L'Era de la Infrademocràcia

Data Estel·lar paximpaxam Dijous 20131205

Tres notícies tres ens posen al davant d'allò que uns anomenarien els límits de la democràcia, els problemes de la participació o que no podem estar preguntant a tothom sobre tot contínuament. 

A mitjans dels anys 90, Miguel Herrero de Miñón, qui va ser un dels caps per la lluita del poder a la cima del Partit Popular i que, un cop defenestrat, va optar per fer articles a La Vanguardia i tertúl·lies a la Cadena SER, havia escrit si no era l'hora de la Postdemocràcia, en tant que la Unió Europea, la Comissió Europea i altres instàncies prenien contínuament decisions sense control democràtic, sense haver estat votats. Els que no són votats però veten. Sembla (espero, desitjo) que ho va dir amb prevenció, amb angúnia per allò que era la postdemocràcia: emparats en tecnicismes, en complexitats, en particularitats entorn dels temes que afectaven a sectors, es rapinyaven, se segaven camps sencers de democràcia. Això va anar a més.

 És millor anomenar les coses pel seu nom: diguem-ne l'Era de la Infrademocràcia. El prefix "infra" vol dir: "inferior" o "menor". Una era de menor democràcia. D'una democràcia que uns volien participativa (Democràcia Real Ja, 15M, Occupy), que altres volien que fos representativa (votar cada quatre anys i tothom a callar) i que es va desenvolupant com una democràcia de pitjor qualitat, amb poca representativitat i també tothom a callar o cop de porra i multa.

De fet, n'hi ha més: què passa? que només hi ha EL referèndum (d'independència) i no podem parlar ni debatre ni votar explícitament sobre cap altre tema perquè les elites antidemocràtiques han decidit que els referèndums no són democràtics i que són "populistes" (vist com un insult, és clar). És un cas d'infrademocràcia.

Segurament, la Ciència Política i el Dret poden parlar d'aquelles Constitucions nominals, que només existeixen sobre el paper, votades o atorgades (el Fuero de los Españoles, amb el cinisme del sempitern Franco i la seva camarilla, López-Rodó, el tercer d'abord plenament inclòs).

Però, amb la idea de pertànyer a una Democràcia Capitalista Avançada, on entre els graus diversos de Poliarquia (el terme de Robert A. Dahl que aixoplugaria el ventall d'encaminanent cap a la democràcia), estaríem en un procés plenament de retrocés.

Aquí, els tres exemples:

Exemple d'infrademocràcia número 1.- Rebem un correu d'aquest estil: 

   Tornem a demanar la teva col·laboració en favor del català. És molt senzill:
Entra a la pàgina web del Parlament Europeu i clica la pestanya del català;

   desprès reenvia aquest missatge.

   Si la visita molta gent, no n'eliminaran la versió catalana!

   Web del Parlament Europeu:http://www.europarl.cat/

Aquest lloc web és una traducció calcada, perfecta i impecable del web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida. Ho sembla, però no és el web oficial. El Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer-ne tancar la versió catalana. Fins ara no l'han tancat perquè s'han quedat sorpresos en comprovar les moltes visites que està rebent. Per tant, passa -si us plau- aquesta informació als teus contactes: com més visites, més possibilitats hi ha que s'ho repensin !

Llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així com el maltès -que no arriben al mig milió de parlants-  tenen l'estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català, amb uns 9.500.000 parlants, és la desena llengua europea en importància i no té encara cap reconeixement en l'àmbit europeu. PASSA-HO als amics,  sisplau !

   Gràcies !

Ens havien explicat que Europa, el Mercat Comú, la Comunitat Econòmica Europea, la CEE, la Unió Europea, la UE, malgrat aquests noms mercantilistes i lletjos, era un espai de germanor on hi hauria solució a endèmics problemes espanyols, i que el català (com a mínim, la llengua) seria admesa amb normalitat. No ha estat així. De fet, arreu d'Europa, els europeus recel·len del català. És flipant. Massa turistes tenen una visió ignorant o directament fatxa o retrògrada. Els alemanys solen dir que "és un dialecte", cosa que sona molt despectiva, i ells que facin el que vulguin amb les seves formes de parlar però que no et facin aprendre alemany a  Stuttgart, capital de Waden-Wurtterberg al Sud si has d'anar a treballar Bremen, al Nord.

Al final, ni Europa dels ciutadans ni dels pobles sinó d'uns Estats enfrontats entre ells per rebre subvencions europees intentant evitar-se el mínim control i unes institucions europees, com la Comissió o el Consell de Minsitres o el Consell Europeu, on l'antidemocràcia i l'interès d'afavorir les grandíssimes empreses transnacionals amb el màxi rigor corrupte (portes giratòries on els assessors, consellers, directius d'empreses, comissaris i alts tècnics europeus es barregen i es confonen i s'intercanvien els càrrecs). 

Solució europea: cop de porra contra el català. No fan ells la pàgina i no volen que ningú altra la faci. Alhora volen que siguem uns bons minyons europeus. 

Europa és la Troika, els homes de negre i l'austeritat. Els centenars d'europarlamentaris es troben enfangats en un Parlament sense poder de decisió, i rodejats per una meitat d'antieuropeistes, estatistes o cementiri d'elefants que eviten allà ser processats per corrupció al seu país. Simplement, recordem els ministres d'Aznar que van esdevenir tots diputats europeus en perdre les Eleccions de març de 2004, la dels atemptats dels trens de Madrid; allà, al Parlament Europue, van viure la bona vida sense fer res durant 6 anys a l'espera de temps ENCARA! millors, sempre a costa dels contribuents, malgrat que se'ls omple la boca a la ultradreta liberal de que cal reduir les ajudes públiques i els diners públics.

Exemple d'infrademocràcia número 2.-La Ley Mordaza de Jorge Fernández-Díaz. Sota una mena d'apariència serena i, per tant, com si un hi pogués confiar, ens trobem davant d'un dels dos germans apoltronats Fernández-Díaz. Els Tortell Poltrona de veritat, perquè porten als seients d'Alianza Popular, de Nuevas Generaciones i del Partit Popular de Barcelona des que els hi van sortir les dents de llet. Cada nova renovació del partit, amb cares noves a l'executiva catalana o espanyola era seguida d'un aplaudiment i una ¿sort? per tal de mantenir-se a dalt de tot. Per fi, va ser nomenat alt càrrec amb Aznar, i després, amb Rajoy, ministre d'Interior. Llàstima que ho aprofiti per desvirtuar i erosionar encara més la participació ciutadana a la política. És clar, a ells no els afecta, perquè hi han estat sempre asseguts a la poltrona, que és on cal fer política, malgrat que només ells hi poden ser, i els altres, doncs a callar. 

http://www.publico.es/486702/el-consejo-de-europa-tambien-expresa-su-preocupacion-por-la-ley-mordaza-del-gobierno

És una llei que té dos destinataris. 

• El primer destinatari és un de col·lectiu: el 15M, la gent que va acampar, va posar rètols i cartells demanant més participació democràtica. Ja es veia que no duria enlloc, perquè un no pot fer una revolució amb càmeres de 1000 euros. A més, a Portugal ja havia passat una cosa semblant, i al cap de poques setmanes les masses de xais van votar a favor de l'escorxador, de la seva ultradreta neoliberal financera pròpia. A Espanya va passar el mateix. 

A Catalunya, què us n'hem de dir, si va guanyar CiU, que va ser més beligerant que el PP contra qualsevol proposta de despesa pública o de repartiment de la riquesa o a favor del medi ambient o de participació ciutadana quan hi havia el tripartit? Val la pena recordar que la primera decisió estrella d'Artur Mas va ser suprimir el límit de velocitat de 80km/h a la primera corona metropolitana (no millorar o aclarir o adequar al funcioament de la via i deixar clar que era per la contaminació i els fums i no per guanyar diners amb les multes per excés de velocitat). Van suprimir la mesura, tot i que les dades deien clarament que Barcelona i rodalies són dels llocs més contaminants pel transport privat. 

Dijous 20131205, en plena vaga de Renfe (dilluns i divendres, però el dijous és previ a la festa del dia de la Constitució i compta com a divendres), la Generalitat demana fer servir el transport públic per als nivells de contaminació. Entretant, la Generalitat (Rodalies de Catalunya operada per Renfe) ha apujat en un any els bitllets prop del doble, cosa que desincentiva l'ús. En absència de zona blava (aparcament de pagament), és més barat i cómode anar en cotxe als pocs llocs on s'hi podia anar en tren o autobus interurbà. Així doncs, la Generalitat de Catalunya admet que hi ha una contaminació excessiva, anys després d'haver suprimit la mesura i d'haver enviat tots els seus portamveus i claca tertul·.liana contra la política pública d'Iniciativa per Catalunya.

El comisario de Derechos Humanos del Consejo de Europa, Nils Muiznieks, ha definido este martes el proyecto del ministro del interior, Jorge Fernández Díaz, conocido como Ley Mordaza o Ley Anti15-M, como "altamente problemática" y expresó su preocupación por la proporcionalidad de las multas propuestas.
"Creo que es altamente problemática y, si va más allá, lo trataré con las autoridades españolas", declaró Muiznieks a Efe.

• El segon destinatari és un d'individual: Ada Colau, qui s'ha convertit en gairebé l'única líder opositora. El risc és alt. I això ho sabien al 15M i a Democràcia Real Ja i a Anonymous i a tantes plataformes que van sorgir des del 2009: posar una cara o un líder suposa que vagin a per ell per escapçar i destruir el moviment i les propostes. Les propostes són dolentes perquè el líder és un delinqüent. Està clar que això és així. Cal convertir els líders en delinqüents fabricant nous delictes mitjançant l'aparell legislatiu. Franco ja havia fet coses així. 

Un destinatari general són totes les ONGs, com Greenpeace. 

La idea és que les protestes i propostes contràries a les decisions de la ultradreta no apareguin mai als mitjans de comunicació, cosa senzilla perquè tots els mitjans tenen un control total de les dretes i ultradretes. Per exemple, Mònica Terribas i el seu reporter a Sants, Catalunya Ràdio, parlant sobre la vaga de Renfe, no ha explicat la causa: estan a punt de trossejar la RENFE en quatre empreses amb els seus treballadors (divideix-los i venceràs) per, tot seguit, privatitzar l'empresa (compti vostè el bitllet des de Mataró o Sabadell a Barcelona en 8€ i un pitjor servei encara i cap seguretat ni neteja.. encara menys). I s'ha deixat anar com si la darrera vaga fos la de feia un mes, quan cada divendres i dilluns hi ha vaga, amb un tren per hora des de fa setmanes. No parlant, amagant la informació, mentint contínuament i fent-ne burleta (algú sent algun cop al Carlos Herrera?), ja tenen molt de guanyat per impedir que les idees oposades apareguin a la palestra.

La manera d'aparèixer, i no sempre és així, és amb accions espectaculars: pujar a un monument amb una pancarta. Doncs, aixó es prohibeix.

Parlar amb els polítics és impossible pel normal, perquè ells no parlen de política amb la plebs. ¿Ho heu intentat amb els polítics locals? I així, qualsevol incitació és escrache, és una pressió inassumible, cosa que mai no pensen de quan els hi posen al davant bosses de les escombraries amb bitllets.

Un exemple de tot és quan els policies incompleixen la llei 30/92 i no permeten ser identificats: alhora que defensen la dictadura i les tortures de la dictadura.

"¿Está usted tomando nota de mi número de placa? Pues te vas a identificar tú", ha espetado el policía a la mujer. (...)se ha quedado mirando el número de placa del agente para tomar nota, él la ha visto y le ha puesto otra multa a ella.

Exemple d'infrademocràcia número 3.- Els partits polítics impedeixen que el vot en blanc (a partir del percentatge on un partit pugui obtenir escons). Així doncs, hi ha Movimiento por el Voto en Blanco Computable amb una petició en aquest sentit.

Molt malament quan la participació ciutadana s'ha hagut de convertir en només una web de recollida electrònica de signatures via change.org. Recorda a quan es va privatitzar a les braves la recerca de feina via infojobs a mitjans dels 90, perquè el Partit Popular va torpedinar l'INEM i Convergència i Unió, en obtenir les competències, va fer podrir el Servei Català d'Ocupació (organisme que va nèixer mort i al qual li van canviar el nom perquè algun amic cobrés pels nous anagrames i la mateixa ineficàcia)