D'entrada, diré que a mí, d'Alfons Figueras, m'agraden Aspirino y Colodión y Topolino. Una mica La Guerra Loca/Cine Locuras. Si ja hem creat suficients enemistats, continuem.
No m'agrada ni poc ni molt Mr Hyde, la sèrie que va inventar per al diari Avui.
Caldria parlar molt amb els psicoanalistes de fer una sèrie muda per al primer diari en català, y amb els editors y directors del diari també. Força y en produnditat. La normalització lingüística tractava de fer tires còmiques MUDES.
Suposo que s'acceptarà sense cap recança, un cop que cal acceptar com a gairebé superior l'humor negre i d'altres.
L'enginy dels enginys y dels enginyosos enginyers d'Aspirino y Colodión o de Topolino superen gairebé qualsevol altra sèrie còmica. En una pàgina o potser en dues Fig. t'endinsa en un món d'aventures (Topolino) o de corredisses campestres amb óssos i gendarmes, amb un dibuix força precís al qual li caldrien uns colors més vius en alguna propera edició (hahahaahah!, això sí es humor negre del bo). L'única comparació que se m'acut és la de J.Sanchis per a Robin Robot, del qual també esperem un integral... i un altre grapat de rialles tenebroses: hahahahahahaha!
Però com es que va sorgir del no-res Mister Hyde al 1987? Doncs perquè no va aparèixer del no-res. Apart del bagatge de cultura i cinema popular d'Alfons Figueras, resulta que, ja en data 19691117, la revista DinDan, nº92, any IV, època II, Editorial Bruguera, va publicar, com era habitual unes tires mudes d'Aquí está don Gaspar. Per a mi, de manera més clara que el Mister Mosifón dels anys 50 però indubtablemente part d'una cadena llarga en el temps en quant a interessos de l'autor. Potser té a veure amb allò que estaria realitzant per ser publicat al 1970 a Dossier Negro: Shock.
Barret de copa, vestit negre, ampla mandíbula, dents prominents, ulls grans. A la tira de Don Gaspar té una nas més de mico mentre que al Mister Hyde es un nas més habitual a les historietes còmiques i veremlla com de pallasso
Fixin-s'hi, fixin-s'hi. Segona tira, segona vinyeta: t2v2.
Noti's que cada tira duu un numeret propi: 29457, 29445, 29565, 29571, 29568.
Per tant, torno a repetir, que cada tira, cada unitat de lectura (episodi, historieta, tira, acudit, portada, dibuix per a anunci) té un número de Bruguera o número d'ordre o numero de registre propi, independent de la resta.
Si algú es preguntés perquè els números no van seguits, en podríem anotar, moltes d'hipòtesis. Per exemple, que lliurava cada tira barrejada amb altres lliuramens d'historieta. Sona tan bé que es fals.
Anem al DinDan número 90: les tires tenen el numerets 29505, 29572, 29569, 29492, 29493.
En el mateix color, els que van seguit i que van ser publicat en dos números de la revista DinDan. Per descomptat, tampoc no publicaven al número anterior la tira anterior sinó com sortís del calaix.
Per tant, va ser Editorial Bruguera amb un responsable de la revista DinDan que surt en requadre a la pàgina 2 anomenat: "Director: Jaime Castell Abella" van ser els culpables de publicar en desordre les tires còmiques, que qui sap si podien tenir algun nexe temàtic o argumental per feble que fos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada