20110718

By en 1986



Data Estel·lar nogairecalda Dilluns 20110718

Están a punto de sacar un libro llamado...
 ¬¬ pfff, no era la imagen lo que pensaba poner... ¿por qué tantos problemas con los estilos? 
El día que pueda hacer esto con el Word se acabaron los problemas. 
Entonces sí que le daremos velocidad a los mensajes y pondremos cantidad de letras e imágenes...


El libro es El Gran Vázquez: Todo por la pasta. Colección Pretextos 15. Editoral Dolmen. 

Por lo visto lo sacarán en agosto. Les costaba poco y me solucionaban bastante si lo hubieran sacado ya, en julio. 

Se ha comentado. Se ha polemizado (en lo que parece una de esas falsas polémicas del mundo editorial)...

... pero lo que más me ilusiona es ver a unos cuantos foreros contertulios habituales: Alfons (¿de dónde no es habitual el señor Moliné? ¿ya lo dije? protagonizamos "Una tarde en el Saló", y eso es nivel, damar y caballos), Chespiro, Tausiet, migsoto... este último es el del libro de Mortadelo y Filemón, libro que fue a) el mejor libro escrito sobre MF y b)el primero de su especie que llegó a un público amplio (o al menos a mí, porque el mismo autor había sacado años antes otro libro). Buscar toda esa información sobre Mortadelo y Filemón, aun teniéndola en tebeos por casa, no es nada fácil. Contrastar, ampliar y aportar datos curiosos, ir hasta donde nunca nadie había ido antes... no es fácil. Y ser el pionero te debería convertir en un referente. Con la ayuda de Tonimm quien ha aportado "personajes no censados hasta ahora ni siquiera en Atlas de J. Cuadrado", según el mismo migsoto. Y eso es otro decir mucho.

Otros participantes son nombres no desconocidos en esto de la historieta: Y de los demás, están J.J. Vargas (autor de Alan Moore: la autopsia del héroe), Koldo Azpitarte, Miquel Esteba, Jaume Capdevila, Jordi Canyissà (fundador de Amaniaco, pero yo lo conozco por tebeo simpático autoeditado sobre dos chavales que van un coche), Javier Alcázar y Enrique Martinez Fuentes (El caso by Vázquez)



de ahora en adelante nadie podrá hablar de Vázquez ni escribir un nuevo artículo sin citar su texto "El primer Vázquez".

En los últimos años se ha avanzado mucho en el ir hacia atrás en el tiempo. Sobre Ibáñez, El Rincón de Taula y  El Rincón de Mortadelón ya habían investigado/mostrado al mundo lo que ellos habían encontrado sobre Ibáñez antes de Mortadelo. En general, ha habido un creciente interes por esos años que de la Postguerra, con historietas, personajes o autores que no sabíamos si existían entonces, si estaban en activo o qué. Es cierto que, en paralelo, es relativamente fácil y no necesariamente caro encontrarse con Almanaques Humorísticos Pulgarcito o Álbum Infantil TBO, o alguna revista  La Risa (essierto essierto la vi-la vi) o Yumbo. 


Sobre las expectativas de este libro yo me planteo tres, de las cuales pondré una imagen: 

1.-La película El Gran Vázquez (y no me he leído el libro de Guiral, así que no puedo contrastarlo por ese lado, que uno sólo tiene días de 24 horas) habla de que Vázquez se pasó muchísimos años sin poder dibujar sus historietas (no sé si dicen 10 o 15... que eso es incorrecto, pondría mi Copitos en el fuego). Le hicieron trabajar haciendo anuncios en Bruguera... ¿Qué hay de cierto en ello? ¿Qué anuncios hizo? ¿Se puede notar algún estilo a lo Vázquez en esos anuncios? ¿Son trabajos impersonales? ¿Tiene relación con los anuncios sobre revistas Tio Vivo, DDT, etc. que se colocaban en otras revistas, aunque el dibujo no fuera suyo?

2.- Me consta al menos una página de pasatiempos-curiosidades donde se usa el collage; de los años 70. En realidad, es como los pasatiempos-chiste que en los años 90 hicieron Ramis y Cera. Para el que no los recuerde: "¿por qué camino llegará Romualdito a la escuela?" Y ninguno va, y la solución sería: "Romualdito prefiere irse a la playa, por eso ningún camino le lleva a la escuela". Y me consta una página también con collage sobre un fontanero, cuya cara son fotos de alguien que yo siempre pienso que es el mismo Vázquez. ¿Se hicieron más páginas como esa? ¿Responderá a esto el libro?

3.- Y aquí sí que hay imagen. Desde el año 2003 he leído muchas veces que "Vázquez se fue de Bruguera en 1983". Que si se fue a la revista JauJa (que duró como medio año; con eso poco hay para comer durante años), que si el Yo, Binguero Profesional (o ¡Vámonos al Bingo!) lo hizo para esa publicación o, en todo caso, para fuera de Bruguera... lo cual no explica que se publicara en Mortadelo en 1985-1986... junto a varias páginas de este dibujante, que indican ese año de 1986 en su firma... Entre ella, la muy excelente El Hundimiento del Titanic. que tendría que ser de lectura obligada por todos los aprendices, aspirantes, consagrantes a dibujantes a lápiz, tinta, guionistas, editores, lectores y demás fauna salvaje.

Pero es que, cada vez que leo que Vázquez se fue de Bruguera... se oye el eco de Hermenegilda que dice "para no volver jamás"... y eso no me cuadra con que entrara en Ediciones B-Grupo Zeta, que es la sucesora de Bruguera en todos los aspectos... No me cuadra que se fuera a montar el Garibolo con parte de los dibujantes de Bruguera... que serían la segunda división pero que a mí son los que más me gustaban: March, Miguel, Casanyes, etc., y que lo hicieron bastante mejor que los Ibáñez, Raf, Segura, Schmidt porque no se desinflaron a la primera de cambio, sino que siguieron según su estilo habitual)... Para entender lo que significa desinflarse en este caso, no hay más que ver la caída del nivel de dibujo y guión de Chicha, Tato y Clodoveo, de 7, Rebolling Street, la repetición de dibujos hasta cansar en Mirlowe, con viñetas grandes vacías de contenido y de elementos, con un Schmidt que realmente no sabe qué hacer con Jaimito Buitrago haciendo de Marco Antonio... [uuuf... pensaba que acababa este mensaje sin meter nada ajeno al tema a tratar]

¿Por qué Vázquez se fue a montar el Garibolo con gente de Bruguera si él ya no estaba en Bruguera desde 1983 y , por lo tanto, el cierre de 1986 ya no le habría afectado?

Es posible que todo eso ya haya sido contestado en el libro de Guiral sobre Vázquez, pero no ha surgido en los temas habituales de tertulia en latiacomforo. 

Pero, más aún... si Vázquez abandonó Bruguera en 1982-1983y jamás volvió... ¿quién me explica esto? 



Y esto es la última versión de la revista Tio Vivo, número 7.  Año II, 3ª época, Enero 1986. Editorial Bruguera. No os tendría que dar más datos: sale el precio con la suma del IVA -Impuesto sobre el Valor Añadido- que se incorpora a los precios de venta al público en las revistas a partir del 19860101, con muchos chistes sobre el tema y mucha preocupación desde 1985, como si nunca antes hubiera habido impuestos indirectos sobre el consumo. 

Vemos claramente en la última viñeta: "(c)by*". Indica tanto el copyright (es propiedad de Vázquez y no de Bruguera). Vemos el numerito de Bruguera: 53748 (debieron llegar a unos 56000 números, aproximadamente, que contaban desde el año 1982). Y la firma de Vázquez es la más vaga pero que acredita, es innecesario nada más, que es él el autor.

Año II: la vieja táctica envejecedora de revistas de Bruguera: comenzar la numeración a final de año y contar el siguiente año como el segundo de la revista.

La revista queda acreditada como REVISTA INFANTIL... y seguramente podrían haber usado muchas otras cabeceras para una revista necesaria para los preescolares o los primeros lectores... pero tuvieron que usar precisamente la revista creada PARA ADULTOS en los años 50 por los Cinco Grandes de la Historieta.

20110717

Indignados listado

Data Estel·lar algúhohaviadedir Diumenge 20110717

Com heu pogut veure, tot i que he tractat amb una certa freqüència i extensió el tema del Moviment 15-M, dels Indignats i Indignades, de Democracia Real Ya o inclús el del Referèndum per al 15 d'octubre... no he fet un llistat prolix d'assemblees ni d'acampades. 

Vaig pensar que no calia. Em vaig equivocar. Un cop que els polítics que ens estan enfonsant van suprimir l'existència física de les acampades a les places públiques, és a dir, el dia que els que diuen que defensen la democràcia van decidir que l'àgora pública havia de ser prohibida, aquell dia es va acabar la notícia per a gran part de la premsa.

Ha quedat una mena de cua d'España Directo que és l'aparició del Moviment Anti-desnonaments. Stop Desnonaments. O els Afectats per la Hipoteca. (ahà, mai no hi ha autocrítica: la gent que es comprava pisos que estaven per sobre de les seves capacitats... però, i el govern? per què el govern no vetllava per la seva seguretat econòmica? per què no els aconsellava ni els advertia ni els formava ni els informava que guanyar avui 2000€ al mes per les  hores extres podia equivaler a guanyar-ne 700€ sense? Per què el govern no va lluitar contra la xuleria ni contra el neo-riquisme? Per què es va permetre i es van donar als pobres catets desinformats a endeutar-se, a fer el xulo, a fer com si fossin nou-rics, a menysprear el seu barri perque ara hi havia gent nova arribada que era tant (segurament menys) pobre tant (menys) educada o a uns costums tan dolents (igual o menys) que quan la seva família hi va arribar i ells eren petits... ? Per  què? El mapa del anti-desnonats.

España Directo és un programa de TVE que ha estat prohibit o censurat, és a dir, suprimit, durant aquest darrer mes de juny-juliol. No era cap meravella. Procuraven no donar dades geogràfiques. Tot passava en algun lloc d'Espanya però, res de mapes, res de localització geogràfica ni social ni lingüística ni cultural. Van seguir amb aquesta mena d'atontament general pel qual ja no existeix ni Extremadura ni Andalusia ni Múrcia, sino "el Sud", i no existeix ni Burgos ni Asturias ni Cantabria ni Euskadi sinó "el Nord". Una vacuïtat que crea més incultura des de la televisió pública. A això s'ha dedicat el Consell d'Administració de RTVE i la productora privada de Jaume Roures: a atontar. 

Van optar per un programa d'impactes... de manera tant còmoda com irresponsable i de mal fer per un mitjà de comunicació públic,  mai no entraven a les causes ni a les conseqüències... el que passa és que dia rere dia, mes rere mes... uns tipus de notícies es repetien... potser la més flagrant era la d'habitatges nous amb greus problemes, habitatges construïts a l'Era de la Gran Especulació. Mai no parlava cap Alcalde ni cap Regidor de cap localitat afectada... tots els polítics, un cop robats els diners, s'amagaven, defugien responsabilitats públiques i de comunicació, i deixaven a la ciutadania amb els seus greus problemes: pagant i sense casa, o pagant hipoteca i amb esquerdes per tot arreu, o pagant contribució i amb l'ajuntament dient alhora que allò era terreny expropiable o que estava sobre un volcà o alguna cosa d'aquestes. Els constructors i promotors immobiliaris, parapetats sempre sota fidels comercials, gairebé que acusaven els compradors... Culpables? És clar: els ajuntaments, els polítics, els escollits per evitar que tot això passés...

I alhora va començar el següent tema que marca l'erosió total de l'Estat, allò que raspa tant que gairebé deixa l'Estat sense terra ni fonaments: els casos de nadons robats, amb participació de moltes institucions, entre elles, una bona colla de perillosos notaris... Els notaris són els que dónen fe dels actes contractuals de Dret entre persones, empreses o institucions... ells deien que els nadons havien mort, quan era mentida. Donaven Fe de la Mentida. Una vegada i una altra. Poden canviar regímens i haver revolucions, però els notaris romanen... seria gairebé la part bàsica, la gent que certifica que tens dret sobre un pis o un terreny, o que acaba dient si ets viu o mort... doncs fins al 1990, una bona colla de notaris que haurien d'estar ja engarjolats o ficats en ciment al mar, i amb els seus béns utilitzats per a pagar serveis socials públics, van fer exactament el contrari. Si això arriba a un programa tipus España Directo el degotegi serà incessant...

Millor que no parlin tant de cases noves amb esquerdes de punta a punta... millor que no se'ls acudeixi parlar d'allò altra dels desnonament que ja tenim prou amb els Indignats... miri, sap què? millor que no facin més programes. 

Així va saltar la notícia que España Directo, un cop redreçat el seu curs cap a ser un servei públic d'informació, seria eliminat de la graella. No sé si al final passarà...

Però el Moviment contra els Denonaments que es mou diàriament contra els embargaments de pisos a gent pobre és un tema molt televisiu. Quin impacte tindria dia rera dia a un programa tipus España Directo? Quina imatge es munta d'un país de cases noves esquerdades, fills morts robats per ser venuts a altres famílies amb la participació, complicitat i cobrament per part de notaris, i amb uns bancs que han cobrat de l'Estat una milionada, que no han sabut ni volgut gestionar els diners i que demanen responsabilitats als seus clients, als quals van anar a buscar a casa seva anunci rera anuncia per tele, ràdio, internet i premsa escrita i fulletons per la porta? Quina imatge?

I, si a això afegim el Cas Palau, el Cas Fabra, el cas Camps i els seus vestits, el cas Faisán, el cas SGAE/Sinde-scargas... la presidència d'una comunitat autònoma a qui va fabricar el pitjor desastre ecològic del Cantàbric... doncs, en fi...

Però, apart d'això, res més. El Moviment 15M sembla mort, els polítics el volen mort, els mitjans de comunicacions no el volen viu, i, tot  i que té presència, és cert que costa massa localitzar-los per molt d'Internet que en diuen que n'hi ha. 

Recordaré unes paraules que es van dir a Barberà: 

Senyora: -Es que yo no tengo Internet.
Acampat: -No se preocupe, que lo escribiremos aquí, en carteles en la plaza.

Però què passa quan ja no hi ha plaça? I si algú més s'hi vol apuntar? 

I quins vincles tenen les diferents assemblees de barris i localitats? En tenen?

Així doncs, que sí, que em vaig equivocar i que cal un llistat de webs sobre aquests moviments: 


Primer: els mitjans de comunicació habituals comencen a desagradar a força gent. Així que cal trobar mitjans que els substitueixin: 


Paper.li: autodenominat un Periódico para la Democracia Real Ya.... veremos.
El diario del 15M i de Democracia Real Ya (més o menys, allò de la frase anterior)
Protestation parla de protestes ignorades pels mitjans de comunicació. Molt important. Perquè sovint o es tergivesen les coses o s'ignoren. Els telediarios d'Urdaci i Saenz de Buroaga, des de l'any 1997, per exemple, eren especialistes en no treure mai cap manifestació ni protesta, cap cosa que no fos un ministre del PP somrient... i eren èpoques que a Asturias sortien a esbatussada diària, i només ho senties de passada per la Cadena SER

Bottup Tu noticia es la noticia.  Amb un article sobre com la premsa del règim lluita contra els demòcrates.

Una perla: "Por supuesto que había 'mossos' infiltrados entre los indignados. No imagino una policía eficiente sin infiltrarse en ETA o en las células yihadistas". Josep A. Duran i Lleida, Portavoz de CiU en el Congreso, hoy (20110616)

No cal tergiversar gaire per veure que per al fosc manegador de corrupteles, ETA, la Yihad i el 15M són el mateix. Són terroristes. Ara bé, agafar una saca i endur-se tots els diners del Fons Social Europeu dels cursos de formació per a treballadors i aturats... això no és terrorisme... És fer un Bé per al país. Parlant sobre policia eficient: si són el que jo he vist deixant escapar tres o quatre gamberrets que caminaven per la via del tren a pas de tortuga mentre el tren estava a punt d'arribar... i després tot acabant fent el babau amb la ràdio amb allò de "negatiu, positiu", com si estiguessin en una pel·li del FBI. No crec que enxampin ni refredats aquests grrrans atletes que no poden, marxant per una andana nova, ni agafar quatre gamberrets que van a pas de tortuga per un lloc ple de pedres al terra, raïls al terra, tren al darrera, i arbustos a una banda,

La pàgina d'ATTAC, el grup que promou la Taxa Tobin als Moviments Financers Especulatius... la demana des dels anys 90.
ATTAC Catalunya


Les causes de la indignació són múltiples. Evidentement, la crisi financera mundial que ha creat atur, junt amb el fracàs de l'economia del totxo (un fracàs anunciat perquè només pot desembocar en un empobriment per no poder comprar, en un empobriment per no poder vendre, en un empobriment per no poder treballar-hi i en una catàstrofe ecològica en destruir tots els biotops). Però recordem que ja procedíem dels sous mileuristes. D'una generació de mileuristes. En concret, de gent amb formacions mitjanes i altes molt completes, amb idiomes, amb informàtica, amb carreres, amb postgraus, amb cursos de tots tipus... cobrant mil euros, o nou-cents euros, o vuit-cents euros... i no és cap broma, que en conec més d'un cas. 

La manca tradicional de democràcia a Espanya, disfressada de patriotisme constitucional, i que arriba a extrems com el de prohibir partits (uns; d'altres, mai), que arriba a prohibir referèndums o a complicar-los, a impedir de tota manera un canvi o millora d'un Estatut passat de moda... amb uns mitjans de comunicació absolutament servils alse seus caps polítics, crea una insatisfacció creixent en segments variats. Hi ha més causes, segurament. Però potser és suficient l'alt preu dels pisos, i la fi de les hipoteques, els desnonaments, l'atur, els atacs i destruccció gairebé total dels drets dels treballadors (en tres onades, una pel PP+CiU+PNV+CC al 1998-2000, les altres dues per culpa de PSOE+CiU+PNV+CC al 1993 i al 2010-2011), la fi de les pensions o poc menys per la jubilació als 67 anys el 20110702, EL LLEGAT DE RUBALCABA, més dificultat en cobrar pensions, mentre que a ESLOVÈNIA HAN FET UN REFERÈNDUM QUE LÒGICAMENT HA REFUSAT TOCAR LES PENSIONS), destruccions de políticas socials... Malestar.  El cas és que, la tan cacarejada Unió Europea no serveix per res, ni ha servit per garantir la democràcia ni potenciar-la ni està salvant els ciutadans de les catàstrofes econòmiques... i un economista que havia passat per Wall Street diu que els governs europeus han passat de la democràcia a l'oligocràcia (minut 5'39"), que les seves decisions no es prenen democràticament. Porten dècades de pràctiques gràcies precisament a les negociacions i acords europeus, on sempre poden després dir que "això ens ho imposa Europa" o "això ho exigeix la Comissió Europea". Els governs europeus, i els espanyols per concretar (i els catalans per variar) han fet un ús extrem de la no-democràcia en la presa de decisions i en la no assumpció de responsabilitats (ve de dalt, ve d'Europa, ho diuen a Brussel·les.. que a Catalunya s'afegeix al acomodatici "ho ordenen a Madrit"). ME GUSTAS DEMOCRACIA, PORQUE ESTÁS COMO AUSENTE. Així doncs, la crisi del Deute Grec, i totes les exigències que es fan i tots els ajuts que es fan als bancs, són decisions preses antidemocràticament. Aquest economista, Michael Hudson,  diu, en altres paraules, que estem al bell mig d'un cop d'Estat a nivell europeu. El vídeo aquí. Minuts 5'00'', 5'39", 5'44". Obama té els mateixos assessors que Bush i Clinton: els que van muntar la Crisi Russa. Per fi, pensava que només jo veia visions. (minut 6'30''). 8'58": els premis Nobel han fet Economia Brossa basada en Matemàtiques Brossa donat que els productes financers derivats dels seus càlculs han donat productes financers brossa.

El context de la penetració d'Internet, l'èxit de Facebook i de twitter a Espanya, la transposició del software lliure (Linux, Mozilla, OpenOffice) a la vida sòciopolítica, en el sentit que un pot fabricar-se el futur polític sense obeir una marca de hardware polític rígid.

I el context de les revolucions mediterrànies. Tenim les manifestacions setmanals a França del 2010, el moviment organitzat d'immediat per a un diumenge a Portugal (després van fer Eleccions i van guanyar les dretes i ultresdretes amb una abstenció galopant), les protestes gregues, i les d'Egipte (amb la icònica Plaça Tahrir; revolució fracassada en el moment en què van marxar de la plaça i van deixar el govern als militar corruptes), la de Tunis, Líbia, Síria, Jordània o inclús els canvis constitucionals (importants, en tant que formalment Marroc ja és gairebé com Espanya.. inclús més perquè ha admès la llengua amàziga, mentre que Espanya sempre ha repudiat el gallec, l'euskara o el català, i les tolera com a cosetes curioses a les reserves índies però que no molestin gaire). 

I el context, encara més important... el de la revolució d'Islàndia... sobretot perquè els polítics i els periodistes han fet una gran feina per amagar tot el que ha passat allà. Crisi financera apart, la resta de coses: atac al cotxe del Primer Ministre, protestes contra els banquers especuladors, davant de les seve seus, i posterior detenció, empobriment generalitzat... tot això ha estat amagat per la premsa. I ho van fer de mala fe, a posta. Perquè no agaféssim males idees... Doncs, ara Islàndia és el model de revolució democràtica per a Espanya. L'opacitat informativa en el mon de les xarxes socials, d'Internet i de més gent que, sortint d'Espanya, va donant tombs pel món i movent informació via telèfon a la seva família i amistats.  A Islàndia, els tres bancs, Kaupthing, Glitnir y Landsbanki, que funcionaven tan bé van fer fallida en 3 DIES.

Carlos Fernández Sánchez ha fet Ciber-Revolución amb moltes coses que jo volia posar aquí. Interessa veure l'esquema dels conglomerats dels grups de premsa. Jo ja tinc aquest esquema mig controlat, però a nivell visual és molt atractiu.
amb els correus de contacte: GRÀCIA: assembleagraciasbd@gmail.com
MERINALS: assembleamerinals@gmail.com
CAN RULL: assembleacanrullsbd@gmail.com
SANT OLEGUER: assembleaoleguer@gmail.com
CREU ALTA: assembleacreualtasbd@gmail.com
CENTRE: assembleacentresbd@gmail.com
TORREGUITART: assembleatorreguitart@gmail.com
CONCÒRDIA: assembleaconcordiasbd@gmail.com CAN ORIACH: assembleacanoriachsbd@gmail.

No sembla que tinguin webs pròpies. 

Com podeu veure, també surten altres barris en diferents actes. Potser ho fan una mica itinerant. En cap cas he vist ni Can Deu  (tot i que està relativament a prop de Ca n'Oriach) ni la Creu de Barberà (tot i que aquest barri es troba a cinc minuts de Les Termes, Campoamor i Espronceda, que són llocs on s'han fet activitats)
- Les Termes: Dilluns 12 de juliol
- Torreguitart: Dimarts 12 de juliol
- El Centre: Dimecres 13 de juliol
- Serra d'en Camaró: Dijous 14 de juliol
- Campoamor: Divendres 15 de juliol
- Assemblea de Sant Oleguer
- Assemblea d'Espronceda
- Assemblea de Ca n'oriach
- Assemblea de la Concòrdia
- Assemblea de Gràcia
Però el que és cert és que la seva presència visual -cartells, continguts per compartir per carrers, idees- no es veu per Sabadell. 

Diuen els periodistes que tot va pel twitter: veja'mel twitter d'Acampada SBD 
A més, hi ha els Afectats Crisi Sabadell.
També segueix a Terrassa, el lloc més actiu de Catalunya quan les acapmades, potser només superat per la Plaça Catalunya. Ciber-revolució. A Terrassa també hi ha Hipotecados Terrassa.

Assembles Indignades al Vallès Occidental: s'hi troba l'agenda de Terrassa (Trs)Cerdanyola del Vallès, Barberà del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda (SPM; pensava que li deien Santapepa), Castellar del Vallès Curiosament, no apareix ni Badia ni Ripollet ni Sabadell, localitats veïnes, carrer pel mig. Això ve enllaçat des de la pàgina Indignades Barberà. (BdV)
DEMANEN al "APAGÓN DE LOS INDIGNADOS". El próximo 20 de julio a las 22.00h.  
Desconecta todo menos la nevera durante 1 hora,en señal de protesta.

A Barberà també es va muntar una web sobre un Comitè Barberenc en Defensa dels Drets Socials. En aquest cas, el símbol desmenteix la transversalitat ideològica: l'estel té a veure amb activitats d'esquerres o d'extrema esquerra. Que no passa res, pero que, en no passant-ne, ser-ne n'és. Com en tants llocs, va passar desaperecebuda la mortal data del 20110702, en què Zapatero, Rubalcaba i Artur Mas van matar les pensions (pujar l'edat de jubilació i endurir-hi l'accés)

Suposo que els polítics del torn esperen que tot això sigui passatger, que ni revolució, ni reformes, ni anti-desnonaments, ni evitar retallades... que la ciutadania esdevinguda serva s'ho empasi tot com sempre han fet, com quan els seus pares i iaios amenaçaven els jornalers, pares, mares, iaios, iaies i besavis i besávies dels que avui viuen al Vallès... els amenaçaven tot dient-los: si demaneu mes diners, us canvio per tractors. I havien comprat tractors només per espantar els jornalers. Els decisors polítics actuals, els Artur Mas, els Felip Puig, els Montilla, els Oriol Pujol, els Rajoy, els Camps, els Zapatero, ls Rubalcaba, les Chacón... són els dignes successors d'aquells senyoritus. 

Suposo que esperen que tot sigui la típica rabieta, que callin per sempre. Però, per si de cas, amenaçaran, "identificaran sospitosos violents", faran el ridículs buscants els cabdills d'Anonymous, tot per espantar la resta del ramat de la plantació de sucre.

A Badia m'ha costat molt trobar-ho. Hi ha un Moviment Badia Toma la Calle 15-M que, arran l'acampada, va rebatejar la plaça com a  Plaça 15-M. De totes maneres, una pàgina morta.  Van fer un festival el 20110716: GRAN FESTIVAL BADIA 15-M TOMA LA CALLE

Hemos aprendido de El Cairo, de Islandia, de Madrid, de Barcelona. Ahora toca extender la lucha y tomar la palabra.
Facebook del Moviment Badia 15M

Asamblea Badia
El cas de Badia del Vallès és especialment complex. la localitat amb el terme municipal més petit i la densitat de població més gran, amb un gran nivell d'atur [Asamblea de Parados de Badia], una abstenció molt elevada i creixent elecció rera elecció. Es va construir per part de Franco com un camp de concentració per al més pobres. Després dels difícils anys 80 (atur, drogues, delinqüència, navalles), la independència respecte de Barberà i Cerdanyola sembla que els aporta tranquil·litat, en un context de baixada de l'atur. Actualment, al 2011 la xenòfoba PlataforaXCatalunya va obtenir un regidor (flipant), sense fer ni campanya suposo.  L'arribada al poder de CiU es tem que pugui ser la de la tornada a l'ostracisme que va patir durant els primers 20 anys de Jordi Pujol (els tres darrers va fer el centre cívic -edifici abandonat durant dècades per la Generalitat de CiU- per veure si gratava vots). Ara els de CiU, els mateixos que malgasten diners en arriben en helicòpter al Parlament, com que "no tenen diners", els tanquen el CAP de Badia del Vallès, cosa que també afecta a la veïna Barberà del Vallès. Haver votat bé!

De la declaració institucional de l'Alcadessa de Badia del Vallès:
Las urgencias fuera de este horario tendrán que ser atendidas en los centros sanitarios CUAP Ripollet, CUAP Sant Fèlix y en el Hospital de Sabadell, Parc Taulí, o bien mediante el servicio de urgencias domiciliarias 061
Això vol dir que cal tenir cotxe per anar al metge perquè cadascuna d'aquestes opcions es troben a una mitjana de 15 minuts en cotxe des de Badia, aparcament apart. Al Taulí, 40 minuts amb la Gran Via buida no te'ls treu ningú. El 061 no existeix més que en la ment malsana d'algun conseller de Sanitat. Dubto molt que un pugui arribar caminant a Ripollet, si no és que t'agrada travessar un parell d'autopistes de nit.

I el col·lapse del Taulí és proverbial, ja sense haver d'atendre els badiencs.

A Badia, a més, hi ha hagut frau per part de PSC, ICV, CiU i Catalunya Caixa i altres bancs en relació amb els pisos que van ser construïts com a "de protecció oficial" (i amb els quals els propietaris portaven massa anys fent trucs perillosos per vendre'ls). Això s'ha tornat en una insòlita crisi de desnonaments, en un lloc on no n'hauria d'haver hagut, perquè se suposa que no s'haurien d'haver comprat ni venut cap pis (amb tot, recordaré que al 2004-2005, els pisos de Badia, acabats de fet al 1975, i plens de nyaps i mal cuidats per Adigsa, valien uns 130000 euros, potser més, quantitats desorbitades. i pujant)

La Generalitat va duplicar el valor màxim d'escriptura de 5.372 pisos protegits perquè tres caixes no hi perdessin diners si els embargaven.
Van donar préstecs pel triple del valor i no desnonaran els amos si paguen a Hisenda per la plusvàlua.

Beneficios que se quedó en su momento Caixa Catalunya con el beneplácito de Adigsa que permitió esa ilegalidad, no nosotros.

nos deja en alquiler en nuestra propia casa, ya que nos hace vendérsela al banco por el precio real de mercado (unos 140.000 euros) y como en su momento de compra se escrituró por muchísimo menos, hacienda nos pedirá unos 20.000 euros por supuestos beneficios. Beneficios que se quedó en su momento Caixa Catalunya con el beneplácito de Adigsa que permitió esa ilegalidad, no nosotros.


Assemblea a Badalona via facebook. 

EN CAP D'AQUESTS CASOS QUEDA GENS CLAR ON DIMONIS ES REUNEIXEN NI ON ELS POTS TROBAR, FORA DE LES ADRECES ELECTRÒNIQUES. AIXÒ ÉS UN GREU ERROR DE CADASCÚ D'AQUESTS MOVIMENTS.

Facebook d'Acampada Ripollet, en el seu moment una de les localitats més actives en aquest sentit. Tanmateix, el seu blog va morir el 20110619.

Facebook d'AcampadaCerdanyola, encara força actiu.

El ja històric twitter d'Acampada Sol (la Plaza del Sol de Madrid on, per primera vegada, no va ser la caspa de la capa la que va donar la campanada) encara en actiu. Amb propostes, en el moment d'escriure això.



Un twitter o com es digui de Democracia Real Facebook de Democracia Real Ya. 


Democracia Real. Hi eran abans però van ser desbancats per Democracia Real Ya. Vegeu el Manifest de Democracia Real. Atents a les diferències. No té funcionament. Només van escriure el manifest (suposo que al 2008, quan van crear la web) i al maig 2011 van escriure per queixar-se dels altres. Hauria estat bé que haguessin incorporat la seva part al debat...

Twitter de 15 d'octubre, amb el nom afegit de "Democracia Real Ya" (en teoria, aquests diuen a la seva web que, de referèndum , d'entrada no)  i vinculat amb les frases "Toma la calle" i "World Revolution".

Sobre el grup de Nolesvotes. Tot això són grups o gent dispersa que, com no em canso de dir en molts missatges, tenen idees diferents... però la força moral i d'acció política col·lectiva ve de la varietat. Podeu vincular això a l'esclerosi dels partits polítics i dels mateixos professionals de la política, en molts casos que viuen molt a gust en i amb un sistema que van convertir en imperfecte per donar-se plaer amb el descontrol. Es pot vincular amb aquell creixement constant del vot en blanc, del vot nul, de l'abstenció o inclús de l'entrada d'Escons en Blanc/Ciudadanos en Blanco en algun ajuntament, per deixar la cadira buida.

Twitter sobre el 15 M.
Twitter sobre DRY (acrònim de Democracia Real Ya)... En anglès, DRY =Sec, Eixut... pot tenir més d'una lectura. ¿És la democràcia espanyola la que està eixuta? Són els ciutadans els assedegats de democràcia? Han deixat els polítics, periodistes, banquers, institucions, eixuta la ciutadania? Acabarà el 15M i les altres marques vinculades eixutes en no aconseguir res?

El llistat de sous dels Alcaldes. No diré jo que morin de gana, però quan una Alcadessa d'una localitat de trenta mil habitants, amb un terme municipal que es pot fer una hora i mitja de passeig sense cansar-se, cobra 7000€ al mes i el seu segon en cobra 5000€ al mes... i no saben ni quina fila fan, a menys que siguem de l'olla... compte! S'entra en un món perillós. Quan es demanen retallades i es mantenen sous immoralment elevats, compte, companys! no us pinta bé la cosa i no us rutlla tan bé el cap com us penseu. Malament quan un alcalde s'escuda en que "la Federació de Municipis" recomana cobrar tant... i s'ho pren com una obligació això d'inflar-se la butxaca mentre diu que no hi ha diners per asfaltar carrers o per donar beques o per obrir el centre cultural perquè és car (i, total, ja van obtenir els rèdits electorals el dia de la inauguració, i quan vam sortir al butlletí municipal a la foto).

Un twitter per a la banca ètica. La maginoteca ja en va parlar fa molt de temps. Potser seria hora que els tres o quatre bancs ètics comencessin a fer publicitat per captar fons, posar oficines i capgirar el sistema bancari podrit espanyol.

La visió de The Economist, una revista molt però molt però molt però molt de dretes, i que, per tant, és molt ben valorada per periodistes i polítics. No s'ha estat mai de mentir (hei, que jo l'he llegida de vegades, per això sé del que parlo). Que si els revolucionaris espanyols són molt seriosos... què voldran dir?

Acampada BCN: en escriure això el tema és una manifestació per al 20110720. A PLAÇA CATALUNYA, CONTRA LES RETALLADES.

AcampadaMurcia, lloc no gaire vinculat a l'esquerra, com sabem pels resultats electorals a les Eleccions Autonòmiques ni Locals. Potser és un exemple de la transversalitat del moviment indignat, o igual és que només hi van els murcianicos esquerranosos.

Tomalacalleleon: El Moviment Toma la Calle ha estat molt actiu. La presència física a les places ha estat imprescindible per donar visibilitat a aquestes protestes i a les seves iniciatives. La Marxa cap a Madrid, on s'hi arribarà el 23 de juliol, ha estat la continuació de les acampades a nivell presencial.

 Spanish Revolution. "Le llaman revolución y no lo es".
 French Revolution: que, en realitat, són els espanyols a París... no els francesos fent revolucions, perquè, de protestes, vagues, manifestacions i revolucions, ells ja en saben fer solets sense posar-se noms en anglès.
Perquè la idea és molt ampla, és la Glogaldemocracy, i difícil sense coordinar-se amb els portuguesos, grecs, belgues, italians, islandesos, irlandesos, algerians, egipcis, siríacs, bielorrussos, tunisians o marroquins... I difícil, sense idiomes, també.

També dita WorldRevolution. Marcada en groc perquè m'ha semblat molt interessant. Es parla de manifestar-se a Wall Street el 20110917. Els altres haurien d'anar a les seves borses respectives. Per exemple, a la Borsa de Barcelona del Passeig de Gràcia. A la UPF (Universitat Pompeu Fabra), va dir un tal Raimundo Viejo (nom i cognom peguen entre si):  a fusion of Tahrir with the acampadas of Spain... On September 17, we want to see 20,000 people flood into lower Manhattan. Del mateix blog: "But it would be far more effective if Americans take to the streets of EVERY capitol or epicenter in EVERY state -- and stay there until our demands are met." que és una versió del que he dit, però amb la variació d'acampar a totes les Ciutadelles = totes les façanes de tots els parlaments autònomics. " It's time for DEMOCRACY NOT CORPORATOCRACY"

Per cert, a North Dakota: el banc principal és públic, i funciona bé. Ai, els Estats Units d'Amèrica no sempre són allò que ens expliquen.

La visió des de Boston: AcampadaBoston, un vídeo.

Proposta per nacionalitzar (desprivatitzar) Bankia-Caja Madrid. Compte: que ara volen privatitzar l'aigua: Canal Isabel II, Agbar, Aigües Ter-Llobregat, Dessalinitzadores, conques, canonades... Va ser a Uruguay on van privatitzar fins i tot l'aigua de pluja? L'aigua és necessària per a la vida (privatitzar-la és privatitzar-nos, és fer pagar la gent a unes empreses oligopòliques privades corruptes per tal de poder continuar malvivint). L'aigua és un monopoli natural: qualsevol número d'empreses tendirà a unir-se en una de sola, perquè és la manera més eficient de dur l'aigua a un assedegat. No es posaran canonades, una de cada empresa, igual que no se n'han posat per a les empreses del gas, ni s'han posat cables de diferents empreses de telèfons o electricitat. Tot allò que és un monopoli natural només té un camí racional i lògic: cal que sigui públic, regulat per l'autoritat pública, controlat i posseït per la ciutadania, i no per quatre pollosos fons d'inversió i de pensions especulatius que es volen fer amb l'aigua del planeta. A la Itàlia de Berlusconi, els ciutadans, que sí que poden donar la seva opinió perquè sí que hi ha referèndums, han dit que l'aigua no es privatitza, que l'aigua sí és pública. Itàlia, sempre al capdavant.

"L’especulador col·lectiu més gran del món, segons l’economista Arcadi Oliveres, és diu de nom Fons i de cognom Pensions", de 6 Preguntes que el Banc t'hauria de respondre.

I un documental que s'està fent un lloc: Reinosa 1987. D'aquells balls de bastons, aquestes abstencions.

Conforme ha anat avançant la cosa, s'ha vist clar que el activistes es dediquen a lluitar contra les retallades en serveis socials. Prou retallades, Stop Retallades, aquestacrisinolapagojo (aquest s'ha perdut els darrers tres anys). Tancament d'hospitals, tancament d'ambulatoris (CAPs) [enllaç al rap de la Colònia Güell conra el tancament del CAP: miserable! tancar els ambulatoris on hi ha més iaios!] -continuen amb la política del Tripartit "d'esquerres" de tancar urgències i de privatitzar ambulatoris, despatxar gent, reduir sous.. ni feina a les fàbriques ni als bancs, ni al Sector Privat ni al Sector Públic: aquesta és la seva recepta contra la crisi. Conec un lloc semi-públic que ha passat de 50 a 25 persones... evidentment, mai no han fet fora els que més cobren i menys treballen, ni els endollats. Recordem que les retallades les fa tant CiU com el PP com el PSOE... i recordem com el candidat del PSOE, que ara diu que és d'esquerres, Rubalcaba, ha estat participant en el major cop d'estat: reforma laboral, jubilació als 67 anys (o després de morts), falses lleis de la dependència amb diners que mai no arriben, complaença amb el sector de l'especulació immobiliària perquè tots els nostres alcaldes pringuen i no només els dels altres, privatitzacions de tot el que passa per les seves mans. Aquest divendres 20110715: privatització de l'aeroport de El Prat i de Barajas... una altra ajuda als especuladors. I a Catalunya, ells són els retallables, el Chapulín Quatribarrat, CiU parla del copagament, dels peatges a l'ombra en carreteres (perquè després diguin ells mateixos que "els peatges els imposa Madritttt")

Per promoure la manifestació del 20 de juliol i no sé què es fa el 21 de juliol -GRAN DESORDRE I POCA INFORMACIÓ EN TOT AIXÒ- posen un vídeo sobre una manifestació dels indignat a la Plaça Catalunya. Veieu com estava la plaça: abarrotáaaaa. 


QUAN VA DESPERTAR, allò ENCARA HI ERA.

Mortadelo y Filemón en La Maginoteca

Data Estel·lar tengootraideajefe Diumenge 201110717

Listado de casi todos los mensajes de La Maginoteca que tratan sobre Mortadelo y Filemón. Faltan los dedicados al forero de latiacomforo ase62, pero la información que ahí se daba está anticuada. Ahora, esto es lo último sobre ase62.

Parafraseando al colega bloguero, La Maginoteca no es un blog que hable específicamente sobre Mortadelo y Filemón ni sobre Ibáñez. Es cierto que, en un principio, pensé dedicarme más al tema, pero luego llegó gente que sabía bastante más, y pasé a otros temas.

 Si lees esto en el 2011, es posible que pienses: "ah, la maginoteca, ¿no es ese blog que parece escrito por Don Pelmazo y que va sobre revoluciones árabes, sistemas de contar votos y accionistas de empresas multinacionales?" Sí, es el mismo. 

 Y no es una cosa nueva porque fue la maginoteca donde se escribió esto sobre Mortadelo y Filemón: Por ahora sigo

 Los artículos de la maginoteca, como se solía decir en los inicios del blog, no son para estar de acuerdo. Son para leerlos y pescar algún dato curioso, o simplemente plantearse una opinión diferente. Eso funciona tanto para los sistemas de contar voto como para los tebeos de Filemón (y Mortadelo. Vamos a hacer un repaso con enlaces, artículos, comentarios a los articulos y un buen montón de caracteres, letras y palabras con sus frases (esas hormiguitas negras que hay sobre la zona blanca, en otro paráfrasis ibañezca):

Filemón y Fantasio: Valor y al Loro Un título muy incorrecto. Pero, aún así, hay gente que se estupefacciona.

Si Valor y al toro fuera una aventura de Tintín ya tendríamos 10 libros analizándola . El título parafrasea aquella frase tan española de "si José Luis López Vázquez hubiera trabajado en Hollywood..." o "si tal escritor español fuera francés..."

 Fue la continuación de una de las entradas de la maginoteca más populares de los primeros tiempos. Seguramente de las mejores. Ay, si hubiera seguido por ese camino... pues me hubiera cansado más, claro.

¿El primer disfraz para Mortadelo? Es una apuesta personal. Una hipótesis maginotécnica. Ibáñez antes de Mortadelo y Filemón en la revista La Risa (tercera época; supongo que eran refritos de las dos etapas anteriores pero a mí ya me va bien).


Mortadelo resucita o, como dirían los marvelosos, Mortadelo reburn o, como dirían en Logroño, Mortadelo redevuelto

Mortadelo 2- Astérix 3. La diferencia es...

Portadas a galeradas
 Si os interesa alguna portada en concreto, pedidla... (bueno, cuando me compre un escaner... o puedo hacer una foto)

Mortadelo tapapel: residuos. Otro artículo sobre portadas. Hoy en día, con el blogger no sé poner imágenes pegadas al texto. 


Mortadelo habla con Filemón: viñetas casi iguales

M235: el inicio de la decadencia Va sobre la revista de taplástico. Es del 2007, de antes de saber que hubo varias portadas que eran las de los álbums de tapa dura, o incluso que eran portadas que se habían publicado en Alemania pero no en España (en sus álbums). También va sobre el Final de la Editorial Bruguera, un tema que siempre me apasiona. Ya ves tú...


Los gemelos Calcomanía. Un poco de cultura tebeística, cáspita.


El mito que Casanyes no sabe que creó: Las primeras páginas de Paco Tecla y Lafayett. Verdadero y merecido éxito longseller de la maginoteca. ¡No me costo más que una vida en tiempo el encontrar tantas pistas! Hablar de Mortadelo y Filemón y no hacerlo de uno de sus autores más personales, como Casanyes, es dejar las cosas a medias. No editar a Casanyes también.

 Por lo tanto, si vale la pena hablar de Casanyes... ¿por qué no hacerlo otra vez? Mortadelo Extra de Navidad 1978. Que sea con uno de esos tebeos que tengo de toda la vida.

El libro de migsoto ¿¡página a página?! Intro Se habla sobre el libro pero luego, ah, los malhadados vericuetos vitales, no se pudo continuar con el página a página de este estimable libro.

 A raíz de hablar en latiacomforo sobre las historietas de una página llamadas "Mortadeladas" (guión y dibujo: Casanyes y/o su equipo), puse esta página y la comenté: Mortadeladas: hay café


Mortadelo, Filemón y la Redevuelta Sobre las tiras de prensa publicadas en El Periódico de Catalunya y presumo que en todas las cabeceras del Grupo Zeta. Hay más tiras, muchas más .Pero tampoco iba a copar todo el territorio yo.

Mortadelo Extra de Navidad 1983 1984[ Es sobre una prtada de la revista Mortadelo taplástico. Sigo pensando que fue realmente el primer número de la revista Mortadelo taplástico (la unión de la cabecera tapapel Mortadelo con el contenido y portada de la Super Mortadelo).

Mortadelo y las portadas iguales Una curiosidad en una portada que siempre me ha parecido extrañamente elegante.

Numeritos en los pasatiempos de Mart-Os. Con el tiempo, me van llamando más la atención los "numeritos de Bruguera", esos números de registro/pago/cobro/entrega/entrada. Y además tenemos unos Mortadelo y Filemón dibujados por Mart-Os (Martínez Osete). ¿Cómo podemos no hablar de este gran dibujante de estilo cuidado?

 Y acabo con el nodo de la red: Ase lo vuelve a aser. Mortadelo y Filemón: el índice. No cito los otros mensaje sobre él porque sería redundante y con datos anticuados.

20110716

Salón del Manga 2011: actividades

Data Estel·lar siesolotro Dissabte 20110715

He recibido un dossier de prensa sobre el Salón del Manga de L'H 2011... Se ve que te envían propagandilla y PDFs de vez en cuando si has estado acreditado. 

Más o menos es la información de la web pero no está de más destacar algunas cosas por este blog: 

El XVII Salón del Manga se celebrará del sábado 29 de octubre al martes 1 de noviembre  en tres espacios del centro de L’Hospitalet de Llobregat. La Farga [C/ Barcelona, 2]es el recinto que acoge los expositores, las exposiciones, las actividades de la sala de actos, talleres, sala de videojuegos, de conferencias, mesas redondas…. También hay espacio para las proyecciones, por ello repetimos el Auditori Barradas [Rambla Just Oliveras, 56; osea en la siguiente manzana junto a  La Farga]con capacidad para 240 personas. Sin olvidarnos del Poliesportiu del Centre [C/ Riera de  l'Escorxador, 15]que acoge el escenario donde se celebran concursos, disfraces, karaoke, los frenéticos bailes parapara, el cosplay y las actuaciones musicales. Los tres recintos están unidos por un servicio de bus gratuito conocido por MangaBus.
Por lo tanto: 4 DÍAS SÁBADO 29, DOMINGO 30, LUNES 31 Y MARTES 1. ¿Mejor día para ir? Hombre, para mí el viernes, pero no se hace. Lástima. A ver si se lo repensaran, porque, siendo cierto que va tanta gente, pues que den más oportunidades. Debe de ser curioso ir un lunes, la verdad, así también se ve la vida diaria de una ciudad y todo eso.



Fechas:
Sábado 29 de octubre: de 10:00 a 21:00 h.
Domingo 30 de octubre: de 10:00 a 21:00 h.
Lunes 31 de octubre: de 10:00 a 21:00 h.. Único día de entrada gratis si vas disfrazado/a. Un poco de originalidad y no vayáis todos de zombi o todos de lo mismo.Entiendo que sospechan que ese día irá menos gente, y una manera de incentivar que vayan es que los disfrazados vayan ese día, pero a la vez para que no puedan ir porque es lunes-laboral (aunque muchos harán puente) y, aunque vengan el sábado, paguen. No es una buena idea para ser popular entre los otakus del cosplay, la verdad.
Martes 1 de noviembre: de 10:00 a 20:00 h.

Precio: 6€ (4€ con el carnet jove (nótese que no se habla de aquel fraude del Carnet >25 que se inventó Artur Mas para que le votáramos hacia el 2002: a mí no me funcionó porque no tenía ninguna actividad asociada... fent-se el llest a càrrec dels diners dels contribuents)

.
ACREDITACIONES: El plazo de inscripción finalizará el lunes 17 de octubre. 
Esta información está bien porque siempre digo que parece escondida. De todos modos, se necesita transparencia en los requisitos de acreditación: qué hace a alguien acreditable.

La exposición Samuráis de papel realizará un recorrido sobre algunos de los mangas y cómics dibujados por autores no japoneses que mejor han retratado la vida de estos personajes. La exposición contará, además de un espacio dedicado a los animes sobre samuráis, con páginas originales e ilustraciones de Hiroshi Hirata, considerado como uno de los mangakas que mejor y con mayor rigor ha reflejado la vida de los samuráis. El autor será uno de los invitados estrella del Salón del Manga. Pero no será el único ya que también estará presente Kazue Kato, autora de Blue Exorcist, uno de los mangas y anime de mayor éxito en  estos momentos. [estoy muy fuera de todo por lo visto]

 Pues Samurais. Luego dirán que el manga es muy variado, pero yo siempre veo las mismas cosas. 
Y la autora hace algo cosas de miedo, por lo visto. Lo dicho. 

Destaco el papel creciente de Casa Asia en el Salón del Manga, que es una institución metida en un palacete de la Diagonal, a la izquierda del Passeig de Gràcia mirando hacia el Tibidabo. Ya hicieron un ciclo de actividades bajo el título "Asia Geek Asia Geek: “I’m not Japanese… but I love Manga!” o la Semana del Manga.

Aquí, los documentos de la mediateca manga de Casa Asia.

En realidad, el papel de Casa Asia es cada vez mayor en más ámbitos. Ajeno a esto no es el hecho de que el centro de gravedad económica y política del planeta se mueve hacia Beijing.


 En Casa Asia, con la colaboración de la Fundación Japón [creo que ya estuvieron en el Salón del Manga 2010] se podrá ver la exposición Japón: Paraíso de los personajes, una muestra que sitúa a los distintos protagonistas del manga y el anime como uno de los aspectos principales de la cultura japonesa. Sección del resumen de la expo: 

Es posible encontrarlos impresos en libretas de ahorro o abonos e transporte, y tal y como demuestra la presencia habitual de mascotas de peluche en las comisarías de policía local, se han infiltrado en el día a día de los japoneses de una forma impensable para el resto de países.

Inauguración: martes 4 de octubre de 2011, a las 19:30 h
Fechas: desde el 5 de octubre hasta el 20 de noviembre de 2011 (ese día muere la exposición)

Lo de la inauguración está bien. Es en la inauguración cuando alguien suelta una perorata diciendo que esto es así porque no es de otra manera. 

Esto suena bien: 
La Federació Otaku de Catalunya (FOC) organiza el espacio dedicado a los juegos tradicionales asiáticos como el Go, Shogi y Mahong.
El espacio Area Nippon dará algún curso sobre introducción al idioma japoné, origami, kanji. Entiendo que sabéis lo que es: no me voy a poner a explicar lo básico.

Y algo a lo que me gustaría asistir:

Charla taller: ¿Qué leer para conocer Japón?
En este taller leeremos y comentaremos una selección de textos de distintas obras japonesas traducidas al castellano y catalán que describen el Japón actual y su relación con las  tradiciones.
Y esperemos que bajo el epígrafe "textos" se entienda que no sólo son los libros escritos de "sólo letras" que ahora las editoriales españolas llevan unos pocos años traduciendo, sino también los mangas. 

Atención a los premios; destaco uno: "Mejor DVD o Blu-ray de anime"

Digo yo: ¿no sería mejor decir "película de anime"? Osea, ¿qué más el formato del disco? ¿Quiere decir que eliminan de la competición todo lo descargado por Internet, de toda esa gente que ve pelis y series japonesas en japonés? 

Digo yo si no hay un palabro que aglutine "una peli de vídeo".

Salón del Manga de L'H a BCN

Data Estel·lar pantalonera Dissabte 20110716

Sé que tengo bastante descuidado el apartado tebeístico. Más aún, que apenas he cumplido con la información sobre el Saló del Comic de BCN. Por lo menos, no he cumplido a mi gusto, ni según mis anotaciones. 

Por otro lado, este es un blog de tebeos que, además, habla de tebeos... es decir que no excluye otras camisas de once varas, o XXL pero que en realidad son M (¿habéis ido a comprar ropa el último año? indignante... no soy un Kroston, no soy Atom, no me puedo encoger). 

Como una noticia cualquiera, ni con más ni con menos énfasis, lo cual es positivo para los que piensan que es positiva la normalización de los tebeos con los medios de comunicación, la Sociedad o la Cultura, hemos recibido la información que daba Carles Santamaria (ojo: hablaba en castellano pero salía en Catalunya Ràdio, que aquí yo creo que ya comienza el mundo absurdo lingüístico de las cosas de Ficomic: con el jefazo catalán, los rótulos en catalán,  y lo demás exclusivamente en castellano... Id al Eroski y mirad los rótulos de sus marca blanca: lo imposible es factible).

Esa información es sobre que el próximo Salón del Manga será el último que se hará en L'H. L'H es L'Hospitalet de Llobregat... segunda ciudad de Catalunya por número de habitantes (más que algunas provincias), y segundona ciudad en todo lo demás. Que el Salón del Manga se vaya de L'H es una muestra de que es una ciudad segundona. 

Ya hace años que se habla de que el Salón del Manga no puede estar en L'H... las razones que se aducen, y que aduce el propio Carles Santamaria son que se ha quedado pequeño el recinto de La Farga. 

La Farga es una especie de nave industrial, que parece que se utiliza como centro de usos polivalentes y como centro comercial. Me juego algo a que ahí es donde los Reyes Magos preparan su cabalgata. O donde se hacen la feria infantil de Navidad y cosas así. 

El mayor activo de La Farga es que está a dos pasos de la estación de Renfe Cercanías (Rodalies de Catalunya operada per Renfe con estación de la semiprivatizada ADIF). Es la estació que está justo a continuación de Sants. Eso implica que está muy cerca de Barcelona, pese a que, por fin, hay algo que no está centralizado en la hipercentralista Barcelona. Por otro lado, es la vía donde se bifurcan las líneas de Sants, lo que significa que estamos ante una estación grande por número de vías, convoyes y líneas. Osea, accesibilidad inmensa por transporte público colectivo. Además, La Farga está a cinco minutos del metro L1. 

Y está en el centro de L'Hospitalet de Llobregat que, como he dicho, es una gran ciudad. Por lo tanto, con gente de la ciudad ya hay una posible afluencia grande de público.

Pero el recinto "se ha quedado pequeño"... según Ficomic. 

¿Qué sucedió en la edición del 2010? Que distribuyeron las actividades por la ciudad de Hospitalet. Yo no fui a las actividades fuera de La Farga... pero básicamente porque no me interesaban. Me hubiera asomado si hubieran estado en el mismo recinto de los mangas... pero no iría expresamente. Y hubiera salido rápido de esas actividades. 

De todos modos, ¿dónde está el problema en tener distribuidas las actividades por la ciudad? Pues que no están en el mismo espacio y obligas a la gente a moverse... vale, pues turismo Hospitalet. ¿Qué problema hay? Que no es Nueva Nueva Nueva Nueva Nueva Nueva Nueva Nueva Nueva Nueva Nueva Nueva Nueva Nueva Nueva York... que es una ciudad con muchos habitantes, pero con la mayor densidad de población de Europa... es un término municipal pequeño, que se puede recorrer fácilmente y sin perderse caminando, o en autobús (Ficomic creo que fletaba autocares). 

Pero, por otro lado: ¿no se han pasado desde el año 2000 dando la lata sobre convertir Barcelona en una especie de Angoulème, de Grenoble, de Bruselas, en lo referente a tener actividades distribuidas por toda la ciudad en las fechas del Saló del Comic? ¿No se pasan la vida hablando del cluster de los tebeos? ¿De lo que mola tener una exposición en la Biblioteca Ignasi Iglesias-Can Fabra, una actividad en una sala de arte contemporáneo, los medios de comunicación hablando sobre el Salón... y el mismo salón lleno de gente haciendo colas inmensas... 

Colas inmensas... otra de las razones por las que dicen que La Farga muere de éxito com lugar para establecer el Salón del Manga.

Vale... Se ha quedado pequeño. Pero no significa que se tenga que sacar de L'Hospitalet porque se puede llevar a Fira de Barcelona 2-Gran Via... de su web oficial:


El recinto de Gran Via, situado en los términos municipales de Barcelona y L'Hospitalet de Llobregat, tiene actualmente una superficie bruta expositiva de 200.000 m2, 5.000 plazas de aparcamiento y un helipuerto con dos pistas. Así mismo, alberga un de los mayores parques fotovoltaicos del mundo construido sobre cubiertas de edificios.

Cuenta con seis grandes pabellones, que al acabar la ampliación serán ocho, conectados entre sí a través de una pasarela de un kilómetro y medio de longitud diseñada por el arquitecto japonés Toyo Ito, autor también del hall principal, de la ordenación de todo el conjunto arquitectónico y de las torres  (feriales) de la plaza de Europa de L'Hospitalet -de 114 metros de altura- que son puerta de entrada desde la Gran Vía. Esta pasarela, concebida como la espina dorsal del recinto y que vista desde el aire se asemeja a un río ondulante, canaliza la circulación de los visitantes.

La arquitectura de Toyo Ito, que se proclama gran admirador de Gaudí, se caracteriza por las formas orgánicas, naturales i ligeras, además de apostar por un uso racional de la energía y por la sostenibilidad. El recinto de Gran Via destaca, en su conjunto, por su peculiar diseño, la funcionalidad, la capacidad logística y su avanzada tecnología.

El recinto se comenzó a construir en 1993 y el primer pabellón fue inaugurado en 1995. A partir de 2002, las obras experimentaron un importante impulso con la convocatoria del concurso internacional que adjudicó la nueva fase del proyecto a Toyo Ito.

El recinto de Gran Via se encuentra a poco más de 2 km. del de Montjuïc y a poca distancia del aeropuerto de Barcelona. Actualmente, la red de los FGC enlaza en cinco minutos la estación de Europa / Fira con la plaza de España (recinto de Montjuïc) y se está construyendo la nueva línea 9 del metro, que en el futuro llegará también al aeropuerto. [lo de la ñínea 9 del metro y otros medios de transporte razonables, lógicos, ecológicos y colectivos no lo ha visto nadie, porque CiU dijo que eso de no ir en coche era una cosa descabellada]

Por cierto, que no he tenido que buscar la versión en castellano. Me ha salido directamente. Dirán que "el mundo de la empresa es así"... pero también es buena parte del mundo de la empresa el que vota a Convergència i Unió.

He señalado en negrita los aspectos más interesantes en cuanto a accesos, aparcamientos, transporte, espacio disponible... Y el arquitecto del recinto que fue un japonés, lo que aún vincularía más la conversión creciente con los años del Salón del Manga en un Salón de la Cultura  Japonesa. Ya hay comiditas, mangas, vídeojuegos, cine, alguna exposición histórica... y un interés grande por parte de un segmento grande de los asistentes a todo lo que procede de Japón, en lengua, cultura de masas o de la otra, geografía... etc. No hay más que ver los blogs otakus en relación al tsunami-terremoto-catástrofe nuclear... que, aunque no muchos se hicieron realmente cargo de la noticia, los que lo hicieron, con frecuencia lo vivían como propio. "Por qué dicen que en Japón las cosas están tan mal? ¿Acaso quieren que lo estén?"... decía alguno, como si informar sobre Chernobil a cámara lenta fuera lanzar mal de ojos.. y encontrarse con gente que creyera en supercherías como el mal de ojo, claro. Anoto que el desastre de Fukushima no sólo continúa sino que el Gobierno de Japón, dirigido por un progresista que se encontró en medio de un desastre de gestión y de incapacidad realizado por décadas de gobiernos de derechas, ha decidido parar la energía nuclear y lanzarse a esa locura (en palabras de todos los medios de comunicación españoles) que son las energías alternativas. Aún tuve la desgracia de escuchar a Sala i Martín (el economista ultraliberal) que decía que fue una tontá eso de subvencionar la energía eólica i solar. Lo que no dijo es que se sigue subvencionando la energía nuclear. Eso se lo calló. Por supuesto. Siempre se lo callan. 

En Gran Via hay sitio suficiente para un crecimiento inusitado del Salón del Manga.


¿Por qué se puso el Salón del Manga en L'Hospitalet? Mi opinón es clara: se puso porque se pensaba que era flor de un día. Una moda pasajera. Le ponemos esto a los de Hospitalet y ya está. Incluso ¿a finales de los noventa fue? se planteaban cerrarlo... pero resulta que hay más gente que nunca interesada en Japón, el manga, el anime y los videojuegos. Da igual: jamás veréis EOI que ofrezcan japonés ni otro idioma que no sea el inglés o, a lo sumo, el francés o el alemán. La única excepción es la sobresaturada EOI-Drassanes, la única Escola Oficial d'Idiomes digna de tal nombre.

De igual manera, nunca veréis al Consulado de Japón o a al Embajada de Japón realmente interesados en el Salón del Manga, por más que haya crecido, por más que sirva de comunicación con una población interesada en su país y cultura. A lo sumo siempre ponen el mismo traje de samurai y el mismo traje tradicional con la misma espada que puede se sacada del mercadillo de los domingos del puerto de Barcelona. Pobre papel institucional el de Japón. 

Pobre papel el de los poderes públicos catalanes y españoles, ante una población creciente, no mayoritaria ni lo será nunca, pero que se cifrá en miles de personas, interesadas en conocer otras realidades. 

Y triste papel y triste mentalidad la de aquellos que, cuando han visto que el Salón del Manga no obedecía a una moda pasajera, decidieron tirar pel dret: centralizarlo en Barcelona. Barcelona com ciudad centralizadora que impide el desarrollo de su hinterland es un caso a estudiar. Obliga a las ciudades de alrededor a ser pueblos, aunque tengan centenares de miles de habitantes, subsidiarios y subalternos a Barcelona, con la obligación de mantener la basura barcelonesa, de ser la máquina y la grasa, mientras la capital exige quedarse con lo exquisito, lo limpio, lo que vale la pena (aunque muchas veces se lo crean ellos y sus medios de comunicación que vale la pena). 

Así, el Salón del Manga tiene que ir a Barcelona, máxime cuando, en su pugna con la imbatible Madrid, las ferias de muestras industriales y de servicios van hacia Madrid, donde las empresas tienen sus sedes fiscales y de negocios, con unas infraestructuras construidas a costa de Barcelona. 

No podía ser de otra manera.

20110715

Pour écouter

Data Estel·lar presque copipegué Vendredi 20110715

Copipego de la pàgina edu365.cat alguns enllaços interessants relacionats amb fer pràctiques d'oïda en diferents idiomes:

COMENÇO AMB L'EXCEPCIÓ: LLIBRES GRATUÏTS EN ANGLÈS: Books should be free: Literature Classics. Could it be possible to get any IPC comics?

Segueixo amb una altra excepció: un joc que m'ha costat carregar des de fa dies... però que ara veig que funciona força bé: el joc d'en Peratallada, un alquimista medieval (protocientífic, sembla que li voldrien dir). No el coneixia però sembla un personatge històric real. Des dels anys 90 s'està posant èmfasi en descobrir o redescobrir personatges històrics o situacions històriques no vinculades a la historiografia tradicional, de caràcter bèl·lic i hàgiogràfica, que parlava de reis, aristòcrates i militars i res més. Les dones apareixen i les professions també. La Història Local i els seus historiadors hi tenen sovint molt a veure.




Escoltar.cat, subtitulat com El Paisatge Sonor dels Països Catalans (sona bé, oi? )


Noteflight: per compondre partitures musicals.




Edu365 és una web relacionada amb l'Educació. La solen utilitzar els alumnes catalans o les seves famílies, que no vol dir que sigui majoritària ni que la utilitzi tothom. 

Això de l'Educació em recorda una cosa que he vist darrerament. Una pila de bosses negres... al final, la curiositat fa que hi miri: llibres aprofitables, fotocòpies només per una banda aprofitables per l'altra cara (més de mil... per l'amplada ho sé... era molt més que un dels habituals paquet de 500 fulls), un joc de muntar de peces de fusta, en bones condicions, murals de paper dur, d'altres que semblen de tela (dels que es feien servir als anys 80)... però nou, o aprofitable... I el número de bosses negres grans que no vaig poder mirar era més gran. Em diuen les senyores de la neteja que no s'ho poden creure. Una em diu que pensa endur-se unes carpetes de plàstic als camps... quins camps?... els camps de sahauris... on van servir la part d'avall dels tetrabriks com a pots...

Tot procedent d'escoles.Què no ensenyen cap mena d'ordre els docents? Què no ensenyen ni saben Ecologia? Què no és que la majoria de mestres ja són gent als quals els hi van explicar coses sobre reciclatge i ecologia? Què no saben que hi ha una crisi? Que hi ha retallades? Que, fins ara igual han pogut gastar-se alegrement molts quartos en tot... però que igual valdria la pena

Què no hi ha ningú en aquest país que, en comptes de dedicar-se a mirar sous, primer no facin per controlar aquest continuat i repetit desastre? Ara, multipliqueu per totes les escoles i instituts, per tots els ajuntaments o conselleries... i després feu el mateix a totes les empreses, naus industrials, gestories, consultories... quant de paper, només paper, no es pot reapriftar abans de ser llençat? 

Segueixen les dones de la neteja: i entrepans sense obrir, pastes del forn de pà sense tocar, suc en tetrabrik que moltes vegades hem deixat a consergeria... qui controla els patis? Els mestres? I els pares i mares no saben ni volen saber què mengen el fills al pati, o si s'ho mengen? I què passa, que no se'ls hi diu ni repeteix que no llencin el menjar?

Però si els primers que fan aquest desastre són mestres, en la seva majoria, joves... què hi podem esperar? So els que educan maleduquen o fan unes pràctiques oposades a la racionalitat ecològica i econòmica com es pot pretendre que el missatge arribi als alumnes, infants i pares i mares demà, o a les famílies?

20110713

Direktor Zero and the Markets of Fear

Data Estel·lar vooolaaaaree uoo ooooo Wednesday 20110713


Direktor Zero: Vuestro Direktor se muestra satisfecho. Un desastre total amenaza al continente. La consecución de la última fase de esta operación, ahora en curso, significará la ruina total de Europa.


[kkrrr]Permiso para amerizar[/krrr] Permiso concedido.

Me echabais de menos, ¿verdad? Pues hago escala. Por poco rato. Salgo de inmediato hacia el Chad. Pero me dará a tiempo a crear una nueva etiqueta, la etiqueta que era necesaria en este y cualquier blog que se precie que hable sobre tebeos: Aerotebeos. Air Comics. Air BD.

Tebeos y aviones... la mezcla perfecta.

Por cierto, ¿sabéis que le pasa al Pingüisí? Es que yo creo que le han capturado el correo porque ese no es su estilo. Él suele ser más calladito.

Los mercados... pero ¿quién fue el primero que nos puso en alerta contra su ominoso poder?

Os lo diré sin rodeos: John Hazard, el gran piloto, injustamente acusado de haber provocado un accidente en un vuelo experimental. Auuuuuuuh... siempre me da por aullar cuando pienso en ese triste destino.

John Hazard... serie británica que fue publicada en varias revistas de Editorial Bruguera, entre ellas las de la familia Sacarino de los años 70, y luego por varias revistas tipo Mortadelo Gigante, Super Tio Vivo o Extra. Alguien le tendría que decir a magin que es muy pesado eso de poner en cursiva y rojo carruaje los títulos de las revistas.

De autor desconocido... en realidad, no tanto. Pero en la carlinga no suelo llevar tebeos, así que no os puedo dar . Igual esto sí que valdría la pena que se lo cediese a magin por si yo estuviera sobrevolando las nubes sobre Samarkanda. Creo que la historieta se titula Misión en las Montañas o algo así. Ahí, en la primera viñeta-portadilla- sale un garabato que podría ser el del dibujante.

y origen británico -de IPC-, como tantas series de los años 70 en Bruguera...

... John Hazard es la historieta de aventuras en estilo gráfico realista que va sobre un piloto injustamente acusado de ser el responsable de un accidente. Auuuuu... razón por la cual le cuesta mucho encontrar trabajo... pero es uno de los mejores aviadores, y siempre consigue algo... igual que consigue encontrarlo el Departamento Q, una agencia de espionaje o algo así que lo chantajea y manipula para que trabaje en su favor, una y otra vez. Siempre me he preguntado si le pagan. John Hazard, un poco al estilo de las series posteriores, de los años 80, de la tele, jamás consigue ser liberado de esa carga de culpabilidad que le impide desarrollarse en su trabajo... porque eso sería tanto como decir que dejará de tener misiones con el Departamento Q y que la serie de tebeos se acabaría. Pero es una tontería, desde mi punto de vista, porque sería mucho más entretenida una serie con John Hazard haciendo de piloto de un avión de carga con sus horarios, sus escalas, repostaje, revisión de la carga... apasionante, desde mi punto de vista, que a buen seguro todos compartiréis.


Eso es un tebeo británico de los años 70 sin problemas ni nada. Un poco como todo lo que hacen por ahí. Como el Doctor Who (el mejor es el piloto Jack Harness, por supuesto). Es gracioso que los mismos que han torpedeado con éxito el proceso de construcción europea luego hagan historietas tan útiles para demostrar lo que está pasando en Europa durante el 2011: la Crisis de la Deuda Europea o la Crisis de las Agencias de Cualificación para hundir la moneda euro (€) y para obligar a privatizaciones salvajes en la cuales la jauría de accionistas de las agencias de cualificación se lanzarán sobre las empresas públicas y sus servicios de pensiones, sanidad o educación.

El ejemplo más claro y cercano, que sale precisamente en fechas cercanas a las del mensaje de los líos de accionistas del Capitalismo oligopolista, es el de las privatización de las Loterías [LAE: Loterías y Apuestas del Estado] en España. Según el diario Expansión,

se espera que entre las entidades que se presenten al concurso estén grupos españoles, como BBVA, Santander, Bankia y La Caixa, y extranjeros, como BNP Paribas, Société Générale, Morgan Stanley, JPMorgan, UBS, Goldman Sachs, Barclays o Nomura
Es decir, que vemos, a bote pronto, a 7 accionistas habituales de Moody's, Standar&Poor's o de alguna de las empresas que son accionistas de las mismas o, directamente, accionistas ellos mismos de esas agencias de calificación. ¡Qué sorpresa!

Cotizalia escribió:
[Asesorado por Rothschild] Aurelio Martínez, presidente de LAE, había decidido nombrar como coordinadores de la próxima colocación del 30% del operador nacional de loterías a cuatro entidades extranjeras. En concreto, a Credit Suisse, UBS, Goldman Sachs y JP Morgan tras un duro proceso al que se presentaron más de 20 bancos. Una elección que había generado un hondo malestar en entidades como Morgan Stanley, Citi, Merrill Lynch y Deutsche Bank y, especialmente, en Santander y BBV

Las cuatro entidades financieras de la tercera línea también son accionistas habituales

¡Vaaaya! Y ahora nos sale Rothschild: ya parece que estamos en el libro de Historia de Secundaria, a la altura de la Crisis del 29.



¿Y quiénes ganaron? ¿Quiénes acabaron coordinadores de LAE? Según lavozlibre y EuropaPress:

JP Morgan Chase, Goldman Sachs, UBS y Credit Suisse, BBVA y Santander han sido elegidos bancos coordinadores globales de la salida a Bolsa del 30% del capital de Loterías y Apuestas del Estado (LAE)
4 sospechosos habituales (accionistas de Moody's o accionistas de sus accionistas) y el duopolio bancario español

Osea, primero hunden la economía para, acto seguido, atacar con la jauría.

El primero en luchar contra todo esto fue el gran piloto John Hazard. Por los años 70 nos mostraba en toda su crudeza las actuaciones del Direktor Zero ("usted como persona es un cero"):


De una historieta de John Hazard titulada Direktor Zero, publicada en una revista de Editorial Bruguera hacia 1980. de IPC (editorial británica o algo así). Autor (guión y dibujo): Very Unknown.

¿A alguien más le suena lo de hundir edificios de negocios? ¿Y lo de actuar a escondidas para sembrar el pánico en la Economía? ¿Y lo de comprar acciones -o Deuda Pública- o cualquier tipo de título financiero para luego revenderlo como si fuera birrioso? (o calificarlo como tal). ¿Y lo de suprimir, suplantar u ocupar puestos claves en la Economía?

Y atención a la penúltima viñeta, porque capta el espíritu del 20110712: los ataques especulativos contra Italia: como fase previa al final.

¿Quién es el Direktor Zero y desde dónde opera? ¿Por qué no da la cara? ¿Por qué sólo es conocido por unos pocos? ¿Es sólo una cuestión de dinero?

En el tebeo, como se puede ver por las palabras, el Direktor Zero, el malo, es alemán... pero sabemos que uno de los accionistas más implicados en todas las empresas es el Barclays PLC... británico. ¿Está el enemigo dentro de Europa?