Residència Sabadell: manifestació i anàlisi

Data Estel·lar tempseratemps Dijous 20151126

Què voleu que us digui?

Ah, sí, coses sabadellenques. 

Resulta que a la tertúl·lia de Ràdio Sabadell 94.6FM de 8h30'-9h. No us preocupeu: ja ho he dit que són coses sabadellenques, així que l'enllaç ni cap altre enllaç que he provat no funciona. 

Que no hagin optat per com el Diari de Sabadell que ara per fi, al 2015, té web amb informació que van passar d'estat a internet durant 15 anyets. en paper és com si no existissin... de mai: la gent només el comprava o per les ofertes de feina (per riure i plorar alhora: motor econòmic industrial i comercial del país i ofertes oblidables i de pena) o el miraven per veure algun amic que o sortia a la notícia o  havia enviat alguna notícia perquè el DS, de periodistes es veu que no en gastaven i de fotògrafs tampoc així que cada notícia de cada localitat anava amb la mateixa foto de l'ajuntament (això si no barrejaven fotos i ajuntaments). Ja ho he dit: coses sabadellenques.

Intento trobar la tertúl·lia. M'ha fet tendror sentir a un dels habituals, un que té accent sudamericà  (que jo sàpiga mai no diuen els noms ni els repeteixen per als "us acabeu d'incorporar") i que és de dretes ("esto de derechas y de izquierdas suena como muy del siglo pasado" seria la seva gran frase). Com que no sabem el perfil, ens l'hem d'imaginar com si fos un immigrant dels darrers deu anys i que acaba per endoll polític (com els altres) als mitjans de comunicació ("tú que hablas bien, vente a la tertulia") i trobo -però és un invent per fer una història- que el tiu es va adonant que, en una frase que ha fet fortuna al l'entorn mediàtic català i que han repetit a Ràdio Sabadell uns 3 cops aquest matí del qual parlem, "estamos en el día de la marmota". 

Es fa referència al 2 de febrer aprox. Si la Candelera plora l'hivern és fora, si la Candelera riu l'hivern és viu però tant si plora com si riu, l'hivern és fora. Sabidura popular que no diu res i de la qual deriva l'argumentari polític habitual. És a dir, que en llocs amb més tradicions i més Història (això cou i fa mal de veritat perquè sentim a dir el contrari) com els Estats Units hi posen una marmota. Es va fer la pel·li de Atrapat en el Temps, que acabem coneixem amb un nom millor: El Dia de la Marmota. El mateix dia que es repeteix eternament. Fascinant, hipnòtica, i que la pots tornar a veure desitjant que hi afegeixen més detalls. Algun dia algun altre llest en farà una sèrie de televisió que el món hipsterpasta barbapasta o, com deia el Tito de Benito y Manolo (àlies de Manos a la Obra), "fashionfashionennuevayork", ens vendrà com la gran meravella narrativa que explica què i com són cadascun de nosaltres, el personal la piraterajà per internet com si entenguessin l'anglès i tots tan feliços. És el món que ens està tocant pair.

La tendresa em ve perquè el Fernando de Espronceda (que seria la marmota perquè porta tota la vida de president de l'associació de veïns) i un altre sense nom però que és un altre líder veïnal parlaven que això de la residència d'avis de Sabadell Sud (Polígon Espronceda, Campoamor, Creu de Barberà, Les Termes, Granja del Pas) és un projecte del 2006. Hi havia també un "noi de la ceba", del món indepedendentista que el pobre va acabar parlant en castellà perquè els altres dos enraonaven en aquest idioma. Per veure la deriva interessant de la tertúl·lia ell va acabar podent dir gairebé només: "preferíeu viure com a Suècia o com a Grècia?" (frase aproximada, significat exacte). El líder veïnal sense nom va dir que a ell el van convidar l'any 1975 a "Rusia" (=URSS) però que va dir que no perquè les revolucions no s'exporten i allò no era el paradís.

Compte, perquè tot això venia de que NO HAN FET NI PENSEN FER (el líder veïnal anònim va fer servir paraules molt i molt clares) una residència d'ancians al Sector Sud de Sabadell. Aparaulada des del 2006.

El terreny està senyalat al camp-descampat-aparcament de trailers entre el carrer Leonardo da Vinci i Ronda Pau Vila. Això no ho poden dir a les ràdios, perquè seria una dada formosa i pràctica. 

Llavor el 20151126 a les 17h (hora per a jubilat, suposo) faran una manifestació que recorrerà Sabadell de Sud a Nord, fins al Centre. Com la cavalcada de Reis. 

Text de la Federació d'Associacions de Veïns de Sabadell: 

Per anotar a la vostra agenda.
Tot i les eleccions generals, tot i la situació que s’està donant al Parlament de Catalunya, la vida social segueix, les retallades segueixen, els incompliments polítics segueixen i segueix sent necessari que els de baix seguim lluitant pels nostres drets, per el que és nostre.
Avui toca la residència pública, demà la sanitat o l’educació pública, els serveis socials, etc.
Hem d’estar alerta perquè ens ho robaran tot, ens deixaran sense res si ens descuidem.

 

 

El tertul·lià "sudamericà de dretes" semblava astorat: "sí que es otro día de la marmota. Ayer mismo hablábamos de les escoles bressol" o d'alguna altra cosa. Ell ho atribuia tot a la manca de govern (en funcions, en negociacions per fer govern) de la Generalitat, entre uns partits que només tenen interès en la independència i no en "els problemes reals de la gent". El que passa és que això venia del 2006. 

I a la mateixa Creu de Barberà hi va haver un rètol entre el 1977 (aprox.) i el 2005 (època de la Gran Especulació) cap al carrer de Magí Colet o Esteve Paluzie, o un altre de perpendicular a la Carretera de Barcelona. Parlem de la mateixa zona, Magí Colet, Diego de Almagro, Pau Vila, Leonardo da Vinci: la intersecció entre Creu de Barberà, Campoamor, camp i zona de la Granja del Pas, Barberà del Vallès (a la zona de pisos que va tenir el nom popular de campolosmaños quan era camp abans de l'Era de la Gran Especulació). Aprox, àrea 604 de l'INE

 

NOTA PER A LES ASSOCIACIONS DE VEÏNS: POSEU LA INFORMACIÓ TAMBÉ EN TEXT QUE ES PUGUI COPIAR, PEGAR I CITAR, I NO NOMÉS EN IMATGE.

 

Jo diria que no es va fer mai aquella escola d'adults, i a sobre es va perdre el dibuix reivindicatiu d'una façana que feina cantonada i que semblava un astronauta; a la vorera del davant -aproximat, que parlem de memòria- es va fer una mena de centre de dia però no una residència, és clar. Suposo que els possibles alumnes per aprendre a llegir i escriure ja tenien edat d'anar al centre de dia: coses sabadellenques...  És el moment de desmitificar de manera clara l'etapa i la figura d'Antoni Farrés com a alcalde: ¿en 20 anys no va poder fer una escola d'adults? Si la va fer quan l'escolarització obligatòria arribava als 16 anys i els adults analfabets o amb estudis molt primaris, donat que a Sabadell una quantitat ingent de menors de famílies immigrants murcianes/andaluses/extremenyes, etc. van abandonar estudis per anar a treballar a partir dels 9 anys durant els anys 50-60 i segurament que 70. 

Potser és que l'ajuntament no tenia les competències per fer escoles d'adults però sabem que ha estat molt general fer tasques socials sense tenir les competències a tots el ajuntaments fins la crisi dels 2010.

Efectivament, MAI NO ES RESOL RES.

El líder veïnal anònim va dir que tot era el resulta de dècades de CiU donant prioritat al sector privat: mentre hi ha barracons enlloc d'escoles públiques, se subvencionen escoles privades concertades. 

A Sabadell és un clam que no hi ha residències d'ancians. 

Les residències privades arreu són un focus de corrupció privada i pública, un batibull de males pràctiques laborals: amb una dona auxiliar sense estudis (al centres de formació ocupacional a les empreses de treball temporal s'han passat lustres -grups de cinc anys- dient: "o comedor o viejos" a les dones). Una dona treballadora podia i pot atendre una o dues plantes d'ancians amb problemes diversos, de nit. Si cal, fins i tot certifica defuncions. Un cop a la setmana ja vindrà el metge o qui sigui a legalitzar-ho. D'històries d'aquestes n'hem pogut sentir, com meres anècdotes laborals, moltes des de mitjans dels anys 1990 (quan ja érem un país ric, seriós i que calia que estéssim al G-8, al G-20 i als Quatre Motors d'Europa). El sou, de misèria, per descomptat, malgrat la feinada i la responsabilitat i, si tens una mica de sentiments, el patiment psicològic. 

Les empreses, hi ha Sabadell n'hi ha moltes, s'han guanyat molt bé la vida. Cobren moltíssim als pacients (alzheimers, demències, etc, problemes greus de salut), si cal s'hi queden amb la casa o el pis (perquè ningú no té pensions que pugin fer front a 800€ mensuals) i, a més, no seria estranya que la família hagués de proveir de colònies, sabons, tovalloletes. En fi, que l'empresa-residència privada d'ancians posa l'espai i poc més.

Qualsevol que ha tingut oportunitat, ha intentat entrar a "l'Albada". La Residència Albada del Parc Taulí és l'única residència que havia estat mig pública i decent. És clar que les famílies poden dir altres coses, perquè la necessitat obliga. 

Les residències privades són insuficients en places i en serveis. No arriben a tota la població que li cal: hi ha més gent que places i a més molta gent no té renda suficient per pagar residències privades. El seu tracte, per molt que acompleixin formalment amb normatives superiors (de la Generalitat, etc.) és molt millorable. Les polítiques laborals són horribles: manquen treballadors/es, manca gent formada i manquen sous. 

Per tant, les residències privades, com sol passar amb el sector privat, no és eficaç (no resol el problema) i no és eficient (s'hi aboquen més bitllets per persona del que es rep). Segurament que són grans negocis amb bons beneficis. Així i tot, no poques són subvenciones per una Generalitat que passa força de tot, i d'aquella manera (retards de mesos en sous), o per un govern espanyol que ha decidit que els paguem impostos (ciutadans obrers assalariats vallesans) no en rebem (vegi's ministre Montoro 20151124)

Quantes residències públiques calen a Sabadell que té 200000 habitants?

Amb dades del 2013 i 2014(som al 2015) amb imatges de foro-ciudad i dades de l'INE (Instituto Nacional de Estadística, la web, pobreta, és tan birriosa que em sempre em sap mandra enllaçar-la) que són les mateixes de l'IDESCAT (Institut d'Estadística de Catalunya), es veu que Sabadell és una població amb una pirámide amb una creixent presència d'individus de més edat, és a dir, amb els més proclius a necessitar polítiques socials de vellesa i, per tant, residències.

Per tant, una única residència gairebé no donaria servei ni al Sector Sud de Sabadell.

Quantes residències públiques caldrien a Sabadell. Un ràpid càlcul: com a mínim, tres: Sud, Centre i Nord. 

Més acurat: una per a Torre-Romeu i Poblenou  (l'altra banda del riu Ripoll). Ja van quatre.

Anem a comparar amb la població escolar segons el Mapa Escolar de Sabadell fins el 2015. Pensava fer-ho amb el número d'institut però fem-ho amb el número de població de 3 anys per al curs 2014-2015. Cada grup d'Educació Infantil 3 Anys (EI-3, P3, "parvulitos" com encara algú li diu) té 25 alumnes per aula. Per llei és així. 

L'Educació Infantil Segon Cicle està formada per Educació Infantil 3-Anys, 4 Anys i 5 Anys.  NO és obligatòria, tot i que gairebé tota la població de 3 a 5 anys està escolaritzada. 

Deixo de banda la població de menys de tres anys: conformarien l'Educació Infantil Primer Cicle. Es troba a escoles bressol/guarderies/llars d'infants. Com que no n'hi ha de suficients, els privats s'inventen fòrmules com "els centres de suport familiar" (en no poder acomplira normatives de metres quadrats per alumne, etc. no poden ser considerats guarderies, etc.) i que són l'antiga dona que tenia unes cadiretes amb els nens i resaven o aprenien a llegir però en format modern jugant amb coartada pedagògica i fent coses de Halloween. Coses catalanes.

Ens basarem en el número de centres públics segons una web oficial del Departament d'Ensenyament perquè el Mapa Escolar fins el 2015 és un document del 2004, així que no t'estrany que no s'hagi acomplert la meitat. És un llistat de 43 escoles públiques (no hi ha les escoles concertades, les quals equivalen en instal·lacions i qualitat a les residències privades concertades: propaganda i aules atrotinades amb preus abusius). Cal restar les 6 escoles públiques de Sant Quirze del Vallès (localitat veïna): 43-6 = 37 escoles públiques per a 200000 habitants dels quals 33574 tenen fins a 14 anys (les escoles van de 3 a 12 anys, de P3 fins a 6è Primària). No tinc dades per restar quanta població de 13 i 14 hi ha, però la suposarem residual. Em surten: 1176, 89 alumnes per escola, però sabem que les escoles solen ser d'uns 450-500 alumnes, cosa que ens indica la insuficiència de places públiques, la promoció contínua de l'escola privada concertada (rep diners públics, fa un negoci privat) o la massificació en centres. 

De fet, em surten 1176 alumnes per escola dividit entre 25 alumnes per aula = 47.07 alumnes per aula i escola amb aquestes dades. 

33574 habitants de fins a 14 anys que fan un 16.21% de la població de Sabadell front de  37284 de més de 65 anys que són un 17.9% de la població. Però com que considereu que l'edat de jubilació no és necessàriament edat avançada per entrar en una residència "perquè s'és més jove més temps" com si les malalties fossin tan llepafils, ho farem amb població de >70anys: 26954 habitants amb dades del 2014 que formen un 13% de la població de Sabadell.

EN RESUM, LA PROPOSTA ÒPTIMA COM A MÍNIM TANTES COM ESCOLES: 37 RESIDÈNCIES PÚBLIQUES.  

Ara fins i tot el que estan d'acord s'hi posaran les mans al cap.

Si dividim 26954 habitants de més de 70anys entre el número d'escoles de Sabadell que són 37= 728 ancians per residència pública o alumnes per escola pública. 

És a dir, que inclús així es insuficient. Seria el número òptim per tractar a tota la població en residències públiques. No tothom té aquesta necessitat per sort.No tothom voldria anar-hi a residències/escoles públiques per més bona qualitat que tinguessin: de fet, els números

¿Voleu reduir els números? Molt bé: tantes places com alumnes de P3. 

¿En voleu fer tantes com escoles agrupades que és (pàgina 18 del Mapa Escolar fins el 2015) com fan els instituts: me'n surten 12 institus però també amb més aules per institut. ¿Voleu 12 residències, al voltant de 2 per districte?

A la pàgina 13 de 36 del Mapa Escolar tenim dades reals del 2004 i futures del 2015: 2060 alumnes de 3 anys (que farien P3 al 2004-2005) i 2656 previstos per al 2015 que llavors era futur (no trobo dades reals del 2014 o 2015). Al voltant d'uns 2300 si fem una mitjana a ull, que són uns 94.32 alumnes de P3 per aula (donat que dividim 2300 entre 25 alumnes per aula que és el que diu la llei).

 

I per què cal fer tantes places de residència com població infantil de 3 anys? No és això: cal fer tantes places públiques com quan es fan tantes places escolar per a la població infantil de 3 anys. Si es té atesa tota la població de 3 anys segons les seves necessitats, entenc que aquest model és el que s'ha de fer per atendre les necessitats possibles de la població de 70 o més anys en el tema de residències públiques. A més, ni és obligatori dur els nens de 3 anys a l'escola ni fer que els ancians passin el temps en una residència.

De fet, les dades públiques escolars són insuficients per a una escola pública, així que estem tirant molt baix: no hi ha espai per a tothom a l'escola pública (alguns ho hem patit) i et deriven (t'obliguen a pagar) a una empresa privada. Així que aquests números serveixin per dir: agafa molta gent de més de 70 anys però no entraria tothom perquè hi ha residències privades (tenen el seu mercat) i no tothom té, ni molt menys, necessitat d'entrar en una residència.

Així que són càlculs molt cauts, molt per sota, molt econòmics, molt d'eliminar una mica de misèria però de seguir en la pobresa. Una mica el de sempre però pensat i encara mil vegades millorant la situació actual que és la de zero residències públiques per a la tercera edat.

Del mateix mapa escolar de Sabadell fet al 2004 i previst fins el 2015: 

En previsió oferirien per al curs 2014-2015 :77 línies de P3 (ho separen per districtes). Cada línia són 25 alumnes, així que multipliquen: 1950 places oferides (menys que la població infantil)

línies P3	25
18	450
8	200
13	325
19	475
8	200
7	175
4	100
Total: 77	Total: 1950

Doncs encara ho reduirem més: calen 1950 places públiques de residència pública, que seria com si només agafessis places per als homes i no les dones de més 85 anys, que són, (mireu la taula i la piràmide població per al 2015): 1782. 

Podem seguir: CAL UNA RESIDÈNCIA però en realitat CALEN 80 RESIDÈNCIES públiques o més  A SABADELL, amb els seu personal mèdic, sòciosanitari, auxiliar, consergeria, compres de material, comptabilitat, administració i oficines. 

I ara caldria repetir el mateix al voltant, amb tots el moviments i relacions contínues amb Sabadell: Sant Quirze, Polinyà, Barberà, Badia, Santa Perpètua...

Podria dir-vos que us quedeu, que ara farem el mateix per un hospital, el Taulí que si es cremés l'edifici del davant (que és més gran) no tindria places per atendre'ls ni que estigués buit i sense malalts. ¿Quants hospitals com el Taulí calen a Sabadell i el seu entorn? Com a mínim, 4 de públics: Centre, Sud i Nord i un per a la resta (posem: Polinyà-Santa Perpètua). El de la Zona Sud ja us diré on fer-lo i com: ha de donar servei a Sud de Sabadell, Barberà, Badia i potser Cerdanyola o Sant Quirze. Oblideu el no-nat hospital Ripollet-Cerdanyola-Montcada Ernest Lluch perquè no el pensen fer i perquè 200 llits no són res: és per irreal que tot això que acabo d'escriure. Després cadascú pot anar al que vulgui però la zona estaria sanitàriamen protegida.

Dubte final i escepticisme que teniu: però si no hi ha diners o no els pensen posar: recordeu aquells rètol de "escuela de adultos aquí". No és la primera vegada que deixen abandonades les necessitats de la gent.