Data Estel·lar enpenombra Dimarts 20220927
Em dono de morros contra 2 revistes del Capità Catalunya. De seguida les compro. En pagar, comento que seguramente això es quedarà penjar... perquè és el normal cada cop que li faig un vot i un pagament de confiança a una sèrie local... i recordo Ibéroes i altres, en aquesta cosa meva d'anar adquirint superherois propers.
Vaig pensar que Carles Roman estava omplint l'espai que quedava en aquell solar ensorrat que ha quedat sense el Supercatalà i sense Superlópez.
Comento al venedor-cobrador que el Capità Catalunya havia canviat de nom per un tema de drets... i llavors, noto una sensació rara...
Deixo reposar els tebeos un parell de dies, els netejo amb alcohol de neteja. Comprovo els preus: 3.50€ cadascun. I torna aquella sensació.
¿Drac Català convertit en Capità Catalunya o a l'inrevès?
Aquells noms... no...
Un moment. Drac Català és el nom definitiu ¡i millor! Recordeu aquell avorriment de capitans d'Estats Europeus a The Ultimates. El nom bo no és "Capità"+Amèrica/Hispania (tret si ets líder del Supergrup)/Catalunya/França/Britània/Hongria... potser salvaria al Capità Europa, defensor de les llibertats comunitàries, que sortí a Pafman alguna vegada, amb un escut perfecte. Llavor, si és Drac Català. ¿el nom Capità Catalunya és lliure de fer-se servir sense problemes legals?
Es tracta d'un altre Capità Catalunya!
¡I el venedor no em va saber dir que m'havia equivocat! Flipant... és que sembla que la gent només sap cobrar. I un dia de cada tants posar-se molt ben posat.
Igualment el llegeixo. Els noms dels autors, i altres coses, si no semblen, no catalans de soca-rels, sinó... i l'autor ho diu en un apartat de cartes dels lectors ¡que ja existeixen al número 1! on diu que ell és "estatunidenc" (jo sempre defensaré dir "estadounidenc", per fricatitzar el so en mig de la paraula, i no acceptaré el tradionalment normatiu "americà"). La sensació que tinc és que un estadounidenc va fer cursos de català, es va empolla pressumptamente llegendes (que diu que apareixeran) i dades històriques i ha aconseguit treure, amb qui sap quin capital, una sèrie ambiciosa de tebeos, amb una tirallonga de sagues que arribarien fins a un hipotètic número 30 i encara només n'han tres 2 revistes de grapa, en color.
Cosa anòmala: el text és 95% en català però parlen en francès i en anglès alguns personatges, cosa que no succeeix quan van a Toledo i Burgos on es parla en català per part d'altres personatges que seran castellans, dic jo. El cas és que té tela que, per veure boniques postals de Toledo i Burgos hagi d'agafar un guionista estadounidenc i un comic-book de superherois ambientat a Catalunya.
Quan veus la senzillesa del plantejament i notes la seva potència, penses: ¿i on heu estat tots els autors espanyols, catalans, etc, fins avui?
De sobte et trobes amb una estranya llei natural que jo no m'empasso ni per suspensió de la realitat però que és molt pràctica: cada cultura, llengua, etc, té un grup de superherois.
Així que un grup de parlants de 5 o 6, també en tindria un. Els grups ètnics que pateixen genocidis, també en tenen... i no sé què han fet per evitar-ho.
Que no hi hagi superherois catalans és un gran misteri, motor de la saga de comic-books.
El cas és que hi ha superherois per tot arreu. No es diu explícitament però és evident. Hi ha un FEPS (Força Europea Proteccio Superheroica. ho escric sense mirar). Em recorda la idea a una cosa que no he llegit, un fanzine de principis del 2000, anomanat Eurocorps o similar. També hi ha superherois espanyols però no hi ha gaires referències explícites a "Espanya" tret d'un: "que ho arregli l'Estat Espanyol".
Tothom accepta de manera normal l'existència de superherois. Aquí queda matxucada aquella idea intel·lectual tan espanyola i europea que diu que només poden tenir superherois les superpotències, en el sentit tant real (Estats Units, URSS, etc.) com en el de la seva confecció literària, estilística, icònica... que no funcionen els supers si no son americans de cap a la meitat del nord.
Mentrestant, el Drac Català de Carles Roman Pinar porta 3 exemplars des del 2018, en condicions complicades: no es troba a les botigues gairebé, i has de demanar-lo per internet, que tothom ho fa, però que a mi m'agrada mirar a les botigues, escolti.
En la meva ment, "Continuïtat i Coherència", tothom s'ajunta.
En les cartes es diu que el dibuix de Capità Catalunya sembla de DC o Marvel. No sé... ¿Ho sembla? És correcte. Potser repetitiu. Potser falten fons, apart de les postals que hem comentat. Però tinc al cap alguna cosa anticuada: no és Estil Marvel. Les escenes no són espectaculars però ho haurien de ser.
És cert que he vist molts comics de superherois de l'etapa CGI, amb tontàs d'ordinador, que són avorrits, o que tenen pàgines i pàgines planes.
2 comentaris:
"¡Y el vendedor no supo decirme que me había equivocado! Flipando... es que parece que la gente sólo sabe cobrar. Y un día de cada tanto ponerse muy bien puesto"
A ver, un poquito de por favor, el vendedor no vive de ese personaje minoritario que venderá con suerte un par de comics.
El vendedor vivirá, con suerte, de la prensa , recarga de móviles y venta de refrescos y golosinas.
Si de DC venden Batman y Superman, con algo contado del resto por la victoria del manga.
Marvel Spiderman, los vengadores y alguno que salga en una película con éxito.
No va a perder el sueño ese honrado vendedor con chorradas.
Cautivo y desarmado el comic de superheroes,no va a ser salvado por ese super héroe vernáculo.
XD
No, cuidado. Hablo del autor, de un personaje antiguo, relativamente conocido en el mundillo, sobretodo si eres profesional. Y que sabía quién le traía el producto. ¿Que cautivo ni qué partes de guerra? Que hablo de comprar un tebeo distinto y ya está.
Publica un comentari a l'entrada