Data Estel·lar segona Dimarts 20150526
Santiago Valenzuela va guanyar el Premi Nacional d'Historieta o com li diguin cap el 2011 aprox. amb l'obra Plaza Elíptica.
Per quina raó li van donar un premi? Conspiranoic com sóc: política. Tots els premis aquests es dónen per afinitats personals i polítiques. Molt més evocadora era la primera obra.
Està molt malament dissenyat el Premi Nacional d'Historieta: es dóna per una obra concreta, per un títol, quan l'haurien de donar per a un autor per tota la seva obra fins llavors, pel conjunt de la seva feina.
Gràcies a això, Plaza Elíptica es troba a força biblioteques públiques, la qual cosa és un goig.
En una d'elles hi trobem gairebé tota la sèrie a la qual s'adscriu: Las Aventuras del Capitán Torrezno.
Incomensurable, magnífic, excels, ben dibuixat i que es nota que al dibuixant li agrada dibuixar.
No es nota un abús de la informàtica, tot i que n'hi hagi.
El dibuix és barroc, abigarrat, ple de detalls, ple d'elements quotidians i d'elements expressament inventats, de robes, de tipus d'individus, de paisatges, de núvols, de tot.
El guió és gairebé indescriptible en el sentit que la millor descripció i el millor resum és tornar-lo a llegir. Si us plau, pegueu o tatxeu els espantosos resums de les contraportades que hom desitja que no siguin de l'autor sinó d'algun editor d'aquells que o no llegeixen o no entenen.
El món és un mocador però també pot ser una capsa, pot ser un garatge, un sòtan, un local oblidat per la façana del qual hi traspassen cada dia vianants sense fixar-s'hi.
Ah, però alguns, com jo, sí que m'hi fixava, i sí que em preguntava què hi hauria rera aquella porta de garatge, metàl·lica i enrobinada (no penso canviar aquest mot) que mai no s'obria, d'on ni entren ni surten cotxes ni motos ni bicicletes ni ningú amb sacs o estris.
Doncs en un lloc d'aquest estil, es desenvolupa una història èpica, dramàtica, tràgica, a escala minúscula, teològica, bèl·lica, plena d'enginy, amb uns protagonistes que van sortir d'un bar, el Denver, ara de capa caiguda i a sobre visitat per uns quants intel·lectualoides gafapastes. Els paios del bar són endevinadors, demiügs o potser el Déu de l'àtic i tot, però sembla que alguns són capitostos de forces invasores o alliberadors. Aventura; un misteri mai no resolt, un DNI que un creia perdut a Canàries. Tot això és humor.
És excel·lent.
Encara més des del dia que em van dir que els que tenien el cap rentat per "la Joso" sabien que havien de repetir que no els hi agradava, els mateixos que s'empassen totes les adaptacions al cine de tebeos que només agafen la marca i no passa res.
Ben pensat, ben rumiat, deslligant misteris, fent-nos partíceps del descobriment geogràfic d'un món immens amb el sol que és quadrat perquè entra per un finestrol, amb un dibuix complex però entenidor i que fa servir perfectament els grisos perquè no li digui cap malastruc que "en colors és molt car i no surt a compte".
Una obra personal que ha canviat d'editorials i que avança més lentament i més difícil de trobar del que caldria.
8, 9, 10 volums d'irregular llargària però igualmente una sèrie desconeguda.
Ens explica per què el títol es Plaza Elíptica si no hi apareix... o potser si. Potser és la quadratura de... l'el·lipsi.
Per què haurien deixat dos maons en vertical al mig de la cambra?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada