AQUEST MISSATGE ES VA QUEDAR EN ESBORRANY DES DEL 2009 FINS EL 20120430. SERVEIX PER VEURE PER QUÈ UNS NO ES MEREIXIEN GUANYAR LES ELECCIONS, I PER QUÈ MOLTA GENT NO VA VOTAR GENT QUE NO EREN D'ESQUERRES PERÒ QUE DEIEN QUE SÍ. EL GOVERN ARRIBA A SER D'ULTRADRETA AMB CiU I PP DES DE FINALS DEL 2010 A CATALUNYA I FINALS DEL 2011 A ESPANYA, PERQUÈ ERA L'ALTERNATIVA A UN GOVERN DE DRETES, DES DEL PUNT DE VISTA IDEOLÒGIC DE LA DRETA, QUE EREN ELS QUE ES PRESENTAVEN I ELS QUE GOVERNAVEN.
Cal mirar-se per sobre les notícies aparegudes entre el diumenge i el dilluns.
No deixo apart això de Pakistan: recordem com era de dolent en Pervez Musharraff, que es va posar la judicatura en contra. I com són de bons els successor de Benazhir Butto, els quals impedeixen manifestacions dels mateixos magistrats i que posen en arrest domicilari a Nawaz Sharif, ex-aliat de l'actual governant, per evitar que es manifesti... En fi, que a Pakistan segueix tot igual, amb l'agravant que no és igual, sinó pitjor, donat que els drets democràtics retrocedeixen respecte el període anterior, que els drets socials no existeixen i que l'Estat retrocedeix davant l'avanç dels islamistes armats. El Pakistan és a les fronteres de l'Estat fallit: l'enllaç anterior ens mostra com Pakistan a ja és Àsia Central i no Sud d'Asia o subcontinent indostànic, és a dir, ara és més a prop que va uns anys d'Afganistan i de les repúbliques de la CEI.
Tornant cap a caseta, tenim:
a) un govern català que comença dues ofensives.
a1) Els d'ICV entren en un període de Bernstein, pel qual abandonen una de les poques marques esquerranes que els hi quedaven: l'oposició a la destrucció bulldozeriana. Ara diuen que s'ha de dir "no al NIMBY" (No al "Not In My Back Yard": No al "No al meu pati del darrera", como dient que la gent es queixa molt, massa, que què és això de no voler autopistes per sobre de les vostres llars, què és això de no voler xemeneies cremant porqueries, què és això de voler coses netes, no sorolloses y ordenades...
fins al: què és això de no voler centrals nuclears? (atents a l'ofensiva de la mort atòmica que promou el lobby nuclear de la mà de mitjans com La Vanguardia, des de fa 10 anys, y d'Actualidad Económica -portada brutal d'aquest març- però també amb la no oposició del Periódico de Catalunya, escorat ja cap al populisme pre-dretà. Compte amb l'ofensiva pro-nuclear que ens està a punt de caure. Serà el corol·lari lògic de la nova revolució capitalista de l'Economia del Xantatge on les grans empreses privades, amb sous de luxe, on els amos i els directius, els que compten i els que fan feines xules només són endollats de les burgesies i assimilats, apart dels beneficis econòmics, fiscals i comptables també volen la seva participació mafiossa dels impostos pagats pels assalariats. Si això es pot fer amb Ficonsa, Seat, Nissan, la Banca privada i tutti cuanti, és de calaix que també sigui el moment per proposar noves centrals nuclears, que seran, com sempre, ineficients, antieconòmiques, privades però amb perjudicis pagats pels Pressupostos Públics, és a dir, pels impostos dels ciutadans, que solen ser assalariats (perquè els altres poden, volen i saben evadir-los).
Els anti-NIMBY, en realitat, es mouen en un món de la desigualtat d'accés al poder: ells no rebran mai brossa al seu pati. La fortalesa es demostra amb les paraules: estan aconseguit ficar un acrònim rar, que és rar inclús si fóssim angloparlants. Tenen capacitat d'accés als mitjans de comunicació per impedir parlar als afectats, tenen un vocabulari, una hermenèutica, és a dir, un llenguatge enrevessat, inintel·ligible, com els del metges, per la mateixa causa que aquests, per impedir que la gent els entengui, un llenguatge basat en sigles que només entenen els que estan ficats i endollats en coses d'ajuntaments. I tenen l'accés a la participació, perquè aquesta també té la seva hermenèutica i la seva especificitat. Per exemple, tenim la política de participació antiparticipativa de l'Ajuntament de Barberà del Vallès (PSC (PSC-PSOE), amb recolzament habitual d'ICV-EUiA), que no se sap si al desembre o al gener va fer una reunió informativa -participativa- als veïns d'un barri... però no ho va anunciar més que als quatre de les associacions de veïns . Van optar per omplir l'espai amb alumnes de l'IES, així la foto del diari municipal sortia més plena. Va colar com a participació i com a informació. Però va ser una forma d'evitar el debat i la participació, com ja sabien d'abans. L'antidemocràcia està passant a dir-se "no al NYMBI". Imagineu-vos que hi hagués anat algú que s'oposés a l'especulació municipal dels pocs terrenys de terra, arbustos i arbres que queden a una localitat metropolitana. Un escàndol! Imagineu-vos que algú hagués recordat les paraules que fa deu anys fa pronunciar un membre destacat de l'Ajuntament: "només hem d'expropiar a preu agrari i requalificar els terrenys". En glòria està aquest membre (ara és dels que manen a l'Ajuntament de Sabadell, per això està en glòria).
a2) President Montilla, que parla poc i quan parla, millor callat. Ni fets ni paraules. Se'n va a veure els rics i demana als pobres que cobrin menys, encara. Recordem que el sou mitjà (fals) és d'uns 1200€ però que gairebé ningú que vulgui feina, ni que l'hagi volgut des del 2000, pot demanar en una entrevista de feina cobrar 1200€ perquè se't poden quedar amb els ulls com plats (perquè això no ho cobra ni qui fa l'entrevista). Aixó d0ncs, en una situació social de gent que cobra entre 750 i 1100€, fent l'estadística com cal, és a dir, eliminant els números que alteren l'estadística (eliminant els Emilios Botíns de torn, i els alcaldes de Marbella i aquest tipus de gent, que són pocs respecte el total), doncs amb aquests sous miserables, amb gent que va de contracte temporal en contracte temporal (atents a la poca gent que estan fent fora de la feina, a la poca gent despatxada o acomiadada, perquè molt és que "NO els renoven el contracte"),
a3) Menció: alguns càrrecs d'un partit que s'autodenomina d'Esquerra i Republicà de Catalunya, li diuen a alguns assalariats/des catalans/es que volen cobrar 1000€, i no 900, que "si ens posem així, fem una carta d'acomiadament ara mateix". Vindria després un enfonsament electoral unit amb una posada en escena antiesquerrana ara ja en públic i no només amb individus.
A ERC NOMÉS QUEDA D'ESQUERRES
JOAN TARDÀ:
ALGÚ HO HAVIA DE DIR.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada