Em preguntava quan hi hauria repercussions al comic de superherois. Vull dir: repercussions del tiroteig i assassinat el 20120720 a Denver perpetrat per James Holmes, a la localitat d'Aurora, a 15 kilòmetres de Denver, a l'Estat de Colorado. A l'estrena de la tercera pel·lícula de la trilogia de Batman, El Cavaller Fosc: La Llegenda Reneix. (en realitat, deu ser com la setena pel·li, comptant-hi la dels anys 60). Va acabar en tres dies de dol oficial.
Pot succeir arreu, però encara més si s'ha establert com a santificada la compravenda i tinença d'armes per part de qualsevol. Això passa als Estats Units, perquè diuen que la Constitució ho empara. ´Tothom sap que és fals, que és només una tergiversació de les paraules, com fan els telepredicadors, els polítics, els advocats o els tècnics de marketing i empresaris fuls.
Ja hi ha hagut repercussió, però no com m'esperava.
En primer lloc, una cosa normal: un lloc per a condolències per part de Warner (propietària de DC).
Després, la repercussió com jo l'entenc. Retarden un mes la venda del tercer número de la sèrie Batman, incorporated,. No tinc el gust. Sembla ser que és violent i massa semblant... però és que ja fa molt de temps que als comics de superherois és així. Els superherois i supervillans surten sense res, alguna esgarrapada, alguna falsa mort, però la població civil innocent pateix cruentament morts en massa. La teoria del shock aplicada als comics de superherois. I la forma contemporània de guerra també: moren els civils, se salven els militars. Dels d'alta graduació (alcohòlica, generalment) ja sabem que s'han de salvar perquè són qui toca ser a la vida per ser algú, a la vida, repeteixo. I ara també se salven els altres, els mercenaris... A més, als comics de superherois, com a la ficció àudiovisual és obligat tractat amb molt de respecte l'estament militar: són els millors, són honorables, hem de donar la vida per ells... i tots els generals tenen filles que volen seguir els seus passos. El missatge és bel·licista, militarista, ultradretà i contra qualsevol interès de resolució pacífica dels conflictes. Això sí, les històries són entretingudes.
Encarrerit un mes. Ja veus. Fins que no surti a la tele. Encara em recordo de quan vaig anar mes rera mes a veure si havia aparegut el tercer Fanhunter... I el venedor em deia, amb tota la seva cara, gairebé amb aquestes paraules: pobre noi, li cal temps, no li donem pressa, ho farà quan pugui. Jo em pensava que era una feina, que cobrava, d'una editorial. Però es veu que era un fanzine pagat per Planeta.
La cosa és que jo pensava que els comics de superherois, o el comic en general, hi reflexionaria. És possible que ho faci. Que incorporarà això al seu acerb, de manera clara. Això és: la matança o el terrorisme basat en personatges disfressats de superherois o que utilitzen l'excusa d'un acte superheroic -Superman que va a donar un premi a un orfelinat... què bo que és- perquè algú faci un gran segrest. Segurament ja ha passat, però ara hi ha la informació del món real. Hi ha les fotos, els vídeos, els articles periodístics...
DC i Marvel van aprofitar, passats uns anys, l'11-S. Els resultat pot haver tingut millor o pitjor fortuna, però s'ha aprofitat el fet tant a nivell intern (Civil War, La Iniciativa) com extern: els Ultimates contra els supervillans marrecs dels Tercer Món. Hi ha barreja de temes: el debat sobre les armes i la seva tinença (Amb qui vas? Civil War), l'explicitació que els superhumans poden ser considerats armes de destrucció massiva, el control de la gent (Acta de Registre de Superherois), el poder dels mitjans de comunicació (basat en la mort de Lady Di a mitjan dels 90, però en el rastreig dels famosos en general), un tema que podem trobar a Uncle Sam: Brave New World. O les cèl·lules islamistes, que intenten infiltrar-se per atacar en qualsevol moment, a la Secret Invasion de Marvel (I tu, en qui confies?).
Aquesta és la meva idea: un guió o un seguit de guions, on algun membre que sembli de la família Batman faci un gran altercat, una matança, que indiqui que la màscara de Batman tant pot ser tranquil·litizadora com amenaçant. Això fa trontollar sense més l'estabilitat de Batman a nivell personal, psicològic i, sobretot, social. El prestigi davalla. I cal la resolució del conflicte.
Evidentement, la mateixa història la podem trobar en altres personatges.
Cal tenir en compte, que els fets són novelables: un lloc de nom encantador, Aurora, a un Estat que ja fa referència al color vermell de la sang, amb un assassí de cognom com el detectiu més famós i metge com el seu ajudant (estudiant de medecina... amb 28 anys... algun dia acabarà, dic jo... ). En altres llocs, llegeixo alguna cosa de caire més de guió superheroic: és neurocientífic... aquí ja ens apropem a un investigador a l'Arkham Asylum o similar.
Sense control d'armes i sense Seguretat Social per tractar correctament les malalties mentals, i sense assistència social.
Sobre el control d'armes, la seva compravenda i la seva adquisició, coneixem el cas dels Estats Units d'Amèrica. Sabem que al Càucas hi ha molta gent amb armes (a Txetxènia, els infames segresten a cop de fusell noies per obligar a casar-s'hi, i diuen que és una tradició islàmica i txetxena, amb por de les famílies.. potser faria falta que Muhammad hi tornés per posar ordre).
El que no sabem del cert és el que passa a prop nostre. Quants catalans tenen armes a casa? Quanta gent a Espanya té ganivets per caçar llops inexistents? I armes de foc? No us heu fixat quants ganivets estranys apareixen a les notícies de successos amb morts? Teniu armes de foc o blanques a casa vostra? Per quina raó? Quanta gent amb problemes mentals o depressions té armes, de manera legal o il·legal?
Recordeu que els bancs i caixes espanyols eren els millors del món. Aquí la hipocresia és un valor molt preuat.
Sobre les malalties mentals i la seva deixadesa i falta de control a Catalunya, ens en podrien parlar tots els alcaldes i els ajuntaments, tots els Centres d'Assistència Primària i una majoria d'escoles o d'instituts. Si un té problemes psicològics, és un problema seu, tot i que afecti als altres o pugui auto-lesionar-se fins al suïcidi de prendre's un pot de pastilles perquè "què hi faig jo aquí". No cal que ningú faci comentaris en contra d'aquest paràgraf: no és una opinió. És un fet. D'igual manera que he comprovat que hi ha hagut gent amb depressions i inestabilitat mental que ha fet pràctiques de tir... sí, senyor... i després ens fan passar la ITV i un allò de la salut per conduir...
Per cert, en aquestes dates s'estava debatent un tractat sobre el comerç d'armes lleugeres i municions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada