De vegades, la tele donava joies, com va fer el Canal 33 l'any 1997 o1998 amb L'Enigma Estereoplast. El vam poder gaudir en el seu moment.
Tinc la sensació que es va emetre un parell de cops entre 1997 i 2000. Mai més.
Parlava de les figuretes de joguina del Capitán Trueno, que vaig conèixer arrel d'aquell programa.
Després derivava a la indústria de la joguina vinculada a personatges de dibuixos animats, de pel·lícules... fins arribar a la primera vegada que vaig sentir que George Lucas va tenir la pensada de quedar-se amb els drets de merchandising de la seva primera pel·lícula de La Guerra de les Galàxies, i va muntar tot un, ehem, imperi mentre que els del cinema no tenien ni idea de per què voldria allò. D'ençà, començà una espiral perillosa: requerirà progressivament una major inversió inicial i un projecte "multiplataforma", multisectorial, de "narrativa transmèdia" (per usar un concepte literari-tecnològic però també un eufemisme per la venda multicanal per terra, mar i aire sense correspondència ni coherència entre cada lliurament)...
Així doncs, uns ninots, unes joguines, veieu qualsevol catàleg de les botigues, cal que estiguen en la seva majoria vinculades a pel·lícules, dibuixos animats, vídeojocs, potser llibres o comics (en països civilitzats), tot junt, alhora, per rendibilitzar la gran inversió.
Nostàlgia i diners. Sentiments i finances. D'això parla el documental L'Enigma Estereoplast.
El vídeo va ser enviat per Toni Macousqui a la plataforma youtube.
També posem les dues parts enviades per contorversy2002 y jetrdarren:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada