Bibliotebeos: Lautréamont

Data Estel·lar primera Dimarts 20150526

Atesa l'anul·lació de l'acte sobre tebeos a la biblioteca, us en faré cinc cèntims sobre el contingut. Ja pensàvem fer-ho.

Aixó sí, el llenguatge escrit és més florit. En aquest cas he optat per pensar que m'adreço a algú que, com qui ha escrit, sap de què es parla. Si teniu dubtes, allà hi ha diccionaris; més enllà, enciclopèdies o piqueu el que no sabeu en algun cercador que no vulgui acabar amb la vostra llibertat d'elecció.

Comics que es poden trobar a la biblioteca.

Em pregunto per què hi ha tants de l'editorial Sins entido, a les biblioteques. ¿Té vincles amb el PSOE l'editorial Sins entido? No és cap broma: si entres en un circuit com les biblioteques, que són públiques i municipals, és perquè solen haver-hi vincles polítics i endolls, i només una feina cultural. Tinguem en compte que altres editorials estan i han estat infrarrepresentades. Així mateix, quina és la més gran biblioteca de tebeos? La Tecla Sala, de L'Hospitalet de Llobregat. Qui ha governat? El PSC. Han estat els socialistes els que han dut els tebeos a les biblioteques, per bé que els hi ha costat i, fins l'any 1999-2000, no hi van entrar del tot. 

També sabem de gent de l'entorn sociata municipal que han impulsat o inclús han fet xerrades sobre comics. 

El Cuarto de Lautreámont és una obra rara. Per començar, només la conec de les biblioteques. Mai no l'he vista a la botiga. Ens és presentada com una obra de 1874. Aquí cal dir que els comics potser existeixen des dels murals egipcis, però no hi entrarem. Els jeroglífics egipcis, no, perquè són antecessors de l'escriptura o una forma d'escriptura directament. Podríem remuntar-nos a la Columna Trajana però no hi entrarem. Podríem anar-nos al Tapís de Bayeux de l'Edat Mitjana però no hi entrarem. Potser a les bafarades dels dibuixos de Ramon Llull del segle XIV... però si, hi entrem és per dir que s'hi van avançar a una cosa que als Estats Units van descobrir cap el 1896 amb el Yellow Kid i a Europa no es van implantar fins els anys 30, malgrat els primers intents després del 1917, que és l'any de fundació del TBO.

La primera novel·la gràfica, com se'ns presenta, seria del 1874 però un text d'un professor universitari (ai, com si aquest títol volgués dir molta cosa) ens diu que seria una edició de cap el 1920 d'aquesta figuració autopoètico-narrativa, un nom com qualsevol altre per anomenar els tebeos, però més respectable perquè hauria estat batejat per un poeta o per un pintor-il·lustrador del París del segle XIX. No sé si ho enteneu. El mitjà és el missatge, deia en Mc Luhan, cosa que McCloud replicà a mitges (en una página diu una cosa, y en la següent el contrari) : el mitjà no és el missatge. 

L'emissor és el missatge: és el que em suggereix aquest vocable de "figuració autopoètico-narrativa". Segons qui parli, la gent li fa cas. Segons qui parli, tant se val que sigui la Veritat o una veritat, ni cas. No és qüestió d'antecedents, d'experiències prèvies ni res de això. Ens vantarem de la formació sociològica: és pur prejudici social. A la Sociologia, us diré, cal començar per desprendre's dels prejudicis, és a dir, dels judicis també dits opinions que teníem abans de fer la recerca social. El problema és que això t'invalida per tenir una conversa quotidiana. 

Si al 1896 es creen els comics a New York però els pioners ja en dibuixaven durant tot el segle XIX, com el cas de Töpffer, com és que al 1880, aquell que serà al 1908 Mestre en Gai Saber en guanyar els Jocs Florals, n'Apel·les Mestres, ja va fer unes historietes amb separació de vinyetes, moviment, dibuix àgil, transició entre vinyetes... ah, però sense les bafarades del Yellow Kid de 1896 però que ja trobem al Ramon Llull del segle XIV? Si això va succeir, potser un poeta i un il·lustrador van poder fer allò mateix al 1871, inclús anant més enllà, barrejant plànols mitjans i generals, per exemple.

Així doncs, ens trobem davant d'una obra pionera o d'un frau, d'un text que ens proposa què és un comic i quins elements el composen? ¿És una història d'horror, de literatura, de reyertes de bohemis burgesots? O és una història d'amor? ¿Es una història sobre els moments caòtics posteriors a la guerra francoprussiana, en un París ple de rune i ruïnes? Que ho decideixi el lector.

Lautréamont: l'altre món: existís o no el poeta Ducasse, comte de Lautréamont i els seus Cants de Maldoror, existís o no l'escriptor de folletins Auguste Bretagne.