El més friki no és profe

Data Estel·lar ajam-ajam desde aquí arriba se ve todo más claro Dilluns 20130513

El més friki del grup canari no era profe sino economista del sector vitivinícola. La seva visió aliena al sector de l'Educació feia que tingués una opinió no viciada per debats pedagògics o per la funció docent... allò de l'educació és massa tancat... i amb un vocabulari tècnic que ell mateix va considerar sorprenent.Aportava, a més, una visió de lector-consumidor i de pare que podia dir que als fills això o allò els podia agradar més o menys.

Ara bé, les reunions de feina s'acompanyaven de xocolata i de vi.

L'activitat directament pensada per la Denominació d'origen vitivinícola Tacoronte-Acentejo consistia en una exposició amb panells pensats per als passadissos o les entrades. Resulta que també s'hi aturaven el personal PAS (consergeria, neteja), els pares i mares, i no només l'alumnat, cosa que consideraren un gran èxit.

8 panells; un de teoria sobre el color i els recursos del mitjà (bafarades, etc.), d'altres d'interactius, i separats per zones geogràfiques, sempre amb textos breus i amb preguntes en cadacun dels panells, com a manera d'avaluar coneixements, d'incitar a una auto-avaluació o de proposar proves o treballs per als mestres. Sona bé.

S'hi posa un apartat de vocabulari sobre la vinya a la historieta. VIÑAS Y VIÑETAS.

Resulta, per si no ho sabíeu, que el mot VINYETA ve del francès vignette, al seu torn procedent de vigne, vinya, perquè feia referència als dibuixets petitons de començaments de pàgina al costat de les lletres capitals. Aquell dibuix recargolat habitualment composat per plantes o directament per vinyes o raïm, va originar aquest nom amb el qual estem tan familiaritzats: vinyetes. Per posar-me el moc, això a la maginoteca ja ho sabíem... però, per sort, el conferenciant, també, i ho va dir... sorpresa entre el públic.

Les vinyes, i això sí que eran nou per un servidor, és el principal conreu en extensió a Canàries, sobretot a Tenerife i Gran Canaria. El paisatge habitual no són els plataners. És un paisatge agrícola vitivinícola: "Lanzarote son viñedos". Aquest és el paisatge habitual dels alumnes, així que vincular la vinya a l'escola sembla una idea adient perquè és absolutament pertinent.

Quin problema és va trobar el conferenciant? Li podria haver dit jo mateix: citen whisky, cervesa, conyac... però el vi no existeix gairebé. I és perfectamente lògic per dues raons:

1.-L'origen estadounidenc, i per tant, no vinícola, dels comics. Allà el vi és una cosa de luxe, no habitual.
2.-L'origen estadounidenc dels recursos de guió. El còmic, malgrat tot, tè una gran rèmora, que a massa gent ja li va bé:"està molt bé, no sembla un còmic, sembla una pel·li", "és un còmic per a no lectors de còmic", en la traslació contemporània, és a dir, sovint el comic és un mitjà de comunicació subsidiari d'altres. En bona part dels gèneres de la novel·la popular i del cinema. I què beuen els detectius del cinema, els vaquers de l'Oest i els aventurers? Whisky o cervesa o begudes alcohòliques d'origen britànic, irlandès... i d'allà, estadounidenc... o passat per la visió estadounidenca: els russos beuen vodka.

Però hom es preguntaria? I tota aquest bagatge de comic francobelga? Aquí també ens ho preguntem... i depèn dels mateixos tics de guió americans. Més encara: algú podria dir que Tintín és verament belga, per tant, del món llatí, francobelga, quan veu que el capità es diu Bacallà (en anglès), que té un amic mariner anglès, que tant el gos com el capità beuen whisky escocès, i que és a Escòcia on té una de les seves aventures? Quantes aventures té en una Bèlgica identificable com a tal?

Potser apareix vi algun cop a Astèrix... a La Volta a la Gàl·lia trobem una mena d'àmfores de xampany. I també hi ha champagne en una aventura de Tintín (curiosament en una ambientada en un país musulmà... se suposa que no el podrien tastar però tenen bodegues: El Cranc de les Pinces d'Or).

Trist, però cert.

Si venim al comic hispà, la cosa és més dura perquè aquí fins demà hi ha un intent total d'escapisme: recordem una munió d'aventures ancorades a Londres o Chicago... o, pitjor... Ibéroes: La Guerra de las Rosa... amb una ambientació urbanísticament barcelonina però amb uns paràmetres socials i econòmics iankis (no es parla de Seguretat Social ni de mútua sinó "d'assegurança mèdica pagada per l'empresa", i això que es veu que un dels autors era familiar directe d'un càrrec d'una caixa d'estalvis... de quan n'existien, aishhh!). Així les coses, amb autors i situacions pensats per a altres contrades i basats en gèneres estrangers, o amb la ment pensant en què aquí no poden passar coses i allà sí: geografies mítiques... i això influeix els costums... sí, home, beuran Valdepeñas o Don Simón, i què més? no siguis cutre... i opten els autors des dels anys 1930 per intentar NO reflectir la realitat circumdant. És una opció.

Diu l'economista que els tebeos no estan plagats de vinyes malgrat que els països productors de vinyes i de vinyetes són els mateixos: Itàlia, Espanya, França, EUA.

Clarament: tan parlar de la Catalunya capdavantera i del Penedès i del Priorat (hui, si fins i tot l'empresa fiscalment madrilenya de Lluís Llach té una fàbrica industrial de vins artesanals)... però aquí a ningú no se li havia acudit o cap denominació d'origen no havia volgut pagar mai si no fos a algun amic de la famíglia.


Les xifres de l'exposició Viñas y Viñetas:  2011-2012. 20 centres a Tenerife. 5000 alumnes han vist l'exposició i 2000 alumnes han realitzat propostes didàctiques (signifiqui això el que signifiqui).

Els materials es troben a la web educativa de Canarias.

De vegades, els instituts compren títols per a les seves biblioteques, un cop vistes les maletes didàctiques. Què vol dir això? Doncs, clarament: que hi ha un camp d'expansió per a la venda de comics a escoles o instituts. Que un comercial preparat en temes docents pot practicar marketing en un canal de venda com són les escoles. Suposo que això ho deu saber qualsevol editor... Següent: pregunta: per què mai no ho han fet? Perquè no els hi cal per al negoci. Següent pregunta: llavors per què es queixan desde 1990?


A Andalucía hi estan interessat en l'exposició.

Aquesta exposició està pensada per Secundària, però a Primària també estan interessat, així que estan en procés d'adaptació: més visual, menys lletra (encara), preguntes més lúdiques (¿?????¿¿) i trobar alguna relació del comic amb el cinema o amb el canal Clan (van citar expressament aquest canal de tele).

Al insuficient i breu torn de preguntes, va parlar un assistent que es movia entre Madrid i Burgos i que va fer la gran pregunta: com aconsegueixen vendre això als que manen. Diu que ell ve cada any a les Jornades Pedagògiques... la qual cosa em demostra que, malgrat la propaganda utlradretana, l'idioma català no és un problema insoluble... però que, en tornar a Madrid, no li fan ni cas... encara a Burgos ha aconseguit que algú l'escolti...

L'economista va respondre... és a dir, va donar una resposta vinculada a la pregunta. Sorprenent! Diu que en allò dels vins estan massa ficats en aquell tema, i que totes les activitats són cates de vins o cursos de poda i que ell ho va vendre com a obrir-se a altres àmbits, a gent que no sigui ni especialista en vins ni en hortocultura... ¡i marxen cap els tebeos! Fantàstic!

Diu que fan una revista bianual, i va aconseguir que una tingués com a fil conductor el vi i els comics... la vaig poder veure perquè a un company la hi van donar. I això donaria per a un altre episodi de la Saga Acreditats.

Com ho va aconseguir? A força de reunir, demanar, debatre i dur comics signat al seu cap... Rialles del públic....

Frase final: "no te van a paga nada si sigues mis pasos".

Una mestra d'Educació Infantil diu que és lectora (Bagge, El Víbora... I que entre frikis va el joc: un pare parla de tebeos amb una mestra que també li agraden i que veuen si es pot fer una activitat, una exposició o el que sigui que superi el Tintín o el Mortadelo, "que també està bé" (cua sempre afegida en aquest context en què dir "Mortadel·lo" ja no està prohibit). ¿Y si les das una charla a los de 5º o 6º?