Setembre de 2016. Pregó de Pérez Andújar. Un amic em diu: "aquest pregó que només hem entès tu, jo i algú més". Personatges, professionals ninotaires, historietes.
Nota important per no llegir: Pérez Andújar va posant vinyetes adequades per comentar esdeveniments al seu twitter. Fa servir força a Roberto Alcázar y Pedrín. Pimpampum.
Text íntegre del discurs de Pérez Andújar. Perquè no l'odieu, farem el possible per evitar que aparegui al temari de la Selectivitat.
Octubre de 2016. Llegim la notícia dels Ramblistes d'Honor 2016. Al Periódico, surt una foto. Trigo una mitja estona en adonar-me que a la foto hi ha Ibáñéz, inclús m'hi costa adonar-me d'haver llegit el seu nom.
Dijous 22 de setembre, a les 19:00 hores, l’alcaldessa Ada Colau assisteix a la lectura del pregó de la Mercè 2016, a càrrec de l’escriptor Javier Pérez Andújar, que obrirà les Festes de la Mercè (Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona
Ara bé, la foto que vaig veure al Periódico en paper resulta que només la trobo al Punt Avui en digital. Quines coses!
El jurat reunit aquest any per l'associació Amics de la Rambla va decidir obrir un ampli ventall donat el valor de les diferents candidatures presentades.(...)
Francisco Ibáñez. Per que la seva creativitat i els seus entranyables personatges formen part de les lectures de generacions de barcelonins.
Nota crítica: jo pensava que escollien gent vinculada directament amb la Rambla. No.
En tots dos casos, els actes amb participació tebeística tenen el mateix escenari: el Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona.
Meres casualitats? O potser es tracta d'un dels típics reconeixements que certs grups d'esquerra (o no) municipal solen fer al comic.
Ara caldrà estar atents a veure si veiem més mostres de visualització dels tebeos, al marge d'exposicions o salons.
Escriguem "tebeos": sobretot després d'enrogir de vergonya en llegir en un document escolar de la ¿Normalització? Lingüística. No trobo el pdf. L'he vist en fotocòpia. Té un vocabulari (comic, manga, bafarada, etc.). La paraula barcelonesa "tebeo" apareix dintre d'un paràgraf i amb una explicació que diu aproximadament "en fi, sí, normativament, també l'accepten, vés què hi farem" (¿amb o sense accents diacrítics?) Accepten un lleig manlleu de l'anglès estadounidenc com és "comic", adjectiu inserit a "comic-book" i originalment a "comic-strip", que volen dir "llibre de comics" o inclús "llibre còmic" i "tira còmica", donat que eren uns quadrets ("vinyetes") que es posaven en una fila o línia com una frase i que es publicaven al diaris, és a dir, que eren una frase més dintre d'un diari però més espectacular perquè eren amb imatges, i feien gràcia. Per tant, "tires de fer riure".
El mot manllevat del japonès "manga" també s'accepta amb tranquil·litat perquè, és clar, ho han llegit adolescents de classe mitjana burgeseta que després ha entrat en el món del poder decisor, així que cal acceptar-ho al diccionari oficial sense pensar-s'ho. Lluita de classes a la llengua: ha existit sempre en tot.
Diria que el mot "patufet" com a un genèric històric i familiar per als tebeos i contes tampoc no estava senyalat.
El típic: que sembli "castellà" ("tebeo") i que sembli "infantil" ("patufet"), arraconat.
En definitiva, temps interessants per la promoció dels tebeos a Barcelona, o per l'homenatge d'un bonic fòssil.
Postdata: un bonic article només unit per "parlem de coses de la historieta".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada