20240412

Terrassa, Ventalló, Tintín, Lladó, Bruguera, EAJ-1, Catalunya Ràdio

 Data Estel·lar parin les màquines! Divendres 20240412

No lo solemos pero vamos a dedicárselo a un radiofonista en cuerpo y alma com es Jesús Abad.

 ¡Paren las máquinas! 

En Terrassa se harán actos conmemorativos en la primavera 2024 para tratar los 60 años de la primera traducción al catalán de Tintín por parte de Joaquim Ventalló...

Fue político de ERC, fundó su propia escisión, el PNRE (Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra), opuesto al autoritarismo de Macià i a los casos de corrupción ¿les dio tiempo a tenerlos?, exiliado por amenazas de muerte por la FAI (Federación Anarquista Ibérica) y por el Franquismo, cuando regresa en 1943 del exilio no le dan el carnet de periodista... y parece ser que trabajará con Josep Maria Lledó i Figueres, quien regresa en 1950 tras haber estado exiliado, prisioero en el campo de concentración de Argerlers y luchando con la Resistencia en Francia, quien también había sido polítco de la Generalitat republicana por ERC y secretario de prensa de la Generalitat de Catalunya y de ministros catalanes en la Segunda República... 

Ya sabíamos que Lledó había estado en Editorial Bruguera porque tampoco obtuvo carnet de periodista... 

Es flipante: 

iA ver si me pudiera organizar pero...

¡Piden semáforos con Tintín en Terrassa! Lo hace Pues pueden ir preparando la mitad del presupueto municipal para dárselo a la avariciosa empresa gestora de derechos https://monterrassa.cat/opinio/posem-semafors-siluetes-tintin-terrassa-362140/

Les siluetes que apareixen als semàfors són força amorfes, molt fredes. L’Ajuntament de Barcelona ha posat fil a l’agulla i ha anat una mica més enllà. El dibuixant Francisco Ibáñez va rebre de manera pòstuma la Medalla d’Or al Mèrit Cultural. I quin millor homenatge que posar les siluetes de dos dels seus millors personatges, Mortadel·lo i Filemó, a alguns dels semàfors situats en carrers de la capital de Catalunya. Em sembla una pensada brillant.

Tenim algun dibuixant a Terrassa amb algun personatge que ha traspassat fronteres? Potser no ben bé. Ara, crec que tenim algú a qui fer un homenatge en forma de personatges de còmic: Joaquim Ventalló i Vergés (Terrassa, Vallès Occidental, 5 de febrer de 1899 – Barcelona, 3 de desembre de 1996), periodista i polític. I mític traductor de Tintín al català. I per aquestacTerrassa fa festa grossa. Són 60 anys de Tintín parlant català i la ciutat ho recorda amb un gran esdeveniment.

Y regreso a lo de

¡Increíble! Paren máquinas... El traductor al catalán de Tintín es Joaquim Ventalló i Vergés, de Terrassa, y de ahí los actos en ese ciudad... y, cuidado, es una gran sombra, porque la vecina ciudad de Sabadell es la presunta "Capital catalana de la cultura del 2024" (esas cosa que se hacen con nula repercusión).

Fue periodista de varios diarios famosetes de los años 1930... el primer locutor de un partido en catalán del Barça el 19280408... no sé cuántos partidos de fútbol u otros deportes se habrían radiado hasta entonces en el mundo pero no serían demasiados... y fue político por ERC en la II República y represaliado... JUNTO A JOSÉP MARIA LLADÓ... y aquí está lo interesante porque, eso sí que lo sabíamos, él estuvo en Editorial Bruguera en los años 1940... 

Hum... la Gran Enciclopèdia Catalana GEC dice que fue el primer partido radiado del Barça con la Unión Irún... para toda España, "estatal". Y me parece más creíble que fuera en castellano que en catalàn. Se estàn celebrando los cien años de radio y hay una polémica: si los primeros fueron los de EAJ-1 Radio Barcelona o los de Ràdio Associació de Catalunya... que hubo una escisión porque no se permitía nada en catalán... y estamos en plena dictadura de Primo de Rivera, con esa mezcla extraña de anticatalanismo y de inconsistencias porque permitía espacios de prensa en catalán y catalanista moderada.


De hecho, es que lo dijo el propio Ventalló, y si yo he encontrado estos datos en menos de 1 hora... me pregunto qué pasa que otros no lo encontraron para sus documentos.

Joaquim Ventalló va ser el primer locutor que va radiar un partit per ràdio en l’àmbit de tot l’Estat espanyol. Tal com comenta el mateix periodista egarenc en un article publicat en el suplement dominical de La Vanguardia el 20 de març de 1988:

Este 8 de abril [19880408] se cumplen cincuenta años de la primera radiación dada de un partido de fútbol para todo el ámbito español. Puesto que yo fui el locutor del mismo, quizá no sea inoportuno el recordatorio de aquel acontecimiento. Se trataba de un partido de cuartos de final del campeonato de España, y los equipos que se enfrentaban eran el Real Unión de Irún y el Fútbol Club Barcelona, en el campo del primero, que era el Estadio Gal de aquella ciudad fronteriza.
La cosa se desarrolló como sigue: siendo yo en aquella fecha del 8 de abril de 1928 —Domingo de Pascua— secretario de la Federación Catalana de Fútbol, en mi calidad de delegado del Terrassa FC en la misma, había acompañado a tierras de Euskadi al equipo del Barcelona, y encontrándome a la hora de la comida en el Hotel Biarritz de San Sebastián, don Tomàs Rosés, banquero él y presidente del Club (nota 1), me dijo: «Hoy se va a dar por radio por primera vez desde fuera de Cataluña el partido que se va a jugar. He pensado que seáis vos quien lo radie». Hasta entonces tan sólo se había radiado algo des de una pequeña emisora local de poco volumen, Radio Catalana 

 

Nota 1: Presidente del Futbol Club Barcelona conocido como Barça, 1929-1930; Banca Rosés primero Rosès i Compañía en 1837, Banca Rosés desde 1930, luego Banco Condal 1837-1984, años después adqurida por José María Ruiz-Mateos y Jiménez de Tejada con Rumasa en 1974, y único banco desaparecido con la expropiación y reprivatización del conglomerado Rumasa por el Gobierno de Felipe González en 1984. Y resulta que Ruiz-Mateos también  tuvo relación con el fútbol: compró el Rayo Vallecano y su mujer fue la presidenta eterna desde los años 1990.

Joaquim Ventalló Vergés

(Terrassa, Vallès Occidental, 1899 — Barcelona, 1996)

Joaquim Ventalló Vergés

ARXIU PAU VINYES

Periodista i polític.

Fou redactor de La Publicitat, L’Esport Català, La Nau dels Esports i  entre d’altres, i dirigí els diaris L’Opinió i La Rambla. Des de Ràdio Barcelona narrà el primer partit de futbol retransmès en l’àmbit estatal, Real Unión de Irún – Futbol Club Barcelona, el 28 d’abril de 1928. Amb el pseudònim August Berenguer publicà la biografia del jugador del FC Barcelona, Josep Samitier: l’home i el jugador (1927). Fou regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona en la primera legislatura republicana (abril del 1931 – gener del 1934), regidoria que englobava educació i esports, entre altres àrees. Un cop va retornar de l’exili, no va poder treballar de periodista fins que es promulgà la Llei de premsa de l’any 1966.


De Gràciapèdia via waybackmachine:  NO CITA SU TRADUCCIÓN DE  TINTÍN QUE ES EL TRABAJO MÁS DURADERO Y QUE LLEGÓ A MÁS GENTE.

JOAQUIM VENTALLÓ I VERGÉS (1899-1996) Periodista, polític i escriptor nascut a Terrassa el 5 de febrer de 1899 i que va viure durant molts anys a la frontera de la Gràcia actual, al carrer Comte de Salvatierra, 8, pral. 1ª. S’inicià en el periodisme en els setmanaris terrassencs Crònica Local i El Mal Temps. Va col.laborar a L’Estevet, Mirador, L’Esport Català, fou secretari de redacció de La Publicitat entre 1924 i 1930, director de L’Opinió entre 1931 i 1934 i de La Rambla el 1936.

Fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona per Esquerra Republicana de Catalunya i, com a membre de la Comissió de Cultura, va continuar i aprofundir la trajectòria de renovació escolar encetada l’any 1910, amb colònies de vacances, aules més grans, etc…Perseguit per la F.A.I. s’exilià l’any 1936 i retornà a Catalunya el 1943. Depurat pel franquisme no pogué exercir de periodista i va treballar d’agent comercial. Quan l’any 1967 l’Ajuntament de Porcioles va lliurar a l’estat els centres escolars que ell havia creat, Ventalló va escriure una sèrie d’indignats articles [eso es porque no había libertad de expresión... o porque solamente la había para los burgueses como ellos]. Després del seu retorn [ya había regresado en 1943, ¿no?] va col.laborar, entre d’altres, a Destino, Tele/estel, Tele/Expres, Punt Diari, Deia, Avui i Recull de Blanes. Va morir el 3 de desembre de 1996.



Ventalló, Tintín, Editorial Juventud  vinculado a Lladó, Pulgarcito, Bruguera.

La wikipèdia sobre Lledó:

Tornà a Catalunya el 1950 i va treballar uns anys a l'Editorial Bruguera amb Joaquim Ventalló i Vergés, ja que li negaren el carnet de periodista.


Le negaron el carnet de periodista y se puso a trabajar en Editorial Bruguera a partir de 1950. No me cuesta pensar en Rafael González, a su vez periodista, metiéndolo en esa editorial.

Tenemos otro radiofonista en Editorial Bruguera: Armando Matias Guiu: cuentos de Tambor... unos 3000 de nada.

Y Ventalló y Vergés colaboraron juntos en los años 1980 entiendo, porque Catalunya Ràdio existe y emite desde 19860620.

   Frase de la wikipèdia en la entrada de Ventalló:

 "Posteriorment va col·laborar a Catalunya Ràdio, on va fer el programa La dignitat de la memòria amb Josep Maria Lladó i Figueres."

 

Tiene pinta de ser un reportaje sobre memoria histórica cuando aún no se denominaría así: cosas de la Guerra Civil y del Franquismo... aunque puede ser esas tan manidas anécdotas de "feiem la classe en català en una escola privada i passàvem a l'espanyol quan ens deien que venia l'inspector"...  


Sobre el fútbol y la radio... por supuesto siempre en cargos, que es algo que molesta porque estamos en un país, y lo escribimos en 2024, en el que una élite se reparte todos los cargos honorario, de dinero y de no mancharse: 

Lo cuentan en catxipanda:  a ver qué tal esta forma de citar la fuente:

Joaquim Ventalló, pioner de les retransmissions futbolístiques per ràdio, per Pau Vinyes i Roig 20220314  tothistoria

La primera ràdio fundada a l’Estat espanyol va ser Ràdio Barcelona, el 14 de novembre de 1922, per membres de l’Associació́ Nacional de Radiodifusió́: Josep Maria de Guillén-Garcia i Gómez, Royston Saint Noble, Eduard Rifà i Anglada, Eduard Solà i Guardiola i Pau Llorens. La seu de l’emissora era l’Hotel Colón de la plaça de Catalunya. EAJ-1 era el seu distintiu, que indicava que era la primera emissora de l’Estat espanyol. Aviat es va convertir en una ràdio molt popular a Catalunya. Milú, personatge infantil creat pel locutor Josep Torres i Vilalta —conegut popularment per Toresky— va esdevenir tot un fenomen radiofònic i un intent de catalanitzar l’emissora. El 1926 va ser absorbida per Unión Radio Madrid i passà a anomenar-se Unión Radio Barcelona. Després de la Guerra Civil va ser castellanitzada del tot, i no va ser fins ben entrats els anys seixanta que nítidament s’hi van anar introduint programes en català̀.

(...)Es va introduir al món del futbol d’una manera circumstancial, en no poder assistir els directius del Terrassa F. C. a les reunions de la Federació́ Catalana de Futbol per raons horàries —la majoria industrials de Terrassa—, representant l’entitat esportiva egarenca en aquest organisme esportiu. Joaquim Ventalló arribà a ser secretari de la Federació́ Catalana de Futbol, i això̀ li va permetre viatjar i acompanyar alguns equips fora de Catalunya.

Me pregunto si le daba tiempo a hacer algo en algún cargo: y se puede copipegar a todos los que siguieron en el siglo siguiente. 

 POR LO TANTO ESE MILÚ FUE ANTERIOR AL PERRO BELGA DE TINTÍN... ¿Y ERA UN PERRO, UN NIÑO... QUIÉN ERA ESE MILÚ DE LA DÉCADA 1920? ¿Puede que existiriera algún Milú anterior fuera de España en el que se basasen en nombre, idea, personalidad o características? Como un Charlot o algo así...


 No sé cuántas cosas me habré saltado o se habrán quedado a medias. A positivar.