Tu, sempre, tu!

Data Estel·lar aixíhofa Dimarts 20170718

Estic intentant buidar la pila de relectures. A finals del 2016 vaig optar per llegir uns llibres nous sobre tebeos i rellegir-me tants dels altres com pogués. La pila ha ocupat durant mesos la taula. Intento no ofegar-m'hi.

En què és millor el llibre de Toriyama que el que aquí presentarem? Recordeu que n'acabem de parlar. És millor perquè l'altre és un manga i aquest és un llibre, sí, amb fotos del dibuixant i del seu estudi; sí, amb entrevistes; sí, amb una pàgina nova del professor Escariano Avieso (Escarià Aviés no sona malament però el diccionari no accepta "aviés":

malvat

1. adjectiu: dolent, maligne, malintencionat, malvat, pervers

L'altra part que va millor l'altre llibre és que el vaig trobar al Saló del Manga l'any 2000, mentre que el que comentarem a continuació el vaig trobar en una llibreria de saldo (però no tirat de preu) al 2015. 

No sabia ni què existia, tret de referències de la web de referència: 

34 ¿Qué otros trabajos ha hecho JAN?
Su más famoso personaje después de Superlópez fue Pulgarcito, que tuvo su propia revista semanal en formato bolsillo a partir de Marzo de 1981 en la editorial Bruguera. Otras creaciones suyas son "El Último Vampiro" y "Don Juan Poca Cosa" en la revista Trinca, "Los hermanos Rengifo", "Virgilio y Katakrak" y "Sicodelic Hood" para Gaceta Junior, "Don Talarico" y "Lucas y Silvio" para Strong, "Tax i Taxi" para la revista Tretzevents, "Los últimos de Villapiñas" con guiones de Olí, "Cab Halloloco" y "Lurgk de Turgk" para la revista JauJa, "Laszivia" en A tope, "Viceversa", en Rumbo Sur y colaboraciones en las revistas Al Ataque y El Chou de Ediciones B con el seudónimo de Pikágoras y guiones de Ramís y Jaume Ribera. Como animador participó en la serie "Mofli el Koala" en los Estudios Equip. Además ha publicado el libro "Com es fa un còmic" ("Cómo se hace un cómic") en colaboración con la escritora Mª Dolors Alibés. En 1999 Planeta DeAgostini recopiló en un álbum las historias cortas y en blanco y negro de Superioribus publicadas originalmente entre 1988 y 1990 en las colecciones "La Patrulla X" y "Los Nuevos Vengadores". Recientemente, en Internet, Tiscali - World On Line ha publicado semanalmente la tira Internautas de andar por casa... desde Abril de 1999 a Junio de 2001, en la revista ¡Dibus! de Norma Editorial desde Noviembre de 2000 a Octubre de 2001, Pun Tarrrota, donde nos muestra las vicisitudes de un joven dibujante de cómics y "Situaciones Insólitas" en Amaníaco de Amaníaco Ediciones desde Enero de 2000.

Nota: les imatges són fotos amb o sense flash, sense retocar. A qui li agradi, millor per a ell. A qui no, que s'ho calli.

 

I ara ja sabeu el títol del llibre: Com es fa un còmic.
I els autors: Jan (Juan López Fernández) i Maria Dolors Alibés.
Editorial Onda.
Col·lecció L'Espiell (un espiell o espiera es un forat per mirar per la porta).
Any de publicació: 1990 però seria en una altra dimensió, no en la meva.
Mida: alçada alçada 240mm * amplada 285mm * gruix 5mm.
Són 40 pàgines interiors + les tapes.

 Si ho entenc bé, ella, que és escriptora, pregunta i ell respon.
La col·lecció té més números tan interessants com desconeguts: Com es fa un telenotícies, L'aventura d'una carta, etc. Suposo que ja van fer negoci anant-hi per les escoles.

Podem veure algunes fotos on apareix el Jan però també el seu presumpte lloc de feina o l'habitatge. Prestatges amb força llibres: sempre intentem esbrinar quins llibres hi ha. Vaig agafar a lupa... 

Fa cara de bon nen, de bon minyó... de bon jan?

Mireu el ninot que apareix a la part inferior de la pàgina superior perquè farà d'acompanyament i de separació de capítols o d'epígrafs. Sembla un avançament d'allò que veurem a partir dels anys 1990: la pilota d'El Supercrack, els xips de Los Cibernautas... 

Aquí tenim una de les millors pàgines: és un dibuix d'una fàbrica amb el components que formen una historieta i l'origen. 

 Hum: del Cinema, de l'Art Gràfic, de la Literatura, Del Teatre.

Em va sorprendre llegir "Del Teatre" perquè, per aquelles mateixes èpoques, al suplement dominical del Periódico de Catalunya  de mida gran i paper de diari anomenat El Tebeo El Periódico
es va parlar de l'adaptació d'algun comic al teatre. Em consta, perquè, a més vaig haver d'anar a veure-la (puf) la de Makinavaja, i resulta que es deia que "mira quines coses, tan lluny que és el teatre del comic". 

En aquells moments m'ho vaig empassar... fins que, passats els anys.. però si el teatre escrit són como guions de diàlegs d'historieta, si l'obra duta a escena és com el dibuix d'aquell guió... 

Tot i això, escrit cap el 1990, en tots els llibres i articles que m'he estat empassant entre el 2016 i 2017, el teatre s'esmente entre poc i res.. 

Així mateix, en els llibres sobre la protohistorieta es diu que els dibuixant rebien eines de les tècniques d'impressió, però això tampoc no sol aparèixer en els llibres teòrics sobre com fer un comic. 

Les darreres pàgines són molt xules perquè veiem el que vol dir Jan quan diu que els seus esborranys només els entén ell. Dibuixa amb dos colors: blau i vermell.

Anècdota: hi ha una botiga de dibuix al davant de l'edifici de la Diputació de Barcelona, en un carrer peatonalitzat progressivament des de finals dels anys 1990, entre Passeig de Gràcia i la Rambla, a tocar de la Diagonal. Hi vaig anar un dia a demanar un llapis blau del que jo sabia que feien servir els dibuixants d'animació, etc. per fer esborranys perquè llegeixo, perquè veig la tele... El llapis blau permetia passar a net, fet fotocòpia i que no aparegués aquell garbuix de línies blaves a la còpia. Entenc que passa el mateix amb el vermell. A la botiga no en tenien ni idea de cap llapis blau. Me'n vaig comprar un, no sé si allà després d'una estona d'explicacions que avui no acceptaria o un dia que el vaig veure a l'Abacus. Seria cap a l'any 2000 o 2001.

Jo diria que feia servir el vermell per als fons, el blau per als personatges principals, però no queda clar. Diu que va rectificant sobre el vermell amb blau i verd fins que acaba de marcar el que vol amb llapis negre 2B. Després passa a net sobre cartolina blanca Geler amb un llapis HB i els detalls amb portamines de 0.5mm. Tinta xinesa, plomes de dibuix Gullot i pinzells per a zones negres (de la pàgina 37).

És més aviat molest que a Ediciones B-Grupo Zeta no se'ls engegués la llumeta tampoc per posar aquesta pàgina en les edicions actuals de l'aventura El Asombro del Robot (L'Astorament del Robot) o bona part del llibre en alguna edició commemorativa o d'aniversari. Efectivament, des de mitjans dels anys 1990 fa servir eines informàtiques però aquest llibre seguei essent perfectament vàlid i, tant de bo, l'hagués tingut quan em barallava per intentar dibuixar i mai no entenia com o amb què... 

En una foto es veu, el llapis, un regle i una fulla d'afaitar, talment com l'hem vista en tantes historietes d'Ibáñez, de Sacarino, etc. És per a esborrar error en tinta... hi ha un dibuix on és clavada a una goma d'esborrar, no sé si per tenir-la vigilada o perquè també l'usaven per tallar gomes i fer punta els llapis.

Per acabar la pàgina que no teniu de l'Escarià : Això és la fi!

La imatge és una foto però, a més, la pàgina dibuixada es part d'una imatge més gran; hi sortia en diagonal. Nnomés he volgut que aparegués la pàgina, de la forma més recta possible.