Escobar, Mestre

Data Estel·lar rezapateta Dissabte 20141018

Allò que et trobaràs aquí m'ha costat 3 anys de pensar-me si posar-ho o no. Són imatges escannejades que una persona em va enviar, relacionades amb ell i amb el dibuixant de Zipi i Zape. 

RES D'AIXÒ NO APAREIX AL LLIBRE EL MUNDO DE ESCOBAR, publicat per Ediciones B-Grupo Zeta. Dubto molt que aparegui a l'original de Soldevilla, El pare de Carpanta i Zipi y Zape, de Pages Editors. Si algun dia trobo aquest darrer llibre, ja t'ho diré.

No m'agrada posar noms propis. El dels autors, al cap i la fe, són gent pública, i el seu nom és com una marca que encara ajuda a fer més coneguda la seva obra. Sé que la meitat de la població del planeta Terra va decidir cedir les seves dades personals a una empresa privada o a més d'una, i que la Generalitat, per no ser menys que l'Estat i que les grans empreses privatitzades (Telefónica, Endesa, etc.) o estratègiques (Gas Natural, etc.) mercadegen amb les nostres dades privades. La política de la maginoteca és la de la protecció de dades personals al màxim, tret que algú ens comuniqui expressament el contrari. 

Ja havíem sentit alguna vegada una anècdota d'aquest estil: algú buscava el nom o cognoms de gent coneguda amb un llistí de telèfon, i això va passar un dia que estàvem avorrits a cada d'una tieta. Quan aquest conegut és un dibuixant dels tebeos que tant t'agraden i localitzes el telèfon o l'adreça i penses que dibuixes bé i li envies una carta d'agraïment per aquelles historietes que tant et fan riure i uns dibuixos teus, no sembla que la carta arribarà o no i quedarà oblidada. La idea escèptica és que els dibuixants, els cantants, etc. o tenen molta feina i moltes cartes i comunicacions vàries dels fans, o passen d'ells un cop que arriben a caseta. 

A la inversa havíem pogut llegir tot sovint l'anècdota en sentit contrari: Escobar explicant que hi havia lectors que enviaven aliments a Carpanta, perquè se'ls pogués menjar el pobre famolenc. I Escobar afegia que se'l menjava ell, que potser enviava una carta d'agraïment o que igual feia alguna menció a les historietes. Inclús que va fer que Carpanta demanés menges més valorades (chorizo de Cantimpalo, botifarra de Vic) però que, reia, en això no li feien cas. 

Els temps d'Internet no han capgirat tant les coses, i els dibuixants i altres personalitats segueixen estant força llunyans dels consumidors, malgrat els twitters (si voleu dir-li "piulades", n'inventeu un software i no agafeu una marca registrada i la traduïu sense drets comercials per fer-ho). Ara bé, si afegim a la més gran facilitat de comunicació, el fet objectiu d'uns mercats en compressió, escarransits, i una campanya de les cambres de comerç i cursos de marketing o mercadotècnia (veus, aquesta paraula que sí que es pot traduir tan rebé i no ho voleu fer), sí que han dut a autors de noves generacions a contactar amb uns lectors amb els quals comparteixen gustos, que poden finançar-los via microdonacions els seus projectes i que, a més, converteixen en lectors una mica captius. Tot i això, que no són amics teus: que és un negoci i que igual el seu caràcter és de no aixecar la vista per no perdre's en la voràgine de les mirades d'una firma salonera.

Per tant, tenim un lector que als anys 80 va enviar una carta a Escobar. 

Un pensa que la carta la va enviar a l'època Bruguera però està datada al 1988, època Ediciones B-Grupo Zeta, cosa que resulta encara més interessant, perquè ens diu que l'autor sí que participava de les historietes, tot i que sovint sembla que tota l'etapa d'Ediciones B és apòcrifa. 

Si veieu els dibuixos, són de força millor qualitat que els que hem patit als 200 números de revistes de la família Zipi y Zape d'Ediciones B-Grupo Zeta. Això fa sospitar alguna cosa: al 1988, Escobar NO dibuixava pas tan malament com aquells col·leccions Olé ens fan creure, però tampoc no havia evolucionat cap a un més gran expressionisme. 

Dubtes i dubtes: potser només feia els esbossos, potser només feia el llapis, potser la tinta la feia l'equip de negres d'Ediciones B, potser encara no podia tocar Zipi y Zape, malgrat haver pactat la seva signatura amb l'editorial i el cobrament incipient de drets d'autor, i això no seria incongruent amb articles que parlaven que els personatges no els dibuixava ell. Tinguem en compte que a la revista Guai!, la seva sèrie Terre&Moto, va ser gairebé la primera en desaparèixer, i ell va ser el primer dels dibuixants històrics (Ibáñez, Raf, Segura...) que va abandonar el projecte de publicació d'Ediciones Junior s.a.-Grupo Editorial Grijalbo. Mai no he sabut les causes. Dubto que fos per la poca acceptació dels personatges, i  no era pas pitjor que moltes pàgines, guions i escenes de 7, Rebolling Street o de Chicha, Tato y Clodoveo o de Mirlowe&Violeta. La quantitat de terços de pàgina amb la mateixa imatge de la façana amb la finestra... i Raf ho cobrava això, entenc.

Es tracta d'un dibuix continuïsta de l'època de Bruguera. Amb proporcions molts semblants. 

En faig l'èmfasi perquè el primer que perden els personatges de manera molt evident a Ediciones B-Grupo Zeta és la proporció, molt clarament amb Don Pantuflo y Don Minervo. A Terre&Moto això encara està sota un cert control.

Per tant, sospito que si Escobar va sortir de Grijalbo va ser per arribar a recuperar els seus personatges de mans del Grupo Zeta, entrant-hi en la seva plantilla. No és sentimentalisme, o només, sinó diners, guita, drets d'autor de 40 anys de ser un dels dos o tres millors fabricants d'èxits comercials per a Editorial Bruguera.

Justament, Escobar explica que cal ser curós amb les proporcions. 

Escobar, Mestre. 

Haviem sentit a parlar que si Escobar era dibuixant, ninotaire, que havia fet dibuixos animats, que havia inventat jocs i joguines, com les bitlles que també tenien daus, com el Cine-Skob, que havia creat cursos de dibuix humorístic, QUE ALGÚ HAURIA DE REEDITAR. o que alguns haurien de piratejar per Internet. Que en aquests cursos, que ell cobrava, corregia als dibuixants. Que un d'aquests va ser el gran Jaume Rovira, el de Los Cinco Amiguetes, Segis y Olivio Traperos de Alivio (¡Oliviooooooooo!) i Obseso Pisafondo. Jo provo, però que no és obligatori: si no voleu, no els reediteu, eh?

.

Aixi que Escobar va respondre el noi

Tenia un segell amb les seves senyes postals. Ja em va bé que no es vegin bé. Segurament fos algun despatx només per treballar o rebre correspondència, si és cert que vivia a prop de la localitat de Granollers i no a la localitat de Barcelona. 

Important dada històrica: el codi postal escrit a mà, perquè no existia o no era obligatori o no es feia servir fins a finals dels 80. Durant els anys 90 i 00, Correus (des de el trist Aznarat 1996-2003, que tan mal ens continua fent li diuen Correos, perquè ho tenen privatitzat gairebé del tot  i, compte els de les piulades: que no tradueixen els noms d'empreses comercials), Correus insisteix molt amb el tema del Codi Postal.

Heus ací la carta:

Sembla interessant que escrivís en majúsules. 

La data és dissabte 19880618, dissabte i 18, com quan faig aquest missatge un 20141018. Tot casual, o no.

Segurament la carta original, avui perduda, era de molt abans, potser gairebé un any. 

Escobar, amb tots els problemes que tenia llavors, es disculpa: "vaig escopetejat" ("voy escopeteado"), que és una expressió que només fem servir quatre gats. 

També val la pena destacar que escriu en català. 

"La historieta que m'has enviat és bona d'idea". 

Afegeix que "no puc dir el mateix del dibuix".

Li diu que, per fer-se professional potser caldria inscriure's en un curs de CEAC. Per tant, aquests cursos servien d'alguna cosa, tot i que no són tampoc una gran meravella, i ho així: "no són oli en un llum"

M'agradaria saber quanta gent va fer cursos de CEAC i quants van trobar feina d'allò que van fer. Igual amb CCC. De manera escèptica, si de poc serveixen els cursos presencials... també és cert que els anys 60-80 la formació tenia un cert valor al mercat laboral, cosa que va caure al no-res al llarg dels anys 90. 

En concret, que algú professional digués al 1988, ja sense Bruguera, i amb la crisi de les revistes d'adults, que es fes un curs per fer-se professional, sembla xocant amb la realitat, sempre tenint en compte, repeteixo, que ell sí era professional, i estava vivint els canvis del món de la historieta. 

Quant ninotaires nous entraven a Ediciones B o a Cavall Fort? Entre zero i cap? 

Apart de la recomanació, li explica la raó de ser d'aquesta formació:  esboçar, vestuari, traç, perspectiva.

Curiositat: sembla que escrigui "prespectiva" però fixeu-vos que no és així, perquè totes les "E" les fa com "R".  Podria haver estat un error comú que NO ha fet.

Escriu: "esboçar" i no "esbossar", però caldria saber qui va ser el llest que va decidir posar dues grafies per a un mateix so. I més en un mot d'etimologia castellana: "esbozo". A veure, si una "Z" a final de paraula no esdevé "Ç", ja em diran vostès per què volem la c trencada.

Escobar sembla incitar a una resposta: "Ja em diràs alguna cosa". 

Pot ser una fórmula de cortesia però... qui sap...

Escobar ens deixa de nou un bon sabor de boca: no li cal respondre una carta de no se sap qui, però ho fa. 

A més hi dóna consells, tant de dibuix com de formació per fer-se professional.

A sobre, amablement sol·licita una comunicació futura.

Ja ho he dit, tot un mestre, Escobar.