Programa Arxiu 5 de l'any 1986. Potser l'empresa àudivisual sigui Videostudi 1986.
https://youtu.be/aCpIBuHJo8U?t=1609
Diu que la gente no recorda a grans dibuixants còmics com Junceda, etc. perquè no van crear a personatges.
I que les pel·lícules mudes curtes, que "malauradament", emfatitza, van influir en crear personatges... encara més a Can Bruguera, com anomena l'Editorial Bruguera.
"Nosaltres" a Bruguera vam començar amb les "bufarades". No diu: "bafarades". Si ho diu el professional... també parla de "xistus" i no acudits ni "xistes" del Profesor Tenebro.
Trifón Polillo, "encara hi guardo historietes", va ser el primer personatge previ inclús a Carpanta, creat per a Bruguera.
"Anys tan dolents, de tanta gana": això no se sent gaire. Era molt difícil crear un personatge que interessés ningú. A l'amic de Popeye, en Zampabollos, que després li van dir Pilón, als dibuixos animats del cine... així inventa el Carpanta.
Els canvis de dibuix en els personatges són progressius: els dibuixants ni ens n'adonem,
Comenta la dificultat de les historietes de Don Óptimo perquè cal fer que se n'aprofiti de les desgràcies de Don Pésimo. En canvi, per
Don Pantuflo és el contrari "del meu pare, que era republicà, demòcrata i liberal"... els pares d'altres els tractaven de vostè de o vós i calia que els fessin un petó a la mà... Això era real, els passava als nens coneguts del petit Josep Escobar.
Abans, a jugar a la plaça després del col·legi i ara, "deberes i deberes", segons veu amb els seus nets.
Intentar inventar el cinema li va fer guanyar dues plantofades de la seva mare.
Els dibuixos animats de les empreses on ell treballava acaben quan el No-Do esdevé obligatori. Hi havia empresaris de cinemes que, "per fer el buit al règim", és a dir, per oposar-s'hi, no emetien el No-Do. En fer-ho obligatori, s'acaba la protesta soterrada però també acaba la necessitat de tenir material per als intermitjos. Així doncs, entenc que els dibuixos animats o el No-Do tant podia emetre's al principi de la sessió com entre dues pel·lícules o fent mitja part dins d'un film.
Estela Films del "polític Josep Benet". Es volia haver fet en català però va ser impossible perquè era l'any 1949 ¿i aquesta gent sabia en quina dictadura vivien o què?: es tracta del llargmetratge La Ventafocs... però en castellà tampoc no la van poder dir La Cenicienta -"La Senisienta"- perquè en Walt Disney, que es veu que té espies per tot arreu, se n'havia assabentat del projecte i va enregistrar legalment el nom abans.
Assaig General va emetre's a la tele. Estrenada al teatre el 1957 i encara al 1986: s'ha representat a Mèxic, Argentina, i al Casal Català de Madrid, i també a València... per l'expresió que diu, sospito que, als països americans, s'estrena en casals catalans i sempre "en quadros d'aficionats".
Comenten les joguines, inventades perquè, després de la Guerra Civil no hi havia joguines, les poques que hi havia eren de materials de mala qualitat...
1.- inventa el Cinema-Skob, que es metàl·lic i les pel·lícules són de paper. Diu que li va presentar als senyors Bagunyà (¿els del TBO?). Any 1943, previa al llargmetratge. No queda clar si el fabricant era Bagunyà o un altre de qui no diu el nom tot i que sí que esmenta l'expressió "amb el que ho fabricava". En van fer dos, de models: el primer, més matusser o "xapusser", que és el vocable que fa servir. Va tenir èxit, comercial, entenem: "va anar molt bé". ¿I per què no va continuar o no va evolucionar des d'allà?
2.- Les Bitlles Skob. La capsa diu: "Bolos de Dados Skob". Va tenir força acceptació. A mi sempre m'ha atret aquest joc. Tant de bo hi hagués pogut jugar.
3.Chapó Skob. Aquesta joguina és nova per a mí com a nom i com a invent d'Escobar. Es tracta d'in billar per a nens que em recorda als hipopòtams tragaboles però a l'inrevès: un tub amb una molla impulsa les boles... com allò de les màquines del bar que, al seu torn, va tenir, als anys 1980, reproducciones en petit en maquinetes de plàstic que cabien a les butxaques i que es duien a les escoles. Per dir-ho així, també es com si, amb un cilindre de boli bic tiressis boles de billar en comptes de boles de paper sobre un tauler de billar petit. De billars petits n'hem vist molts però aquesta idea de no tenir tacos per no treure's els ulls és una genialitat. També cal tirar unes bitlles petites, com una mena de bastonets, al terra.
Sembla que "fa un show" per les localitats de la comarca. Ni idea que feia això. Em pregunto a quines localitats hi va anar... si va a anar a escoles o instituts o llibreries (si és que n'hi havia perquè...) o a centres municipals (que ja no dic ni centres cívics ni centres culturals públics, que això es de ben entrat els segle XXI). Sota un pont no hi aniria a signar autògrafs, dic jo.
Guai la historieta amb doblatge de veu al català de Carpanta i Petra que es pot trobar en el Colección Olé 305 de Bruguera i d'Ediciones B-Grupo Zeta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada