Data Estel·lar vejamvejam Divendres 20131122
En el context d'estar a punt de tornar a una dictadura de les que els historiadors sobre el segle XIX dirien "època de Constitució moderada", és a dir, sense llibertats de segona ni de tercera generació, gràcies al Partit Popular de Mariano Rajoy Brey i a una Unió Europea que desitja no protegir la democràcia ni la ciutadania, és a dir, en un moment anguniós, resulta que podem trobar alguna nota positiva, com és que les teles basen la seva programació en la historieta, el comic, el manga/anime... a troche y moche.
Marvel Agentes de Shield, Bola de Drac Z i també Dragon Ball Z, XIII, una miríada de dibuixos animats basats en superherois o en BD del TFE... o la pel·li El Gran Vázquez al programa Sala 33 del Canal 33, amb l'incombustible Àlex Gorina (que està a TV3 potser des d'abans que Mari Pau Huguet fes la primera comunió; i després van coincidir al programa de tarda Com a Casa...).
Dijous 20131121, d'amagat, sense avisar, tret d'allò que surt a la programació de diari, es llença una càrrega de profunditat contra la corrupció. ¿Era Vázquez un picard o era un corrupte? Què dir de l'amo del diari L'Observador, on hi va treballar? I de tota l'estructura social, cultural, institucional y política que embolcallava el país on va viure, el país de Franco i dels franquistes, d'on deriven tots els grans lladres, cavallers, lladres cavallers i cavallers lladres, els alts registradors de propietats i inspectors de veritat, que rodegen les nostres vides i amenacen les nostres il·lusions?
I què dir de la seva pel·lícula, on no queda clar si és que Oscar Aibar no té ni idea de cronologia o passa de tot i on un ha d'endevinar què passa i què no, perquè no és obligatori està pegat als forums de tebeos per seguir un film?
El millor de la sessió no va ser una pel·lícula molt millorable. No és una qüestió de pel·les sinó de talent i de ganes d'explicar-se. El tema de la làmpada només el sap un si recorda bé les vinyetes i se sap que era un paio amb inventiva. El personatge del comptable-dolent és una bestiesa. La indefinició d'uns comparses que no tenen ni frases ni nom ni personalitat és molt trista. El doblatge del castellà al català podria ser pitjor, però això ho sabem perquè hem vist altres casos semblants.O diàlegs sense cap documentació ni sentit: Ibáñez presenta un original de Mortadelo y Filemón de 1958 i li parlen de treure Supermortadelos y de "un altre Extra Magos del Humor". Ni per data ni per contingut ni per relació amb la pel·lícula ni perquè no existeix tal col·lecció...
La pel·lícula era en català... a estones. Un exercici curiós que algunes, poques, vegades podem veure. A dintre de l'editorial es parlava en català, a fora, sovint els personatges ho fan en castellà. Em pregunto si Vázquez el solia parlar, el català.
El millor va ser que l'Àlex Gorina va fer una entrevista a Vicky Vázquez, filla del geni de la historieta, a qui ja hem vist en foto i entrevista al llibre sobre el dibuixant. Molt entusiasta, va explicitar que, efectivament, la pel·lícula, a la qual ella hi participà, està plena d'invencions: "la dona que surt és com totes les dones de Vázquez en una", etc, etc.
Suposo que algú creia que els de CCRTV/TV3/33/TVC permetrien que els ciutadans que paguen poguessin inserir els vídeos que han pagat...
Vagi vostè provant.
Això és el que TV3 ens fa creure que és inserir un vídeo---> http://www.tv3.cat/videos/4768634/Les-aventures-dEl-gran-Vazquez-a-Sala-33
Em va sobtar, i vostès potser se sorprenguin del que diré, que parlés en català. Oh, sí, per edat, per ser catalana (haver-ne nascut), per haver anat a l'escola (quan el pare volia... que quan no, anaven al circ o al teatre... ben fet, total...)... però és que resulta que un està acostumadíssim a parlar amb gent nascuda en època de "normalització lingüística", de "llengua vehicular a l'escola és el català" i d'altres estupideses inútils semblants per tenir converses només en castellà perquè el més segur és, després de més de 10 anys d'escolarització no puguin articular més de dues frases seguides en català. Ni universitaris ni gent que va deixar l'ESO a mitges. Sembla ser que alguns poden escriure en català (i les faltes les fan en castellà) però no poden parlar-lo, no els importa, no el saben i tant els hi és, fins que tenen un churumbel i llavors cal enraonar-li uns mesos en català, no sigui inferior que els altres quan arribi a una escola on tots es troben en la mateixa situació. Evidentment, retroactivament caldria que els consellers i directors generals i presidents del ram rendissin uns comptes sobre el tema. Evidentment, no ho faran, i inclús tindràn escuders que els defensaran.
3 comentaris:
Fantàstic el post i l'entrevista a Vicky Vazquez. M'encantaria portar-la al club de Trragona per parlar d'aquests còmics (somniar és gratis).
Igual que s'ha escrit moltíssim bassant-se en mitologia, no creus que l'imaginari de molts d'una gran fornada de guinistes són fills d ela mitologia comiquera. He llegit no sé on que els arts del segle XX són el jazz, el cinema i el còmic.
Sobre el català, crec molt interessant això que dius. Quan un es planteja tenir un fill, fa canvis considerables que tenen a veure amb la llengua, amb la vivenda, amb el futur: es plantegen quin "món" volen donar al seu fill, i actuen sobre aquest món (entès com a entorn a aplicar al fill). Llavors om és capaç de canviar d'idioma vehicular, canviar de casa, de barri, de manera de vestir, de viure. M'has fet pensar en això.
Gràcies un cop més, Magin, per activar el meu sistema mental crític.
Salutacions
Potser no és tan dificil dur a algun dels fills de Vázquez. Pel que sembla intuir-se per entrevistes que ja li han fet, potser ella sigui la més accessible. Després hi ha Manuel Vázquez, que es diu igual que el dibuixant, i que ha treballat a editorials i que està fent cinema (es diu al vídeo). I n'hi ha més. Pot estar bé una xerrada des del punt de vista d'un familiar.
Molt guionistes, potser més de tele que de comic, estan influit pel comic. No dic en Vázquez sino en elements dispersos que un pot rastrejar, de vegades de forma força fàcil, siguin gags, tipus de converses o de personatges... no només a Espanya sino que miri voste la ficció estadounidenca. Sense entrar en sèries directament basades en comics existents.
El comic s'ho empassa tot (vegi's Kane, de Paul Grist, o vegi's Topolino d'Alfons Figueras)... s'ho empassa i de vegades ho reelabora perquè un altre mitjà més fort, és a dir, amb més pasta, -el cinema, la tele- el puguin aprofitar.
¿Activar el sistema crític? Hei, que jo no tinc la culpa de que tu vulguis reflexionar. ;D
No! Crític en el sentit de "a punt d'entrar en fallida!" ;-P
Publica un comentari a l'entrada