Teoria del Xoc: una malaltia esdevé una crisi econòmica de la que se surt amb especulació immobiliària.
Mots clau; Barcelona World, Hard Rock, Ferroser, Ferrovial, Quim Torra, Sanitat, Covid-19, Greenpeace, Especulació Immobiliària, Vilanova i la Geltrú, Badia, Uralita,
Miri vostè, plegui: si no pot mantenir un hotel, un bar, una fàbrica o un xiringuito per dos mesos sense funcionar al 100% (si és que cap empresa s'ha aturat de veritat, cosa que no noto: han treballat paletes, transportistes, venedors, telefonistes, teleoperadors, personal d'asseguradores, sanitaris, docents i personal adjunt, etc.). Recordem, empresaris i similars, que hi ha hagut i hi ha, aturats que passen, no un ni dos ni tres ni quatre mesos aturats o inclús sense cobrar res, sinó deu, dotze, quinze mesos o més, en quantitats de desenes de milers, sense que les seves angúnies apareguin a la premsa, excepte en estadístiques ocasionals que ningú no mira.
La paraula "malaltia" ha estat seguida de la paraula "economia" a tots els informatius des del març del 2020 de manera abjecta i molesta.
A principis de juny de 2020 salta la llebre: La Generalitat de Catalunya es reuneix d'urgència amb uns quants alcaldes que sembla que no sabien res, "per temes de gran importància". Segons recordo de la ràdio, locaitats turístico-immobiliàries tipus Blanes, Salou.... que ja sona a xunguisme... i Vilanova i la Geltrú amb Sant Pere de Ribes i Sitges, que era el nucli per dir que allà va una macro-urbanització en un entorn natural. Les tres són localitats del Garraf, a prop de la costa que volen regalar als rics del planeta. Les tres són localitat de gran renda, i amb gran especulació immobiliària. a Vilanova i la Geltrú encara hi ha les restes de la Gran Especulació, quan van eliminar la fàbrica Pirelli i van construir tot el que hi havia. Només cap el 2019, des del 2008, van reprendre algunes obres. Així que el lloc natural on s'hi vol construir és el tros que queda sense urbanitzar, sense urbanitzacions de luxe, sense fàbriques, sense golf, sense polígons industrials, sense Lidls ni Aldis ni MacDonald's ni Burger King... un lloc exòtic, per tant.
Mentre Quim Torra i Pere Aragonès ponen les seves conegudes cares de "sóm molt responsables" han estat planificant de nou la DESTRUCCIÓ DE CATALUNYA, que és allò pel qual, si la Història no l'escriuen els vencedors, passarien als annals JxCat (PdeCat, CiU, CDC, UDC) i ERC...
Cap al març posaven en marxa la Destrucció d'un altre entorn una mica natural, entre Tarragona i Salou i Vila-Seca: l'antic Eurovegas que, com que ja no és de Madrid, ningú no s'hi queixa (les teles i ràdios són massa Telemadrid) i que va esdevenir Barcelona World, després BCN World, després Hard Rock Entertainment World. Quim Torra va plorar que el Govern d'Espanya ASFIXIA Catalunya: ho va dir en castellà a principis de juny de 2020.
Potser es podria retallar d'altres despeses, de moltíssimes... no diré que arribin als 15000 milions perquè no puc accedir a les dades... però ai, caram! que sí que hi ha centenars i centenars de milions per a Ferrovial i per a tants.
Exemple, els 17 milions d'euros per a Ferroser, filial de Ferrovial, i anar seguint. No al mètode Castor (el paraul ja s''havia emprat uns dies abans, segons veig, al Racó Català) ni Túnel del Cadí: res d'indemnitzar, que és el gran negoci brut que teniu muntat per seguir privatitzant, seguir robant dades, ànimes i vides i per impedir la gestió pública, democràtica, eficaç, eficient, econòmica i tècnicament adient. No hi ha cap malentès, consellera Alba Vergés, i no ens amenaci amb sobrecostos... no ens amenaci més. Les quantitats de la indemnització deuen ser tant immorals i elevades que diuen que no se saben.
Vergès sostiene que “si hay un malentendido” o la elección de esta empresa “ha creado malestar” no tiene problemas en revertir la decisión, aunque esto suponga un mayor coste
Ho benentenem tot: que la Generalitat ni Catalunya té capacitat per posar ni un sistema públic de control veïnal mèdic sanitari, cosa que sembla que sí passa a Cuba o Venezuela, aquests països que tant us agraden o odïeu. Resulta que entenem perfectamente que igual que només sabeu posar telèfons d'empreses privades (els SAU de la Generalitat, els 012, el 010, etc.) no sabeu gestionar res, més aviat que el posar o treure llaços i banderes i el donar dinerets fàcils a empreses... i el que no sabrem perquè mai no sortirà a la llum.
El personal sanitari no va ser consultat i no seria aquest personal competent en malalties qui gestionés res d'aixó. Per cert, ja posats, tanqueu el Servei de nopensonenviarningúfinsquemis d'Emergències Mèdiques.
I Rafael del Pino Calvo-Sotelo no té cap problema amb els independentistes, malgrat que els orígen familiars són d'escalada franquista.https://www.elsaltodiario.com/sistemico-madrid/rafael-pino-ibex-ferrovial-mas-dinero.. és clar, si és que tots viuen del mateix cadàver. ¡Calvo-Sotelo! On hi ha diners, no manen els mariners: si el refrany estigués ben escrit seria així.
I és clar que no tenen problemes: històrics cognoms, Calvo-Sotelo i Junqueres representen el mateix a nivell històric: banderes quan interessa, diners per a ells i escarafalls quan no els hi surten les coses com volen.
el gerente de la división de servicios de Ferrovial en Cataluña es nada más y nada menos que Roger Junqueras, hermano del exvicepresidente catalán que cumple condena por el 1-O. Este directivo compagina su dedicación de gerente de Ferrovial Servicios con la de gerente de la UTE Pedalem, operadora del sistema de 'bicing' en Barcelona para la próxima década. (...) Destacan que no aparece en el organigrama de Ferrovial Servicios España
Ja. I també és casual que els polítics i alts càrrecs de la Generalitat s'hagin apujat el sou en plena pandèmia mentre plorisquegen si Espanya roba poc, molt o tot. Uns diners que podrien servir per a la Sanitat, la Recerca o els Serveis de Benestar, quedant-se ells amb sous de 3000 o 4000 euros al mes, i això vol dir que també haurien de quedar així els de directors d'instituts, escoles, CAPs, etc, etc, etc, etc, etc.
Los altos cargos de Presidencia se llevarán este año más de 2,3 millones de euros, y el personal eventual, casi 3,2 millones. En 2019, los altos cargos se llevaron dos millones y el personal eventual se llevó solo 2,8 millones, por lo que las partidas para los ‘amigos’ son manifiestamente más abultadas en el presente ejercicio.
Per cert, que Ferroser era una de les empreses de "neteja de residències d'ancians" (li dien així):
El 2018, va obtenir un contracte de 2.214 euros del Banc de Sang i de Teixits (BST) per la neteja de laboratoris. L'1 d'abril d'aquest any, signava també un contracte amb la conselleria de Treball (també en mans d'ERC, igual que la de Salut) per realitzar "els serveis de neteja, bugaderia i altres serveis a la residència d'avis Llar Sant Josep, a Lleida". La durada d'aquest contracte és de 26 mesos i el preu de la mateixa va ser de 997.097,96 euros. En el plec de clàusules administratives, però, especifica que el valor estimat del contracte és el doble, ja que és possible una pròrroga del mateix per un altre període similar (...)
Eldiario.es 20200605: La Generalitat adjudica a Ferrovial un contrato de 17 millones para rastrear los contactos de positivos de coronavirus
Ferroser Servicios Auxiliarias, una filial de la constructora Ferrovial, gestionará el dispositivo telefónico de la Generalitat para rastrear los contactos de las personas que hayan resultado positivas por COVID-19. El departamento de Salut ha decidido externalizar el servicio y adjudicar este contrato por un valor de 17,6 millones de euros en total, una contratación que se ha realizado sin concurso y amparándose en la normativa del estado de alarma, que permite otorgar contratos a dedo y por vía urgente. (...)Según la memoria justificativa del contrato, la previsión es que en el próximo año el brote de coronavirus se mantenga bajo control con unos 300 casos diarios hasta el próximo mes de octubre, cuando los positivos pueden multiplicarse por cinco y, con ellos, el número de llamadas y seguimientos que el servicio de rastreo deba realizar. En total, el documento técnico prevé que cada positivo tenga de media siete posibles contactos y que, a cada uno de esos contactos, se le haya de llamar tres veces durante los 14 días de seguimiento. Además, el plan también prevé estar preparados para un gran rebrote del virus que sería la mitad de duro que el pasado y que llegaría en torno al fin del año 2020.
Un dels seus, Vicent Partal, "el primer Homo Internautus català" per als museus de paleoantropologia de dintre de 5 segles, inclús ho critica a Vilaweb el 20200605:
És immoral que es retallen mil milions en sanitat o se'n donen disset a Ferrovial, quan encara dura el ressò dels aplaudiments als balcons
Afegeix l'habitual opacitat dels polítics i Administracions catalanes (de tot signe polític i tècnic, per cert), i que potser en Vicent Partal, hagi descobert ara:
sense que el Departament de Salut dialogués abans amb els professionals de la sanitat, sense ni tan sols consultar-los. Sense consultar la gent que han capitanejat l’esforç contra la covid-19 tots aquests mesos, amb sacrificis personals ingents.
Hum. Control totalitari i policial plantejat pels amants del Telegram, Signal i altres mètodes suposadament anti-rastrejaments:
Se trata del expediente CE 133-2020, que lleva el código interno 79511000 y que fue adjudicado acogiéndose el concepto de 'compra de emergencia'. El contrato dependerá de la empresa pública Sistemes d’Emergències Mèdiques SA (Semsa) y tiene la consideración de negociado sin publicidad. Es decir, a dedo. La descripción de la prestación es el “servicio de seguimiento de los contactos positivos mediante 'scouts”.
És clar que calia compensar els amics del 3% i dels sobrecostos de la línia 9 del metro (la inacabable ferrovia del tren subterrani): Ferrovial acabava de perdre el contracte del 061, el telèfon d'emergències al qual ens diuen que truquem per tal que morim sense que ningú no ens atengui. L'escàndol tipus trucades de l'any 1993 als telèfons 903 o 803 va ser majúscul, van escurar les butxaques dels contribuents al març del 2020, de contribuents que es movien por "redes sosiales" que trucaven per problemes de salut que calia explicar allargament i van haver de fer cas de C's per fer el servei gratuït. El 061 era de Ferrovial i calia compensar els amics.
Antes de hacerse con el contrato del contact tracing del Covid-19 en Cataluña, la firma ya ganó el servicio de teleoperación del 061, un dial que es la puerta de entrada al sistema sanitario catalán. Lo hizo en 2014, año en el que desplazó a Qualytel Services, Atento Teleservicios España –que había gestionado la línea desde 2011– y Konecta BTO. EWl grupo renovó la concesión en 2017 y en 2018. En el ínterin, el consejero de Salud en el exilio, Toni Comín le cedió parte de las urgencias.
La trama és complexa perquè, apart de la desconeguda indemnització, li prorroguen el 061 amb un regalet de 10 milionest d'euros més. Així que ja sabem que la indemnització serà d'uns altres 8, i ja tenim els 17-18 milions pels quals els capitalistes d'amigots s'aixequen del llit.
Pierdo 18 millones, gano 10. Ferrovial arañará otros 10,6 millones de euros del Govern gracias a la crisis sanitaria provocada por el Covid-19 en Cataluña. La cotizada perderá --si ERC cumple, tal y como prometió ayer lunes-- el polémico contrato de rastreo de positivos por valor de 17,7 millones de euros. La empresa salpicada por el caso Palau, sin embargo, compensará esa pérdida con la prórroga de la gestión del teléfono 061, por el que ingresará más de 10 millones por 14 meses más de servicio.
Según El Confidencial, citando al sindicato CGT, encima Ferroser i puede que su empresa matriz, Ferrovial, no pudieran participar en licitaciones públicas en Españar debido a una condena del TC, así que esperaría uno que los partidos, periodistas y abogados se unieran contra las ilegalidades, o que los tribunales actuaran de oficio para parar el paso a los que se llevan tu dinero y tus datos personales y contribuyen a precarizar el país y encima incumplen sentencias judiciales en los dos lados, el empresarial y el de la Administración que mira para otro lado:
Ferroser está condenada por el Tribunal Constitucional en fallo número 2/2017 [consultar resolución aquí] por vulneración de derechos fundamentales. Lo está desde 2017, y si hacemos caso a la legislación vigente, ello le excluiría de participar en concursos con la administración", ha denunciado Vicente Macebo, representante de CGT en Emergencias de Cataluña. Por legislación vigente se refiere el activista al artículo 71.a de la Ley 9/2017 de Contratos del Sector Público, que fija los delitos contra los derechos de los trabajadores como causa de exclusión de licitaciones públicas
Segons La Contra de La Vanguardia per Lluís Amiguet, supra citada, 2018017:
Mientras tanto, permítame recomendarle, con modestia, otra Contra reciente, la del Nobel de Economía Christopher Sims, empezando por el título: “Si una empresa soborna, deberían prohibirle volver a concursar”.
Aquest recordatori hauria d'anar al president i consellers de la Generalitat que són, van ser i seran, alcaldes i regidors i presidents i ministres varis. I, com he dit, d'ofici, als jutges, magistrats, fiscals i tribunals varis.
Tots aquests diners seran, no obstant, ben invertits:
Felicia Barrio a El Salto de 20180928: El ejecutivo del Ibex con más patrimonio habita entre nosotros, en un chalé de la capital, pero desde 2008 sus empresas están en Holanda(...), país donde, tras descartar Malta, poco a poco ha ido ubicando todos sus negocios. (...)Rijn Capital recibe cien millones al año en dividendos de Ferrovial. A estos suma los procedentes de Family Blend (25%), una sociedad en las Islas Vírgenes Británicas.
Ah, grans espanyols! Grans patriotes!
als Països Baixos o les Illes Verges
I el tema de no acompliments xulescos egueix amb ETT Noaworks que no alimenta els seus treballadors a Seròs durant el confinament.
Al març de 2020, Quim Torra, President de la Generalitat de Catalunya, havia llençat a les escombraries 120 milions d'euros per a salvar Hard Rock Entertainment World, per tal que compressin terrenys, per tal que CaixaBank pogués fer la seva especulació, per tal que la ludopatia casinera sortís d'internet i s'implantés com a esbarjo social acceptat en una zona costanera, natural, de paisatge mediterrani, entre el parc d'atraccions de Port Aventura, facultats de la Universitat Rovira i Virgili, uns espais dels Serveis de'Educació i les fàbriques petroquímiques (que, com sabem, són molt segures, tret que rebentin i t'hi trobis a 3 kilòmetres a dintre del teu desè pis).
La Vanguardia 20200303
Barcelona, 2 mar (EFE).- El gobierno catalán ha autorizado este martes al Incasòl a adquirir por 120 millones de euros a Criteria unos terrenos donde debía ubicarse el macrocomplejo BCN World, ahora reconvertido en Hard Rock Entertainment World, y a venderlos en el mismo acto a Hard Rock.
El Periódico de Catalunya 20200428
Según el acuerdo, una vez se cumplan los requisitos y términos previstos en la escritura de compraventa, el Incasòl podrá adquirir estos terrenos a la sociedad Mediterranea Beach & Golf Community, propiedad de Criteria, por 120 millones, y venderlos posteriormente por el mismo importe a Hard Rock.Si et donen els diners, compres el que sigui: així funciona el capitalisme d'amiguets.
CrónicaGlobalElEspañol 20191204: El Gobierno catalán ha vuelto a salir al rescate del complejo de juego y hoteles Hard Rock de Tarragona. La Generalitat de Cataluña ha concedido una prórroga de la licencia de tres meses para que la multinacional inicie las obras, que llevan cerca de dos años de retraso. (...)
En paralelo a ello, Hard Rock siguió adelante, pero se aseguró unos terrenos en La Catalana, en Sant Adrià de Besós (Barcelona), para construir un hotel. En este punto sí han entrado las excavadoras. El alojamiento, de cinco estrellas y 504 habitaciones, abrirá en 2022. Lo
Fixeu-vos amb qui ha de negociar un ajuntament socialista bastant limitat en si mateix: amb ogres del turbocapitalisme financer més despietat:
CronicaGlobalElEspañol 20191106 per Ignasi Jorro: se sentó a negociar con el ayuntamiento socialista ActivumSG Capital Management Limited (ASG). El fondo de inversión creado por Saul Goldstein en 2007 --el directivo es exsocio de Cerberus Capital y exanalista de Cargill Financial Services-- ha comprado el terreno, una alargada parcela situada detrás del Decathlon de Sant Adrià, a la familia Gorrochategui, creadora de los interfonos Tegui, y a una firma inmobiliaria con domicilio social en el Baix Llobregat.
No suficient amb això, Hard Rock ja fa un hotel (¿icasino?) al poble més pobre i problemàtic de Catalunya: Sant Adrià del Besòs, conegut per la Mina, les drogues i els problemes socials endèmic perquè cap govern català ha considerat que allò fos Catalunya per posar-hi fil a l'agulla.
Quan Pedro Sánchez va donar les gràcies a les empreses de ciment per la labor que tindrien sobre el Covid-19, un conegut m'ho va comunicar amb certa angúnia. Jo vaig interpretar que ell pensava que volien incinerar els morts sense possibilitat d'anàlisi posterior. Això va ser cap el febrer-març: l'agraíment era per avançat. La meva interpretació era que pensaven cremar allà tota la brossa procedent dels virus, i això vol dir TOTA la brossa del contenidor gris perquè els infectats havien de llençar-ho tot allà i no als de reciclatge, cosa que no saben com haurà passat. A més, tot el material hospitalari.
El problema és que la cimentera que coneixem és l'Asland de Montcada i Reixac, i la seva pol·lució afecta el barri més castigat per la crisi del 2008, Ciutat Meridiana pertanyent a Barcelona, a Montcada i Reixac, Ripollet, Cerdanyola del Vallès i sembla que potser fins a Barberà del Vallès, el que seria el recorregut del riu Ripoll.
Quins controls sanitaris hi ha que el virus i altres letalitats en forma de cendres minúscules no arribin a la població? Cap ni un... o la propaganda seria infinita. Què estan cremant i en quines condicions les cimenteres? Quin control de salut? Quines externalitats? Com sabem que d'allà no surt res de verinós?
Juntament amb el cas de la Uralita de Cerdanyola del Vallès, són els dos casos més impressionants de desafiament contra la salut pública emesos per empreses privades al llarg de moltes dècades, tot el segle XX i part del XXI, com qui diu. Als terrenys de la Uralita es va construir una munió de blocs de pisos entre el 2000 i el 2014. Són uns terrenys que no creiem que estiguin descontaminats, per manca de temps, entre el seu funcionament, tancament i construcció. Més encara:ens haurien donat molt la llauna propagandística si s'haguessin descontaminat.
Entretant, problemes pulmonars dels centenars de treballadors, dels veïns que no hi treballaven i dels no veïns que no hi treballaven però que habitaven en altres localitats, aliens a tot això, mentre els parlaven de Txernòbil. L'envelliment del fibrociment o uralita arriba i és notícia a partir del 2017, d'aquelles noticies cabdals que només interessen els afectats però mai a 3-24 (el que no vols saber quan no ho vols saber: el Muralles no ha dedicat tertúl·lies infinites a aquest tema, com no n'ha dedicat als riscos de la Petroquímica de Tarragona) ni al 24Horas ni enlloc, tret de petites notícies i poca cosa.
El cas de Badia del Vallès és paradigmàtic: Ciudad Badia es construeix a mitjans dels anys 1970 com a camp de concentració dels pobres que no tenien habitatge, amb edificis que han tingut problemes de construcció i amb una població amb problemes socials mal atesos durant dècades. Independitzada de Cerdanyola (es troba a uns 3 kilòmetres en línia recta de l'antiga Uralita) i de Barberà del Vallès, l'aspecte millora en neteja, Els pisos mai no van ser ben arreglats per Adigsa (des del 2010, Agència de l'Habitatge de Catalunya:les agències són un mètode cutre de saltar-se a la torera el Dret Administratiu i el Dret Privat; de les agències les dretes catalanes n'han abusat amb el vistiplau acadèmic i universitari en massa casos). Ara és la localitat amb més risc d'escampar uralita als pulmons de 500000 vallesans... i els barris i localitats veïnes tenen proporcions grans d'uralita en obres, canonades, etc, o inclús centres educatius públics, un tema que sí apareix a les notícies però que, com va fer l'Ajuntament de Sabadell, sempre queda amb un "prenc nota" i passar del tema.
Per tant, beneficis privats i externalitats negatives públiques de llarg recorregut és el balanç del sector de la construcció.
Més habitatges en zones protegides, hotels de luxe, camps de golf, macrogranges, residus perillosos, abocaments tòxics…
A Greenpeace hem constatat com almenys en 9 comunitats autònomes s’estan preparant per la via ràpida paquets normatius i projectes que tornen a buscar la sortida de la crisi en el maó.
Els terribles danys mediambientals del ‘tot s’hi val’, tristament, ja
els coneixem. Però clar, amb tu al nostre costat, això no ho permetrem.
La “Llei Omnibus Covid 19” de la Generalitat de Catalunya per afrontar la pandèmia vol, una vegada més, la simplificació administrativa en tramitacions urbanístiques i ambientals.
S’habilitarà fins i tot el mes d’agost, no habilitat normalment, per a
poder fer les gestions urbanístiques i avançar el màxim d’expedients.
Aquesta llei és una fórmula ja utilitzada en el passat, sota
l’argument que l’activitat agrària, industrial, turística i comercial,
tinguin menys obstacles per part de l’Administració. A més, la Llei
Omnibus pretén rebaixar durant la pandèmia les mesures fiscals per a fer front a l’emergència climàtica.
Però no ens rendirem, i diem alt i clar que hi ha una altra manera de fer les coses. Amb esperança proposem un model alternatiu, basat en demandes com aquestes:
- Rescatar l’ús públic del sòl i recuperar els que siguin aptes per al cultiu.
- Preservar els usos sostenibles del territori, fomentant la sobirania alimentària.
- Recuperar la gestió integral de serveis públics essencials, com l’aigua, energies netes o els residus.
- Blindar el sòl turístic “no edificat”.
- Promocionar les obres de reconstrucció, transformació i modificació de la planta turística i d’habitatge actual.
A més, a Catalunya estem treballant en aquestes iniciatives: formem part de la Plataforma ZeroPort
que treballa per a reduir el volum de vols que operen des del Prat de
Barcelona i per a impedir l’ampliació d’aquest; també ens hem adherit a
la campanya de SOS Penedès per a impedir que s’edifiqui
en els aiguamolls de la Plana del Castell, un espai al costat de la
línia de costa i que el sector del maó vol destruir.
Estem treballant a la taula de model urbà del Pacte per Barcelona
per aconseguir una ciutat més resilient que contribueixi a no superar
els 1,5 °C de temperatura mitjana global. Hem participat també en les al·legacions a la nova Llei de Transició Energètica de Catalunya,
una norma que serà fonamental per a deixar enrere els combustibles
fòssils i passar a un sistema que es fonamenti en la autoproducció i
consum compartit d’energies renovables.
A Greenpeace defensem una sortida de la crisi justa amb les persones i el planeta, perquè és l’únic camí per a aconseguir una manera de vida sostenible.
Jose, gràcies a tu treballem per a aconseguir-ho., també a Catalunya.
Fernando Fernández
Coordinador de Greenpeace en Catalunya
Coordinador de Greenpeace en Catalunya
Más viviendas en zonas protegidas, hoteles de lujo, campos de golf, macrogranjas, residuos peligrosos, vertidos tóxicos…
En Greenpeace hemos constatado cómo en al menos 9 comunidades autónomas se están preparando por la vía rápida paquetes normativos y proyectos que vuelven a buscar la salida a la crisis en el ladrillo.
Los terribles daños medioambientales del ‘todo vale’, tristemente, ya
los conocemos. Pero claro, contigo a nuestro lado, esto no lo vamos a
permitir.
La “Ley Omnibus Covid 19” de la Generalitat de Catalunya para afrontar la pandemia, busca, de nuevo, la simplificación administrativa en tramitaciones urbanísticas y ambientales.
Se habilitará incluso el mes de agosto, no habilitado normalmente, para
poder hacer las gestiones urbanísticas y avanzar el máximo de
expedientes.
Esta ley es una fórmula ya utilizada en el pasado, bajo el
argumento de que la actividad agraria, industrial, turística y
comercial, tengan menos trabas por parte de la Administración. Además,
la Ley Omnibus pretende rebajar durante la pandemia las medidas fiscales para enfrentar la emergencia climática.
Pero no vamos a rendirnos, y decimos alto y claro que hay otra forma de hacer las cosas. Con esperanza proponemos un modelo alternativo, con demandas como:
- Rescatar el uso público del suelo y recuperar los aptos para el cultivo.
- Preservar los usos sostenibles del territorio, fomentando la soberanía alimentaria.
- Recuperar la gestión integral de servicios públicos esenciales, como agua, energías limpias o residuos.
- Blindar el suelo turístico “no edificado”.
- Promocionar las obras de reconstrucción, transformación y modificación de la planta turística y de vivienda actual.
Además, en Cataluña estamos trabajando en estas iniciativas: formamos parte de la Plataforma ZeroPort,
que trabaja para reducir el volumen de vuelos que operan desde el Prat
de Barcelona y para impedir su ampliación; también nos hemos adherido a
la campaña emprendida por SOS Penedès para impedir que
se edifique en los aiguamolls de la Plana del Castell, un espacio pegado
a la línea de costa y que el sector del ladrillo quiere destruir.
Estamos trabajando en la mesa de modelo urbano del Pacto por Barcelona
para lograr una ciudad más resiliente que contribuya a no superar los
1,5ºC de temperatura media global. Hemos participado también en las alegaciones a la nueva Ley de Transición Energética de Cataluña,
para dejar atrás los combustibles fósiles y pasar a un sistema que se
fundamente en la autoproducción y consumo compartido de energías
renovables.
En Greenpeace defendemos una salida de la crisis justa con las personas y el planeta, porque es el único camino para alcanzar un modo de vida sostenible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada