20130503

VI Jornada: preguntes

Data Estel·lar nogensmenys Divendres 20130503

Les xerrades del Saló del Comic tenien tres problemes clau:

1. El soroll de fora era insorportable. Al 2013 s'ha solucionat perquè la capsa de colors que fa de sala d'actes va ser col·locada en un extrem aïllat de l'espai. A qui se li va acudir posar-la tants anys al bell-mig del saló, com els manaires ho van permetre i com es que van seguir cobrant per una feina que demostrava que no tenien ni idea d'organització de salons, de disseny de fires, de comunicació ni tècnica ni enginyeria del so? Per sort, s'ha solucionat.

2.  Les traduccions. Cal que es facin amb auriculars, no amb un paio que va parlant interrompent. L'intèrpret/traductor no ha de ser el protagonista: ha de cobrar perquè no es noti la seva presència.

3. El torn de preguntes. Hi ha públic que mai no anirà a una xerrada, conferència, mesa rodona, presentació de novetats... perquè vol fer altres activitats. Ara bé, els que hi van i s'hi queden no tenen gaire pressa... en canvi, Ficomic en té molta per acabar totes les xerrades de cop. Problema: mai no hi ha temps per a preguntes. Sabem que en aquest país poca gent participa ni pregunta. Ara bé, cada cop més algú s'hi atreveix, cada cop més hi ha gent més preparada (potser són periodistes, potser són aficionats que en saben molt o potser són més agosarats). La participació hauria de ser un actiu fecund però l'organització Ficomi li té por, com la majoria d'organitzacions, empreses, organitzacions, partits polítics i associacions del nostre país (digui-li vostè, República Barcelonina, Catalunya Lliure de Peatges, o Espanya Integral Light). En aquestes xerrades de la VI Jornada Pedagògica, que a més eren per a gent professional, és a dir, bàsicament hi assistien docents d'Educació Primària, Secundària, personal vinculat a món de les biblioteques, etc... es va cometre el mateix error, que no és tant, quan sabem que a dalt de la piràmide educativa hi ha un partit i uns responsables polítics, decisors administratius, funcionarials, estratègics i polítics són enemics de la participació, són més amics dels amics i així CiU posarà en marxa un tipus de direcció a les escoles, on el director tindrà potestat per escollir el seu personal... una forma com una altra de fomentar la corrupció i la desmobilització de la participació, de crear un entramat antidemocràtic, alhora que només saben parlar del dret a decidir allò que a ells els interessa decidir.

Ara bé, que Ficomic segueixi plantejant les xerrades com a unívoques, com a unilaterals, amb una minsa part de preguntes, havent-se esdevingut el 15M, les sol·licituds d'un augment de la democràcia, en un entorn de professionals preparats que potser tenen interès en aprofundir en temes concrets, no es gens adequat. Marcar els temps de les xerrades i meses rodones sempre com si els estiguessin fent fora és irracional. Sempre es queda gent que no pot fer preguntes.

Me n'adono que, amb el pas dels anys, al públic li costa arrencar però cada cop té més interès a fer preguntes, que potser no duu preparades de casa, o les té a mig coure i que l'explicació donada pels ponents o preguntes d'altres assistents fa que engeguin el braç per demanar el micro, una eina que cada cop dóna menys por. Tinguem en compte, per exemple, que els docents ja estan acostumats, per bé que no tots i potser no la majoria, a parlar amb pissarres digitals interactives, a utilitzar blogs, webquests, correus electrònics, i webcams, que no deixen de ser teles... sense parlar de l'ús particular i personal però socialmente extès de facebooks, tuentis, whatsappps i tot això.

Per tant, que en una xerrada com la que va fer en Lluís Juste de Nin es poguessin fer unes tres o quatre preguntes màxim va ser un demèrit.


Passo a senyalar alguna de les preguntes:

 1.-Es parla molt dels burgesos, ¿i el poble? La pregunta sembla molt directa i potser poc estructurada, en el sentit que els burgesos també serien el poble, o al menys a la Revolució Francesa i primeres revolucions liberals serien part del Tercer Estat, de les classes productives que pagaven impostos front les classes privilegiades improductives. Ara bé, Juste de Nin havia començat la seva explicació, recordem'ho, dient que la història de la seva família era la de la nació catalana, i que hi havia membres de tot tipus, que pot ser ben bé una exageració però sí que és cert que, com sol passar en totes les obres de la Literatura i també de la Història, del Cinema o inclús dels documentals periodístics: el focus és el ric i de fons s'hi veu un munió de pobres. L'individu és el burgès, i el seu entorn és el que compte. És més fàcil que una existeixi una antiga botiga o establiment burgès o d'un barri de calès, mentre que la memòria desapareix als barris pobres: les botigues canvien, la gent no sap qui eren els que havien viscut deu anys abans, nous immigrants substitueixen els antics... sembla que els pobres no tinguem Història ni dret a tenir-ne, i que del que els fets "del poble" o de les classes subalternes, o dels obrers, o dels menestrals o de la petita burgesia, botiguers, autònoms... sembla que no tinguin cap rellevància, ni el que feien, ni el que pensaven, ni allò amb què s'ho passaven bé, ni els seus interessos que podien ser la revolució però segurament no a tothom i no sempre o potser només a una minoria.

La resposta va anar pel següent camí: parla de la Barcelona de 1931, del Cafè Espanyol, de Salvador Seguí,  Diu que la CNT (Confederació Nacional del Treball, sindicat anarquista... ara que hi penso: ¿"nacional"?) va ser canibalitzada per la FAI (Federació Anarquista Ibèrica), com l'stalinisme va fer amb el projecte comunista... però no va desenvolupar aquesta idea. No em consta. Pel que jo sé, la CNT considera, al menys des dels anys 90, la FAI o qualsevol altra ens superior a una secció local com una mena de coordinació molt llunyana i etèria de les entitats.

Diu que parla de la vida de la gent.

2. Sobre esdeveniments més propers en el temps: diu que les dècades dels anys 70 en endavant se les guarda per al seu moment. 

3. A la pregunta de si en aquestes novel·les gràfiques veurem, a les obres ja existents o a les posteriors, els burgesos treballar o no, perquè sembla que només estiguin de farra (balnearis, hotels, restaurants, a París, etc.), no contesta. Diu que la pregunta és com l'altra. ¿Els burgesos no eren els amos de les fàbriques? ¿Els veurem comerciar, veure el tipus de feina de la fàbrica o de les finances? Em temo que no: serie una novetat. ¿Heu vist a JR de Dallas treballar mai? Sabem que té pous de petroli però no que hi treballi. ¿I a Nissaga de Poder, els vau veure collir raïm alguna vegada? No se'ns mostra mai  Desvia la resposta cap a que en un futur, a ser possible en una Catalunya independent, explicarà des del 23 de febrer "de 1971" (i ho repeteix... però és 1981).

Per donar idees, estaria bé que expliqués tant allò que els passa a les classes no dominants i també que expliqués o dibuixés les feines dels burgesos. Dubto molt que ho faci, perquè seria una revolució: un enfrontament a tot allò establert al món editorial i narratiu des del segle XIX o des de la Ilíada, on només importa si moren els fills dels déus i deesses i dels reis i reines, però no els fills dels pagesos i pageses i dels pescadors i pescadores.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada