CiUlunya

Data Estel·lar fredaperòsemblajuliol Divendres 20151127

Aquest mapa de Catalunya va sortir amb els suplements dominicals, en concret aquest sortí amb El Dominical de El Periódico de Catalunya, a  començament dels anys 1990, segurament per a les Eleccions per al Parlament de Catalunya de 1992.

He intentat escannejar el mapa de manera que aparegui el més aproximat a la seva mida original però em temo que els ordinadors fan el que volen: uns 80 centímetres d'amplada y com 65.6cm d'alçada fan espectacular aquesta mena de publicitat políca.. És immens. MIDES REALS: 820mm*543mm.

 Potser es poden veure forat de grapes en en més d'un lloc, perquè estava encartat i doblegat en format aprox. A5 a dintre de la revista.

És molt bonic.

Us posaré algunes imatges parcials a partir de les quals vaig composar la superior, donat que ha perdut molta qualitat:

Va ser confeccionat per l'empresa Axoplano. No s'indica el dibuixant o dibuixants. Té un preu de 20€ a todocoleccion: no ho sabia.

Indica les següents dades tècniques:

CARTEL CATALUNYA. CONVERGENCIA I UNIO. AXOPLANO. 90X66. CATALUNYA

REF : 6343 
TÍTULO : CATALUNYA. CONVERGENCIA I UNIO 
AÑO : C.1985 [jo diria que és de cap el 1990-1992; en algun lloc es llegeix 1988]
AUTOR : AXOPLANO 
MEDIDAS : 90x66 (les mides reals del que jo conec són 820mm*543mm. =82cm*54.3cm..
PAÍS :CATALUNYA 
POBLACIÓN : 
IMPRESIÓN : OFFSET 

El mapa és un anunci de CiU:
Convergència i Unió, sòlida coalició electoral formada per Convergència Democràtica de Catalunya (partit nascut a la Transició; formalment socialdemòcrata, passa del social-liberalisma al neoliberalisme amb facilitat) i Unió Democràtica de Catalunya (partit procedent de la II República, dels pocs que va resistir l'embat del feixisme franquista; formalment democristià, neoliberal en la pràctica).

  La coalició s'acaba als anys 2001 en formar-se la Federació de Convergència i Unió. El que semblava una forma de fusió més forta, ho vaig interpretar com l'intent d'evitar les greus tensions, sobretot a l'àmbit de les Eleccions Locals i en moments de pèrdua de pes electoral front PSC o ERC. La federació i coalició acaba el 2015, pel debat independentista. UDC s'escindeix en dos, una part -Demòcrates de Catalunya marxa amb CDC a formar Junts Pel Sí amb ERC, i UDC es presenta per lliure a les Eleccions Autonòmiques però no obté escò.

Què hi veiem al mapa. Apart de dibuixos, fotos de cartells d'anuncis de CiU amb presència total de Jordi Pujol i Soley, líder carismàtic, fundador del partit, a qui una gran i sostinguda campanya de comunicació marketing polític acaba associant amb Catalunya. Ell és Catalunya. Ell és CiU. Per tant, quan ell i la seva família directa es troba que havien robat milions d'euros, CiU es trenca, perd vots i rep tota mena de crítiques. En aquest mapa, Pujol és a tota Catalunya de manera omnipresent. Així era a la tele. Eren èpoques d'inauguracions perquè s'estava fent tot allò que durant els 40 anys de Franquisme i els 4 segles anteriors no s'havia fet. Acaba essent identificat, en pla José Luis López Vázquez amb el catalanet normal, de carrer, amb "el botiguer que el vota" (¿era així?).


Mireu com apareix el mapa: per províncies. No estan pas assenyalades perquè el nacionalisme català avorreix la divisió provincial. Els seus mitjans de comunicació, l'Administració autonòmica parla de "demarcacions" amb la ridicules de dir "demaració de les comarques de Girona", és a dir no unes poques comarques sinó tota la província. Les ciutats que ocupen més espai en aquest mapa identitari són les capitals de província.




Esglésies velles: Si fem cas, del dibuix-mapa, Catalunya és un país només de bonics camps i esglésies velles, catedrals, monestirs. N'hi ha, com a tota Europa, però ¿potser és el més i l'únic destacable? Per al democristià (de boca) Unió Democràtica, sí. Parla del passat, d'una Edat Mitjana mítica, amb Guifrè i les Quatre Barres. Es parlan, en canvi, ben poc de la indústria, que curiosament se circunscriu més en el mapa al polígon petroquímic d'origen franquista (plans de desarrolo) que a la indústria tèxtil autòctona o d'altres.



El Pirineu té un paper fonamental. Gairebé despoblat, es presenta com una gran pista d'esquí. Catalunya és un lloc on passar-s'ho bé: esquí i platga. Esquiadors i banyistes d'aigua i prenedors de Sol. La Catalunya pencaire hi apareix sospitosament poc, com si fos un mapa turístic.

Barcelona: un gran port. Al vaixell, els anagrames bonics dels dos partits: amb colors, el de CDC amb un arbre (¿l'arbre és Catalunya? El van anomenar després pal de paller) i la bandera és d'Unió. Curiosament, la bandera ha estat després CDC (els embolicat amb la senyera). 

No falten coses. On és la gran àrea metropolitana. Les fàbriques. Els llocs on viu la gent, amb la més gran densitat de població. ¿Sabadell? Em sembla que és una església (el Racó del Campanar). Potser l'edifici modernista de la antiga Biblioteca de Sabadell.

Per a CiU, l'Àrea Metropolitana i la seva població és una nosa i una llosa. No per als seus militants que han fet coses en aquells barris i ciutats, sinó per a CiU com a concepte del que és Catalunya i a qui s'adreça.  Això explica que només hi hagi infrastructures necessàries sense les quals es col·lapsa el país, i després de lluites i demandes expresses i contínues. Al seu mapa, hi ha pobles i esglésies velles però no hi ha lloc per a les poblacions industrials, obreres, denses...

                                                                                    

L'any del poster el trobem tot tornant a l'slogan: "Tot per Catalunya", tal i com explica uns dels poquíssim llocs aquí no on es parla d'això: Revista de Comunicación número 3, any 2005: MENSAJES PARA UNA NACIÓN . VEINTITRÉS AÑOS DE PROPAGANDAELECTORAL DE CiU  Mario HERREROS ARCONADA Universidad Autónoma de Barcelona,
 professor de Publicitat  de la UAB

[per cert, escriu "eZquerra" en comptes d'"eSquerra" per a ERC, i fa mal el llegir-lo i a sobre venint de al UAB: que ho corregeixin quan facin una futura edició o equivalent]

En el caso de CIU, toda esta oferta se sintetiza siempre en un eslogan donde se materializa en la permanente  alusión al logro de una Catalunya con personalidad política plena, objetivo justificador de la existencia de la coalición, alusión presente en cada confrontación electoral, 155 Mensajes para una nación. Veintitrés años de propaganda electoral de CiU Comunicación nº 3, 2005 (pp.141- 164) ya se trate del ámbito autonómico, estatal o municipal. Para corroborar esta afirmación, sólo cabe recordar alguno de ellos, cuya traducción literal aparece entre paréntesis: “Catalunya: vols ser tu o una sucursal? (1980)  (Cataluña: ¿quieres ser una sucursal?) ;“El nostre país, Catalunya. El nostre vot Convergència i Unió” (Nuestro país es Cataluña. Nuestro voto Convergencia yUnión) o“Ningú no farà més per Catalunya” (Nadie hará más por Cataluña) (1984); “Tot per Catalunya” (Todo por Cataluña) (1988); “Un nou impuls per a Catalunya” (Un nuevo impulso para Cataluña) (1992); “Portem Catalunya més lluny” (Llevemos a Cataluña más lejos) (1995). Estos han sido los principales lemas de las confrontaciones electorales al Parlament de Catalunya.