Cavall Fort 1500: MD o Fluix

 Data Estel·lar revistera Dijous 20250505

No recordava que tenia sota una pila de tebeos el Cavall Fort 1500... 

Llegit i a guardar.

El Cavall Fort és una revista hiper-dopada a base de subvencions públicas des de fa dècades que es reparteix -un exemplar- a les aules de Quart de Primària, de vegades de Tercer. La nauseabunda segmentació per raó d'edat de les lectures y activitats al món de l'auto-denominada sense solta ni volta "educació" i al "lleure educatiu" provoca aquests desastres. 

Podria haver estat bé. No van voler-ho. No sabrem les causes mai ni hi haurà redreçaments. 

 En comptes de ser el reflex d'un èxit, el número 1500 és la plasmació d'un fracàs col·lectiu: el de la inexistència de revistes en català als kioskos mai de la vida... i la inexistència de revistes de tebeos o tebeos en altres formats en català (també en castellà) arreu excepte a les reserves protegides. 

 El Cavall Fort1500 duu el subtítul "No podreu parar de llegir" però realment la revista no vol que te l'acabisn. Més aviat, vol que la deixem a mitges. Es de difícil pair.

Si al Estats Units d'Amèrica, celebren el número 0, 1, el 10 (número rodó múltiple acabat en zero, múltiple de 2 i 5), el 12 (si es revista mensual com molts comic-books de superherois i altres ho han estat durant els segles XX i XXI), el 25, 50, 99, 100, 101, 150, 200, etc. en canvi aquí, a Espanya, s'han odiat aquestes efemèrides. Editora Valenciana, Ediciones TBO o Editorial Bruguera les han ignorat al màxim. 1917-2000: evitant celebrar en condiciones els números rodons. 

Arribats a aquest número 1500... que vol dir 1500 quinzenes (2 número per cada mes, aprox), que vol dir (1500/2)/12= 62.5 anys... doncs el Cavall Fort fa el mateix que els alres: ignorar-ho. Celebren l'aniversari ignorant-lo. Esdevé en una llista de propostes pseudopedagògiques basades en el número 1500: "l'any 1500", "fa 1500 anys" "1500 kilòmetres", etc. 

No funciona: és avorrit. 

S'ha procurat i aconseguir que un número històric esborri la Història del patufet més longeu en català i un dels més longeus en català i castellà dels editats a Catalunya: caldria anar-se'n a la revista Pulgarcito i poca cosa més.

Serveix per desvetllar que hi ha un estrany interès contra la cultura: les noves generacions no han de conèxier res de res del passat, ni de la mateixa revista publicitada amb aquell número tan elevat. Pensaran que els 1500 nens que la llegeixen deixarien de fer-ho tot d'una. Si és així. vol dir que tota la xarxa cultural, pedagògica, educativa y mediàtica catalana o castellana han fracassat... però els culpables segueixen allà dalt i els successor no saben redreçar-LO

Cavall Fort 1500: MD o Fluix. MD podria voler dir Molt Deficient però més aviat, per a mí, seria "MOLT DECEBEDORA". 

N'esperava més. N'esperava alguna cosa que em sacsegés.

"No és per a tu". 

Ja... És el mateix que no era per a mi ni El Guerrero del Antifaz ni el Jueves ni el Patufet. Haruhi Suzumiya ni res de res. Per edat, per època de sortida, per segmentació de mercat, pels gustos que em volen imposar, 

L'anàlisi és que son revistes pensades per a mestres que no han llegit una revista ni un comic en la seva vida, ni un llibre, o poquets, i només volen eines (tot i que ara ja tenen el chatgpt) per a enviar fitxes a l'alumnat. Crònica d'un alrre fracàs català, subvencionat. . 3.90€ al Bon Preu en 36 pàginas, como les que tenia el també fluixer i decebedor Pulgarcito de Ediciones B-Grupo Zeta de 1987-1988. Són 0.1093€ període 3 per cada pàgina. 9.23 pàgines per cada euro... Si prenem que són A4, en color i els costos d'una impressora SharpCoremosa o KonicaMinolta d'oficina... i hi afegim subvenció pública, ÉS MOLT CAR EL PREU PER PÀGINA I SÓN POQUES LES PÁGINES PER EURO, ni afegint 2 grapes i unes tapes de paper xarol. Tot això s'ha de dir.