Portada i contraportada de Jordi número 2

 Data Estel·lar sense més Dimarts 20230228

 

 

Les dues revistes Jordi d'Editorial Bruguera les hem explicat a La Maginoteca molts cops. Ens encanta.

Ara us poso la portada i la contraportada de la segona publicació, encara que sigui amb una foto una mica petita.

Jordi va ser una publicació anual que va durar 2 números=2 anys.

Té alguns encerts però massa errors. 

Per a començar, és massa cara per a l'època.

Confondre fer una revista de qualitat amb cara i, si la fulleges, amb una manca de contingut per al preu que té, són errors imperdonables per al quasi-monopoli Bruguera, editorial que publica aquesta revista.

Tampoc és realista voler competir amb Cavall Fort, que és una revista dopada pels bisbats, per les caixes d'estalvi i per les diputacions (al seu torn mestresses de les caixes provincials)... i des de l'inici de la Generalitat, extra-dopada pels Departament de Cultura (farceix de revistes les biblioteques) i d'Ensenyament (quan governen els menys de dretes: "d'Educació" no sabem la raó) que fan arribar 1 o 2 revistes per escola o ajuden a la seva subscripció durant anys.

El títol potser és massa neutre: Jordi... sí, un nom molt català i tot això, que al 1977 ja es podia posar oficialment als nadons... però Cavall Fort és un joc i Pulgarcito és un personatge de contes, i Jaimito és el nens dels acudits (o en va esdevenir). Així que faltava aquella guspira que havia tingut l'Editorial Bruguera. Van voler ser massa seriosos perquè volien una revista catalana en català... en comptes d'haver fet el Mortadel·lo en català o un equivalent d'aquest.

Fixeu-vos en la portada: és de Raf. El millor és l'ambientació: protagonista femenina, cosa gairebé inèdita fins a llavors per raons de censura, tret de les revistes femenines per a nenes. Primavera, Diada de Sant Jordi (per aixó les senyeres i els llibres, i la referència a la rosa), moda de l'època (americanes i corbates grans) i un entorn de quedar amb un xicot per a una cita. Indirectamente surt el tema de si el dia dels enamorats català és el 23 d'abril (una qüestió que certes tertúl·lies radiotelevisives han marcat entre el 2007 y 2022, en comptes del dia de Sant Valentí 14 de febrer, forani). Tot això és força novedós i únic per a qualsevol portada de revista per a qualsevol sexe i edat durant els segles XX i XXI (fins el 2023).

Malgrat els colors, però, potser li falta alguna cosa a la portada, en comparació amb tantes que Raf farà per a Mortadelo Especial.

Ens anem a la contraportada. Tenim un joc florit i primaveral per Mart-Os.

Martínez-Osete, apart de ser un apòcrif del Capitán Trueno y de Mortadelo y Filemón (amb els seus remakes d'historietes dels primers anys de la sèrie, 1958-1960, als quals inserta la TIA i al Super en comptes de l'agència d'informació originària), resulta que tenia sèries pròpies (Durand i Dupont, Boy, etc.) i també feia passatemps. De fet, jo, l'última feina que li conec són dibuixos en sopes de lletres de famoses revistes de passatemps dels anys 1990.

 Tot i que bonic.. i també amb protagonisme femení (una nena amb un pom de flors al mig), és una contraportada pobra. 

Aquest joc pega com a joc de tauler en la doble pàgina central, com anys després faran a les revistes de a família Zipi y Zape d'Ediciones B-Grupo Zeta.

Com a contraportada, l'únic que guanyem és un tauler una mica dur per la tapa de cartró i brillant pels colors. 

La contraportada cal que tingui un superdibuix amb una superhistorieta o una il·lustració amb acudits plens de detalls. 

Per tant, portada i contraportada senyalen aquesta revista: massa cara per pagar per un joc de l'oca a la contraportada, un dibuix massa senzill com per atreure una quantitat gran de públic comprador i una portada que, no estant malament. és una mica de riure però seriosa alhora. 

Apart d'això, caldria saber si la revista és va publicitar, es va enviar als punts de venda o si, en cas d'enviar-s'hi, no va queda ofegada per la miríada d'altres revistes i àlbums Bruguera, per bé que Jordi tingui una mida més gran... de fet la mateixa que la Col·lecció Olé i Superhumor des de 1993, l'Olé "gegant" que deien als anuncis. La Colección Olé primer agafà la brillantor al 1992 tot mantenint la mida tradicional d'ençà 1971 per engrandir el full al 1993.

La idea més francobelga i d'imitació del Cavall Fort i del Tretzevents, amb dibuix més seriós i inclús carrincló en guions que a la resta de Bruguera, per donar-se a ells mateixos com editors i a la revista como a vehicle català un més gran prestigi va poder torpedinar una idea que hauria estat molt bé que hagués cuallat. Mai més no ho van intentar. el fet de publicar revistes en català. Treuran cap el 1982 el Tirant Lo Blanc en català i poca cosa més, tret de contes troquel·lat i potser alguns llibres. 

No puc deixar de pensar si haurien evolucionar a Can Bruguera, amb la institucionalització de les escoles públiques en català amb pressupostos creixents i amb les lleis de normalització lingüística. Potser hi haurien hagut materials escolar made in Bruguera però mantenint el seu estil gràfic. No en va, els passatemps de qualsevol de les seves revistes (i les d'altres editorials) són més potents i educatius i culturals pero no dir difícils que els de gairebé tota la parafernàla de les editorials de llibres de text, de pàgines oficials d'Educació tipus XTEC, GoogleClassroom, i el que sigui o de les págines web de les editorials i d'altres fabricants de continguts escolars. Podeu comparar qualsevol de les seccions i comparar-la amb el que es demana inclús a les Competències Bàsiques i exercicis de tot tipus des de finals dels anys 1990, i clarament durante l'interval 2001-2023.

Mai no cal descartar que la proposta estigués pensada per fracassar, perquè això ho fan les organitzacions i els seus decisors per tapar boques que demanen canvis o que aporten noves idees: s'accepta la proposta i es desenvolupa malament a propòsit per demostrar que no era viable.