Les degollades de Folgueroles de 1858

 Data Estel·lar rac Diumenge 20231008

Un fet que hauria de ser conegut per a la majoria de la gent i explicat de manera habitual ha estat obligat durant 150 anys:  Les degollades de Folgueroles de 1858

En un ambient de notícies habituals de crims per violència de gènere i amb l'estadística de 1500 delinqüents, agressors, assessins, perdonats per una llei mal feta que posa en perill a tothom... 1500..., em trobo amb el programa Caminant per Catalunya a les teles locals (que són aquelles teles que mai no donen informació local si no és propaganda política). 

 La gran sorpresa és que, un programa que sol ser bàsicament de passejants pel camp, per rierols i per alguna masia o edificació atrotinada, sempre amb un punt crític de "com és possible que això s'hagi deixat caure", i amb una reivindicació soterrada o potser atiada per algun interès turístico-polític de les vies ramaderes usades pels pastors des de fa segles o mil·lenis dels Pirineus al mar, i que, al 2023 es poden trobar ja senyalades en no poques localitats, des de La Bisbal del Penedès (amb molta informació) i fins a Sabadell (a Torre-Romeu), resulta que al setembre del 2023 ens parlen de LES DEGOLLADES DE FOLGUEROLES de 1858, tot i que l'any l'el·ludeixen.

Joan Vilamala i Terricabres amb el dibuixant Issac Bosch i Malagarriga (també havia tret algun comic a finals del anys 1990) han fet una Auca sobre aquest tema. Es pot llegir a https://www.auques.cat/auca.php?auca=degoll Text: Joan Vilamala · Il·lustracions: Isaac Bosch · Edició: Particular,  2021,2022

Auca de les Degollades de Folgueroles
Una història del XIX que avui encara ens commou

Es parla de moltes coses interessants de les quals falten dades però menys dona una pedra: 

1.-crim rural.

2.-crim de l'era industrial

3.-nenes, adolescents i dones joves entre 13 y 25 anys caminant de nit tot tornant de la jornada laboral en la indústria tèxtil de la vora del riu Ter.

4.-Treball infantil, que sembla oblidat.

5.-Treball femení, cosa que el Feminisme Oficialista, que ha rondat per les facultas, universitat, llibres, articles, conferències i dades estadístiques oficials ha volgut desconèixer... perquè elles i ells, acadèmics que van de llestos i de feministes, resulta que ignoren i els interessa mantenir en la ignorància el fet que les dones han treballat sempre, més encara a la Catalunya industrial de forma visible i clara. Però també, evidentment, a l'economia rural, encara que sigui en negre o sense que compti en estadístiques laborals mascul·linitzades. Pobles industrials, barris obrers tèxtils i dones de certs estaments burgesos que treballaven en oficines, sense oblidar dones en botiques, costureres i dones de fer netejes, de servir a cada de gent rica i demés. Tot això, la Sociologia oficial (exemple: professorat de la Universitat Autònoma de Barcelona i tota la documentació que ha tingut ) ho ha menystigut o negat.

5.-Una història desconeguda que hauria de ser coneixement comú per a tothom com la del Timbaler del Bruc. Què té aquesta història per ser ignorada o poc coneguda fora del seu àmbit local i comarcal? Clarament: origen social de classe obrera, que eren dones.

6.-Una gran quantitat de gent, 10000 persones, van anar a veure el judic. Parlem d'una Catalunya amb 1.673.842 al 1860... expectació màxima i una indignació tan gran que va fer moure al 0.59% de la població o el 5.9 ‰ , per mil que és com se solen comptar els números a la ciència de la Demografia per tal que no doni resultats tan baixos.

Això ja surt al famós programa Crims de TV3 ¡al 2023! i anys després que Joan Vilamala i Terricabras, el mateix que intenta parlar sense sort, al programa Caminant per Catalunya. Antoni Llagostera només li deixarà llegir la seva auca i dir que és besnet d'una de les supervivents, i que el seu avi explicava aquell crim quan ell era petit. El correcte és que ho digui tot, l'altre gravi text pel seu compte l'edició faci un muntatge allà on el que no és el professional de l'àudiovisual s'entrabanqui.

Al programa esmenta romanços, per cert, en castellà, cosa que mai no ens diuen a les assignatures de Català).

Joan Vilamala, professor d'institut jubilat, entre altres aventures, com la de lletrista de cançons del grup l'Esquirol, sembla ser la font principal per a aquesta informació  Segons el que diu el Museu del Ter.  Citem i enllacem també amb el PDF Les Degollades del Ter:

Es tracta d’un treball singular que afronta uns greus fets de l’any 1858. L’assalt de dos homes, treballadors del tèxtil de Roda de Ter a sis joves treballadores, també de la incipient indústria tèxtil, que es trobaven de camí de les fàbriques del Ter cap a casa seva, a Folgueroles. Com a conseqüència d’aquest atac, al terme municipal de Tavèrnoles, tres d’aquelles noies moriren assassinades i les altres tres foren greument ferides pels assaltants. Un episodi extraordinari per la seva brutalitat i per l’impacte que va tenir en l’opinió pública nacional i internacional de l’època, que ens parla del control social i la violència exercida sobre les dones en aquell moment històric i en el context del procés de desenvolupament industrial d’aquest racó de la conca del Ter. Aquests fets van tenir un gran impacte en la premsa de l’època i en la literatura de canya i cordill, especialment els romanços. Aquestes, a banda dels arxius, han estat les fonts principals de Joan Vilamala Terricabras per reconstruir els fets, així com la fugida dels dos criminals cap a França, el procés d’extradició, el judici i, finalment, l’execució en el mateix lloc on s’havia produït el crim.

https://www.museudelter.cat/publicacions-en-linia/les-degollades-de-folgueroles-2023/

"Igual que hi ha una estàtua del poeta Jacint Verdaguer" i ell n'és, de verdaguerista, segons llegim per internet, "també hauria d'haver una estàtua recordant a les degollades de Folgueroles".

El que no queda clar, però puc intuir en negatiu (no em consta dels apunts de Lite Catalana), és si Verdaguer, veí de la zona i d'una de les víctimes, paret pel mig, va fer algun llibre gros, algun poema sobre aquest tema. Interessant que el cura que sí acompanyava al Marquès de Comillas i al funeral de qual ha estat considerat el més multitudinari de Barcelona, amb vora un milió (em semblen 10 cops menys) d'assistents, en canvi, no prestés atenció a aquell crim que tanta expectació va comptar, amb gent tan desprotegida: obreres, nenes, noies, al mig d'un camí rural de nit i sense llum, després d'una esgotadora jornada laboral de més de 8 hores (les 8 hores arribaran al món amb la vaga de La Canadiense de Barcelona). 

<

No costa res de repetir allò de "a Hollywood ja hi hauria una pel·lícula"... no, una no, mil, de l'Oest, policíaca (els assassins arriben a la Catalunya Nord, a França i allà, ¿telegrafia? com se n'assabenten? els detenen i els deporten)... simplement, seria una història més del seu entorn que coneixeríen. Aquí, apart de no saber però que ens repetixien mil cops que si el 1714, que la guerra de Cuba, que si... res... no sabem res més, excepte que Halloween va de l '1 de setembre fins al Black Friday de novembre o alguna cosa així.

 

Trist que aquesta història només surti a la llum pública, només interessi a la Diputació de Barcelona, al Museu del Ter o a altres institucions publiques (el programa Crims) de TV3 , només durant la moda de parlar de la violència de gènere, la seva polèmica política i la moda del nou feminisme. No l'importava el tema a ningú dels que ara en parla, tret del seu investigador.