Campanya de fruita a les escoles... que sembla una política pública de la Generalitat, d'ensenyament, per donar a conèixer la fruita a l'alumnat.
Que sí, que em sembla estrambòtic però sembla que en 2 generacions la gent ha oblidat tot allò relacionat amb el camp i en 1 generació han perdut el vincle amb la compra de fruita i pa per kilos i s'ha passat a allò que sonava estrany, que a Alemanya compraven per peces de fruita. "Pobrets, perquè no en tenen, de fruita", cosa que també era mentida, perquè no tindrien oficialment taronges la gent corrent, però tenen pomes i altres fruites. I no oficialment, les millor fruites s'expedeixen cap els rics i restaurants de rics d'Europa i no es queden a alimentar-nos els espanyolets.
Te n'adones de seguida que el "tomàquet cirerol" (sic i sigh) àlies del tomàquet cherry no té res de fruita habitual. L'albergínia tampoc. Si per ciència són fruits o fruites, per costum alimentari són hortalisses.
La fruita no arriba de cap kilòmetre zero, tret que pensem que Mercabarna és el kilòmetre zero de la fruita.
La qualitat sempre és mediocre, cosa que s'adiu amb tot el que passa a Catalunya des de fa dècades. I ara que m'he assabentat que hi ha un Museu de la Logística a Coslada (Madrid), doncs mireu la mediocritat instal·lada a la Catalunya incapaç d'aprofitar cap vent de les seves capacitats industrials. No busqueu a Santa Perpètua ni a Santiga ni a Vilafranca ni a Santa Margarida i els Monjos ni a... que no hi ha cap museu o cap centre veritablement formatiu i de recerca potent (això ja serie inassumible per les ments del país) sobre logística, distribució i emmagatzematge.
Tornem a la qualitat mediocre de la fruita ficada en neveres, que arriba tan verda com a les botigues, no comestible... Per tant, l'apartat pedagògic de la política pública queda molt tocat.
Si ens fixéssim, el rètol del Departament d'Agricultura apareix amb més força... i la bandera europea ens dona una pista clau: és una subvenció poc encoberta per treure's de sobre excedents de fruita, igual de mediocre que la que arriba a les botigues.
Arriben plàtans: que es troben per tot arreu.
O arriben fruites tropicals.
No està pensat per donar a conèxier la nostra fruticultura, fruites tradicionals que cal recuperar o donar a conèixer. És com si només et fessin veure La Guerra de les Galàxies com a activitat per aprendre a veure pel·lícules de cinema. Molt i molt pobre.
El cas és que encara n'hi ha més.
Amb plenes competències autonòmiques, l'any escolar 2016-2018 va arribar un fulletó, un tríptic a les escoles. La fruita es reparteix durant el curs. El fulletó va arribar al juny. Les decisions de les escoles van ser les següents: unes van llençar els papers a les escombraries directament (potser al contenidor de paper, o potser, si algun ajuntament, que és l'Administració encarregada normativament del mateniment, ehem, de les instal·lacions, va passar a recollir la brossa de manera selectiva; en altres casos, a les escombraries sense més). D'altres escoles van guardar els documents fins el següent curs: juny, juliol, agost, setembre... octubre, per assegurar-se que ho dones a tots els alumnes assignats a l'escola, els que han tornat de vacances del Marroc, etc. Del grup d'escoles que van guardar els fulletons, unes altres els van acabar llençant perquè la fruita potser es va endarrerir (amb risc de que no hi hagués programa de fruita: "la nostra escola reparteix fruita" però després no és així... imagina't) i el contingut del tríptic estava una mica desfassat (la foto d'uns futbolistes, etc) o que els documents eren vells, de l'anterior equip directiu... possibilitats moltes.
Cal afegir quantes famílies van llegir el contingut del tríptic. Només saben llegir els menors d'edat. Els adults no llegeixen res en paper.
L'any escolar 2017-2018 el fulletó arribar cap el maig, i coincideix amb la darrera distribució de fruita. Això va ser durant l'aplicació de l'article 155
La lògica diu que el fulletó informatiu es reparteix abans: "a partir d'ara, fruita a l'escola". Un any arriba després de la fruita i quan els alumnes estan de vacances. Un altre any arriba, amb els alumnes a l'escola però amb la darrera capsa de fruita...
Es peguen un tip de dir que la fruita millor sense plàstics. El tríptic en paper arriba agrupat amb una goma i tot això retractilat en plàsti. Per tant, dos embolicaments. No parlarem de mala gestió. Parlem d'amics que tenen impremtes per fer tríptics, d'amics que tenen empreses de gomes i d'amics que tenen empreses de retractilació de plàstics... apart d'amics en la distribució de fruita i en la indústria agroalimentària.
Els tríptics van en blocs suposadament de tants alumnes per aula, cosa que no coincideix amb la realitat gairebé mai, així que cal obrir bloc rere bloc per adonar-s'hi de la manca de tríptics: una pila de plàstics i algú et diu que falten papers.
Caldria saber l'avaluació de la fruita a les escoles. Sabem que no hi ha cap document que expliqui als alumnes quina fruita reben, quines propietats tenen, com es pela, com es menja o què fer-ne, com comprar-la, com seleccionar-la, com saber si està en bon estat... i no sabem quants d'aquests nens demanen els pares, mares o tutors o tutores legals o guardadors o guardadores de fet que els hi comprin fruita a cabassos.
Ara faci vostè un càlcul econòmic. Multiplicat per 1000 escoles, per cent mil alumnes...
... I allò de la fruita sense plàstic, allò de prohibir les bosses de plàstic que diuen que només es fan servir 10 minuts... allò dels mars plens de plàstics, allò de les escombraries...
Hum... la xocolata del lloro m'han dit quan ho he comentat.
Diguem: una mala política pública, amb un disseny nefast, amb criteris i objectius opacs perquè són subvencions directes i també indirectes a grans empreses agroalimentàries i de la distribució i de la intermediació, tot disfressat de donar coneixements d'alimentació sana i natural als alumnes.
No és compleix res del Kilòmetre zero, no és fruita ecològica en la seva forma de fabricació (tot ve de càmeres frigorífiques, les maduixes són industrials, de l'Almeria que roba l'aigua al murcià riu Segura) i no és ecològica en la seva presentació (el doble envoltori d'un tríptic que hauria d'anar separat).
Mediocritat, mala praxis, incorrectes polítiques públiques, manca de control, d'eficàcia, d'eficiència i d'adequació al marc ecològic tant amb el 155 com sense.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada