Data Estel·lar tallada Dilluns 20231023
Aquesta història va passar en un moment de l'any similar al d'enguany: una tardor acalorida, a finals d'octubre.
Hi havia moltes vegades molts docents, mestres, professors i altres herbes associades amb noms complexos i complicat que començaven per Tècnica o amb l'adjectiu Psicopedagog inserit a la força.
Eren gent amb un odi brutal contra la cultura però el drama per al poble on vivien és que eren els encarregats, cobrant molts diners, de donar cultura als infants, anomenats escolar, perquè anaven a l'escola. D'altres, més grans, anaven a l'institut.
Ortografia, Geografia, Cultura General, tot era esbandit.
Un dia de feia molts anys van dir que les enciclopèdies estaven passades de moda, que no estaven al dia... és a dir, que se suposa que hi hauria informació nova sobre el rio Dnièper o sobre el Pla Inclinat o sobre Pitàgores o sobre Brahmah, que només es podria trobar a la Wikipèdia, una web que encara no era de pagament i que s'havia convertir en l'única font de coneixement del planeta, apart de les converses entre borratxos i drogates les matinades de festa.
Tot d'una, la biblioteca escolar va passar a ser desmuntada. De 3000 llibres, que són pocs, per a 450 alumnes o per a 800 en un institut o per a 200, van eliminar-ne uns 1000. Al seu torn, es va convertir en una biblioteca per pre-lectors... llibres per a alumnes que encara no saben llegir.
Van deixar de pagar la subscripció al diari perquè ara tothom feia servir el mòbil... no es deia que, quan no n'hi havia, de mòbils amb accés a internet, molts pocs llegien el diaris. Algun mirava el futbol si jugava el seu equip preferit que, com que és una religió, era el mateix per a tothom. Posteriorment, només miraven algun titular de futbol
En paral·lel, les biblioteques públiques, una per cada seixanta-mil habitants, van optar per reduir el nombre de llibre fent creure a tota la província que hi havia un fons immensíssim sumat tot... i van fer bebeteques, que són de nou biblioteques per a no-lectors, mediateques amb pel·lícules i música per a no lectors i els diaris i la premsa del dia o del mes, es van llençar al mig del carrer mensualment, sense crear-ne un fons d'hemeroteca ni tampoc per fer-los servir per eixugar el terra un cop fregat, si és que es fregava algun cop.
Aquells mestres van marxar a un altre centre educatiu però la seva obra de destrucció es va mantenir.
Van venir-ne de nous i van optar, anys després, per eliminar-ne uns altres 800 llibres, entre elles, les enciclopèdies, les quals, es va tornar a dir, estaven passades de moda, perquè no s'actualitzen...
Van fotocopiar en paper blanc nou imatges que semblaven diaris per fer manualitats. Això es feia en un context d'ecologisme oficialista. La idea venia d'antuvi, de qual hi havia diaris de dies o mesos anteriors, i fer-los servir per fer paper maixé, de protecció de les taules en fer pintura o fang, era lògic en un sentit de reutilització d'un material convertit en brossa abans.
Aquells nous mestres també van desaparèixer però la seva obra de destrucció es va mantenir.
Van venir-ne de nous docents, alguns de més joves i d'altres de més joves.
Un migdia, quan no hi havia ningú van lliurar-se d'unes mans a unes altres els 4 volums d'una enciclopèdia, a la qual donarem el codi Diccionario Enciclopédico Sopena que ells no sabien, perquè no la van fullejar, que tenia una lletra molt petita i uns dibuixos naturalistes molt interessant. Una mestra que manava més donà el 4 llibres a un altre...
Quin misteri! Qui voldria uns llibres? Si tot està a internet. Qui voldria una enciclopèdia si tot està a la wikipèdia? ¿Qui voldria alguna cosa que semblés Cultura si és avorrible?
Les respostes podrien ser variades però ningú no se les va plantejar perquè ningú, a tot el poble, entre tots els treballadors de l'escola o entre els estudiants, no els importava... no afectava als seus tatuatges ni als seus piercing ni als seus bitllet barats d'avió, no afectava al poder jugar a futbol, no afectava a demanar pizza, hamburguesa ni a una rampoina comprada a l'Amazon o a l'AliExpress... només eren llibres.
De tapa dura, no gaire grans...
¿Potser la persona que els havia rebut sabia que els anaven a llençar i volia conservar-los per curiositat, per nostàlgia perquè havia tingut aquella col·lecció, perquè considerava que eren útils per a aprendre coses, per llegir? És molt dubtós...
Potser, no va pensar ningú, tret del narrador omniscient a qui no li calia per la seva omnisciència, potser s'emportaven els llibres a la Biblioteca d'Aula... però si no eren de Harry Potter, no podrien passar la cruel barrera d'entrada de l'aula
Doncs potser, potser, potser és que farien alguna obra de teatre i aquells 4 volums servirien de decoració per a alguna escena. Una biblioteca o llibres on mirarien alguna recepta o alguna fòrmula màgica...
Va passa gairebé un mes i, pels voltants de finals d'octubre el Terror es va abatre: els llibres havien estat triturats, fets bocins, triangulets, amb les tisores, i pegats en unes cartulines per poses dibuixos de Halloween, que és l'únic que s'ensenyava entre setembre i octubre a les escoles de Catalunya... vull, dir, d'un lloc misteriós i llunyà al qual no s'arriba per camins habituals.
SÍ, LECTORS I LECTORES: ELS MESTRES DE L'ESCOLA HAVIEN TRITURAT ELS LLIBRES D'UNA ENCICLOPÈDIA PER FER-LOS SERVIR DE FONS DECORATIU PER TAL DE PEGAR UNA ARANYA, UNA CALAVERA I UN TAÜT.
Poc després d'un ping-ping es va sentir una veu que deia: "Uf, menys mal, ja hem cobrat" seguit d'un "els que no són de La Caixa cobren 3 dies més tard" alhora que algú deia: "en aquest poble és que la gent és tan bàsica i el nivell és tan baix"... i es va callar tothom "que menys mal que sóm nosaltres per dur una mica de cultura a aquestes terres".
Uns dies més tard, la meitat va agafar-se la baixa i mai més no se'ls va tornar a veure.
Història i Literatura: ¿Qui més hauria eliminat, destruït i cremat llibres?
Fi (de l'Era de la Lectura)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada