Menú del dia: Joc de Cartes

Data Estel·lar parancamiones Divendres 20170721

Segurament la maginoteca és un blog estrany inclús per ser un blog de frikades com els tebeos. Per exemple, gairebé mai no parlem de la moda de les sèries de televisió ni vibrem amb les estrenes de pel·lícules. D'això se n'adóna el Perrito Piloto, el nostre mentor amb qui bordem junts, quan sobrevola altres blogs, twitters i la resta d'espais internàutics.



Per tant, farem una estranya -també- incursió en una novetat televisiva perquè és un programa, no una sèrie de ficció, no parla de Darth Vaders ni res d'això.

Es tracta del doble programa dels dijous per la nit, l'anomenat Sálvame patiller de TV3: Joc de Cartes i Fora de Carta.

Joc de Cartes darrer programa temporada 20170720:
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/joc-de-cartes/joc-de-cartes-restaurant-capritx/video/5678624/
Fora de Carta darrer programa primera temporada 20170720:
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/fora-de-carta/fora-de-carta-20072017/video/5680266/

El primer programa és Joc de Cartes. Passo de dades tècniques com quin és el format original o noms dels qui ho fan, en part per fer via i en part perquè s'ho mereixen: les lletres són il·legibles de tan petites com les posen.

Joc de Cartes és un programa de cuina, almenys aquesta és la raó original per la qual pensava que estaria bé. Uns cuiners o uns restauradors, bàsicament empresaris que sovint no han trepitjat una cuina, van a altres restaurants on hi mengen un menu que jo diria que generalment no poden escollir. Després han de fer unes valoracions sobre l'espai (el restaurant; decoració; sovint s'hi fixen en si el barri és de classe baixa -uix, quin barri- perquè és un programa i un personal molt classista el que ha passat per aquest programa), unes valoracions sobre la cuina, sobre el menu i sobre el servei (els cambrers).

El presenta un presentador que, tot d'una, ens diuen que també és cuiner, i que és l'actual presentador de Cuines, el veterà programa que antigament feien després d'El Temps del "migdia" (15h) i que tradicionalmente no tenia presentador des del Bona Cuina de Jaume Pastaller (un home que era com un votant tradicional de CiU, que queia bé, que feia uns rodolins al final i que acabava amb un "bona cuina"). El programa desaparegué i es convertí en Cuines, sense presentador definit i, com a molt, amb temporades de molts dies (una setmana, cinc dies?) del mateix restaurant o restaurador que cuinava a un plató. Alguns es repetien, com la del restaurant Hoffman que també tenia una acadèmia.

Em consta que van treure un cuiner al moment gafapasta, del tipus: "visc sol" però no us dic com m'ho pago, "en un pis amb uns companys de pis"... hum . Seria cap al 200ypoc.

I ara tocava un cuiner d'estètica hipster, amb una barba que serveix per escombrar el terra. És molt interessant. Es posa molt seriós i no se li escapa el riure: té molt de mèrit.

El primer programa el van fer a Tarragona... sobretot a Tarraco: muralles, muralles de Taaarragona. Com que Tarragona no existeix, està bé que algú a TV3 hi pensés a posar-hi el foc. Després han aparegut altres llocs que tampoc no son gaire habituals, cosa que s'agraeix però sempre s'ha perdut l'oportunitat de fer una presa de vistes i de continguts de la zona. Per exemple, gairebé mai no es diu en quin barri es troba el restaurant, o les dades bàsiques. Que sí, que hi ha internet, que la gent és molt espabilada per allò que vol, però que el programa ha d'estar complet.

Tampoc no veiem l'equip del restaurant... compari's amb Pesadilla en la Cocina del "sheriff" Ramsay.

 El programa de Tarragona va mostrar moments fantàstics. En qüestió d'uns minuts, es va fabricar una estrella televisiva amb cert potencial: "la cambrera de Tarragona", que era -i passo de noms propis perquè el programa té suficient vídeos per Internet-, una persona normal, i que donava la sensació de xerrar més del compte, de criticar a aquest o l'altre (si, ja me'l conec). Va dir que tenia moltes crítiques negatives en llocs d'Internet... És allò de: "anem al restaurant del malasombra que fan bones tapes"... doncs allò.

Acabat el programa, el comentari que feia és: ara cal un debat, una tertúlia amb restauradors, i amb la cambrera de Tarragona (en realitat, propietària "de segona generació") burxant.

Doncs la setmana vinent, ja hi va haver debat: Fora de Carta. Li podrien haver dit "El Xupitu", perquè era com quan has de dir tres cops que no vols chupitos, gràcies, que està Fora de Lloc, que podria haver estat un altre nom adequat per al programa.

Prèviament, el segon programa ja havia donat una altre possible estrella, una mena de descendent de Carlos Faemino que havia fet uns cursos de marketing (o se n'havia llegit alguns apunts sobre el tema). Deia coses sobre "el client final" i deia que "aquell plat us faria desmaiar de tant bo com estava, que era "guauuu!".

N'han aparegut més: el restaurador italià; el restaurador xinès que fa jocs de màgia... però tot desaprofitat.

Més d'un va dir que la propaganda de sortir a la tele (compte! és la tele pública, i també la ràdio perquè a Catalunya Ràdio eixamplaven el programa en forma de narrativa transmèdia).

Problemes: en aquell segon programa ja va quedar clar que no es veuria ni un plat de cuina, ni com els cuinaven, ni com els servien, i que tot el programa eren frases entretallades pensades per crear mala maror a l'estil Sálvame.

Efectivament, a la tertúlia vam tenir la pitjor barreja entre TV3 i Sálvame. Si heu seguit TV3 des del 1983 haureu après que tenen un gravíssim problema: no saben enfocar. No tenen càmeres o les tenen guardades perquè no es perdin. I, de gent que en faci ús, doncs o no en tenen contractats o no n'han après.

Alguns exemples són al darrer programa, 20170720: una foto que es va quedar fixa (semblava una broma perquè era del "guauuu" però sembla que va ser una avaria). I no es van enfocar tots i cadascun dels restauradors... o, ni tan sols, aquells als quals la presentadora s'hi adreçava.

La part de Sálvame venia per una gent que, amb "lu ka cobran" haurien de tenir una mica de decisió sobre on treballen i sobre la importància de la seva feina en l'entorn social. Però, és clar, que a TV3 i al CAC se suposa que hi hauria gent vetllant per l'ètica. Cada programa només tenia com a objectiu l'enfrontament entre restauradors desconeguts entre ells i per al públic. Això ho fas al Sálvame o al Crònica Marcianas, i hauries de saber (sé que no el públic no ho vol saber) que és un teatre, que els paguen una pasta gansa per barallar-se... ah, però, a més, parlem de televisions privades. TV3 és pública.

El programa Fora de Carta tenia una presentadora que... que no... i tres asseguts... que tampoc. Semblaven sortits però lacats de l'Aruscity.

La presentadora posava cara de nena bona però una boca de cocodril que només mossegava el restauradors i, de pas, els televidents. Producció, guió... tot anava en contra d'allò que TV3 deia que era i que deia que havia estat durant dècades.

La falta de mitjans tècnics -no tenen càmeres o no les saben fer servir- donava un resultat pobre.

Així i tot, l'hem seguit. Conforme passaven les setmanes, el programa ens enviava a dormir just quan vèiem qui havia vingut i qui no dels restauradors que havien passat pel programa anterior, Joc de Cartes. Suposadament, qui no venia és perquè estava enfadat, perquè tenia por... es negaven les respostes basades en "tenia feina" (els restaurants treballen els dijous per la nit) o inclús que eran programes gravats 6 o 7 mesos enrera i ningú no s'enrecordava. En una cadena privada, no pública, pots generar aquesta ansietat, aquest malestar, amb personatges coneguts. Es tracta de setmanes o mesos de veure diàriament en pantalla com pots enfrontar al calb i a la pinturesBruguer del programa dels famosos. Llavors, el públic ja té una idea clara de qui són, de quin peu calcen televisivament (és un paper de teatre, no ho oblideu) i de part de qui s'hi pot posar. A més, el tema sobre el qual s'hi posicionen ja està mascat (separació, contracte cancel·lat, mals tractes, relació amb els fills: realment, temes molt socials amb els quals gran part de la població s'hi pot sentir a prop).

 A Fora de Cartes provocaven ridículs enfrontaments o intentaven crear "nuvis i núvies" de manera inadequada.

L'últim Joc de Cartes i l'ultim Fora de Cartes de la "primera temporada" (amb una pregunta de "si els renovarà el programa el Sanchis", el dels tebeos i les tertúlies de la ràdio és gran cap de la tele perquè és del partit que toca). Si de mi depén, només es pot renovar aquest duet de programes provocant grans canvis:

a) el primer programa cal que tingui temps suficient, així com visualització de tot allò que conforma un restaurant.
b) equilibri entre restaurants. No funciona que hi hagi diferents "lligues". Si són restaurants de luxe, junts; si són, de normals, junts. Al contrari, sempre guanya el restaurant ric... que suposo que es guanya 5000€ només venent escuradents cada dia.
c) Que es vegi el menú: el producte, com es fa. La cuina en profunditat. Com es treballa en un restaurant.

d) el segon programa: eliminar els "col·laboradors" que fan més nosa que servei. Molt em temo que un canvi de les seves funcions és impossible.
e) el plató ha de ser semblant a l'últim programa: el públic assegut en taules de tal manera que tot sembli un restaurant.
f) el tertulians han de ser o periodistes o crítics gastronòmics o del gremi... tot i que el millor és donar canxa als restauradors folloners que, sota una vessant crítica o irònica, mostrin una càrrega professional. Evidentement, també així estàs creant una mena d'star-system dels restaurants potser una mica més a peu de carrer que els estrelles Michelin.
g) Cal que els restauradors es puguin expressar... també estaria molt bé que se'ls demanés que reproduixin algunes tècniques, sigui la de servir l'oli (últim programa), emplatar o preparar algun plat curiós.
h) El record: cal fer recordar al públic. Cada programa és temàtic i d'una zona geogràfica propera entre els restaurants. Els restaurants es voten entre ells. El "vot del Marc" (del presentador) se suposa que el fa alhora i només s'ensenya al final. Llavors, se suma tot (cal que es vegi clar perquè no dóna temps a veure res) i la classificació entre els quatre restaurants pot canviar... Doncs, el segon i tercer programa ja vaig pensar que faltava una classificació general (Lliga de futbol, 40 principals, etc) de la puntuació de tots els restaurants, cosa que serveix per comentaris, per debats (no s'ho val, aquell ho va fer millor..) i per fer-los recordar al públic. De fet, el darrer programa de Fora de Carta es treu de la màniga un "premi al millor resturant de Joc de Cartes" votat per no sé quin mitjà telemàtic pels espectador però que no pesques quin va ser perquè tot és ràpid.

Imagina la classificació professional (o dels concursants) cada setmana: cada cop hi entren més restaurants i veiem els, no sé, 10-20 primers. Alhora, cada cert temps, s'obre la votació popular tipus Eurovisió.

L'últim programa de cadascun dels dos va ser el més amable, cosa que s'agraeix però el segon dels quals es va notar amb aquella pobresa que va temps que veiem a TV3 i a TVE. Calia haver implicat, no sé, els gremis de restauradors, de forma clara per fer un programa final més espectacular, en un espai més gran, o en un plató més gran o donant la sensació que el plató n'era més gran. Els premis em van recordar, no sé per què, al Filiprim, com uns premis de nyigonyago. Deien que presentaven un premi, giraves el cap i se't passava.

Sobre els menús: si parlem de narrativa transmèdia o si parlem de connexió entre programes o entre mitjans, hem de recordar allò que fa dècades que fa la premsa. La ràdio llegeix titulars de diaris, sobretot dels del mateix grup mediàtic, i entrevista escriptor que són articulistes del seu diari; a la tele reprodueixen extractes de les entrevistes de la ràdio. Internet treu una notícia que es fa viral o de la qual s'hi parla en altres mitjans... cas claríssim es com es tracten els temes del cor o de Gran Hermano en un cicle que ocupa moltes hores i programes dels canals implicats.

Doncs, se m'acut que, si no hi ha temps per veure els menus, es pot fer la indicació que aquells plats principals es cuinaran al programa de Cuines, que, a més està presentat pel mateix de Joc de Cartes.

Tot això després es pot consultar a la web de Tres a la Carta.

Dic "consultar" però no insertar perquè els vídeos de l'entitat pública CCMA (TV3, etc.) no es poden penjar en altres llocs, ni ara ni en els darrers 10 anys. Tot plegat, un desastre de gestió perquè tot això ho paguem els contribuents, tot i que no ho vulguin sentir.


Pensar això és més ràpid que escriure-ho.