, del 2001 i altres programes que va fer Toni Soler i la seva empresa Minoria Absoluta com Polònia o Està Passant.
Ens pot recordar a Caiga quien Caiga o a El Informal, programes de mitjans 1990 y cap el 2000.
Segurament que no tan lluny del programa del Gran Wyoming, El Intermedio, de La Sexta. Todo Es Mentira, etc.
En tots aquest programes les notícies s'expliquen amb acudits.
Les dues diferències són:
-el pegar-se a l'actualitat. The Mogollon News parla de coses de tota la temporada, de més llarg termini que no una setmana, tot i que queda molt passat, lògicamente: Crisi del Euro-Míssils, Cas Flick.
-The Mogollon News s'inventa notícies aliens a la realitat però que semblen tan o més rídículs que la realitat mateixa. Genialitat. El Toni Soler no entén que uns nens vegin el seu programa com si els personatges tinguessin vida pròpia: "un dia a l'Artur Mas el van agafar els extraterrestres i un altre dia.." Clar: té més lògica i és més xulo. De fet, tots aquests programes juguen a crear característiques i personatges. Per exemple, el Rajoy que la gent pensava que existia era el de Polònia: només un babau. Error.
A la premsa, hi ha hagut unes quantes seccions de premsa diguem-ne inventada. La famosa revista La Codorniz ja en va fer ús. De fet, va declarar la Guerra a Anglaterra i va treure moltes notícies, entrevistes, dades militars, espionatges, causes de la guerra: beuen té, etc.
A Catalunya,
El Bé Negre va ser un setmanari satíric de la Segona República. Va ser recuperar o homenatjat a
La Vanguardia, cap a finals dels anys 1990, un títol de l'estil (no ho recordo, no trobo la informació)
El Web Negre (amb potes rosses), nom també i segur d'una web satírica del 2008. L'
Amb Potes Rosses va sae un número únic de 1979.
El que vull dir és que un nucli bàsic i en una pildora d'una pàgina ja apareixa al 1984 en una revista infantil-juvenil d'Editorial Bruguera, una secció manegada per una gent que mai no han estat ni reivindicats ni homenatjats ni descrits ni entrevistats ni reconeguts.