Nota prèvia: si no es així, tingueu en compte que també Virgili i els altres s'inventen i colen el que poden.
M'he acabat l'Eneida. Originalmente, poema nacionalista de Publi Virgili Major a major glòria de la gens Iulia, la de Caius Juli Cèsar i Octavi August, és a dir, Gaius Iulius Caesar Octavianus. Emparenten amb els reis de Troia, amb la deessa Venus, amb el rei de Dardània Anquises, el seu fill Eneas és un dels gendre del rei Príam de Troia. Ascani o Iulius, fill d'Eneas i de la princesa Creusa filla de Príam, funda Alba Longa. Així que vindrien de déus, d'herois (fills de divinitats), de reis mítics d'Àsia Menor, i de l'antiguitat pre-romana, amb un successor anomenat Silvius, però resulta que l'únic suposat descendent seria Brutus de Bretanya o un altre Ascani que seria pare d'aquest Brutus que donaria nom a Britannia o Bretanya, segons versions popular acceptades per Sant Isidor de Sevilla i Geoffrey de Montmouth... i aquí entrem a la part del Rei Artús. Aquí, però, ja no hi ha enllaç possible amb la gens Iulia. Estrany que sigui impossible de trobar un rastre fals, inventat, mític abns de Caius Iulius Iulius, cònsol romà l'any 489 aC. És a dir, que no hi ha noms dels descendents mítics des de Silvius fill d'Ascani i fins a Caius Iulus Iulius. Que jo sàpiga tampoc no apareix a L'Eneida i mira que diuen coses, però és que sembla que havia de ser més llarga i arribar fins "l'època contemporània" d'Eneas i Octavi August.
M'ha costat moltíssim en anys i en deixar-la a mitges.
Segueixo sense entendre que l'original sigui un poema/vers però que les traduccions siguien en prosa. És més fàcil. Punt.
Ara ja he llegit aquests grans events dels superherois: La Ilíada (Ilion, nom de Troia, derivat del rei Ilos; Troia, derivat del rei Tros. Anomenats troians, dardanis o dardànides de la regió Dardània perquè el rei Dardani era avantapassat de Príam, sogre d'Eneas. De noms sinònims n'hi ha massa en aquest tipus de poemes i és un rotllo perquè et perds... Els Dànaus descendent de Dànau són els grecs "en general", però el nom ens sona massa semblan: dànaus--dardanis.
En el cas d'Itàlia, les seves tribus, regnes i capitals i cabdills o reis, la mateixa història.
També l'Odissea, que tracta d'Odisseu, el nom original o més a prop de l'original grec per al més conegut nom Ulisses, posat des dels romans en llatí.
Uf, L'Odissea... és pesadeta tota la primera meitat. Que si Telèmac, que si... buf. No busqueu ni allò de les sirenes ni el cavall de Troia: s'ho puleixen en un total de dues pàgines. És molt millor llegir qualsevol conte posterior sobre aquests temes.
Més interessant, això si, és el triple final. No ens importa si el va fer o no una mà, la d'un suposat Homer, o si hi va haver altres co-autors posteriors. El cas és que hi ha el precedent de totes les pel·lis d'acció iankis del poli que entra a salvar a la seva família a un bloc de pisos en mans de la màfia. Després hi ha un següent final sobre una guerra civil aturada, cosa que indica que el rei d'Ítaca no tenia la legitimitat suficient.
Passo a L'Eneida segons Editorial Empúries per al número 32 de la Biblioteca Bàsica d'El Periódico de Catalunya, que va treure el diari, en la seva darrera aposta cultural, en ocasió de l'Any dle Llibre i la Lectura i del Fòrum de les Mentides del 2004-2005, aprox. L'edició és de Joan Bellent i Sallent, qui ens diu que no vol passar per sobre d'una anterior edició i traducció... no ho comprenc, la veritat, a menys que hi hagi tan poquets lectors, que serien com 300, que fer traduccions diverses ocasionaria la desaparició immediata de les altres.
El recorregut d'Eneas té poc sentit. Hauria d'haver estat cosa ràpida l'arribada a Itàlia des de la fugida de Troia, però resulta que triga més Ulisses, sense perdre's (abans d'arribar a Sicília o Cartago). Això ho sabem perquè es troba amb troians exiliats, amb grecs, amb històries sobre Ulisses... És un error clar de continuïtat.
Malgrat haver estat escrit molts segles després, l'Eneida hauria de situar-se 9 anys abans de l'arribada d'Ulisses a Ítaca. És a dir, un any després de la caiguda de Troia. Aquest ordre de lectura seria correcte si no hi hagués error un error d'escriptura.
Si fem abstracció d'això... jo no puc, no, que no puc... doncs passem a veure moments moderns.
Hi ha una cursa de vaixells, una competició. I això és tot un episodi. Sembla una bajanada però és molt modern. Recorda molt, molt, molt, a tants dibuixos animats dels anys 1970-2000, als quals hi ha diferents equips en un esports, fins arribar a dos equips, cosa típica de la mentalitat dual estadounidenca. Jo diria, sense més dades, que Virgili crea ells solet tot un gènere literari o de ficció que esdevindrà molt popular dos mil·lenis després. Caldria saber si els productors i guionistas de Hollywood conexien aquests orígens, però no ens semblaria rar.
Hi ha molts noms de gent, de famílies, de llocs... això fa que pensem allò que ja pensàvem una vida abans de fer aquesta lectura o inclús de que fos tecnològicamente viable: l'edició correcta arriba amb hipertextos.
No assistim a la fundació de Roma ni a la de la ciutat antecessora, Alba Longa. No surten Ròmul ni Rem. DE nou, com passa amb els Treballs d'Heracles també dit Hèrcules, ens quedem amb les ganes, i seguim assistim a contes del segle XX o XXI però no a textos clàssics, bàsicament desconeguts en quant a títols o inexistents a botigues i biblioteques no universitàries.
No puc dir que sigui avorrit. Es nota que el cinema italià capta bé l'essència... com dir-ho.. Virgili munta una pel·li de romans o de grecs (escombres més gran al cap) talment com les pel·lis dels anys 1950, 1960, 1970, tan entretingudes com oblidades a la tele del 2019 i abans.
Però el contingut, la longitud, potser les circumstàncies del lector, ens ha fet aturar la lectura, endarrerir-la, a ficar tebeos i becaines intermitges.
Tinc algunes anotacions que igual algun dia podem tractar.
M'agrada que els seguidors d'Eneas o enèades, en paraules d'un vocabulari al final del volum, tinguin bones relacions amb Cartago. Això és molt interessant. Què volia expressar el poeta Virgili? No que estigués contra les guerres contra Cartago perquè això el faria anti-romà, a un nacionalista com ell... sembla que Virgili no està gaire d'acord amb el fenomen de la guerra en si, així que potser té relació aquesta idea de germanor amb allò.
El protagonista és el cabdill Eneas però hi ha espai per a altres protagonistes secundaris, com el cabdill rútul Turn o altres. I no poques dones, la nimfa i germana del cabdill rútul Juturna o la reina Dido de Cartago, per exemple.
Ens ha sobtat que es diu Eneas i no Enees, que era el nom que es feia servir a les assigantures de Català (apartat de gèneres literaris)o de Lite en català.
Però més ens ha sobtat llegir que Ausònia o Hespèria (el país occidental de les pomes d'or) és Itàlia. Són el centre del món i, al segle XX i XXI, ho segueixen sent, aquests romans o italians. Fins ara, m'havien dit que era més haviat vinculat a Ibèria o potser Mauritània (actual Marroc o Magrib).
Ausònia ens sona a Osona, el nom romà i íber era Ausona o, per als ausetans, Ausesken. La població d'Ausa esdevé Vic. És pintoresc que s'assembli tant el nom d'Ausònia, al sud del Laci, on vivien els ausons.
Com passa amb La Ilíada, a la qual copia, hi ha llistes de noms de guerrers. No sé si eren gent coneguda, cognoms coneguts, avantpassats mítics tant a la Ilíada com a L'Eneida... o potser és una forma de fer safareig... o potser, més en el cas de la Ilíada o de coses poc explicades de l'Odissea, potser, repeteixo, fa referència a temes, llegendes o poemes ja coneguts pel públic. Potser es desenvolupaven a nivell local o comarcal quan arribaven a aquell cant... "Fulanitor, qui vivia a Llocairre i que tenia moltes ovelles"... i llavors desenvoluparia el poeta o recitador corresponent un incís amb alguna història d'aquell guerrer antic i la seva família... un One-Shot avui perdut o una minisèrie evaporada.
Potser seguirem un altre dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada