Data Estel·lar amb trampes Dissabte 20250120
Tal dia com avui però un dilluns 19580120 es va publicar fa 66 anys la primera historieta de Mortadelo y Filemón Agencia de Información i el món dels tebeos mai no va ser igual fins el 2023 en què s'acaba tot.
Però tenim una altra efemèrides caducada: GENER 1987 SURT EL PRIMER NÚMERO DE PULGARCITO D'EDICIONES B-GRUPO ZETA.
 | |
| Pulgarcito 1 p3 esquerra edició corrent i dreta Pulgarcito 1 p3 "2ª edición especial coleccionistas" amb LA MATEIXA DATA. Si us hi fixeu, en ampliar, veureu que inclús els puntets negres al costat de Medianoche que seran taquetes de tinta en imprimir surten a les 2 imatges. |
Es pot veure el numeret d'Ediciones B-Grupo Zeta: 198 per a dibuix no signat però que podria ser de Jan... excepte per l'ull més gran de Medianoche.
¿Endevineu quina data i número d'edició tindrà la revista Mortadelo número 1 de Ediciones B-Grupo Zeta?
Pulgarcito número 1. Tinc localitzades 2 revistes. Molt interessant.
El
primer el tinc des de sempre, comprat al 1987. p3: hi ha una
presentació amb un Pulgarcito y Medianoche molt gran dient que han
tornat. A l'esquerra, una franja blava que és la "manxeta" amb els
crèdits, a la part baixa de la qual en lletra molt petita, "Imprime:
Printer I.G. s.a D.K: B-10128-1987 5ª edición: enero 1987".
Poso
tot el text perquè sospito que, si les lletres són de la mateixa mida,
és perquè va ser la impremta l'empresa que ho va escriure, inclosa la
data.
.jpg) |
| Esquerra:
presumpta 2ª edició especial col·leccionistes. Dreta: edició normal- El
numeret de la historieta és 152. Per proximitat amb el de p3, 189, sí
que potser els 2 són de Jan. Les primeres portades sòn les últimes i
minses aportacions que Jan va fer per al personatge Pulgarcito. En
realitat, aquestes portades són un veritable frau: et compres la revista
pensant que et trobaràs això a dintre però el que hi haurà serà brossa
de l'Equipo B, mal dibuixada i amb guions que indiquen que no van
entendre res del personatge ni van voler informar-se'n ni
documentar-se'n (llegir-se les 50 historietes en diagonal no és res, si
cobres per aixó). |
En tinc un altre exemplar (i jo pensava que inclús en tenia un tercer): franja superior amb lletra groga i fons negre. "2ª EDICIÓN ESPECIAL COLECCIONISTA". A la franja blava, secció, inferior, en lletra petita:
"Imprime: Printer I.G. s.a D.K: B-10128-1987 5ª edición: enero 1987".
La SEGONA edició és la CINQUENA. Jo
ja sabia, inclús des de sempre que, tot i que sonava molt esperançador
(oh, quin èxit té la meva revista preferida), es tractava d'una
redistribució de les revistes no venudes.
El que no
recordo mai és això de "5a edició: gener 1987", perquè això implica, que
¿durant el mes de gener van haver-hi cinc edicions? Això comptant que
són festes de Nadal fins el 7 de gener...
O que entre desembre i gener hi van haver 5 edicions. Ni parlar-ne de pensar que van començar a editar al setembre de 1986.
Molt
dubtós... Jo crec que van posar "5ª edición" per fer-se els xulos, com
per dir davant de no sé qui, no davant dels lectors ni de les seves
mares quan compressin les revises, perquè ni ells ni elles no ho
llegirien, potser per donar-se llustre davant d'unes empreses de
publicitat i anunciants que mai no van arribar o que no es van creure
aquella mentida evident. Tenint la Oficina de Justificació de la Difusió o preguntant en 10 botigues, els comercials tenien info més veraç en menys temps.
5ª edición en 2 revistes adquirides
amb molts anys de diferència em fa pensar que 5=1 en un desafiament
matemàtic imprevist per par d'una editorial.
La resta de
revistes NO TÉ DATA. La impremta dona més dades des del número 2:
PRINTER INDUSTRIA GRÁFICA (això significa aquell I.G.). Carretera
Nacional I, Cuatro Caminos Sant Vicenç dels Horts Barcelona.
Des
del número 29, la impremta és ALVAGRAF SA c/Gerona 6 La Llagosta
Barcelona. També en lletra més petita i també SENSE DATA. Amb el temps
he vist que Alvagraf és la gran impremta (en realitat, una petita nau
industrial perquè he pogut veure el lloc: ja no existeix) pegada a
altres naus industrials (no una nau aïllada típica), la gran impremta de
tebeos tant d'Ediciones B com de Comics Forum, també de llibres durant
els anys 1980-2000 que és quan calculo que va tancar.
Hum... Sí, jo també he pensat en la "5a época" però
Primera compta el Pulgarcito groc fins 1980.
Segona seria el petit 1981-1985
Tercera seria el de 1985.
Quarta: 1987.
Seria la cinquena etapa (dita cinquena edició de manera impròpia) si comptessin per una vegada el Pulgarcito 1922... però, com
sabràs, el divulgador de la historieta Antoni Guiral senyalava més èpoques reals, una no sé si durant els anys
1930 y no sé si una durant la Guerra Civil, que no solen ser esmentades
ni comptades.
Diria que ¡ho sabia! sabia que
em sonava: tinc davant meu el MORTADELO NÚMERO 1 d'Ediciones B-Grupo Zeta, igualmente comprat en
el seu moment. La p2 té una franja sense pintar amb els crèdits:
Imprime: Printer I.G. s.a D.K: B-10128-1987 5ª edición: enero 1987
ÉS EL MATEIX TEXT EN ELS DOS PRIMERS NÚMEROS DE LES DUES REVISTES.
Em
sonava molt haver-lo llegit fa molts anys, haver-me sorprès però, com
dic, pensar "què guai que tanta gent l'hagi comprat"... Fals: me
n'hauria comprat a molta gent que l'haguessin comentat, pàgines tirades
pel terra, retalls usats en murals de l'escola, dibuixos copiats, res de
res.
Hum... NO ACABA AQUÍ, TOT JUST COMENÇA: Mortadelo 1 té la mateixa data i número d'edició, el text complet que la revista Pulgarcito 1.
Imprime: Printer I.G. s.a D.K: B-10128-1987 5ª edición: enero 1987
.jpg) |
| Mortadelo 1 i Pulgarcito 1. Ediciones B-Grupo Zeta. 1987 |
Aquí teniu la vergonyosa p2 amb aquests índex que donaven ganes de no llegir la revista, el text encerclat de l'apartat de crèdits i, de nou, la gran pregunta: ¿quina feina feien Miguel Pellicer, Mercedes Blanco Abelaira? Poca i malament, si ens fixem... i, a sobre, sembla que tramposa: ¿cinquena edició? ni en somnis. Ni els números 1 metal·litzats de 1991 d'Image...
4 comentaris:
La única explicación que se me ocurre a lo de quinta edición, es que cada edición fuera de una tirada pequeña, unos 4 números por kiosko o para las incipientes librerías especializadas.
De esta forma , si había compradores estos pidieran más y se sacará otra.
El problema es que si se hizo así, perdieron ventas porque habría gente que se cansaría de pedir
Yo recuerdo en mi kiosko ,en aquella época, unos 4 ejemplares de cada revista (y gracias) como mucho.
Pero es que ¡4 ediciones previas! ¿En cuántas semanas? Dudo mucho que esos tebeos llegaran a las librerías especializadas... en comix para adultos con muchas armas atómicas y poca ropa femenina. Aún recuerdo cuando fui a la considerada mejor librería a preguntar por Superlópez allá por el año 1999 o 2000 y se asustaron pero lo hicieron como acusándome porque no tenían ni idea ni de lo que era: "pues si está descatalogado, estará descatologado". Los tebeos que no formaban parte de su cuerda ideológica estaban condenados a no llegar a las librerías... y así ha seguido siendo: manga y superhéroes, cosas que parezcan para adultos o para no-niños y siempre con el puntillo de brutalidad y tal o de medalla de oro los intelectuaolides associés para contar otra vez lo mismo pero ahora con dibujos plomos. Aaahuuuff, qué a gusto, hoy no necesitaré dormir la siesta.
Ya, es verdad lo que dice.
Pero hay que saber si esa librería vendía Mortadelos, si los vendía no tenían Superlópez porque ocupaban un espacio en que podían poner cosas que sí vendían bien.
Si no los vendían era porque preferían vender manga y superheroes.
El kiosko que yo le digo, vendió Mortadelo hasta que su dueña se jubiló.
Pero en los 10 años anteriores no veías un Superlópez, porque la señora solo ponía cosas que se vendían bien.
Y llevaba la cantidad que podía vender, por ejemplo de el Jueves acabó trayendo la mitad y otras revistas o algunas colecciones de fasciculos ni las trabajaba.
Y ese kiosko cerró hace 6 años.
Tampoco podemos comparar 1987 con 1999.
Es como comparar 1978 (Bruguera domina el kiosko con varias publicaciones ) y 1990(Bruguera ha cerrado).
En parte sí se puede comparar: cuando miro una librería o un salón del comic de finales de los años 1990, lo que me encuentro es una organización que ha comenzado a aceptar que los tebeos no solamente son los comics underground para adultos o de ciencia ficción apocalíptica. Comienzan a admitir el manga, los superhéroes (incluso recuerdo que el salón de Asturias sí los publicitaba años antes que el de Barcelona)... y también comienzan a considerar que los tebeos de risa, de humor, para todos los públicos, pues que no están tan mal y que no son despreciables. Llega tarde porque entre todos han matado al tebeo español de cuya continuidad podía derivar una evolución interesante. Así que, realmente hacia 1999 lo que uno se puede encontrar en una librería especializada común es más parecido en cuanto a comicsa lo que se podría uno encontrar en un kiosko o librería no especializada que en 1989. Es decir, más fácil encontrar Mortadelos y Superlópez o alguna cosa sobre autores españoles no underground que años antes. Como luego ha venido el tsunami de los superhéroes del cine con comics de Marvel y DC por doquier me temo que se ha olvidado de cuando el comic popular era mirado de reojo por vendedores y por el mundillo, salvo por los compradores... y encima los que hacían eso, luego se pasaron en cuanto vieron negocio, a publicar para esas editoriales o a vender de eso. De igual manera que ahora toooooodos son admiradores de Ibáñez, como lo fueron de Benejam... son tantas mentiras, que solamente se sostienen a nivel colectivo porque hay quien controla el olvido selectivo mediante mensajes oficiales. Menudo rollo acabo de poner.
Publica un comentari a l'entrada