Data Estel·lar an petí comitet Divendres 20130531
Treure una petita quantitat de diners via impostos a les transaccions financeres especulatives POT acabar amb la pobresa: és una idea matemàticament i econòmicament factible, La Tasa Tobin, la Tasa Robin Hood (treure als rics per donar-ho als pobres), la Taxa a les Transaccions Financeres. En concret un 0.1%
Al gener del 2013 va ser aprovada per fi per la Unió Europea, no m'importa l'organisme que ho va fer, tota vegada que hauria de ser el Parlament de forma democràtica, i suprimir la resta d'institucions antidemocràtiques.
Greenpeace, Oxfam, Ayuda en Acción i altres ONGs, sota el nom comú d'Aliança per la Taxa Robin Hood, fan campanya de ignatures per aconseguir l'ús finalista adequat: que els diners obtinguts vagin a acabar amb la pobresa. Podeu signar als enllaços anteriors. Hauríeu de signar.
Això de "taxa" fa referència a una mena d'impost. No hi entraré en detalls. Sabeu què a la maginoteca podem fer-ho.
L'economista i premi Nobel d'Economia James Tobin la va proposar al 1971... és a dir, abans de la primera gran crisi energètica i de matèries primeres, abans de l'eclosió de l'OPEP: alhora l'any que el dòlar va deixar de dependre de les reserves en or de la Reserva Federal (=Banc Central públic) dels Estats Units d'Amèrica per mandat del president Nixon; lustres abans de la liberalització del moviment de capitals per tot el món; quinze anys abans del Dilluns Negre de Wall Street de 1987 , que podria ser considerada la primera crisi borsària que afecta a nivell planetari, i que inaugura una tradició d'estafes i bombolles financeres, que la premsa va anomenar durant els anys noranta com a efectes tequila, vodka, etc. segons el lloc dels països emergents o millor dit amb grans masses de la població emergentment empobrides i amb unes élites mafioses en procés de presa de possessió de tots els poders possibles, fossin econòmics, polítics, legislatius, judicials, esportius, de violència legítima (emparada per l'Estat) o ilegítima.
A mi això em sembla interessant... i més quan resulta que Tobin havia fabricat la recepta o la vacuna o el beuratge per impedir aquestes malalties causades per l'especulació: un impost o una taxa contra el moviment a curt termini de capitals, és a dir, posar molt milions avui a Xile i treure'ls a correcuita demà, enfonsat l'economia del país Tobin hauria permès curar-se en salut.
Tres problemes d'aplicació:
1. A Espanya, els governants van decidir des de l'inici de la democràcia que calia permetre que els empresaris robessin. I fixin-se que no em remeto a la prehistòria caspofranquista. És dubtós que a Espanya algú controli aquest impost a les grans empreses... que han estat afavorides per tota mena de trampes al seu favor, legals, judicials, extrajudicials, amb delinqüents que no entren mai a la presó, amb banquers lladres que són indultats "pels dos grans partits" (grans en catifes on amaguen la porqueria) o pels partits associats.
En teoria podria recaptar, segons la Comissió Europea: "5.000 millones de euros en nuestro país y sería efectivo, además, para frenar la especulación, evitar la fuga de capitales y la evasión fiscal".
2. "Si només el posen en marxa en un país, no serveix". Això s'ha estès entre la ultradreta financera a dir que "posar-ho en marxa només a la Unió Europea no serveix". És a dir, que no es pot posar en marxa a nivell d'un bloc econòmic dels més importants del planeta, i amb més empreses transnacionals, que no es pot posar en marxa a nivell continental per protegir cinc-cent milions d'habitants o el que sigui. Per tant, només és efectiu a nivell mundial, de tots i cadascun dels països: mentre no bombardegin els paradisos fiscals això és impossible. No és creïble.
“Es difícilmente justificable que, mientras los ciudadanos hemos visto incrementados nuestros impuestos directos y los indirectos como el IVA entre el 4% y el 8%, al sector financiero, culpable del estallido de la crisis, no se le imponga ya un mínimo impuesto del 0,1% sobre bonos y acciones o del 0,01% sobre productos derivados" (Jaime Atienza, portavoz de la Alianza)
3. Els diners han de servir per paliar la pobresa arreu. El perill és que la ultradreta financera no torni a rebre els diners, com els que han rebut per als seus bancs. Com a exemple: aquesta subvenció que hem fet els europeus per tal que el BBVA es quedi les caixes d'estalvi de les zones més industrials i més poblades i més molestes ideològicament (Unnim = Caixes de Terrassa, de Sabadell i de Manlleu), per exemple... pagant primer a les caixes per sanejar-les, i després permetent que les compri l'alta burgesia basca amb tentacles madrilenys de sempre, estalviant-se competidors. Ara correm el risc que els especuladors financers o les seves empreses tapadores, dites institucions financeres, tornessin a rebre els diners tan ricament.
Atents:
Con sólo 1.800 millones de los 5.000 millones recaudados por la Tasa Robin Hood, podríamos, entre otras cosas, garantizar una renta mínima a todas las familias sin ingresos en España.
Però això implica decisions en aquest sentit: i és clar que la pobresa no està a l'agenda espanyola ni catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada