Informació de servei públic.
Què cal saber abans d'agafar un tren de Rodalies de Renfe?
1.-Renfe és un ens semiprivatitzat que funciona amb una normativa que només els beneficia a ells com a empresa i que perjudica els usuaris.
2.-Pedro Solbes, que ha tret un llibre com si fos Belén Esteban, o en tingués tanta qualitat intel·lectual, va decidir com a Comissari Europeu i com a ministre espanyol, que les infrastructures (ara ADIF) s'havien de separar de l'explotació (ara Renfe, o Rodalies de Catalunya operada per Renfe). Va ser un clar pas contra els usuaris, contra la titularitat pública del servei, a favor de la privatització (estacions convertides en bars i dirigides per amos de bars).
3.-Tant el PSOE, com el PP com CiU van decidir que empitjorar el transport ferroviari era el millor que podien fer per als seus interessos de porta giratòria, així tindrien una altra lloc on anar a petar quan deixessin de ser ministres, consellers, directors generals o secretaris generals, secretaris generals tècnics, alts inspectos, subdirectors generals... Mai no van oposar-se a la decisió europea i van anar a correcuita a seguir el joc a Espanya. Artur Mas va córrer, com a nou president de la Generalitat de Catalunya, a obtenir el traspàs de Renfe, total només per pintar la meitat de trens de color taronja (que era el tradicional color dels Regionals... cal ser un mal dissenyador i un espantós decisor públic) i l'altra meitat deixar-los del vermell-violetapreprivatitzant que Zapatero i Margarita Álvarez (per cert, imputada al cas dels ERE d'Andalusia... si ja dèiem que era una senyoritinga andalusa) van decidir fer. Recordem a la inútil i dictatorial ministra de Foment. No és menystenible que el PSOE mantingués per al ministeri el nom antiquat del liberalisme del segle XIX,que no volia la intervenció ni el control públic ni democràtic de l'Estat en l'Economia. El nom "Ministeri de Foment" va ser implantat pel govern del Partit Popular (PP, ex-AP, ex-7magnífics, ex-ministres de Franco) liderat per Aznar (fill del director a dit per Franco, és clar de la cadena SER i també de Radio Nacional de España, subdirector de Radiodifusió i Televisió, alt càrrec de Telefònica quan era pública abans que el fill la regalés a un amic de pupitre; nét del periodista propagandista del dictador Franco i, per tant, ambaixador als aliats Estats Units d'Amèrica i Argentina; i així i tot, veient l'entrevista, és més crític que els seus deixebles de la ultradreta mediàtica del segle XXI, i potser més incisiu en les seves preguntes, potser posades a posteriori trossejant el monòleg que Franco va mantenir amb ell mateix entre 1934 i 1975).
Mantenir un nom que vol dir "privatitzar", que vol dir "no farem intervencions públiques que ajuden a la vertebració i les necessitats reals de la població", com és el nom de Foment, indicava que el PSOE s'adscrivia amb el PP en el neoliberalisme i en el retrocés del control públic.
En el auto por el que imputó a Álvarez y a otros diecinueve de altos cargos y ex altos cargos de la autonomía, la titular del Juzgado de Instrucción 6 de Sevilla señalaba que la ex consejera de Economía y Hacienda "fue la persona que dictó las normas en las que se recogía el concepto presupuestario de las transferencias de financiación a través de la Orden de 4 de junio de 2003", que presuntamente habría servido para enmascarar un fraude que, según apunta la magistrada, venía perpetrándose desde años antes por la vía de las modificaciones del presupuesto.
4.-Abans d'agafar un tren cal informar-se de l'horari i del preu, del recorregut i dels abonaments. La millor forma és o mirar per internet a veure que s'hi cou, o preguntar-li a un iaio que hi hagi vora l'estació. No li preguntir a un dels que treballen. Si és l'amo del bar no només no tindrà ni idea sinó que la pudor de cafè i licors no et marxarà en tot el dia. Si és un tradicional empleat de la Renfe, compte, perquè el seu tarannà passa per considerar enemic a tots els ciutadans. De vegades, però no sempre, i sovint són a l'interior i només es veuen quan ja has pagat i validat (picat) el bitllet de tren, hi ha uns posters, uns rètols, amb numerets molt petitons, que no es veuen. És un cas clar que el disseny mai no va arribar a Barcelona, per molta propaganda que ens hagi fet El Periódico durant 30 anys. D'aquests cartells se'n diuen horaris. Cal tapar amb les mans les columnes (vertical) contigües per tal de resseguir l'hora que vulguis. Tot és del mateix color, ho dic per als que hagin vist que amb el full de càlcul Excel o l'Openoffice o el Libreoffice o inclús amb Q-Pro o Lotus1-2-3 es poden fer models predissenyats de dos colors, gris i blanc, per ajudar a la lectura i resseguiment de la informació.
5.-Compte amb els horaris. Són una forma d'entreteniment. No cal prendre-se'ls sèriosament. Segurament, el tren de les 08:40' no passi ni aquell dia ni mai. El tren de les 17h11' el més normal és que passsi més tard, per exemple, a les 17h15'.
6.-Els que treballen a la Renfe o ADIF no saben els horaris ni els recorreguts ni els transbordaments. Estacions veïnes i plenament vinculades, com poden ser Montcada i Reixac-Manresa (R4, R7...) i Montcada (R2) no tenen el cartell amb l'horari i les estacions de l'altra línia. Lloc en tenen però és per posar una màquina de potingues.
7.-Abans d'entrar en una estació, cal anar provist de vitualles: beguda i aliments. Plaça Catalunya: l'ampolla de 33cl d'aigua o de cocacola pot costar d'euro i mig en amunt.
8.-A més, tradicionalment la Renfe/ADIF tenen el costum (emparat, com hem vist per la Generalitat) d'aturar els trens de cop. Prefereixen fer-ho a la sortida d'una estació, per alguna cosa entre macabra i sàdica, per no deixar escapar les preses. Un lloc molt adient és entre Torre Baró-Ciutat Meridiana-Vallbona i l'estació de Montcada-Bifurcació. No us poseu nerviosos/es si us passa en una línia d'una sola via però que funciona en ambdós sentits, com la R3 en nombrosos trams des de Santa Perpètua de Mogoda (estació La Florida) cap a Vic-Puigcerdà perquè, de totes maneres, hi ha igual de perill en una de dues, donat que els trens de la R2 Sud s'han passat lustres aturant-se per deixar passar els Regionals o similars, els que no tenen estacions intermitges.
9.- Recordem que això ni s'ha arreglat ni es pensa arreglar. Mai no hi ha diners per als trens. Sembla ser que tot se l'enduu la zona ferroviària de Sant Cugat del Vallès. Mai tants pocs habitants han tingut tantes estacions i vies (Ferrocarrils de la Generalitat i Rodalies de Catalunya operada per Renfe). Són decisions polítiques que ens deixen clar que els pollosos garrulos no han de rebre més que les escorrialles, per més impostos que paguin, i que són les noves classes mitjanes guapis i els seus polígons d'indústries i serveis molons qui i els quals tinguin de tot.
10.-Abans d'arribar a una estació de tren nova, busqueu informació sobre on és la parada d'autobusos interurbans més propera. A Mataró està al davant. A Sabadell-Centre està al damunt. A Mataró i a Granollers Centre t'anuncien els autobusos urbans a dintre l'estació, cosa que no fan ni a Sabadell ni a cap localitat del Vallès Occidental (R4) ni a Sant Vicenç de Calders (R4, R2, mitja i llarga distància, Euromed). De totes maneres, en el segon exemple, no cal cap anunci perquè tradicionalment trens i autobusos no estan coordinats, que és el mateix que havia passat sempre amb els autobusos de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) tant quan s'aturaven a prop de l'estació de Cerdanyola del Vallès (per descomptat, sense rètol, mapa, cartell ni res, amb l'única pista de la marea humana en moviment) o quan, des del 1995-1996 van aturar-se a la llavors nova estació de Cerdanyola-Universitat. Es veu que entre ells no es poden coordinar, ni aprendre els horaris adequats per no fer perdre el temps els usuaris (parlem de temps en format de 45 minuts, per exemple, d'arribar i esperar, o de 2 minuts entre que l'autobus marxa i el tren arriba o el tren marxa i l'autobus arriba...)
Parlem de parada d'autobus o inclús d'estacio d'autobus, com la que hi ha a El Vendrell, R2; o a sobre de l'estació de Sant Andreu Arenal, línea R3, R4, R7.... però que s'anomena diferent, Fabra i Puig, per embolicar i crear esperit d'aventura als usuaris. En cap d'aquestes, ni a la de Sabadell, no trobareu un horari clar d'autobusos ni de línies, ni d'on s'aturen. Però sempre hi ha una senyora més aviat d'edat avançada que sap tots els horaris i us podrà informar (què faríem sense el Tercer Sector, aquest voluntariat que arriba o no li dóna la gana d'arribar a l'Estat ni molt menys a les empreses privades Sagalés o Sarbús o...)
11.- Hauríem de dir, per tant, que tampoc és fàcil esbrinar quan passa un autobús. Sarbus té un mètode i és dir que passen cada mitja hora aproximadament. Bàsicament, passen seguits en caravana (per exemple, el B1, el B2 i l'A1 de Sarbus; o el de Mollet, el Lliçà i el de Parets, per al Sagalés). Això ho fan per protegir els viatgers, per evitar els famosos bandolers que assalten els autobusos i diligències a les perilloses rutes metropolitanes.
A Mataró, per exemple, és bo saber, que la parada d'autobus de Sagalès que duu fins a Granollers o fins a Barcelona o Sabadell, la trobem tot travessant el semàfor que hi ha a l'autopista (carretera nEcional N-II). L'horari és el més clar vist fins a la data, amb horaris continus.
Sagalés té una política molt clara: no informa de res, així que benvingut sigui un horari amb tres o quatre parades (i les seves pressumptes hores i minuts d'arribada dels convois) d'entre les 8 o 10 parades que pugui tenir cert trajecte.
12.- Això és molt quan, per exemple, hi ha un incident a Vilassar de Mar (R-1) i els trens queden aturats en ambdós sentits de la marxa, cap i des de Barcelona, afectant en cadena a la resta de línies, i per descomptat, a la gent que ha de fer el camí a la freda nit de novembre, perquè ADIF no se'n fa càrrec més que del bar, i no de que les seves estacions estiguin acondicionades per mantenir en ordre, escalfats i cómodes els ciutadans, usuaris i clients, per molt que hagin pagat bitllets, en aquestes habituals incidències (una per setmana per línia o més). .
13.-Cal tenir clar que ni Rodalies de Catalunya operada per Renfe Operadora ni el Ministeri de Foment ni la Generalitat de Catalunya (Departament de Presidència o Departament de Territori i Sostenibilitat) no tenen voluntat ni interès en posar autobusos per als usuaris que han pagat el bitllet. De fet, el cas més clar va ser quan les obres de l'AVE entre Sants i Bellvitge van fer aturar els trens. Van trigar dies i dies en llogar els autocars de totes les petites empreses (petites però molt rendibles... tinguin en compte que hi ha molts conductors que no saben ni el recorregut que han de fer en excursions escolars, així que inversió en formació zero; és un tema del qual n'hem sentit molts cops).
Per tant, cal buscar-se la vida amb la Renfe.
14.-Renfe, ADIF, la Generalitat... guanyen diners quan hi ha incidències. Ho fan així, comprovat a Mataró el 20131127 per la nit: compraven bitllet 30 incauts, el picaven, s'hi esperaven (amb anuncis de retards de 50 minuts que van ser més llargs, evidentment) i tornaven a sortir... cada bitllet poden ser 2.35€ (2 zones, que és habitual)... 7,15€ anada i tornada entre 4 zones, així. 2.35 * 10 que surten sense viatjar: 23.5€... en vaig veure uns 100... 235€ ben bons que van a la saca d'algun director general o ministre o ministrable o conseller o consellerable, i que no s'invertiran mai perquè no és no en millores de la via, com, per exemple, una tercera via que serveixi per evitar incidències a la via. ¿De veritat va ser un altre atropellament? Doncs comença a ser sospitosa la manca de vigilància de les vies i estacions. I espero veure al gener de 2014 una estadística clara d'accidents i suïcidis esdevinguts durant el 2013. Més d'un sospita que s'amaguen aturades del servei sota aquest greu títol d'accidents a la via.
15.-A quina via vas? Pregunta algú. Si ho fas a un treballador d'ADIF o Renfe, no tindrà ni idea. Un segurata plorarà una mica que si no és la seva feina però t'ho dirà. El millor és una dona de certa edat, perquè sí ho sabran. Casos habituals: Granollers Centre, Sant Vicenç de Calders o Vilanova i la Geltrú... estacions grans amb força andanes on un no sap mai per quina via entra el tren. A Vilanova, al menys, és possible que els trens permetin accedir per les dues portes...
16.-No pensen dimitir. No seran encausats. No tornaran els diners. I ens donaran la llauna amb la necessitat i bondat de la privatització.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada