1988: paper o altres formats

Data Estel·lar rebobina Dimarts 20151124

 Torno a l'opuscle El Tebeo del Saló de 1988. Estava a punt de guardar-lo... tot i que encara hi ha alguna coseta per mostrar... quan me n'adono d'una petita joia que vostès assaboriran, sens dubte: pàgina 11, a Crònica d'una jornada particular, que és una mesa rodona. Atents perquè us ha de sonar la conversa. 

El context de l'acte queda conformat per: professionals de la historieta com Antonio Martín, Antoni Remesar, Salvador Vázquez de Parga, Alfons López i Carles Santamaria, qui feia d'escriba-transcriptor,  tot i que arriba a intervenir en algun moment (no en el tros citat aquí). 

És 1988. Tot i que hi ha mestres que demanen a l'alumnat que facin les coses en ordinador amb impressora, el cert és que els treballs acadèmics es fan a bolígraf (tinc constància que la feina de gestió directiva i organitzativa de centres docents es va dur en mà, a llapis i boli fins entrat l'any 2000 y encara en certs casos al 2015). No tothom té ni màquines d'escriure elèctriques.

 Les revistes es fan retallant i pegant fotocòpies o fotos i articles i muntant-los sobre un paper. Algunes empreses mitjanes fan servir ordinadors per tasques de comptabilitat i de càlculs complexos (mai no he entès què vol dir això) que es fan per les nits (une altre incomprensible tema informàtic que, a més, em consta que s'ha traslladat a certs processos d'internet). 

Algú fa servir el WordStar, i així serà fins mitjans anys 90. El programa Word de l'Office o el WordPerfect, si existeixen, ni es toquen. Els jocs d'ordinador i els programes són en cartuttxos, en realitat, de cintes de cassette; ningú em va saber dir si eren les mateixes cintes, si s'hi podien gravar cançons junt amb els jocs, o si s'hi podien sentir els jocs o els programes al ràdio cassette. 

Un cassette és un mitjà magnètic de gravació de so fet de plàstic de la mida del ratolí de l'ordinador, o d'un parell de galetes rectangulars. Té una amplada de mig centímetre. Dins del plàstic hi ha una cinta marronosa semitransparent. 

 El GW-Basic és un programa que existeix i que permet a l'usuari programar, per tant l'usuari ha de saber informàtica. Sí: la informàtica donarà por fins el 20050-2010, en què s'implantin els telèfons mòbils que són miniordinadors i el món es torni Facebook.

 Les unitats d'ordinador que comencen a fer-se forat són els disc de cinc-un-quart (que a mi sempre m`han semblat de xocolata) i encara no tots els ordinadors tenen disketeres per a diskets "petits" anomenats de tres i mig (3.5"), amb capacitat de 2 megues (2MB) si hi arribaven. Hi caben unes 10 imatges per disket (amb mida jpg dels anys 2000, que ja és un format comprimit i no el que hi havia abans, em sembla). 

 De totes maneres, pocs ordinadors podran treballar de veritat amb imatges perquè no tenen capacitat i les imatges ocupen molta capacitat: menys encara podran treballar amb comics elaborats. Les imatges dels ordinadors son línees rectes, sense corbes. Que igual anys després tampoc no hi ha corbes però no ho notem. 

 El sistema operatiu no sé ni si era el DOS (suposo que sí), que era la base del posterior Windows 3.1, 3.2, 95, 98, 2000, Millenium, XP sp1, XP sp2, XP sp3, 7, 8, 10. 

Hi ha mitjans àudiovisuals com el vídeocassette o vídeo. El Beta i el Vídeo2000 ja han desaparegut. Queda el VHS (VideoHomeSystem), de llarg recorregut (encara al 2015 hi ha a la venda cintes de VHS en mercadillos i altres llocs). La descripció és com l'anterior de la cinta de cassette però d'un centímetre d'amplada, amb cinta més ampla ficada en una capsa de plàstic negre de 20 centímetres de llarg per 10 d'amplada, amb capacitat per 60, 90, 120 o 300 minuts (els privilegiats poden doblar el número d'hores en passar del format SP al LP). 

Però no conec cap projecte d'enregistrar en vídeo un còmic. Què hi aportaria de més? No es podien fabricar dibuixos animats a casa de manera fàcil ni cap altre recurs enginyós. Si s'hagués fet, el cost jague´s estat força elevat: l'art per l'art. 

Més o menys aquest és el context tecnològic. 

Ara el text de la pàgina 11 de l'any 1988 del segle XX:

Únicament es va produir un cert enfrontament, que va estancar la conversa durant més d'un quart d'hora, quan Antoni Remesar va parlar de l'impacte de les noves tecnologies al món del comic. "Estem massa habituats a pensar que el tebeo és paper imprès, quan hi ha altres suports". Les reaccions van ser immediates.

Salvador Vázquez de Parga: -En això sí que no hi estic d'acord. Tebeo és paper imprès i res més que paper imprès.

Alfons López: -Un tebeo és paper imprès o no és tebeo.

Antonio Martín, però, va donar-li la raó a Remesar encara que es va declarar un enamorat del paper imprès. "Potser el que passa és que si arribem a això i fins i tot resulta inútil que la gent decideix que el que vol veure són pel·lícules i no tebeos, ni tan sols en suport magnètic". Per Antoni Remesar la presència d'aquests nous suports no són excloents, ja que els tebeos de paper podrien continuar existint perfectament. Però el que no acceptaren ni el dibuixant Alfons López ni Vázquez de Parga és que els productes que es creen a través dels ordinadors siguin art, encara que Remesar no feia més que insistir un i un altre cop que tant un teclat com un pinzell són els instruments d'un art, no l'art en si mateix. ¿Al comic el mitjà és el missatge? [la pregunta és de Marshall McLuhan i a l'Espanya dels anys 80-90 tothom amb un primer de carrera acabat es pensava que havia entès el que volia dir)

 Què va ser dels nostres protagonistes anys després? 

 

 1.- Antoni Remesar, professor universitari de Belles Arts, ha fet algun: interessant article sobre memòria històrica, monuments i urbanisme.

Al 1990 ja va fer un article sobre si  ¿Es posible la enseñanza e investigación sobre nuevas tecnologías en las Facultades de Bellas Artes españolas? 

Així doncs el paraulot "noves tecnologies" ja era vell al 1998, quan el vaig começar a sentir en refèrència a Internet i ampliat ràpidament a telèfons i a de tot. Quin poc enginy hi ha en aques país!

Va escriure l'assaig  Comicsarías ensayo sobre una década de historieta española (1977-1987)

Em sona moltíssim. Segurament el tenien allà ocupant espai a la biblioteca de Comunicació de la UAB. 

Va escriure l'article Comic i Ciencias Sociales basat en las úniques Jornadas Culturales sobre el Comic de Zaragoza de 1983 referència circular ,  a la revista Neuróptica, de l'Ayuntamiento de Zaragoza. Per aquestes coses sospito que estava a l'òrbita socialista (difícilment et fan profe de la uni si no rondes pels partits polítics).  Neuróptica : estudios sobre el cómic   va ser una revista de la qual només conec un número, així mateix col·locat a la mateixa biblioteca abans esmentada. Quan es parla de revista a la uni, es tracta d'un totxo.

2.- Alfons López, ja fa anys que  fa l'acudit del diario Público per Internet: secció Mejor Imposible. Citarem un text de la seva web: 

Ahora es posible consultar online los tres libros de la colección: La Globalización, La pobreza no es rentable / La pobressa no es rendible y Cambio Climático y sostenibilidad. 

3.- Salvador Vázquez de Parga va morir al 2009. Em consta que es podia trobar la seva col·leció al mercat de Sant Antoni. Em va saber greu quan ho vaig sentir: ambdues coses. És el prologuista, el primer prologuista que jo hagi llegit sobre tebeos: als coleccionsole del 25 Aniversari de Mortadel·lo i Filemó. La seva obra va estar vinculada al tebeo i al tebeo en paper: coherència. En teoria les seves obres són de referència: però no són reeditades, així que potser només ens quedarà retrobar-lo via descàrregues d'arxius en pdf per Internet. Sic transit gloria binaria. Ja ho deien al 2009 al blog Negra y Criminal (entenc que de la llibreria del mateix nom que ha tancat durant el 2015, uns altres a trobar per internet la seva informació): 

De profesiones, magistrado, teórico de la historieta y del género negrocriminal, investigador, divulgador y lector empedernido (venía a rebuscar a Negra y Criminal), escribió toda una serie de estudios sobre las literaturas populares que siguen siendo obras de referencia totalmente INENCONTRABLES en el día de hoy ( el día de hoy es así de imbécil).

Hei! Jo no tinc aquest tipus de lletra al blogger... : no és Courier, oi?

 

4.- Antonio Martín es va dedicar a publicar tebeos de superherois i a estudiar la Història o la Prehistòria del Tebeo a Espanya i no a les noves tecnologies aplicades a la historieta. Al 2013 va fer un cèlebre article (me'l trobo sovint, igual perquè va ser reenviat pel Tio Berni un exML a Entrecomics) sobre La Tormenta Perfecta: saldos per obtenir liquiditat, massa novetats, manca de diners per a editors, dibuixants i compradors. Fixin-s'hi: ni un mot  sobre les descàrregues d'Internet ni sobre una certa efervescència de l'e-comic. Destaco en subratllat groc allò que té a veure amb el paper i en verd allò que té a veure amb les noves tecnologies o amb un públic que s'hagi llençat en massa a suports magnètics (n'hi ha: el manga, els dels ebooks, els de la mansióndelcrg, els de la mula) o els que han preferit, igual per igual, pel·lícules (vídeojocs per modernitzar i ampliar la idea) sobre els tebeos.:

de alguno de sus libros solo están imprimiendo 800 ejemplares !!!, los agotan y no se atreven a reimprimir más.(...)Los Lectores no tenemos dinero para comprar no ya todo sino ni siquiera solo lo que nos interesa de verdad. Los Autores no cobran o lo hacen mal. Las Librerías especializadas hacen devoluciones masivas a la ó las distribuidoras y no saben cuántos meses más podrán pagar nóminas y alquileres. Las Distribuidoras ya no pueden adelantar a las editoriales el dienero que antes les pagaban en concepto de adelanto sobre las ventas previstas. Las Editoriales están con el agua al cuello y prácticamente "en manos de los Bancos".... Hay varias editoriales, por ejemplo: Dibbuks, La Cúpula, Dolmen, EDT, y BASTANTES más que sacan "packs" de libros excelentes o saldan directamente para poder conseguir liquidez... con lo cual, al saquear su propio fondo editorial consiguen "pan para hoy y hambre para mañana"...

Paper tot. 

Magnètic ni mu.

De manera molt irònica, la imatge superior de la seva pàgina és el tambor de la màquina d'escriure amb lletres mecanografiades (o imitant la mecanografia) amb un text famós de la informàtica "echo "hello world"; I el paio acaba amb un punt i coma sabent que està en perill d'extinció; i perquè la maginoteca en té cura, d'uns quants.

No hauria demanat que fossin coherents en el temps a llarg termini, largo me lo fiais, però ha estat un experiment divertit.

¿La maginoteca no tenia una etiqueta anomenada "PQSET": ¿Pero Quiénes Son Estos Tipos?" Ah, gràcies, ja m'hi atanso.