Veus Barberà ¿un nou mitjà local?

Data Estel·lar dubidu Dimecres 20180509

Escrivim això durant el segon (el primer, el 5 de maig) l'innecessari Dia de la Productivitat Europea, que no és festa perquè cal ser productius i això és la Unió Europea aquesta que no és transparent ni democràtica ni verament accessible ni recull impostos a nivell europeu ni resol problemes europeus perquè tot són "afers interns dels Estats" i no té polítiques socials ni fiscals ni laborals ni un dret social ni fiscal ni laboral civilitzat comú, ample ni que doti de poder a la ciutadania.

Em diuen això: que hi ha la proposta de minifinançament d'un nou mitjà de comunicació local amb el títol Veus Barberà.

Demanen 2000€. 

Em sembla una bona idea però també volem aprofitar per donar algunes opinions sobre els habituals mitjans de comunicació locals i a veure si Veus Barberà supera aquestes mancances.

Opinió 1: si ja tenen implicades 6 o 7 botigues... com és que no han arribat ja a aquesta quantitat?

Què farem?

Crearem un mitjà digital d'informació local, centrat a Barberà, que permeti conèixer i entendre el nostre municipi. Un mitjà que recollirà la varietat d'interessos i posicions de la gent que vivim a Barberà per tal d'arribar al conjunt de la població.

Opinió 2: sobre els mijtans locals, en general, no tinc una visió gaire favorable. Generalment diuen coses que no molestin a segons qui o que bàsicament molestin a segons qui. Tot són flors i violes i dades generals com si només fossin locals. Exemple: "treuran una línia de P3" , "posaran una zona blava. Què s'han pensat?". Caram: posi's en context.de tota la zona, i veurà que passa arreu.  O parlen de la festa major, que són aquells dies on la gent normal treballa perquè treballa fora de la localitat i no té ni dia de festa ni ganes de murgues. No estem pas en una societat agrària tradicional on tothom s'aplega un cop feta la recollida del blat, de l'ordi o del raïm. Això els ajuntaments no només no ho saben sinó que ho ignoren a posta però els mitjans de comunicació ho haurien de tenir molt clar.

Juajuajua: ho veig després. Mireu la notícia que no sabia però que està succeint arreu sense voluntat de contextualitzar més enllà de "doncs ara és el torn de l’Escola Pablo Picasso però demà potser qualsevol altre del nostre municipi". No: si haguéssiu fet la feina de periodistes o si els sindicats o els mestres haguessin estat sincers us haurien dit que és el que passa arreu... junt amb l'amuntegament d'alumnes a ESO perquè la Generalitat no sabia que els alumnes creixerien després de col·lapsar la Primària durant anys. Manca de previsió, manca de voluntat, i banderes, això sí. Per cert, es tracta d'un centre educatiu amb la vorera i part del davant que ja és la localitat de Sabadell: ens podríem jugar que no apareix la notícia a la premsa de l'altra vorera i això seria inadmissible.

Incís: només he vist que funcionessin a les pel·lis de l'Oest, on acaben matant l'editor perquè publica les malifetes dels cacics dolents.

O banalitats del tipus: "una nova empresa s'instal·la a la nostra ciutat de part d'unes emprenedores (perquè les dones empresàries tenen més subvencions: silenci a la notícia) i tot ho fabricaran a Xina (per tant, no hi ha res instal·lat a la nostra ciutat: silencia a la notícia" i no té cap repercussió mai més. Això ho hem llegit de veritat en mitjans locals. 

Opinió 3: On acaba Barberà? Barberà del Vallès és una localitat d'uns 30000 habitants amb carrers, carreteres i algun sender campestre que encara no han destruït del tot que duen directament a Sabadell, Badia o, inclús, Cerdanyola, Ripollet o Sant Quirze. Forma part de la comarca del Vallès Occidental, que és comarca tant perquè així ho diu en un paper o en un mapa com perquè hi ha uns evidents nexes econòmics: qui viu i treballa a cada localitat apart dels alcaldes i funcionaris, molts del quals de la corda clientelar? I on s'acaba la comarca? 

Llavors: ¿es parlaria en un mitjà de comunicació local d'aquestes relacions? Fins ara, no. Un exemple clau és el fallit Diari de Sabadell, un diari que mai no va saber veure més enllà de la Rambla. El mateix passà amb la Ràdio Sabadell. 

L'altre extrem és el fallit i trist exemple de La Xarxa: si vols NO SABER què passa a Barberà, Sabadell, Montcada i Reixac o Ripollet, posa aquestes ràdios o teles locals connectades a  La Xarxa perquè allà t'explicaran les carreteres de Puigcerdà i coses així. I et parlaran d'un país gran com Canadà però res de proper, res que et permeti guiar-te per on et mous, vius i treballes.

¿Sabeu que a què s'ha dedicat la Tele Badalona des del 2017? Ha donat bàsicament una notícia: no sé què d'un Mercadona lligat amb no sé què d'una associació de discapacitat i amb una mena de cova, muntanya o zona natural. Sona tot a especulació. Se n'ha de parlar, però no com a gairebé única i pesada notícia. Si Badalona cau a trossos, potser caldria haver parlat de la resta de les ruïnes, dels temes socials i d'altres. Però no. Doncs un mitjà de comunicació (eviteu els del Baix Vallès així com els Línia) hauria de suprimir les notícies estèrils, repetititives i les polèmiques pesades. 

Esperem que superi tant el butlletí municipal i L'Independent de Barberà... que, després d'anys de no dir absolutament res perquè era com una versió de fleca del butlletí municipal, doncs van treure un número dient que els pressonaven per no treure notícies... ja veurem: 

Per contraposar el model de ciutat-dormitori amb el d'una ciutat viva i cohesionada. Conèixer Barberà és el primer pas per estimar-la i enfortir els lligams entre les que hi vivim.

Per promoure una ciutadania activa. Tenim el convenciment que un major coneixement de la realitat ens impulsa a moure'ns per transformar allò que no ens agrada.

Per garantir el dret a la informació, tant a accedir-hi com a generar-la.

Doncs a veure si funciona.