Escobar va respondre la carta i a sobre va corregir els dibuixos:
Inclús li va enviar mostres de dibuix pròpies.
Molt millor que cap autògraf.
20141023
Escobar, Mestre Corrector
Data Estel·lar laminada Dijous 20141023
Escobar va respondre la carta i a sobre va corregir els dibuixos:
Inclús li va enviar mostres de dibuix pròpies.
Molt millor que cap autògraf.
Escobar va respondre la carta i a sobre va corregir els dibuixos:
Inclús li va enviar mostres de dibuix pròpies.
Molt millor que cap autògraf.
XX Saló del Manga de Barcelona
Data Estel·lar anem a pams Dijous 20141023
El XX Saló del Manga de Barcelona se celebrarà del dijous 20141030 al diumenge 20141102.
Horari
Lloc: com al Saló del Comic i com l'any passat, al Palau 1 i 2 del recinte de Montjuïc, és a dir, pujant a l'esquerra,
Consell: dur alguna cosa per llegir i menjar perquè les cues pot ser tan immensa com l'any 2013. Les cues: 2 en concret, la d'anar a comprar l'entrada i la d'entrar al recinte es podien veure com prenien cadascuna cada una de les voreres, i donaven la volta per les cantonades.
Per això pot ser una bona idea fer la compra anticipada.
Inclús es pot fer la compra d'abonaments per 4 dies, una mica Feria de Abril: entrar i quedar-se ballant flamenc i aquelles coses que tan agraden els japonesos.
L'habitual és l'entrada geneal. Però si eren els xinesos els que no pronunciaven la "r"; els japonesos no pronuncien la "l". ¿No s'hauria de dir "generá"?
Hi haurà alguna signatura d'autors, amb una mena de protocol que, en fi, diria que és més fàcil rebre un sobre de la inexistent caixa B del Partit Popular, o igual fins i tot és més fàcil que un jutjat declari que acusar Ada Colau i la PAH de ser filoterrorista és només "llibertat d'expressió" (ah, hi ha jutges que saben com no ser inhabilitats). Per cert, això hauria d'obrir la veda per acusar qui s'ha embutxacat diners, prebendes i vots a tones gràcies al terrorisme des de 1993.
Hui, no parleu de política, que això va de manga i comic... Pocs mangues i comics heu llegit.
També et pots disfressar de gat gras i lleig que no sigui Garfield. No, si és per la cultura, no pel negoci.
No és tan fàcil com sembla trobar més PROGRAMACIÓ.
Com és habitual Ficomic no dóna pistes fins el mateix dia. Igual és per aquesta habilitat per la sorpresa que sempre tenen cent mils assistent i més aquestes trobades.
Però, atents, alguna cosa ha canviat:
Festival Cosplay. Disfresses elaborades que deuen costar un ronyó.
Ja el Saló del Comic va decidir fer activitats paral·leles. En aquest cas...
També teniu l'enllaç al dossier de premsa.. que no funciona... Proveu ara (20141027).
a veure si teniu més sort... que s'ho facin mirar, però estic fart de trobar-me amb casos similars.
Passem a parlar del cartell:
El cartell està bé. Més que repetir allò dels personatges o la metalingüística que podem veure a la mateixa icona de Ficomic (interrogant, admiració amb dues vinyetes). Potser s'ha utilitzat molt.
Vegi's el cartell del 32 Saló del Comic: aclamat, amb crítiques a les editorials per haver hagut d'eliminar anagrames dels superherois... però superherois, personatges, al cap i la fi. ¿Són els veritables protagonistes d'un saló?
Doncs no: el protagonisme passa a la comunitat. Editor, autors, guionistes, dibuixants, conferenciants, aspirants, lectors, familiars, amistats (doncs no em pensava que fos així), fans, aficionats, i això en un entorn de graus de frikisme, en el benentès que la paraula va ser acceptada fa anys per fer referència a variacions del fenomen fan, el lector-analista-aficionat-llençapedres-disfressat-vestit-especialista-passavaperallàperòconeixtotselsanimes.
Així que el cartell de José María Ken Niimura Del Barrio (a especificar) està bé perquè posa l'èmfasi en els "cent mil" assistents. Aquella gent que, segons sembla, sí sap on s'hi fiquen.
El XX Saló del Manga de Barcelona se celebrarà del dijous 20141030 al diumenge 20141102.
Horari
Dijous 30 d’octubre: de 09:00 a 20:00 h.Divendres 31 d’octubre: de 09:00 a 21:00 h.Diumenge 2 de novembre: de 09:00 a 20:00 h.
Lloc: com al Saló del Comic i com l'any passat, al Palau 1 i 2 del recinte de Montjuïc, és a dir, pujant a l'esquerra,
Consell: dur alguna cosa per llegir i menjar perquè les cues pot ser tan immensa com l'any 2013. Les cues: 2 en concret, la d'anar a comprar l'entrada i la d'entrar al recinte es podien veure com prenien cadascuna cada una de les voreres, i donaven la volta per les cantonades.
Per això pot ser una bona idea fer la compra anticipada.
Inclús es pot fer la compra d'abonaments per 4 dies, una mica Feria de Abril: entrar i quedar-se ballant flamenc i aquelles coses que tan agraden els japonesos.
L'habitual és l'entrada geneal. Però si eren els xinesos els que no pronunciaven la "r"; els japonesos no pronuncien la "l". ¿No s'hauria de dir "generá"?
Hi haurà alguna signatura d'autors, amb una mena de protocol que, en fi, diria que és més fàcil rebre un sobre de la inexistent caixa B del Partit Popular, o igual fins i tot és més fàcil que un jutjat declari que acusar Ada Colau i la PAH de ser filoterrorista és només "llibertat d'expressió" (ah, hi ha jutges que saben com no ser inhabilitats). Per cert, això hauria d'obrir la veda per acusar qui s'ha embutxacat diners, prebendes i vots a tones gràcies al terrorisme des de 1993.
Hui, no parleu de política, que això va de manga i comic... Pocs mangues i comics heu llegit.
També et pots disfressar de gat gras i lleig que no sigui Garfield. No, si és per la cultura, no pel negoci.
No és tan fàcil com sembla trobar més PROGRAMACIÓ.
Com és habitual Ficomic no dóna pistes fins el mateix dia. Igual és per aquesta habilitat per la sorpresa que sempre tenen cent mils assistent i més aquestes trobades.
Però, atents, alguna cosa ha canviat:
Festival Cosplay. Disfresses elaborades que deuen costar un ronyó.
Ja el Saló del Comic va decidir fer activitats paral·leles. En aquest cas...
També teniu l'enllaç al dossier de premsa.. que no funciona... Proveu ara (20141027).
Looking for Something?
We're sorry. The Web address you entered is not a functioning page on our site.
We're sorry. The Web address you entered is not a functioning page on our site.
La pàgina sol·licitada no ha estat trobada als nostres servidors.
a veure si teniu més sort... que s'ho facin mirar, però estic fart de trobar-me amb casos similars.
Passem a parlar del cartell:
El cartell està bé. Més que repetir allò dels personatges o la metalingüística que podem veure a la mateixa icona de Ficomic (interrogant, admiració amb dues vinyetes). Potser s'ha utilitzat molt.
Vegi's el cartell del 32 Saló del Comic: aclamat, amb crítiques a les editorials per haver hagut d'eliminar anagrames dels superherois... però superherois, personatges, al cap i la fi. ¿Són els veritables protagonistes d'un saló?
Doncs no: el protagonisme passa a la comunitat. Editor, autors, guionistes, dibuixants, conferenciants, aspirants, lectors, familiars, amistats (doncs no em pensava que fos així), fans, aficionats, i això en un entorn de graus de frikisme, en el benentès que la paraula va ser acceptada fa anys per fer referència a variacions del fenomen fan, el lector-analista-aficionat-llençapedres-disfressat-vestit-especialista-passavaperallàperòconeixtotselsanimes.
Així que el cartell de José María Ken Niimura Del Barrio (a especificar) està bé perquè posa l'èmfasi en els "cent mil" assistents. Aquella gent que, segons sembla, sí sap on s'hi fiquen.
20141021
Escobar, mestre enfeinat
Data Estel·lar ho tenia per aquí Dimarts 20141021
El paper havia estat fer servir anteriorment per prendre notes de:
"los tantos por ciento que puedan corresponder al autor y al editor" ("y" o potser "o", i no és ben bé el mateix).
Per tant, estava amb el tema dels drets d'autor ben capficat.
Homenatges, tràmits legals i judicials, dibuixos... així i tot, l'enfeinat mestre Escobar té temps per respondre els seus lectors amb amabilitat.
Escobar, Mestre de dibuixants, que responia cartes dels lectors i els corregia dibuixos, era algú que estava molt enfeinat, no només per la feina de fer zipizapes cada setmana, sino perquè estem al 1987 o 1988, i els maldecaps venien pel tema dels drets d'autors, judicis i demés.
Escobar data la carta el 19881003, i torna a disculpar-se per haver trigat en contestar. Sembla que diu alguna cosa d'un homenatge que és el que li ha fet endarrerrir-se.
Podria estar relacionat amb una vegada que va aparèixer a TV3, al "Mag Magazine". Segurament formés part d'un programa d'actes i aquella aparició televisiva, on se'l veia molt envellit, tingués relació amb aquest homenatge: anar d'aquí cap allà durant setmanes. Això si no és que és una altra paraula.
Ara, en comptes de CEAC, parla de l'Escola Joso... diu que és estrany que no hagin contestat. Com que desconeixem la carta original, no sabem si el remitent deia alguna cosa d'haver enviat alguna sol·licitud allà, però no seria pas per la carta anterior que parlava de CEAC i no de Joso. Igual és un error, i diu una acadèmia per l'altra, o igual.
Compte al consell: dur en persona les mostres a "qualsevol redacció". És clar que, de redaccions, tampoc no n'hi ha tantes. Ediciones B i gairebé res més. L'altra és el Cavall Fort, que amb els seus quatre iaios ja en té prou, i El Jueves estava amb la plantilla en forma.
Què diu al final? "Perdona, vaig "acabant?" o "a acabar" o "acabalar" "alabalar" ¿?¿?¿?¿
Si diem que estava enfeinat, no només era per aquest presumpte homenatge.
Donem la volta a la carta i trobarem una sorpresa:
El paper havia estat fer servir anteriorment per prendre notes de:
"los tantos por ciento que puedan corresponder al autor y al editor" ("y" o potser "o", i no és ben bé el mateix).
Per tant, estava amb el tema dels drets d'autor ben capficat.
Homenatges, tràmits legals i judicials, dibuixos... així i tot, l'enfeinat mestre Escobar té temps per respondre els seus lectors amb amabilitat.
No a las prospecciones
Data Estel·lar petroNoooooor Dimarts 20141021
Greepeace pide difusión sobre su campaña contra el nuevo atentado medioambiental del gobierno español del Partido Popular de mister Chapapote, Mariano Rajoy Brey; se trata de los mismos que no permiten una consulta o un referéndum en Canarias sobre ese tema, igual que no lo permiten en Catalunya sobre otros, y que no permiten que nadie se mueva en general. Si hay un terremoto por el fracking, ya sabéis que, según el PP, la culpa es de lo que viven en la superficie.
Tenemos que parar la fiebre de las prospecciones
¡Comparte la campaña entre tus contactos! Cuantos más seamos, más presión podremos ejercer sobre el Gobierno y las petroleras.
20141018
Escobar, Mestre
Data Estel·lar rezapateta Dissabte 20141018
Allò que et trobaràs aquí m'ha costat 3 anys de pensar-me si posar-ho o no. Són imatges escannejades que una persona em va enviar, relacionades amb ell i amb el dibuixant de Zipi i Zape.
RES D'AIXÒ NO APAREIX AL LLIBRE EL MUNDO DE ESCOBAR, publicat per Ediciones B-Grupo Zeta. Dubto molt que aparegui a l'original de Soldevilla, El pare de Carpanta i Zipi y Zape, de Pages Editors. Si algun dia trobo aquest darrer llibre, ja t'ho diré.
No m'agrada posar noms propis. El dels autors, al cap i la fe, són gent pública, i el seu nom és com una marca que encara ajuda a fer més coneguda la seva obra. Sé que la meitat de la població del planeta Terra va decidir cedir les seves dades personals a una empresa privada o a més d'una, i que la Generalitat, per no ser menys que l'Estat i que les grans empreses privatitzades (Telefónica, Endesa, etc.) o estratègiques (Gas Natural, etc.) mercadegen amb les nostres dades privades. La política de la maginoteca és la de la protecció de dades personals al màxim, tret que algú ens comuniqui expressament el contrari.
20141009
Partida de caza
Data Estel·lar pimpampum Dijous 20141009
El campeonato de tiro sigue así:
1.-2 jueces inhabilitados.
2.-1 maquinista de tren acusado.
3.-1 auxiliar de enfermeria criminalizada
4.-1 perro muerto.
1.-2 jueces inhabilitados.
2.-1 maquinista de tren acusado.
3.-1 auxiliar de enfermeria criminalizada
4.-1 perro muerto.
5.-La madre de un asesinado y portavoz de los trenes del 11M acosada.
6.-La portavoz de la Plataforma de Afectados por la Hipoteca recibe fotos manipuladas de su hijo con balas por parte de los que dicen que los escraches son intolerables.
Por contra:
5.-varios directivos de cajas de ahorros en la calle, entre ellos el exvicepresidente y Blesa, que consiguieron el tanto de inhabiltar a uno de los jueces.
6.-varios empresarios, comisionistas y afiliados de alto rango del Partido Popular en sus mansiones, que inhabilitaron al otro juez.
7.-un tercio de diputados valencianos siguen en sus poltronas con caso de corrupción.
Por contra:
5.-varios directivos de cajas de ahorros en la calle, entre ellos el exvicepresidente y Blesa, que consiguieron el tanto de inhabiltar a uno de los jueces.
6.-varios empresarios, comisionistas y afiliados de alto rango del Partido Popular en sus mansiones, que inhabilitaron al otro juez.
7.-un tercio de diputados valencianos siguen en sus poltronas con caso de corrupción.
8.-Arias Cañete, defensor de la energía sucia en todos sus sentidos, además de ser un cobrador de subvenciones agrarias europeas, pasa a ser Comisario Europeo para el Cambio Climático con el aplauso cómplice del Grupo Socialista Europeo.
Continúa la partida de caza. A ver quién será el siguiente.
Continúa la partida de caza. A ver quién será el siguiente.
Y ya han sido disparados rebaños enteros de gente que se ha quedado sin trabajo y que sólo encuentran empleos temporales, precarísimos más que antes y de jornadas mínimas y cotizaciones ridículas (¿cobrará alguien el paro? no digo ya las pensiones).
Mister Chapapote sigue sin mancharse.
Como decía Jordi Basté a El Món de RAC1 el mismo jueves 20141009, hacia las 8 y algo de la madrugada (eso no es la mañana, lo digan mil años): "Això és Podemos". Lo decía en relación con las tarjetas negras, de dinero negro, decidlo claro, de CajaMadrid/Bankia, Rato/Blesa/Spottorno/ylosdelosindicatosqueesoserepitemuchonoporcasualidad.
Eso es la escenificación de la casta, la rapiña que dispara contra el de abajo mientras salva, justifica, ampara, protege, les da entrevistas pagadas y les permite hacer libros de memorias pagados en platino a todos los corruptos y terroristas y voceros de ambos.
20141007
Hablan los Hermanos Fresno's
Data Estel·lar en Snikeria Dimarts 20141007
La web CampamentoKrypton tiene un programa de radio de esos que llaman podscat... y los tíos han conseguido hacer hablar a los hermanos Fresno's (Carlos y Luis Fresno Crespo), los de Benito Boniato y Los Astrosniks.
Pero es que comienzan mencionando a Control de Daños...
¿Qué más se puede pedir?
Oh, sí: reediciones en condiciones.
Vamos a reír.
Fue gracias a "don Francisco Bruguera y al señor González, un señor de Burgos con cara de vinagre" los que les dieron la oportunidad con 15 y 18 años respectivamente. Con 28 y 32 años abandonaron su carrera, cuando otros comienzan, y en medio de un desánimo generalizado entre muchos dibujantes que no pudieron acceder a las editorias bactrianas o postbrugueriles.
Nunca los llamaron de Grijalbo ni de Ediciones B. Enviaron dibujos muy elaborados tipo Yoko Tsuno para Ana Maria Palé y les dijo luego de casi aceptarlo: estáis vetados...pero no saben o no dicen por quién. Habría que saber el nombre del tipo que nos fastidió. Entre tanta basura que publicaban, como casi todo lo de Mortadelo entre 1987 y 1991, es ilógico no haber publicado algo de calidad. O igual, precisamente...
Hicieron diez álbumes de Los Astrosniks, pero para Alemania. En Bruguera salieron 4 tomos y se anunció el quinto, el que nadie ha visto porque tiene ISBN pero es posible que la editorial ya estuviera cerrando y no le diera tiempo.
No les devolvieron los originales. Sólo consiguieron unos posters para una exposición hacia 1986. Se los quedaron porque cerró Bruguera. Por lo demás, les dijeron que ni ley de la propiedad intelectual ni nada, que "los trabajadores habían quedado
La web CampamentoKrypton tiene un programa de radio de esos que llaman podscat... y los tíos han conseguido hacer hablar a los hermanos Fresno's (Carlos y Luis Fresno Crespo), los de Benito Boniato y Los Astrosniks.
Pero es que comienzan mencionando a Control de Daños...
¿Qué más se puede pedir?
Oh, sí: reediciones en condiciones.
Vamos a reír.
Fue gracias a "don Francisco Bruguera y al señor González, un señor de Burgos con cara de vinagre" los que les dieron la oportunidad con 15 y 18 años respectivamente. Con 28 y 32 años abandonaron su carrera, cuando otros comienzan, y en medio de un desánimo generalizado entre muchos dibujantes que no pudieron acceder a las editorias bactrianas o postbrugueriles.
Nunca los llamaron de Grijalbo ni de Ediciones B. Enviaron dibujos muy elaborados tipo Yoko Tsuno para Ana Maria Palé y les dijo luego de casi aceptarlo: estáis vetados...pero no saben o no dicen por quién. Habría que saber el nombre del tipo que nos fastidió. Entre tanta basura que publicaban, como casi todo lo de Mortadelo entre 1987 y 1991, es ilógico no haber publicado algo de calidad. O igual, precisamente...
Hicieron diez álbumes de Los Astrosniks, pero para Alemania. En Bruguera salieron 4 tomos y se anunció el quinto, el que nadie ha visto porque tiene ISBN pero es posible que la editorial ya estuviera cerrando y no le diera tiempo.
No les devolvieron los originales. Sólo consiguieron unos posters para una exposición hacia 1986. Se los quedaron porque cerró Bruguera. Por lo demás, les dijeron que ni ley de la propiedad intelectual ni nada, que "los trabajadores habían quedado
20141006
Neutralitat democrquè?
Data Estel·lar repipasPatson Dilluns 20141006
Potser va ser divendres quan llegia que Quim Brugué, professor de Ciència Política o potser de Gestió Públic, d'allò que vam anomenar Escola de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona. El d'aquella gent, oh, que pot cobrar per la Ciència Política, la Gestió Pública i la Sociologia.
Afegeixo que ser profe del que sigui d'una universitat, tenir un càrrec directiu o investigador en una fundació o en altres llocs aptes per a golafres impliquen un víncul previ a qualsevol partit polític.
Així, Quim Brugué va aparèixer com a alt càrrec durant l'etapa del tripartit: Director General de Participació Ciutadana, un càrrec entre tècnic i polític i no llunyà al tipus de feina per a la qual havia entrat a les notícies una setmana abans de la seva dimissió: membre per part d'ICV-EUiA de la Comissió de Control del no-referèndum sí-consultiu del dret a decidir 9-N.
A nivell públic el seu tema és el de la governança, participació, modernització de l'Administració. En fi, fracassos, o que ningú no lo ha fet ni cas.
Passem al dissabte: un tal Artur Mar, per cert, President de Catalunya, o, com a mínim, si no de tota, de la Generalitat de la mateixa, va fer servir la televisió pública, la ràdio pública i l'edifici públic per fer un acte partidista-aznarista, amb una pila d'alcaldes, bàsicament de l'Asssociació de Municipi per la Independència, liderats pel cacic Josep Maria Vila d'Abadal, de la família de cacics, Vila d'Abadal, carlins, d'Unió Democràtica de Catalunya que han vist el negoci de la independència... ah, i vetlladors dels poderosos contra els febles, contra els immigrants, que per això el paio és alcalde-president o batlle de Vic, com la Plataforma per Catalunya. Això dóna vots, com va demostrar PxC i el mateix Duran i Lleida en unes vergonyoses eleccions municipals de 2010. Dóna vots i no resol problemes: oli en un llum per a qui vulgui eternitzar-se a la poltrona.
L'acte ràdiotelevitzat va ser un resum dels anuncis, cadenes de ràdio, tele i premsa escrita, enganxines, articles, grans panells, tertúl·lies: comença dient que no es permet votar, per acabar dient què cal votar, el sentit del vot i dient que allò que no és vinculant sí que ho és i que només pot tenir un significat: "i-inde-inde-pendència" van cantar durant una bona estona els alcaldes o pressumptes.
Això implica que no hi havia alcaldes de localitats que havien votat que sí que volien la consulta, la llei de consultes i aquesta consulta del 9-N amb les dues preguntes complicades (tret que no les llegeixes i només segueixis el cap del ramat, la ramadèria com a artefacte democràtic). Hi va haver força localitats amb alcaldes del PSC que s'hi van abstenir, per exemple, però el resultat va ser que sí que es volia la consulta. Costa de creure que aquests alcaldes demanessin la independència davant les càmeres.
Això era dissabte al migdia. Ús partidista i privatiu de les institucions públiques, inclosa la ràdiotelevisió pública (TresVint-i-quatre, Catalunya Ràdio) dient que fan un acte històric quan és un míting per convèncer els convençuts.
I aquí és on un es pregunta si això no és constitutiu de delicte o si aquest acte que tant hauríem criticat al PP i a l'aznarisme no és per posar molts dubtes sobre el govern de CiU i d'ERC.
I "el que vols saber quan ho vols saber" és l'slogan del 324, del canal de notícies de TV3: i resulta que només sabem aquestes cosetes, de les banderetes i tal, però mai sabem coses sobre desnonaments, sobre atur de totes les duracions, sobre la inutilitat del sistema educatiu català per trobar feina més enllà de recollir les escombraries que llencen certs empresaris, sobre la nul·litat del sistema sanitari amb llistes d'espera d'any i mig i més enllà, i tants altres temes que mai no existeixen als mitjans públics catalans perquè són d'aquells que farien pensar en si no es poden prendre altres decisions. I ERC hi col·labora cada dia des del 2011, des que van fer fora els que eren una mica d'esquerres, només esperant, com va insinuar en Joan Herrera (quan la Mònica Terribas li deixava parlar, és clar, perquè no repetia com un papagai el que diu el seu dossier de frases que calen)... allò que hi ha càlculs electorals en tot això de la consulta, és a dir, que ERC i Oriol Jonqueres no estan fent cap servei a cap pàtria sinó que estan esperant a que caigui la poma per empoltronar-se.
Recordem que els d'ERC ja van tenir conselleries amb el Tripartit, i que procuraven ser molt de dretes, i això que llavors els capitostos eren els que semblaven més progres (els Bargalló, els Carod-Rovira, etc.). En aquelles èpoques amenaçaven de fer fora qui volgués cobrar mil euros. Cap problema, entre el que ells no pagaven i el que els altren roben, hi ha sous de 400 euros, jornades del 20% de la jornada laboral i drets d'atur en un any de feina que esdevenen un mes d'atur. Gràcies per no res. I esperem i desitgem que aquestes dretes marxin totes a casa.
Un es pensava fa un temps que tant dreta com esquerra podrien tenir un interès democràtic. Hem patit el PP des del 1996 per comprovar que no. Que igual hi ha individus però que no, que l'important és l'ordenar i el manar. Ara bé, que igual permeten xisclar, doncs igual sí, a estones i amb seny.
Sabem que els d'Unió, malgrat els precedents històrics, no són gaire demòcrates, per no dir res. En coneixem alguns que han pegat crits dient "què us penseu, que això és una assemblea, a treballar i a callar". Això perquè algú demanava educadament informació. Se sap que hi ha gent d'Unió fent la feina de mobbing en llocs parapúblics, molt ben cobrat i a costa dels que sí que paguen impostos.
I sabem que els de Convergència peguen a la Plaça Catalunya en pràctiques de colpisme, quan són del 15M però que, quan són alcaldes de Barcelona i es manifesten els seus són força més comprensius. Així i tot, van ser desallotjats... ¿o tot va ser una pantomima més? La diferència és que el 15M/Pren la Plaça/DemocràciaRealJa del 2011 no va existir a TV3 fins que no va quedar més remei, mentre que "els nostres manifestant-se amb tendes" van ser promocionats la nit d'abans perquè algú s'hi afegís.
Pudor de socarrim.
Per reflexionar: l'acte del dissabte i tants d'altres fent actes com de política de notables del segle XIX, com dient-li a tothom que això és el que hi ha. En paral·lel la ultradreta espanyola (la benvolguda contrapart que coalició amb la catalana) dient que "esto es lo que hay y a callar".
I Quim Brugué reflexiona
El mateix que deia l'alcalde de Sant Feliu de Llobregat . Dóna la circumstància que ha explicat perquè respondria SÍ-NO
i actua (perquè ho pot fer):
Si recordem aquells moments pre-electorals, sabem que la Junta Electoral i cap govern NO informa mai de les opcions odioses: no informen mai sobre el dret a exercir el Vot en Blanc i com es pot fer. No ens diuen mai com es vota al Senat (la papereta amb creuetes), etc.
CiU, ERC, la ANC i altres volen que s'impliquin els altres mentre els polítics i càrrecs estan protegits per allò de
">Declaracions a CatalunyaRàdio si es pot.
Així que Quim Brugué renuncia a estar a en la comissió de control (àlies de la junta electoral).
I llavors comença una altra polèmica contra ell, és clar.
Hauries d'haver dit "linxament piuler".
I ja arribem al moll de l'os, o de l'ós, si total... fa mal igualment si t'enxampa. És una cosa que es veia de dos anys lluny, i que es pot girar a la inversa en el format espanyolisme unitarista PPSOEUPD:
La resposta prèvia del PSOE havia estat una setmana abans (taquionisme) la de la cara de ministre amb atemptat terrorista que va posar Pedro Sánchez, que passava per ser un renovador del PSOE, quan va refusar el decret de la consulta d'Artur Mas.
I, qui dies passa anys empeny, i la crisi passarà o no però ningú no en parlarà, a menys que ningú no aturi els Podemos, Guanyem, Partits X i altre herbes.
Mentrestant, el politòleg Joan Font demanava regles clares i expectatives realistes al processos de democràcia participativa. Segurament ho ha entès massa bé...
Hipòtesi: tot això de la consulta és una expressió de la crisi econòmica, però no perquè la crisi ha entrat com a tema i es vehicula mitjançant l'independentisme sinó al revès: per evitar que la crisi entri com a tema es fa servir el sobieranisme, independentisme, consulta, referèndum, nacionalisme, etc. com a gran i exitosa pantalla de fum. I per poder seguir robant-nos sense molèsties:
Ara CiU, àlies la Generalitat, amb el Projecte VISC+ robarà les meves dades personals i les hi donarà als seus amiguets de les empreses privades de comerç de la salut, un d'aquest negocis fàcils als quals tu, que vas al viver d'empreses municipals, no hi podràs accedir.
CiU ha decidit que no em cura i que, a més, regala les meves dades personals sanitàries, el meu historial mèdic, a un altre lladre:
No tenen diners, en volen treure i ho fan donant la nostra informació personal protegida per la Constitució i per la Llei 30/92 i per la Llei 14/99 de Protecció de Dades. La derivació és la de sempre: hui, que hem comprat les seves dades i veiem que el van operar del ronyó quan tenia 3 anys, així que pagui una assegurança però no rebrà cap benefici, i altres abusos.
De CafèAmbLlet:
La feina xunga no té estelades.
Quan de temps callaràs això, Terribas?
Xerraràs, Basté?
Tens alguna cosa a dir sobre això, Wyoming?
Ja que no podem escriure al nostre congressista a Washington, que ho esbombi el Cuní
Potser va ser divendres quan llegia que Quim Brugué, professor de Ciència Política o potser de Gestió Públic, d'allò que vam anomenar Escola de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona. El d'aquella gent, oh, que pot cobrar per la Ciència Política, la Gestió Pública i la Sociologia.
Afegeixo que ser profe del que sigui d'una universitat, tenir un càrrec directiu o investigador en una fundació o en altres llocs aptes per a golafres impliquen un víncul previ a qualsevol partit polític.
Així, Quim Brugué va aparèixer com a alt càrrec durant l'etapa del tripartit: Director General de Participació Ciutadana, un càrrec entre tècnic i polític i no llunyà al tipus de feina per a la qual havia entrat a les notícies una setmana abans de la seva dimissió: membre per part d'ICV-EUiA de la Comissió de Control del no-referèndum sí-consultiu del dret a decidir 9-N.
A nivell públic el seu tema és el de la governança, participació, modernització de l'Administració. En fi, fracassos, o que ningú no lo ha fet ni cas.
Passem al dissabte: un tal Artur Mar, per cert, President de Catalunya, o, com a mínim, si no de tota, de la Generalitat de la mateixa, va fer servir la televisió pública, la ràdio pública i l'edifici públic per fer un acte partidista-aznarista, amb una pila d'alcaldes, bàsicament de l'Asssociació de Municipi per la Independència, liderats pel cacic Josep Maria Vila d'Abadal, de la família de cacics, Vila d'Abadal, carlins, d'Unió Democràtica de Catalunya que han vist el negoci de la independència... ah, i vetlladors dels poderosos contra els febles, contra els immigrants, que per això el paio és alcalde-president o batlle de Vic, com la Plataforma per Catalunya. Això dóna vots, com va demostrar PxC i el mateix Duran i Lleida en unes vergonyoses eleccions municipals de 2010. Dóna vots i no resol problemes: oli en un llum per a qui vulgui eternitzar-se a la poltrona.
L'acte ràdiotelevitzat va ser un resum dels anuncis, cadenes de ràdio, tele i premsa escrita, enganxines, articles, grans panells, tertúl·lies: comença dient que no es permet votar, per acabar dient què cal votar, el sentit del vot i dient que allò que no és vinculant sí que ho és i que només pot tenir un significat: "i-inde-inde-pendència" van cantar durant una bona estona els alcaldes o pressumptes.
Això implica que no hi havia alcaldes de localitats que havien votat que sí que volien la consulta, la llei de consultes i aquesta consulta del 9-N amb les dues preguntes complicades (tret que no les llegeixes i només segueixis el cap del ramat, la ramadèria com a artefacte democràtic). Hi va haver força localitats amb alcaldes del PSC que s'hi van abstenir, per exemple, però el resultat va ser que sí que es volia la consulta. Costa de creure que aquests alcaldes demanessin la independència davant les càmeres.
Això era dissabte al migdia. Ús partidista i privatiu de les institucions públiques, inclosa la ràdiotelevisió pública (TresVint-i-quatre, Catalunya Ràdio) dient que fan un acte històric quan és un míting per convèncer els convençuts.
I aquí és on un es pregunta si això no és constitutiu de delicte o si aquest acte que tant hauríem criticat al PP i a l'aznarisme no és per posar molts dubtes sobre el govern de CiU i d'ERC.
I "el que vols saber quan ho vols saber" és l'slogan del 324, del canal de notícies de TV3: i resulta que només sabem aquestes cosetes, de les banderetes i tal, però mai sabem coses sobre desnonaments, sobre atur de totes les duracions, sobre la inutilitat del sistema educatiu català per trobar feina més enllà de recollir les escombraries que llencen certs empresaris, sobre la nul·litat del sistema sanitari amb llistes d'espera d'any i mig i més enllà, i tants altres temes que mai no existeixen als mitjans públics catalans perquè són d'aquells que farien pensar en si no es poden prendre altres decisions. I ERC hi col·labora cada dia des del 2011, des que van fer fora els que eren una mica d'esquerres, només esperant, com va insinuar en Joan Herrera (quan la Mònica Terribas li deixava parlar, és clar, perquè no repetia com un papagai el que diu el seu dossier de frases que calen)... allò que hi ha càlculs electorals en tot això de la consulta, és a dir, que ERC i Oriol Jonqueres no estan fent cap servei a cap pàtria sinó que estan esperant a que caigui la poma per empoltronar-se.
A TV3 NO EXISTEIX CIUTAT MERIDIANA.
Recordem que els d'ERC ja van tenir conselleries amb el Tripartit, i que procuraven ser molt de dretes, i això que llavors els capitostos eren els que semblaven més progres (els Bargalló, els Carod-Rovira, etc.). En aquelles èpoques amenaçaven de fer fora qui volgués cobrar mil euros. Cap problema, entre el que ells no pagaven i el que els altren roben, hi ha sous de 400 euros, jornades del 20% de la jornada laboral i drets d'atur en un any de feina que esdevenen un mes d'atur. Gràcies per no res. I esperem i desitgem que aquestes dretes marxin totes a casa.
Un es pensava fa un temps que tant dreta com esquerra podrien tenir un interès democràtic. Hem patit el PP des del 1996 per comprovar que no. Que igual hi ha individus però que no, que l'important és l'ordenar i el manar. Ara bé, que igual permeten xisclar, doncs igual sí, a estones i amb seny.
Sabem que els d'Unió, malgrat els precedents històrics, no són gaire demòcrates, per no dir res. En coneixem alguns que han pegat crits dient "què us penseu, que això és una assemblea, a treballar i a callar". Això perquè algú demanava educadament informació. Se sap que hi ha gent d'Unió fent la feina de mobbing en llocs parapúblics, molt ben cobrat i a costa dels que sí que paguen impostos.
I sabem que els de Convergència peguen a la Plaça Catalunya en pràctiques de colpisme, quan són del 15M però que, quan són alcaldes de Barcelona i es manifesten els seus són força més comprensius. Així i tot, van ser desallotjats... ¿o tot va ser una pantomima més? La diferència és que el 15M/Pren la Plaça/DemocràciaRealJa del 2011 no va existir a TV3 fins que no va quedar més remei, mentre que "els nostres manifestant-se amb tendes" van ser promocionats la nit d'abans perquè algú s'hi afegís.
Pudor de socarrim.
Per reflexionar: l'acte del dissabte i tants d'altres fent actes com de política de notables del segle XIX, com dient-li a tothom que això és el que hi ha. En paral·lel la ultradreta espanyola (la benvolguda contrapart que coalició amb la catalana) dient que "esto es lo que hay y a callar".
I Quim Brugué reflexiona
Quim Brugué @QuimBrugue ·
També en un acte institucional amb centenars d'alcaldes es juga amb la confusió entre el volem votar i els crits d'independència
“La confusió interessada entre l’opció comuna del dret a decidir i l’opció partidària d’una independència en què no crec s’ha contingut fins el final. Però ara m’han fet sentir utilitzat. I no m’agrada: aquests crits no em representen i sobraven. Algú els ho hauria hagut de dir”,.
i actua (perquè ho pot fer):
En declaracions a RAC1, el catedràtic ha argumentat que va prendre la decisió de plegar fa un parell de dies. D'entrada, considera que l'informe que van emetre els serveis jurídics del Parlament no ha estat tingut en compte des del moment en què el president Artur Mas va decidir signar el decret perquè la comissió de control entrés en funcionament. Per una altra banda, l'acte que es va celebrar dissabte amb més de 800 alcaldes que van expressar al president de la Generalitat el seu suport per celebrar la consulta del 9-N demostra que "des de la institució que es crida a votar es diu també què s'ha de votar".
Si recordem aquells moments pre-electorals, sabem que la Junta Electoral i cap govern NO informa mai de les opcions odioses: no informen mai sobre el dret a exercir el Vot en Blanc i com es pot fer. No ens diuen mai com es vota al Senat (la papereta amb creuetes), etc.
CiU, ERC, la ANC i altres volen que s'impliquin els altres mentre els polítics i càrrecs estan protegits per allò de
">Declaracions a CatalunyaRàdio si es pot.
Així que Quim Brugué renuncia a estar a en la comissió de control (àlies de la junta electoral).
I llavors comença una altra polèmica contra ell, és clar.
Ara sé q és un linxament twittero. Lamento haver-vos decebut, però tb us vull dir q puc estar equivocat, però tinc la consciència ben neta.
Hauries d'haver dit "linxament piuler".
I ja arribem al moll de l'os, o de l'ós, si total... fa mal igualment si t'enxampa. És una cosa que es veia de dos anys lluny, i que es pot girar a la inversa en el format espanyolisme unitarista PPSOEUPD:
Jesús Badenes @jbadenes · Hace 18 horasS'exigeix als mitjans de comunicació ser o un espanyol de veritat cincoeñes o ser un català com cal amb cincç's. Els matisos o les mitges tintes o els federalismes o que no diguis que sí a l'unison, tot això va fora.
Aquella unitat que es demanava pel dret a decidir era un engany. Llegiu les critiques a Unió i ICV. S'exigeix ser independentista.#fb
La resposta prèvia del PSOE havia estat una setmana abans (taquionisme) la de la cara de ministre amb atemptat terrorista que va posar Pedro Sánchez, que passava per ser un renovador del PSOE, quan va refusar el decret de la consulta d'Artur Mas.
I, qui dies passa anys empeny, i la crisi passarà o no però ningú no en parlarà, a menys que ningú no aturi els Podemos, Guanyem, Partits X i altre herbes.
Mentrestant, el politòleg Joan Font demanava regles clares i expectatives realistes al processos de democràcia participativa. Segurament ho ha entès massa bé...
Hipòtesi: tot això de la consulta és una expressió de la crisi econòmica, però no perquè la crisi ha entrat com a tema i es vehicula mitjançant l'independentisme sinó al revès: per evitar que la crisi entri com a tema es fa servir el sobieranisme, independentisme, consulta, referèndum, nacionalisme, etc. com a gran i exitosa pantalla de fum. I per poder seguir robant-nos sense molèsties:
Ara CiU, àlies la Generalitat, amb el Projecte VISC+ robarà les meves dades personals i les hi donarà als seus amiguets de les empreses privades de comerç de la salut, un d'aquest negocis fàcils als quals tu, que vas al viver d'empreses municipals, no hi podràs accedir.
CiU ha decidit que no em cura i que, a més, regala les meves dades personals sanitàries, el meu historial mèdic, a un altre lladre:
L'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya del Departament de Salut, dins de les necessitats i reptes plantejats en el marc del projecte VISC+ (més valor a la informació de salut de Catalunya), té la missió de donar més valor a les dades i la informació sanitària del sistema de salut de Catalunya mitjançant un model més eficaç i eficient per a la gestió, l'explotació i l'anàlisi d'aquestes.
Actualment ens trobem en un entorn econòmic en què la capacitat inversora dels agents i organismes públics és limitada. Les previsions per als propers exercicis venen igualment marcades per fortes restriccions pressupostàries i per l'escassetat dels recursos públics.
L'Agència considera que la fórmula més adient, atenent a les circumstàncies d'incertesa, per obtenir en els propers anys més recursos econòmics és fomentar la col·laboració publicoprivada. Per aquest motiu, l'Agència inicia un procés de contractació que ha de comptar amb la participació i la col·laboració d'empreses referents amb capacitat per fer front als reptes plantejats.
L'objectiu d'aquest procés de contractació es fonamenta en el disseny, la implantació i l'operació d'un nou model de gestió, explotació i anàlisi, el qual disposi dels instruments necessaris per permetre donar més valor a tota la informació que es genera al sistema sanitari català. D'aquest model, se n'espera que pugui assumir amb celeritat un gran volum de peticions de serveis a demanda.
No tenen diners, en volen treure i ho fan donant la nostra informació personal protegida per la Constitució i per la Llei 30/92 i per la Llei 14/99 de Protecció de Dades. La derivació és la de sempre: hui, que hem comprat les seves dades i veiem que el van operar del ronyó quan tenia 3 anys, així que pagui una assegurança però no rebrà cap benefici, i altres abusos.
De CafèAmbLlet:
Les primeres mencions a les oportunitats de negoci que ofereix la venda de la informació mèdica dels ciutadans les trobem a diversos documents publicats per la Fundació TicSalut, un ens creat l’any 2006 per la Generalitat a instàncies de la consellera Marina Geli (PSC). Al gener de 2008 Geli va donar entrada a la Fundació TicSalut (finançada amb recursos públics) al sector empresarial, creant el “Consell d’Empreses de la Fundació TicSalut”. Entre les empreses membres trobem farmacèutiques (Baxter, Esteve, Roche), consultores (Applus, PWC, Deloitte), tecnològiques (Telefónica, IBM, Indra) i proveïdors varis (El Corte Inglés, Agfa, Linde HealthcareLa Marina Geli és del PSC, així que després cal que s'esforcin molt però molt a dir que són d'esquerres i que volen el millor per als que estem avall. El llistat d'empresa ens fa tremolar: entre les que tenene sindicats grocs, les que tenen xanxullos varis, les consultores perilloses, xunguicèutiques apaparrades a certs partits, ah, i T-Systems i Telefònica, les dues empreses mimades per la Generalitat per manipular els ordinadors públics.
La feina xunga no té estelades.
Quan de temps callaràs això, Terribas?
Xerraràs, Basté?
Tens alguna cosa a dir sobre això, Wyoming?
Ja que no podem escriure al nostre congressista a Washington, que ho esbombi el Cuní
20141003
Fiji: noticia positiva
Data Estel·lar oceánica Divendres 20141003
Apostaría la mitad de mi colección de apócrifos de Mortadelo a que la mayoría de ustedes no estaban al tanto de que, en el continente de Oceanía, Fiji (capital: Suva) había sufrido un golpe de Estado a manos de los indios.
Es posible que ignoren que los indios (de la India) son una minoría bastante extendida por varios países ribereños del Índico y Oceanía. Que son ricos y que quieren las cosas a su manera. El resultado no podía ser otro: golpe de Estado.
20141001
¿Cuánto da 88 entre 46? 88/46
Data Estel·lar Sudo Dimecres 20141001
Y, por hablar un poco de todo, es para preguntarse si Océano linda con Deeneim y con otro demiurgo en ciernes: el Capitán Torrezno, de Santiago Valenzuela, que también es buuuf.
Se trata del Art 88/46.Tomo 1, del autor Ulises Lafuente. 1ªedicion: noviembre 2013
Llevo leyéndolo a ratos desde principios del verano 2014, cuando puse en orden cosas varias del Saló del Comic, de infausta memoria. Se tiene que recordar: Ficomic me dijo que, tras haber hecho apenas 15 largos artículos en la Maginoteca sobre el anterior Saló del Comic de Barcelona, no tenía derecho a pulserita superpoderosa (acreditación) para la edición del 2014... ah, sí, que la base de datos que tenían era muy grande y no podían enviarme propaganda por correo electrónico.
Que Ficomic se lo haga mirar pero muy seriamente. Debe de ser la única empresa que no quiere hacer propaganda Ay, no, que los finos le llaman "publicidad", o "información dirigida a targets seleccionados", que lo de "propaganda" es para la publicidad política de las dictaduras... seguro que tod@ quisque lo sabíais. En el ámbito de no-empresa, recuerdo haberme enterado de que el sindicato anarquista CNT (Confederación Nacional del Trabajo) también pasaban de hacer publicidad: "que vengan si quieren"... será si saben que existen. No sé si es el capitalismo o el clima mediterráneo el que convierte a tanta gente en inteligente.
El caso es que, en mi típica búsqueda salonera de cosas que no sé que existen...
"¿Qué buscas?", suelen preguntar los vendedores. Peor aún: "esto es para ti", por cosa generacional. Y siempre yerran.
"Cuando lo encuentre, lo sabré".
Pues en una parada de Autoeditores, cualquiera fuese su nombre, me encontré con una publicación que ya conocía, la de los chinos, el superhéroe esquizofrénico y la guionista peleada con la dibujanta... por cierto, que tardé meses en encontrar que estaba en la misma bolsa de restos saloneros pasados esperando para su blogueo, que aún no ha llegado. Tal vez algún día... Es el fanzine de feo título, Dedos Sucios. Veo que el Tío Berni, omnipresente, ya lo anunció.
-Vendemos esto. No sé...
-No, si ya lo tengo...
Ahí hubo una especie de espasmo... ¿se para? ¿lo tiene? ¿y no lo conocemos ni es amiguete ni nada? Suenan las alarmas mentales. Fantástico. Hay que poner cara de Hannibal Smith para disfrutar el momento.
Y lgún espabilado arroja un tebeo de tapas azules, que parece un dossier de algún centro formativo. "Los apuntes los tenéis en consergería y os los darán con una carpeta cuando hagáis el pago del primer mes".
La portada no invita a nada: un lápiz y un cubo imitador de tres dimensiones, que parece de cristal o de hielo, con un lápiz que lo atraviesa y una srayitas que podrían significar algo o nada, o numeritos o reflejos...La contraportada lleva una especie de china o de chino. Todo son siluetas blancas sobre el fondo azul de la portada.
A partir de ahí leemos: Ilmo. Ayuntamiento de Grado. Concejalía de Cultura. ... Jo, si la LOGSE trajo hasta localidades, por lo visto... Me gustaaría saber si es Grado Medio o Grado Superior. Hum, vaya, el mejor alcalde el Rey... es que el alcalde se llama Antonio Rey González.
Por otro lado, varios meses después me entero de que es un comic pagado por micromecenazgo o crowdfounding... aparte de la subvención municipal de Grado, municipio asturiano.
¿Cómo definimos este tebeo? De ninguna manera.
Es Cimoc con sus incomprensibilidades, es manga de mechas y del espacio, es Superlópez: Los Cibernautas (sobretodo alrededor de la página 80ss)... y es un fanzine que no lo parece. Es la obra de alguien que parece que va cambiando de dibujo conforme va aprendiendo más, pero es que las primeras páginas ya están bien dibujadas. Es un formato bastante pensado y en el que se incluyen ocasionales (yo podría admitir uno por páginas si fuera necesario) textos del autor entre aclaratorios, culturales y distanciadores ("la primera intención era indicar qué es cada instrumento del panel pero finalmente desistí para no entorpecer...[se queda cortada la frase por el final de la página, no sé si un efecto buscado o no]")
Es un tebeo para el Perrito Piloto porque salen aviones y naves voladores y pilotos, pero es una historieta para Piingüisí porque sale un planeta como La Tierra, tan parecido que se llama Océano. No creo que nadie recuerde el programa 3.2, 1... Contacto (trees doos uuno coontaaacto... fium), que era un programa científico y educativo para niños y mozalbetes varios, emitido hacia 1982 en TVE-1. No sé si lo hacían los lunes. Lo podría buscar pero no me da la realísima. Bueno, pues ahí, como ustedes NO recordarán, se dijo que tres cuartas partes del planeta (o de su superficie... mucho, vamos) era agua, pero que al astro lo llamábamos "La Tierra". Y uno de los presentadores se preguntó: ¿Planeta Agua?, con entonación como entre indagadora y desechadora de tal opción... la maginoteca, pos supuesto, sería partidaría de hacer una recogida de firmas tipo Avaaz para renombrar como Planeta Agua a La Tierra.
Es como un comic para pensar pero también podria ser un simple divertimento sin propósito final, cosa que, de ser así, apenas se nota en sus casi cien páginas, repletas, sí, de páginas casi vacías de dibujo o contenido pero de otras llenas de detalles, de imágenes icónicas o de elementos barrocos en su sencillez.
Pocos dibujos con tantas líneas parecerán más ligeros.
El aspecto del protagonista cambia. Para un maginoteco esto importa poco, pero conviene avisarlo, no sea que alguien se queje. Parece tener una explicación, pero, como dije, es un poco manga, así que hay que tener paciencia porque las explicaciones no se dan todas en las primeras ocho páginas como en los superhéroes, ni hay dos páginas finales con la solución del caso como en el comic francobelga.
Un resumen del inicio, intentando no desvelar nada, uf: Tony, que se traslada al planeta Océano,capaz de manipularlo todo, siendo un mero humano, frente a flotas estelares pero asimismo humanas que desconocen la existencia de un idioma como el inglés, con el misterio de la japonesa Makoto, la relación con el Capitán Sebastián Obvious (¿o no se apellida así?). ¿Qué es el Nyköping, en nuestro mundo una localidad sueca?
Son evocaciones que pueden recordar, no digo que tenga relación directa ni mucho menos, a aquellas del Doctor Who, en aquellos episodios cuyas frases e imágenes parecen decirnos que eso tendrá mucha influencia futura.
Si hablábamos en verano 2014 sobre Narrativa Transmedia, este guión tiene algo, hum... transmedia, pero en el sentido de que son los personajes los que lo son, dentro del comic. Por comparar con algo, para ver si lo captáis: como Bastián Baltasar Bux en La Historia Interminable.
Y, por hablar un poco de todo, es para preguntarse si Océano linda con Deeneim y con otro demiurgo en ciernes: el Capitán Torrezno, de Santiago Valenzuela, que también es buuuf.
Si os ha picado la curiosad para leer este Art 88/46, ten en cuenta que hay en marcha un segundo tomo, cuya captación de mecenazgo acabó en julio del 2014.
Otra marea negra contra la Unión Europea
Data Estel·lar perside Dijous 20141001
2015: Se necesita un Comisario del Cambio Climático que sea ecologista.
En Avaaz se puede firmar para evitar que un ensuciaplanetas sea comisario de nada. No creo ni que con 300 millones de firmas se pueda parar nada, como hemos visto con el millón y montón de firmas sobre el cambio de la hipoteca. Y tantas otras cosas. Ya lo puede pedir todo el mundo que si el malo puede ganar mucho dinero, eso se hará. He ahí la ley para permitir la delincuencia sanitaria en BCNWorld (desde poder fumar hasta lo que sea).
Miguel Arias Cañete, exministro y exministro de agriculturas varias, primer embestido del Plan Hidrológico Nacional, accionista y complotista en varias empresas de energías sucias y que participó en el antiecologista gobierno de Aznar y el aún más antiecologista de Mariano Mister Chapapote Rajoy, el presidente español que logró hacer retroceder las energías limpias como la eólica y la fotovoltaica a golpe de decir que eso era cosa de los socialistas y que era mucho gasto y mucho lío. Uno de sus ministros es un canario con intereses petroleros en la franja marítima entre las Canarias y el Sáhara Occidental ocupado por Marruecos, osea que es alguien que nos tiene a punto de un conflicto internacional.
Este contexto es el del candidato a Comisario Europeo del Clima.
El tipo que más ha luchado a favor del cambio climático seriá el político europeo de mayor rango que debería luchar contra el cambio climático, por utilizar criterios y acciones ecológicas, medioambientalmente sanas y por implantar una estructura económica basada en energías limpias y con mayor eficiencia y menos consumo energético.
Es evidente que su opción es la contraria: petróleo, gas, suciedad, mareas negras, agricultura industrial ineficiente, sectores económicos contaminantes...
El simple hecho de haber sido convocado a candidato a comisario ya demuestra la podredumbre europea.
Seguramente son los últimos estertores de una Unión Europea que ha fracasado por completo allá por donde ha tocado, o que ha mentido todo lo que ha dicho. No ha protegido a los europeos -griegos, chipriotas, españoles, portugueses, irlandeses, italianos y otros- de los desmanes de una economía absurda. La Unión Europea ha ido siempre acompañando a las grandes empresas, las ha ido creando a nivel europeo en tanto debilitaba a los consumidores, a los ciudadanos y a los trabajadores (asalariados, autónomos, falsos autónomos). Ha optado por reglas injustas en lo económico y ha optado por hacer seguidismo yanki en política internacional. Ha callado ante lo negativo y no ha obligado a implantar ni más democracia interna (la Unión Europea no sería admitida como miembro dentro de ella misma porque no cumple criterios mínimos de democracia... es menos democrática que sus Estados Miembros) ni ha logrado crear mayor bienestar europeo, bien al contrario.
La elección de Arias Cañete como comisario en ese contexto es un clavo más en el ataúd del proyecto europeo.
Además, en un momento clave: 2015 será ya el futuro, cuando se decía en 1992 que a partir de esas fechas se tenía que haber evolucionado hacia energías limpias y sistemas de producción limpios, hacia mayor ecologismo, o el cambio climático, el calentamiento global, y el deshielo sucederían. Ahora, se va introduciendo la idea de que la culpa es de China. Evidentemente, si la primera o segunda economía es la China AntiEcologista el desastre ya está ahí, a velocidad pasmosa, pero la Unión Europea ha mirado para otro lado, ha invertido en tecnología sucia en China y otros países (deslocalización económica y medioambiental).
El texto de Avaaz:
2015: Se necesita un Comisario del Cambio Climático que sea ecologista.
En Avaaz se puede firmar para evitar que un ensuciaplanetas sea comisario de nada. No creo ni que con 300 millones de firmas se pueda parar nada, como hemos visto con el millón y montón de firmas sobre el cambio de la hipoteca. Y tantas otras cosas. Ya lo puede pedir todo el mundo que si el malo puede ganar mucho dinero, eso se hará. He ahí la ley para permitir la delincuencia sanitaria en BCNWorld (desde poder fumar hasta lo que sea).
Miguel Arias Cañete, exministro y exministro de agriculturas varias, primer embestido del Plan Hidrológico Nacional, accionista y complotista en varias empresas de energías sucias y que participó en el antiecologista gobierno de Aznar y el aún más antiecologista de Mariano Mister Chapapote Rajoy, el presidente español que logró hacer retroceder las energías limpias como la eólica y la fotovoltaica a golpe de decir que eso era cosa de los socialistas y que era mucho gasto y mucho lío. Uno de sus ministros es un canario con intereses petroleros en la franja marítima entre las Canarias y el Sáhara Occidental ocupado por Marruecos, osea que es alguien que nos tiene a punto de un conflicto internacional.
Este contexto es el del candidato a Comisario Europeo del Clima.
El tipo que más ha luchado a favor del cambio climático seriá el político europeo de mayor rango que debería luchar contra el cambio climático, por utilizar criterios y acciones ecológicas, medioambientalmente sanas y por implantar una estructura económica basada en energías limpias y con mayor eficiencia y menos consumo energético.
Es evidente que su opción es la contraria: petróleo, gas, suciedad, mareas negras, agricultura industrial ineficiente, sectores económicos contaminantes...
El simple hecho de haber sido convocado a candidato a comisario ya demuestra la podredumbre europea.
Seguramente son los últimos estertores de una Unión Europea que ha fracasado por completo allá por donde ha tocado, o que ha mentido todo lo que ha dicho. No ha protegido a los europeos -griegos, chipriotas, españoles, portugueses, irlandeses, italianos y otros- de los desmanes de una economía absurda. La Unión Europea ha ido siempre acompañando a las grandes empresas, las ha ido creando a nivel europeo en tanto debilitaba a los consumidores, a los ciudadanos y a los trabajadores (asalariados, autónomos, falsos autónomos). Ha optado por reglas injustas en lo económico y ha optado por hacer seguidismo yanki en política internacional. Ha callado ante lo negativo y no ha obligado a implantar ni más democracia interna (la Unión Europea no sería admitida como miembro dentro de ella misma porque no cumple criterios mínimos de democracia... es menos democrática que sus Estados Miembros) ni ha logrado crear mayor bienestar europeo, bien al contrario.
La elección de Arias Cañete como comisario en ese contexto es un clavo más en el ataúd del proyecto europeo.
Además, en un momento clave: 2015 será ya el futuro, cuando se decía en 1992 que a partir de esas fechas se tenía que haber evolucionado hacia energías limpias y sistemas de producción limpios, hacia mayor ecologismo, o el cambio climático, el calentamiento global, y el deshielo sucederían. Ahora, se va introduciendo la idea de que la culpa es de China. Evidentemente, si la primera o segunda economía es la China AntiEcologista el desastre ya está ahí, a velocidad pasmosa, pero la Unión Europea ha mirado para otro lado, ha invertido en tecnología sucia en China y otros países (deslocalización económica y medioambiental).
El texto de Avaaz:
Sería absurdo dejar la dirección de las políticas europeas de energía y las conversaciones sobre cambio climático al hombre que The Sunday Times ha calificado como Petrolhead*. No obstante, los europarlamentarios aún pueden rechazar el nombramiento. Aunque algunos representantes amenazan con aceptarlo en pago por favores políticos, con el suficiente respaldo público, los europarlamentarios más progresistas podrían liderar la causa para cerrarle el paso.
La semana pasada organizamos la marcha por las energías 100% limpias más grande de la historia. Aprovechemos este impulso ahora y exijamos el nombramiento de un líder fuerte que luche por el clima para este puesto tan crucial. La indignación ciudadana ya consiguió en el pasado que los europarlamentarios rechazaran candidatos controvertidos en el último minuto. Depende de nosotros que suceda otra vez. Haz clic para decir NO a Arias Cañete y cuéntaselo a todo el mundo -- entregaremos nuestra petición directamente a los europarlamentarios.
20140924
Anglès no és Plurilingüisme
Data Estel·lar aneu a dir-les Dimecres 20140924
Hi ha una cosa d'aquestes que es treuen de la màniga que sona molt bé. Ja sabeu: de les coses que sonen bé perquè no tenen contingut.
El Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, amb govern de CiU, emparat per ERC, i acceptat per la resta, li diu: Marc per al Plurilinguisme.
I només vol dir ANGLÈS.
Aprendre o saber anglès no et fa plurilingüe. Com a molt, et fa trilingüe, i ni això. Et fa, com deien a certes acadèmies d'anglès, apte per entendre la lletra de les cançons.
Hi ha una cosa d'aquestes que es treuen de la màniga que sona molt bé. Ja sabeu: de les coses que sonen bé perquè no tenen contingut.
El Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, amb govern de CiU, emparat per ERC, i acceptat per la resta, li diu: Marc per al Plurilinguisme.
I només vol dir ANGLÈS.
Aprendre o saber anglès no et fa plurilingüe. Com a molt, et fa trilingüe, i ni això. Et fa, com deien a certes acadèmies d'anglès, apte per entendre la lletra de les cançons.
20140919
Per què no hi hagué 2 de Maig al 1823?
Data Estel·lar i encara més Divendres 20140919
Copipego alguns extractes d'un article publicat a El Punt Avui del divendres 20140919 i signat per Joan F. Mira.
És molt dur però també molt aclaridor:
Fa un comentari general arrel del quadre de Francisco de Goya y Lucientes, La Familia de Carles IV, conegut pel rei com a El Retrato de Todos Juntos.
He optat per incloure la imatge de ArteTorreHerreros perquè hi incorporen etiquetes de qui és cada personatge del quadre.
D'aquest blog en podem extreure que la crítica de Mira té molt a veure amb una d'antiga:
el pintor les dotaba de una apariencia vívida y un aire de dignidad y decoro como pocos pintores de la época podían alcanzar. Así, si se comparan sus retratos con otros contemporáneos, se puede observar que Goya los pintó notablemente favorecidos, tratando de "servir a sus señores del mejor modo posible". Pese a ello, en el pasado se vio en el cuadro una crítica de Goya a la monarquía, con alusiones al aspecto aburguesado de los protagonistas, que Goya no habría tenido inconveniente en trasladar al lienzo. Se cuenta en ese sentido que Pierre-Auguste Renoir, al visitar el Museo del Prado y ver este cuadro, exclamó: "El rey parece un tabernero, y la reina parece una mesonera...o algo peor, ¡pero qué diamantes le pintó Goya!".
Interessant això de senyalar en color allò que va dir algú.
Extracte de la meitat final de l'article de Mira. Val la pena llegir-se'l i reflexionar-hi i, si cal, actuar, que serà que no.
El fet, però, és que pels fills d'aquests individus ineptes, podrits i malcarats, el poble de Madrid es va fer massacrar el 2 i el 3 de maig del 1808. I d'això en digueren lluitar per la llibertat. Es veu en els altres dos quadros de Goya, la càrrega dels mamelucs i els afusellaments, i els visitants deuen pensar per què es va llançar al carrer aquella gent amb ganivets contra les millors tropes d'Europa, i per què es van fer tallar a trossos i afusellar tan miserablement. Per la pàtria i per la llibertat? Potser. Però els supervivents, pocs anys després, cridaven vivan las caenas en honor d'un rei Ferran VII més fastigós encara que son pare: mireu els retrats. [amb el retrat aquest? amb els fets habituals és suficient] Es van alçar contra l'invasor estranger? També potser, però els francesos eren allà com a amics i aliats, no com a invasors, i
deu anys després d'anar-se'n Napoleó vingueren els “Cent Mil Fills de Sant Lluís” a reinstaurar l'absolutisme, i no hi hagué cap Dos de Mayo (ni tambor del Bruc, ni sitio de Zaragoza ni de la immortal Girona). El poble de Madrid atacà els francesos no perquè s'emportaven la llibertat, sinó perquè s'emportaven els infants reials, els nens del retrat de Goya, els fillets d'aquella increïble i tristíssima parella.
No és cap invenció meua, i no és cap broma. Cal llegir els Episodios Nacionales de don Benito Pérez Galdós. El poble de Madrid ho podia resistir tot, però no que s'endugueren els infants reials: “Es que se van, se los llevan –me dijo un chispero–, y eso no lo hemos de consentir.” Ho podien consentir tot, però això no: per uns infants reials, el poble havia d'obrir les navalles i traure el ganivet. Vingueren els mamelucs amb els sabres, els afusellaments que pintà Goya en un quadre increïble i sublim (i a Goya no li va servir de res ser un patriota: acabà exiliat a Bordeus), els guerrillers amb trabuc, la guerra dita de la independència, i tot el que havia de venir. Però sense l'amor pels infants reials no hi hauria hagut “Dos de Mayo”, festa oficial de la Comunitat de Madrid, glòria de la capital i per tant d'Espanya. Contemplant les pintures de Goya, i hom es pregunta quina idea tenia de la llibertat aquella bona gent: “Eso no lo hemos de consentir.” Pel camí de tornada, fa alguns anys, travessant la Manxa després de visitar el Prado, anava llegint i meditant un article d'Antonio Muñoz Molina, que és un gran escriptor i un espanyol profund. Hi comentava un llibre de Juan Marichal, El secreto de España, i el secret (he rescatat l'article) resulta ser una Espanya civil, tolerant, liberal: “Una larga vocación por fundar un país donde la justicia, la libertad y el progreso sean posibles, donde la pluralidad pueda ser solidaria y la política limpia, y donde la dignidad personal pueda ejercerse con la misma solvencia en el trabajo bien hecho y en la vida pública.” Aquesta és, doncs, l'Espanya secreta, la que no es veu, la fràgil tradició subterrània i amagada. L'Espanya coneguda, la pública i potent, la que es veu cada dia en acció, és l'altra Espanya: la dels quadros de Goya, potser.
Aquest final és confús. ¿Marichar té raó, segons l'assajista Mira? Si la té, hum... en fi... no s'ha aconseguit gairebé res d'aquestes idees. I l'opinió de Mira també em queda confusa amb el final. Segurament sigui una referència fosca al paper negatiu dels poders públics d'Espanya en referència al que anomenen procés sobiranista català de 2014. Aquí tothom escriu i ve a donar-se llustre.
M'interessa més el text assenyalat: la defensa del Rei estil conte: el Rei és bo. Són dolents els consellers. El Rei pot castigar, doncs és el sobirà i ostenta la sobirania en tant que monarca absolut. Són els invasors els que s'equivoquen. Evidentment, falten dades. Les actuacions d'un exèrcit invasor i estranger segurament provocava problemes que invalidaven per la via dels fets, sempre els fets, aquelles idea d'expansió dels drets i llibertats de la revolució liberal francesa.
Hum... Era del Bloc Nacionalista Valencià, és de l'òrbita de Compromís i va ser qui va traduir o com es digui els quatre Evangelis en pla novel·la. Recordo que se'n parlà a la ràdio i que mai no vaig trobar el llibre de desvetllar literàriament el Nou Testament.
20140806
Superpaíses marvelosos
Data Estel·lar geoposicional Dimecres 20140806
Si hoy sólo puedes leer un post de un blog de todo Internet, que sea éste.
Si aún no sabéis a dónde ir de vacaciones, tal vez sea el momento de echarle un ojo a Marvel Atlas.
Se trata de una publicación de 148 páginas, incluidas las tapas, que corresponde, como su nombre indica, al Atlas geopolítico del Universo Marvel.
Es una versión de aquellas fichas de personajes pero adaptadas a los países.
Está escrito en inglés. Tiene muchas páginas. Cuesta despegar pero luego avanza bien, aunque su lectura no tiene que ser seguida sino de búsqueda específica. No debería en ninguna biblioteca pública, como tantos otros.
Tenemos mapas, aunque muy mejorables, y las banderas, la población, el sistema de gobierno (muy vago), listados de superhéroes domésticos o residentes y un poco de Historia.
Ocasionalmente, hay algún mapa, como de Manhattan, con puntos necesarios para todo turista: el cuartel de Shield, las torres Fisk o la localización de una ruta que puede comenzar por Yancy Street.
Si nos paramos a mirar los mapas generales, notaremos que no todos están explicados en sus páginas. Hay que tener paciencia, porque muchos de ellos aparecen citados al final, en unos apéndices que incluyen civilizaciones subterráneas y satélites. Sorprende no encontrarse con el Edificio Baxter espacial, o igual no sorprende porque sólo lo vimos en aquel espectacular inicio de las aventuras de Los 4F de manos del grupo liderado por Pacheco.
Cada país suele ocupar una página, tanto de países que conocerán bien (España) como de otros como Symkaria, que pasan más desapercibidos en las noticias.
Sin embargo, hay algunos con más de una página. Estados Unidos de América, por supuesto, pero tampoco es que tenga una presencia predominante. Alemania, Grecia, Francia, Latveria, Slorenia y su trágica Historia, Symkaria, Reino Unido (muy prolijo, cómo se nota que existió un Marvel UK). China (pero se censuran algunos de los superhumanos que atacaron a Thor durante los años 60), Japón, Madripoor (un sitio tan pequeñajo), Rusia (con una benevolente visión de sus superhéroes que demiente tantas historietas), Lemuria (Deviant), Canadá, Brasil, Genosha, Wakanda, Atlantis.
Si excluimos a Grecia y su mitología, que ha nutrido páginas y páginas de Marvel, la mayoría son países grandes, nuevas potencias emergentes con los que conviene estar a buenas. El trato que se da a China es paradigmático.
Incluso el trato a la India.
En ambos casos, no se habla de la guerra entre ambos a la que fue el doctor Don Blake a ayudar.
No conviene levantar la liebre ante aliados que se pueden mosquear por cualquier cosa.
Si uno lee historietas de superhéroes Marvel, enseguida notará algo habitual en toda la ficción estadounidense: los comunistas son malvados demonios traidores y tiranos que buscan la ruina por empobrecimientos de los países que tienen bajo su yugo así como acabar a bombazos nucleares con los países libres, que correponden con países capitalistas y, sobretodo, con Estados Unidos.
De nuevo vuelvo a Thor, y así es, como mínimo, durante toda la etapa de Stan Lee y Jack Kirby, hasta 1969, cuando menos. Fíjense que hablamos de un personaje mitológico, del dios del trueno, a quien poco le deberían interesar los líos humanos. pero aparece con frecuencia hasta 1965 como un agente estadounidense, sea como Thor o como Don Blake, o se encuentra con veteranos de la Guerra de Korea de 1950, o se habla del Vietnam. Ni una crítica a las invasiones estadounidenses. Ni una duda. Todo son certezas. La mayor de ellas: los comunistas son malos y además son feos. Aplican pero a gran escala lo que ya hizo el comic de cara a la guerra contra los nazis y los japoneses en la Segunda Guerra Mundial.
Resulta que en este libro, Marvel Atlas, "first printing 2008", se continúa con la misma tónica, no sea que reverdezcan.
Los regímenes comunistas son tratados, bajo una apariencia ecuánime, como negativos. Excepto el caso de China, no sólo aliada sino acreedora principal en aquellos momentos de la deuda estadounidense, y principal potencia en expansión y chulería.
Los regímenes de ultraderecha se pasan de soslayo. Apenas se mencionan. Al fin y al cabo, ¿qué mejor aliado de la, en el atlas, inexistente dictadura argentina que el defensor de los derechos civiles en la película de 2014 XMen: Días del Futuro Pasado, el premio Nobel de la Hipocr... Paz Henry Kissinger?
Epígrafe Argentina, p95.
Sub-epígrafe: History (...)The military government, which ruled from 1976-1982, led to the disastrous dispute with the UK over the Falkland Islands, causing open warfare between the nations and the eventual ousting of the government.
Nótese: la palabra "gobierno", una vez sin apellido y otra con el de "militar". No se dice que tras la derrota militar vino la democracia. No se habla de golpe de Estado previo a un gobierno democrático. No se habla de crimen organizado por el Estado.
Los dictadores de derechas no existen y no tienen nombre en este atlas, seguramente un reflejo de tantos documentos para el público estadounidense.
El único con nombre es Franco, pero, ojito, porque no se dice que Lobezno estuvo con las Brigadas Internacionales en la Guerra Civil. Aunque yo creo que su mención, en más de un epígrafe, es debido a cierta hispanofilia intelectual estadonidense: que les molan las cosas españolas. Olé, sangrría, torrerrro.Tampoco nada de torturas ni de nada, que eso mancha.
Pertenece al primer tomo, porque el volumen recopila dos, y el segundo tomo es aún más censurado: la Historia de cada país ya es solo lo relacionado con superhéroes, así que se pierde ese dato cultural que ponía en valor añadido este entretenimiento.
Sobre Venezuela, por el contrario, se dice lo siguiente:
Sub-epígrafe: Prominent citizens: Hugo Chavez (olvida el acento che) who led a failed coup in 1992, was elected president in 1999; his attemps to spread socialism have been controversial (...) Se cita una manifestación donde fallece un personaje deMarver, y se ilustra con viñeta de Keron Grant, entre pro y anti-chavistas.
Sin embargo, no recuerdo muchas viñetas soldados estadounidenses arrojando agente naranja, ni con el Usagente enseñando en la Escuela de las Américas a los torturadores latinoamericanos. Tampoco hemos visto la crueldad en viñetas de dictadores varios, ni tampoco son citados como golpistas los de otros países.
El texto tiene unas palabras por las cuales parece que hay ecuanimidad, dado que lo que se dice es cierto, pero hay una tendenciosidad contra cualquiera que se salga del raíl invisible, porque a él se le marcará como golpista frustrado pero a otros no se les señalará de ninguna manera. Se pone el foco sobre el enemigo, aunque parezca que no es un enemigo.
En el sub-epígrafe History: "The resulting insntability (por crisis económica) led to armed coups, eventually placing former combatant Hugo Chavez as president".
Una lectura descuidada hace entender que Chávez llegó a presidente por un golpe de Estado. Un lector no tiene por qué leerse unos párrafos antes (es como una enciclopedia, vas leyendo a cachos), que Chávez sí fue elegido por las urnas y no por el golpe de Estado ni por miedo a que diera uno.
El caso de Franco va así:
Spain-->History: (...)in 1936 Civil War broke out. General Franco's Nationalists gained control by1939, but despite having been supported by Nazi Germany and Fascist Italy, Franco kept Spain neutral during World War II. Franco restored the monarchy in 1969, and after his death in1975 Spain became a constitutional monarchy.
Nada de torturas, corrupción ni genocidio cultural, nada de hacer retroceder el país y de fabricar un rebaño de esclavos. Si nos fijamos es el resumen perfecto del libro de Paul Preston, Franco, donde se dedica durante centenares de páginas a las relaciones entre el Franquismo y Alemania e Italia, y minimiza el resto de cuestiones. La única y más importante es que España no entrara en la Segunda Guerra Mundial, como si eso, pese a lo que se dice sobre la falta de infrastructuras y material sí hubiera sido decisivo para la victoria del Eje.
Debe de ser cosa del story-telling: de cómo mentir sin que lo parezca para que llegue el mensaje.
Dato curioso: aunque se citan organizaciones internacionales, apenas se suele citar el Mercosur, en tanto sí se cita el TLC o Nafta (entre México, Estados Unidos y Canadá). Tampoco me parece baladí: la supresión de organizaciones competidoras en el ámbito global.
De igual manera, organizaciones como las Cumbres Iberoamericanas tampoco aparecen. Incluso la OEA se ve deslucida.
Los continentes según Estados Unidos son los siguientes: Europa, Asia (que incluye toda Rusia y Oceanía, Norteamérica, Central y Sudamerica, África y Oriente Medio. La Antártida no, pese a que se cita la Tierra Salvaje.
Si nos vamos al epígrafe sobre Afghanistan, la vergüenza se une la devergüenza de un texto absolutamente censurado y manipulado donde la realidad es un dato más que puede ser descartado.
History: "a democracy [has been] installed, but the country remains volatile".
A una guerra perenne, y al fracaso con muchísimos muertos directos por parte de Estados Unidos de su invasión, lo llaman "volatilidad".
Sobre Irak y todo eso, pues recordemos cierta miniserie de La Viuda Negra, infumable, donde todos los irakíes eran clones de Saddam Hussein, por incapacidad del dibujante y por imposición de la censura estadonidense.
Hay momentos interesantes como la temporización: "hace unos 12 años", que sitúa 2008 como unos 2 años aproximadamente posterior a 1995 (la era de los 10 Años Marvel, de manera aproximada).
Otro detalle curioso es leerse los rótulos de las fuentes de información: un archivo del coronel Grimm, o un bufet de abogados con apelldos como Goodman, Kurtzberg y Lee
Lo mejor del libro es cuando se indican como ciudadanos prominentes o como miembros del crimen o de la Historia, a personajes Marvel. Ahí es donde el atlas cobra sentido. Cuando se dice que Canadá y Atlantis mantienen malas relaciones (muy repetido; Canadá aparece bastante).
Apasionante para los que sabemos que las fronteras son muy discutibles es ver rayitas discontinuas en sitios que no existen en otros atlas. Me pregunto qué pensarán embajadores, diplomáticos y público general de esos países.
Estamos ante un caso de Narrativa Transmedia, de los comics a un libro de presunta geografía que incluye datos de archivos de los propios personajes y organizaciones Marvel, junto a instituciones existentes fuera del Universo Marvel. Se parte de los textos narrativos ficticios de Marvel, que ya Stan Lee y Jack Kirby enviaban al lector el mensaje, sencillamente inmejorable, de que los superhéroes como Los Vengadores, a raíz del interés que suscitaban sus andazas, habían contratado con la editorial Marvel, que se publicaran las mismas. Eso justifica, de un plumazo, que los lectores sepan cosas que los superhéroes no saben (o que supieron después), o que exista un cierto dramatismo o dramatización de sus aventuras. Por ejemplo, igual ciertos problemas sentimentales no eran tales. De esa manera, los superhéroes no sólo interactuan con la realidad circundante (calles y edificios existentes en New York) sino que ellos forman parte de la misma (los tebeos son como reportajes fotográficos con la información que les permiten transmitir, porque la habrá muy secreta) y también los países desconocidos que allí aparecen, mediante este atlas, la ficción narrativa interpela directamente a la realidad.
No es un tebeo, pero incorpora viñetas a modo de fotos o ilustraciones. Muchos datos son los de los tebeos, y en los países marvelosos, aparece su primera aparición. A veces podría aparecer cada una de sus apariciones porque no serán tantas.
Por otro lado, es un entretenimiento, pero también funciona como guía de lectura para seguir lo que sucedió en tal sitio.
E incluso sirve como guía de guiones.
Aquí entro en lo que se ha considerado a veces un lío: qué hacer un guionista con el mejunje inextricable de datos. Entiendo que, desde los años 80, cuando las historias ya se han complicado en personajes y situaciones... ¿este personaje está vivo o en la cárcel y en qué cárcel o lo tienen pensado usar en alguna serie y el traje que lleva es el que yo conozco u otro?
A mi me parece un trabajo de documentación interna necesario para manterner la coherencia interna del Universo.
Plantearse lo de que "lo que me interesa es una buena historia" no aporta nada, porque una "buena historia" de superhéroes son dos tipos pegándose sin parar. Aburrido. Retrógrado. La buena historia es, si no hay más imaginación, pues meter batallas o desencuentros con otros persoajes PERO insertado en la continuidad del Universo Marvel, una ficción que necesariamente tiene que parecer verosímil, no por lo que pasa (a diferencia de Tintín) sino por el vínculo con elementos arquitectónicos, urbanos y culturales estadounidenses.
Evidentemente, si alguien hubiera tenido imaginación e interés, se podría haber hecho un universo de personajes dibujado y ambientado en otro país. Y no necesariamente de superhéroes.
Si este mes únicamente puedes leerte un catálogo de viajes y geografía que hable sobre destinos realmente insospechados, he ahí el tomo Marvel Atlas, publicado por Marvel, ISBN 978-0-7851-2998-1, y escrito por Michael Hoskin, Anthony Flamini, Stuart Vandal, Eric J. Moreels.
20140727
Más Sol, menos Rep
Data Estel·lar chapapótica Diumenge 20140727
Levantar los pies de la arena de la playa y comprobar que llevas una paletada de alquitrán fue algo habitual durante los años 80 de manera creciente hacia los años 90.
Se atribuía a a que los barcos mercantes hacían limpieza.
La zona de Tarragona mezcla de manera peligrosa varias actividades agresivas contra el medio ambiente: petróleo y energía nuclear, petroquímica, construcción desaforada (los años de la burbuja inmobiliaria arrasaron con la costa y centenares de metros hacia el interior en el Baix Gaià o en la zona de L'Ametlla y L'Ampolla) y turismo.
Cuidado: no vayan a necesitar gasolina en las inmediaciones de Tarragona. Aquella lucecitas lejanas no garantizan un suministro continuo de combustible, ni un precio más barato por el hecho de estar en el lugar de producción. Las gasolineras cierran, con sus empleados mal pagados y aislados en entornos solitarios, como en todos lados: a las nueve cincuentaynueve de la noche.
Por lo tanto, ni de manera egoísta -necesito gasolina o diesel- ayuda al colectivo aquel entorno.
Por supuesto, Repsol ha tenido un historial de actuaciones peligrosas contra el medio ambiente y la salud colectiva, por lo tanto, ahora el mismo gobierno de Mariano Rajoy que premió a los bancos y cajas de ahorros y a los banqueros y directivos, con pelotones de dinero para que lo guardaran en las islas de los caimanes, ahora les quiere ayudar con una concesión para ampliar sus instalaciones y prospecciones marinas.
Un sucinto resumen:
Entre 2001 y 2013, y solo en sus instalaciones en Tarragona, la multinacional ha tenido 16 episodios vertidos y derrames contaminantes a las aguas.
Es la única petrolera sancionada dos veces consecutivas en un año por el Consejo de Ministros (2009) a causa de sus derrames. Además, la Generalitat de Catalunya sancionó en 2013 a Repsol por tratar de ocultar un vertido tóxico en Tarragona, por el que tuvo que indemnizar a los pescadores locales.
Eso porque eran pescadores, un grupo pequeño y cuidado por la Generalitat de CiU. ¿Qué pasa cuando eres tú, un particular, el afectado por enfermedad por culpa de Repsol? Pues lo mismo que si lo fueras por culpa del tabaco de Altadis: te mueres de cáncer y se ahorran otra pensión.
El organismo que lleva todo esto es el ministerio de Agricultura... no en vano ha sido dirigido por Arias Cañete, un enfermo de la antiecología en sus actuaciones públicas y en sus empresas privadas: desde la ley de costas hasta el plan hidrológico nacional, pasando por sus intereses en empresas petróleras. Se sospecha a gritos que ha sido elegido como eurodiputado, no por sus conocimientos en lenguas europeas, sino porque lo tienen que hacer comisario para pastelear a favor del sector de la energia sucia, cosa de la que el programa del Partido Popular o los discursos o extractos de los mismos no han hecho énfasis como tema para captar electores durante la campaña electoral para el Parlamento Europeo 2014.
Recordemos qué tipo de ejemplo anticrisis es Arias Cañete, y por qué suprimen ayudas a la dependencia (gente en sillas de ruedas y con enfermedades gravísimas, para los lelos que han estado fuera de este planeta desde el 2004); pues para seguir cobrando de lo suyo, de lo que no trabajan:
El Ministro cobró el año [2011] 6.494 euros en concepto de trienios de antigüedad como Abogado del Estado (ver su declaración de bienes en el Congreso). Arias Cañete lleva 30 años sin ejercer como Abogado del Estado, pues se encuentra en excedencia voluntaria desde 1982. ¿Es coherente seguir cobrando del Estado por una labor que no realiza mientras su Gobierno recorta en Sanidad y Educación?
Y para los convenientes alarmistas diremos que existe una energía ecológica, barata, limpia, creadora de puestos de trabajo, descentralizada (osea, que no depende del precio de que a alguna ministra se le ocurra bombardear Libia o a algún otro se le ocurra bombardear Irak; que no depende del suministro de que se funda el transformador gigante de un barrio de Barcelona); además, la puede controlar el propio usuario o pequeños grupos de los mismos, sin necesidad de que unos tipos ocultos en las sombras manejen a su antojo a consejos de ministros y de comisarios europeos para alterar a su favor las facturas de la luz o de la gasolina.
Se trata de la energia solar. Y hay Sol de sobras de manera continua a lo largo del año, con el que se puede abastecer de energía eléctrica fotovoltaica, o térmica (calefacciones), a viviendas, oficinas, vehículos y demás, dejando como residual las fuentes de energía contaminante.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)