Riuades a Montcada i Reixac 1962

Data Estel·lar plouifasol Dilluns 20181015

El programa de Montcada Ràdio anomenat El Fanalet, conduït pel periodista Jesús Abad, emet un espai sobre les riuades al seu pas per la localitat del Sud del Vallès Occidental, on el Riu-Sec desemboca al Ripoll i el Ripoll al Besòs, junt amb més rieres, com la Riera Seca que separa formalment de La Llagosta i del Vallès Oriental, perquè parlin de fronteres naturals o artificials per interessos politiquejos.

Algun cop hem parlat de les Riuades de l'any 1962.

No se'n parla gaire perquè no interessa: perquè "érem pobres" i això de ser pobres s'ha volgut oblidar... ara segueixes sent pobre però tens un iphone i pagues teles de pagament però et penses que ets algú perquè parles en "pavos" i "papeles" i "total, pel que val un creuer val la pena demanar un préstec" -based on true words-.

Montcada i Reixac ja va insertar a Internet una web sobre aquest tema.

Ocasionalment plou i algun indocumentat diu que és "el canvi climàtic".

O algun idiota diu que "com és possible que hagin caigut branques". Doncs perquè això porta desenes de milions d'anys passant, però fins ahir no hi havia carretera ni aparcaves un cotxe allà.

Pluja, esllavissades, moviments de terra "vulgo" erosió del terreny, rieres, rambles, avingudes, torrents, rius... ah, el que no estava previst era viure a la llera del riu, ni fer fàbriques ni escoles ni instituts ni centres de salut ni carreteres ni passos soterranis per a vianants que no ho són sinó que són passos per a l'aigua... i, és clar, si plou molt, doncs, catàstrofe.

Però la catàstrofe és prèvia: s'origina en tancar els ulls per no voler preveure ni planificar perquè els amics de la construcció i de la subcontractatació, de l'especulació i de la misèria convertida en iots amb bandera de conveniència han d'estat contents o s'enduen l'Scattergories.

L'oblit no ve només pel fet que la gran immigració andalusa i extremenya va venir just després o, era incipient al 1962, sinó perquè mitjans de comunicació, intel·lectuals, polítics, historiadors, guionistes de ràdio, tele, comic o documentals han passat del tema. Del 1714, no hi ha dia que no se'n parli. De que el Maresme o de Cambrils, a l'altra punta, és una riera rere una altra riera no se'n diu res, i així cada setmana de setembre, es pot connectar una imatge, una foto com les ridícules que va fer el Diari de Tarragona a l'agost dient: "carrers inundats", en referència a un camping i a un pas d'aigua asfaltat per a què (odio el "perquè" conseqüencial) passin cotxes... Que Coma-Ruga són maresmes és un fet, i no cal fer esacarafalls sinó comunicar-ho al personal i que ho entenguin: que quan plou, baixa aigua de les muntanyes a les platges.

Ah, els amics... alguns en tenen tants... que poden amagar jornades de morts i fang durant dècades.