Decrepitud

Data Estel·lar chof Dissabte 20130525

Sembla mentida que la primavera s'assocïi a l'efervescència vital perquè bàsicamente em trobo al mig de converses sobre decrepitud... converses que no encetat... que no buscat... i de les quals he acabat optant per abandonar.

Per correu-e rebo un "de quan érem joves"... conclusió: fa molt de temps d'això...

De cop i volta, després del dinar de la feina -maleïda forma de treballar que t'obliga a dinar en llocs inadequats i bruts amb desconeguts que expliquen porcades-, unes ¿noies, dones, ancianes? parlen de si..., no, oblidem el condicional, perquè la gent té el Coneixement Suprem, tothom ho sap tot...  potser cauen a la timba de les preferents, del mòbil que s'empassa les monedes i de les hipoteques, però ho saben tot i menyspreen qui diu que no en sabia res, així que AFIRMEN que no poden tenir fills i que si es podrien donar òvuls d'una a l'altra amb una rèplica cruel: "ai, no, que tu encara tens més anys". I fent referència a si el marit tal o qual, també per l'edat.

Per descomptat, sento algun cas de mort sobtada, per una malaltia sense nom... Mort el fill d'un exveí. La quantitat de gent del voltant dels cinquanta anys que mor és esferïdora, i el silenci sanitari i mediàti i demogràfic entorn d'això encara és més espantós. Sembla que mor la gent que va sobreviure, potser per no haver-la tastat, l'epidèmia de la droga dels anys vuitanta, per heroïna i cocaïna i les seves agulles... la platja de Badalona té enterrades milers d'agulles sota la sorra que van posar per als Jocs Olímpics del noranta-dos, comentava una amiga fa anys. La droga existeix més que mai, però mata menys, amb tombes i Ocaso de pel mig, s'entèn.

I llegeixo Los Años Oscuros, tom de Las Aventuras del Capitán Torrezno, de Santiago Valenzuela, pàgines 51 a 61  la que comença amb Parecía que podría salir indemne de todas sus tropelías pasadas... Hasta que llegó su hora... ¡compendió demasiado tarde que había que dejar de alternar los martes! No sé si tot forma part del títol. Direm que sí, perquè vull. Enllaça amb El Extraño Viaje del Capitán Torrezno. El missatge és positiu: en certs casos, la decrepitud és un immutable estat permanent. Així que no es va a pitjor, inclòs pot ser a l'inrevès.

Ara, l'entorn decrèpit comença a amoinar i a socavar la paciència.