Montcada i Reixac: ciutat d'uns trenta mil habitants, nucli de comunicacions a l'entrada de Barcelona, ignorada, bruta i trepitjada durant vora un segle, ara és a la mira del fusell dels terroristes: hi volen posar el complex de casinos provisionalment anomenat Eurovegas.
Lògicament, en aquest atemptat terrorista hi participa Artur Mas. Igual que va boicotejar l'Estatut de Catalunya al 2007, ara el seu ego i el seu partit vol enfonsar els catalans.I el mateix dilluns 20120402 sortia la notícia que el seu Govern del Partit Popular al qual ells estimen i donen suport etern no pensen donar ni aquella mísera quantitat que va posar el seu Estatut, el que va pactar Mas amb Zapatero.. perquè "no hi ha diners". Evidentment, si no fas acomplir la llei orgànica fas un delicte força greu... però això al cap de govern, Mariano Rajoy, tant li és, donat que ell ja ha decidit que està a favor dels delinqüents, als quals els hi ha fet una amnistia fiscal, cosa que vol dir que tots aquells lladres que han estat fent terrorisme financer a base d'estafar hisenda durant tots els anys de la Gran Especulació (ara amb l'argument de "Espanya no dóna garanties per pagar inversions"... perquè ells no han pagat mai impostos, segurament). Hi ha uns partits que recolzen el terrorisme que són bons i d'altres s'han de prohibir.
Els arguments a favor de muntar un Eurovegas ja el tenen de cara a la galeria, a la qual tenen atontolinada de fa anys: "no es pot dir que no a la lleugera perquè aporta llocs de feina... vostè vol que els seus fills trobin feina?" Argument trampós i que diu a les clares allò que jo ja sabia: que el model del totxo, el model de la construcció cateta i desaforada era l'únic que volien i que tenien al cap, que la burgesia catalana no sap fer res més, que els polítics catalans no tenen cap idea... i una cosa pitjor: que estan desitjant que els subornin, que els corrompeixin, i que els hi cal el clam popular, com a València, per fer-ho amb ulls i taquígrafs. Hem sentit amb el cor encongit els del PSC dient que "caldria saber més coses del projecte d'Eurovegas".
Està clar que les élites del país, CiU, PSC, PP, Andik de Mango (el tiu que impedeix fer eleccions sindicals) i altra gent molt perillosa, ja té clar el model de país que ens vol imposar: un model cutre i mafiós, de turisme de pandereta electrònica, de blanqueig de diners i drogues (com si no fos suficient ja), sense cap dret individual ni social ni laboral, sota les ordres dels kalashnikovs. Un viver de ludòpates. Mooooolaaaa!
El primer lloc per fer esclatar la bomba de neutrons era el Prat de Llobregat, on els avions no senten, al contrari que passa a les localitats del Vallès Occidental on tant les avionetes com els avions de passatgers per alts que hi passin se senten; una localitat bonica, sí, amb un paratge natural que val la pena que haguessin conservat a la resta de localitats. No va ser així perquè això indica la quantitat de brutícia que tenen alcaldes i alcadesses, cambres de comerçs i patronals, a dintre dels seus cervells.
Com que els edificis havien de ser gratacels, i l'aeroport ho impedeix... per llei i per seguretat aèria. No dóna bona premsa que de vegades surti una foto amb una avió estavellat contra un gratacels... no seria la primera vegada que passa això... tot i que si només moren les dones de la neteja i els bombers, tampoc no cal amoïnar-se tant, oi?
Llavors la Generalitat, Artur Mas i els seus llestos, han optat per dir que es pot fer a Montcada i Reixac... oh, però han dit que era "una carta amagada", quan això és el primer lloc que va sortir en mapa gran en una infografia a El Periódico de Catalunya; això va ser al febrer del 2012. El 20120403, 8TV i La Vanguardia (ambdós de l'òrgan oficial de notícies Grupo Godó) ho donen com a gran notícia.
Ara bé, hi ha dues causes amagades, sospito:
1.-Hi ha cinc milions d'aturats a Espanya, camí dels sis... Ni així han aconseguit que aquesta gent demani treballar en règim d'esclavitud, ni així han aconseguit obtenir un recolzament a l'acomiadament lliure. Més encara: la vaga general i la manifestació contra la reforma laboral de Rajoy/PP (els lladres no haurien de governar) va ser encara més forta que contra la de Zapatero/PSOE (els covards no haurien de governar)
Se'ls ha d'oferir alguna almoina... alguna cosa que sembli que amb això n'hi ha prou.
2.-Cal aturar en sec els moviments de protesta. No se sap si el l5M, el moviment de la Democràcia Real Ja o es Indignats estan morts del tot. Van donar un bon ensurt. Les revolucions de la Mediterrània Sud han estat reconduïdes cap a les noves demodures antidemocràtiques, han esdevingut revolucions de colors, i no és previst que donin problemes. L'únic que en podria haver donat ha estat ben mort, ell i sa família -els Gaddafi-. Els problemes gadafistes a Malí ja són lluny d'Europa per ara. Han aconseguit el serrell informatiu sobre Islàndia. I quan s'escapa alguna notícia, que si jutgen al primer ministre o als banquers, responen sempre dient "que no és de la Unió Europea i són un país petit".. en realitat, donen arguments als que veuen que es pot viure millor fora de la Unió Europea i en un país petit.
Però, ben bé no se sap res sobre la resposta de les masses a les retallades. Els que manen a Europa, els analistes, els espies.. se'n fan creus sobre la passivitat. Pensen en un tigre adormit. Rajoy per boca del seu cadellet Fernández Díaz, Ministre d'Interior, ha dit que assimila la violència a les manifestacions a la kale borroka. De nou, al Partit Popular detesta un terrorisme però n'ampara un altre, el terrorisme contra la Constitució, contra els drets laborals, contra la gent desfavorida i contra els pobres (="amb menys ingressos").
Tinc la meva resposta, que cedeixo
Posar un tera-complex econòmicomafiósxantatgista permet la divisió de la societat: "és feina", o "jo hi treballo" o "conec gent que hi treballa", "són diners"... uns quants esclaus comprats a preu de saldo són més efectius en la defensa dels pirates aristòcrates que tot un exèrcit. Vegi's el cas de Lluís Napoleó, el nebot del seu oncle. La primera línia de defensa d'allò indefensable. Existeix una divisió generacional, segons es diu: la gent de més edat s'hi oposa més. La gent més jove, amb ideologia més antiecològica, perquè és així (els joves no són més ecologistes, sinó al contrari; basat en l'experiència), més d'usar i llençar, diuen més ràpidamente que ja els hi va bé una cosa així, sense voler valorar cap conseqüència. És el fracàs del sistema d'ensenyament generalitzat, obligatoria i a les masses: massa gent que accepta tota la injustícia i que es revolta contra les justícies.
La Cambra de Comerç de Barcelona aposta per l'Eurovegas. Això em recorda unes paraules que va llençar algú en una conversa sobre com l'Aeroport de Sabadell passava de relacionar-se de manera correcta i ètica amb les localitats i persones dels voltants. Aquestes paraules eren: "la burgesia de Barcelona, els rics, consideren el Vallès com un lloc on llençar les escombraries". Passats força anys, veiem que l'Eurovegas torna a ser això: la porqueria que no volen a Barcelona però de la que els rics de "a Barcelona" que viuen a tot el món, l'endosen a fora de la ciutat.
Això de posar els elements nocius a les fronteres és típic. La mateixa localitat de Montcada i Reixac va col·locar la fàbrica Valentine a 20 metres dels pisos de La Llagosta, inclonent-hi en aquesta distància la mida de la Riera Seca. O el cas dels Ecoparcs (llocs on llençar les escombraries). O el cas de la depuradoria d'aigua sense filtres per a la pudor que, posada per la Generalitat (ho va fer CiU i no ho va arreglar el PSC-ERC-ICV), al Riu Sec, envia la pudor a Badia i Barberà. Casos d'aquests n'hi ha molts. La Zona Franca que dóna als pisos de Bellvitge... les localitats, ajuntaments i grups socials elitistes, poderosos i privilegiats tenen un deliri per fabricar casos d'externalitats (de molèsties per als altres que no paguen ecònomicamente ells però en reben els beneficis del negoci).
L'Eurovegas es vol fer, i no crec que sigui casualitat, a Mas Rampinyo, i les imatges que es veuen són les del camp que queda. L'únic camp que separa Montcada de La Llagosta i de Santa Perpètua (on al seu torn, recordem, que l'alcaldessa hipòcrita antiecologista, d'ICV-EUiA, vol fer una altra urbanització que uneixi gairebé amb els polígons industrials de Santiga, enclau limítrof de naus industrials entre Ripollet, Barberà i Santa Perpètua).
La destrucció del paisatge, com la que ha esdevingut a Sabadell (gran rotonda per donar accés al polígon comercial amb Leroy Merlin, Ikea, Conforama i altres botigues de mobles, en construcció entre el 2011 i 2012, que segueix a l'eliminació d'arquitectura tradicional dintre de la ciutat), a Santa Perpètua, Barcelona o altres localitats, només és una mostra de com l'arquitectura i l'urbanisme serveixen per suprimir d'arrel la memòria històrica: al Riu-Sec, obligar els orígens rurals, tapar, gairebé esborrar l'església romànica de Sant Pau
En resum: NO VULL QUE TAMBÉ DESTRUEIXIN POLÍTICS I EMPRESARIS EL BONIC TROS DE CAMP QUE RESTA AL VALLÈS OCCIDENTAL SUD CANTONADA VALLÈS ORIENTAL SUD. VULL UNA ECONOMIA ECOLOGISTA, EFICIENT I EFICAÇ, QUE DONI SERVEIS, QUE CREÏ RIQUESA I NO QUE N'ELIMINI, QUE SERVEIXI PER FEINES PER A GENT FORMADA, QUE PERMETI DESENVOLUPAR ELS INDIVIDUS I ELS GRUPS, LES SEVES CAPACITATS POSITIVES I NO NOMÉS DONAR PEL·LES ALS DE SEMPRE... I VULL QUE SE SÀPIGA QUE AIXÒ ÉS PLENAMENT FACTIBLE, POSSIBLE, ÚTIL, PRÀCTIC, AGRADABLE I BENEFICIÓS, QUE SERVEIX PER COMPETIR EN UN MÓN GLOBAL, QUE APORTA VALOR AFEGIT, QUE SERVEIX PER CREAR AVANTATGES COMPARATIUS EN TERMES DE COMERÇ INTERNACIONAL, PERÒ QUE, SOBRETOT, PERMET EL DESENVOLUPAMENT D'UN FORT COMERÇ/INDÚSTRIA/ECONOMIA LOCAL, COMARCAL, DE PROXIMITAT, DE L'HINTERLAN.
Alemanya (Deutschland) n'és plena de zones regionals fortes, amb localitats inter-relacionades. És aquesta xarxa local, comarcal, regional, estatal una de les causes que els permet resistir els embats exteriors millors que aquells llocs que esperen que plogui manà en forma d'inversions estadounidencs, alemanyes, japoneses... o ara, xineses... o de turismes irregulars en forma de casinos cutre-rics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada