Data Estel·lar liberadaWally Dilluns 20181008
La Maginoteca va estar ACREDITADA a la Feria Internacional del Libro Liber 2018, celebrada entre el 20181003 i el 20181005.
Com que ens agrada llegir i tenim amplis coneixements del Sector del Llibre (ja al 2000 vam fer una gran feina sobre aquest cluster català...) ¡Ai, els coneixements i l'esforç... malaguanyats! No serveix per trobar feina, ja us ho diem des d'aquí.
Ja vam explicar una mica com van arribar: en l'espantós nul-servei de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
Vam sortir carregats de fulletons o catàlegs. Conforme els vaig llegint, m'entren ganes de comentar-los. Depenent del temps que tinguem, estaria bé fer-ho... però, compte, comentant tant coses que ens agraden com també les que detestem: sembla mentida que estiguem en un sector econòmic vinculat a la comunicació i a la part visual quan la majoria de lletres són minúscules.
Valoració de Líber18 pel propi Líber: 10000 assistents amb 2400 a les sessions de conferències, meses rodones i tallers.
Veiem que encara no han fet fora de Fira de Barcelona a qui fabrica els inservibles plànols... en paper i a internet, on només coneixen el PDF, és dir, una imatge fixa... no pots ordenar en cap fira de mostres el llistat de firaires per cap ordre excepte el que et dona el plànol. Llavors intentes buscar tal o qual... impossible.
Vam haver de fer un ràpid recorregut perquè tancaven massa d'hora, en aquesta mala idea que s'està establint de tancar les paradetes a quarts de set o quarts de vuit del vespre.
No vaig saber qui podia comprar ni si qualsevol (exemple: un servidor) podia comprar o no. O si era només per a majoristes.
El panorama de Líber era força interessant perquè podíem veure totes les editorials... no totes però per entendre'ns... incloses les editorials no sé si petites però que mai no surten als mitjans de comunicació, tipus Editors, SA, etc., que són llibres "normals" que trobem en llocs "normals". Això em va agradar.
També es podien veure editorials tècniques, com Marcombo de la qual coneixem llibres de principis dels anys 1990.
I vam veure una obvietat amagada: hi ha moltes editorials religioses, cristianes i catòliques, que no és ben bé el mateix.
La majoria d'editorials, petites o no tan petites (l'acadèmia Adams d'oposicions) anaven sota l'aixopluc del govern autonòmic... i vaig assabentar-me que això volia dir que NO pagaven els més de mil euros per 6 metres quadrats que costava la parada.
Si a això li sumem les subvencions... cal preguntar-se seriosament de què anem... empreses privades de les que no veiem mai ofertes de treball ni a petita ni a gran escala que reben unes prebendes que no donen fruits per a la societat. Hi ha milers d'aquells llibres i dels d'anys anteriors que mai no arriben a llibreries ni a editorials ni enlloc.
Semblava una bona cosa: la comunitat autònoma tal hi duu editorials... però, compte... és que gairebé tothom hi anava de la maneta. O de l'Ajuntament de Barcelona... que hom pensava que hi duien llibres de la impremta municipal... però, no: eren editorials privades.
Compte: que vam aprendre que Aragó prohibia la presència de no pocs editors al seu stand.
I també ens van dir que costa 17€ addicionals el poder ficar la camioneta amb el material... apart dels més de 1000€... Pregunta: ¿s'amortitza en 3 dies? Entenem que sí perquè no vaig veure organitzacions sense ànim de lucre, sinó empreses, culturals, si voleu, però empreses. El text de Liber diu que com un terç de les vendes anuals a l'exterior (no trobo la dada per al mercat interior).
Doncs això va bé saber-ho.
Presència estrangera... poca. Ens va semblar veure no sé de Rússia però ho vam perdre. Una gent italiana... i, sobretot, la Republica Txeca, de la qual n'haurem de parlar perquè estaven ben preparats... dels pocs amb els que van poder parlar-hi perquè la resta, com passa en massa fires, van la seva bola (a fer llistes d'excel, mirar-se mòbils o xerrar amb uns coneguts).
La sensació, sovint, és que el negoci ja està fet abans d'arribar i que anar a una fira és un paripé més de la vida empresarial.
També hi ha havia una parada arraconada, no cèntrica, del país convidat: Cuba. El contingut era misèrrim, amb quatre llibres de Fidel Castro, del Ché, un de gestió pública o de contractes públics... que semblaven usats i de feia anys, i amb tarjetes d'un paio espabilat que compra per als cubans de tot, electrodomèstics, etc. Xanxuller... no era precisament la imatge cultural que un havia percebut de Cuba de tota la vida però s'adiu més amb els cubans i cubanes establers per aquí. De cubans de veritat vam veure a l'entrada, treballant com a guàrdies de seguretat, indicant-li a la gent com passar el codi Bidi de l'acreditació... No recordo haver vist a la parada de Cuba ni un llibre que semblés literari (tret del que diu el fulletó) ni cap que semblés, no sé, sobre Natura o sobre paisatges, mites ni llegendes... i no diré sobre Història.
No sabem perquè no vam veure si havia caixes registradores, si regalaven llibres com a mostra sense valor, si hi havia escriptors o editors (home, igual sí, a les seves parades de les editorials petites)... sí que vam veure un grupet de frikis contents que sortien.
No hi havia gaire gent, així que es podia caminar amb comoditat: punt molt positiu. Els passadissos o eren o semblaven amples.
En massa llocs no hi havia ningú atenent... potser per l'hora... però això vol dir que a Balears van marxar abans de les 18h, i el mateix en altres llocs.
... en d'altres, no quedava clar si allò era un catàleg o no.
A la Comunitat Valenciana, el desastre imperava, o potser ens hi vam adonar allà: els catàlegs estaven amagats per terra i no més es podien veure i agafar amb dificultats per la part de fora del stand, donat que gairebé tots eren d'aquell tipus de kioskos que t'obliguen a entrar a dintre. No m'agraden. Ja ho hem comentat mil cops sobre la parada de PlanetaDeAgostini o sobre ECC del Saló del Comic. És molt incòmode. Allà t'obliguen a entrar a una botiga per incitar de manera psicològicament i marketingniament agressiva a comprar: ja que he entrat, hauria de comprar el que sigui. Això es va estendre arreu al Saló del Comic 2018... el que no sabíem és que existia en la resta de fires de mostres.
Clar: si hi ha una mena de grua a dintre de la parada; entres, la rodeges i veus una mica el que va: "la grua té tanta precisió que agafa un full del terra". "Ooooh", i a més li pots preguntar a un dels que hi ha allà i t'explica dades tècniques per tal de vendre el producte o la marca... ara bé, al Líber no vaig veure que cap tècnic ni cap comercial tingués cap interès en explicar el seu producte... i el mateix recordo d'Expohogar-Expojoya 2018.
Això sí, en certs casos es podien fullejar els volums.
Definitivament, aquest tipus de kioskos són nefastos: entres i t'hi perds, i tampoc no serveixen per obtenir més informació. Potser només són per als que ja saben el que han de comprar... però, per això, col·legues, hi ha una cosa que es diu Internet i la fira esdevé innecessària.
Sobretot hi havia editorials. Inclús una empresa comercial que venia llibres descatalogats.
Gairebé no vaig veure serveis editorials: traducció, lectors professionals (hi havia un curs del Taller d'Escriptura, em sembla), distribució (Logista and company) o impremtes. Hi havia alguna empresa d'imprimir per a autoeditors, per a escriptors que van per lliure, per a tirades molt curtes... tot i que sembla que un llibre a Espanya té una tirada mitjana d'uns 3000 exemplars. Tampoc no van veure logística i emmagatzematge, o serveis de transport/correu/empaquetatge. Hi havia un lloc com de fer enquadernacions o cobertes com de pell, i tampoc no hi havia llibreries petites ni especialitzades ni cadenes o franquícies del tipus: "posi una franquícia de Llibrestock per només 300€ al mes". És a dir, que jo diria que no estava del tot representat el sector del Llibre o al voltant proper del Llibre.
Vam notar la rellevància de Storytel, una empresa que portar tot el 2018 amb anuncis a la tele i a tot arreu: el sector dels àudiollibres via mòbil sembla que està en auge però no sé per quina raó. Fins ara, un àudiollibre era una idea molt del 1990 que només vèiem ocasionalmente en alguna pel·lícula de directius sense temps.
No vam apreciar gaires (¿cap?) editoials llatinoamericanes.
Els fulletons i la web de Liber18 segueix l'inculturalisme hispà: l'únic idioma que té és l'anglès, fora del castellà o català. Ni francès, malgrat que es diu que França és el primer mercat forani per al libre espanyol (però no es diu si el llibre fet aquí o la venda dels drets per traduir-lo, que són coses diferents). Ni alemany, primer mercat europeu. Ni xinès, primer mercat mundial. Ni àrab... ni portuguès... ni txec, però sí que hi ha txecs en moviment, i els desitgem èxit per la gran feina que desenvolupen.
Va ser molt interessant per al poc temps que li vam poder dedicar. A veure si poguéssim tornar.
Repeteixo: a veure si podem comentar una mica els catàlegs i alguns expositors.
Cap el 2001, el número de títols publicats vorejava els 60000 i es deia que era excessiu per un "país que no llegeix". Doncs les dades de Liber 18 són de 87262 títols nous i reimpressions per al 2017.. això sí, com he dit, les tirades són curtes: 2753 exemplars per títols... i això, en aquest blog de tebeos que també parla de tebeos ens serveix de molt... perquè, per molt reduïdes que siguin les edicions de tebeos, de revistes de grapa, Olés, superhumors, integrals, volums, àlbums... no poden ser gaire menys que aquests 2000-3000 exemplars... tingui's en compte que una multicopista d'oficina és més barata en números més elevats a partir de 8 (màquines modernes), 10, 16, 20 còpies (si no ens volem agafar els dits)... i una unitat més de 1000 és més barata, per tant, sembla lògic intenta imprimir un número el més elevat possible
El preu mitjà d'un llibre és de 14.62€... hum... això és una mitjana aritmètica molt amitjanada. Caldria treure bé els extrems o separar entre llibres pensats per ser barats (butxaca) i els pensats per ser cars (bestseller de tapa dura, llibres de text de preu imflat) i així obtindríem dues mitjanes però més realistes, potser una al voltant del 12€ i una altra al voltant del 20-22€. Però és clar si això ho haig de fer de memòria i sobretot gratis, mireu, me'n torno a fregar els plats.
El número d'exemplars "vius" en oferta és de 656080 títols... el que no es diu és quan dura la vida d'un llibre que jo recordo que són uns tres mesos... posem una temporada, mig any, un curs (nou mesos), un any... no més enllà... i, compte, perquè aquests llibres (o els que hem vistt a Liber o a La Casa del Libro) MAI no es troben de segona mà, de saldo (poques vegades) o al Mercat de Sant Antoni o en Re-Read... és com si no haguessin existit mai. ¿Es cremen? ¿Se salden però a Amèrica Llatina? Ni idea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada