He seguit una pràctica prudent a l'hora de parlar sobre el Doctor Who. He volgut expressar que m'agrada, i donar pistes sobre el que passa, sense esbudellar el contingut perquè la sèrie només es veia al 3XL, és a dir, a Catalunya i potser a Balears (els fatxes del pensament únic valencià no volen TV3 i també ens han tallat el Canal9delosmorenos). Ho he escrit en català, tant perquè aquest ha estat l'idioma del Doctor com per evitar que, si se'm saltava algun detall important fos més difícil d'entendre fora dels catalans, que són els que podien veure aquesta sèrie.
És possible que la gent pogués seguir la sèrie amb cadenas de pagament, però entenc que serien minoria. A més, quan he volgut recaptar informació, ni en castellà ni en català hi ha gaire cosa.
Hem fet una pila de missatges des del 2008.
Ara bé, això d'anar amb prudència comença a perdre sentit des de la primavera del 2011. D'una banda, la sèrie comença a donar-se per primer cop en obert per a tota Espanya en un esdeveniment històric que ningú, fora d'aquest blog, pot comprendre en tota la seva majestuositat. És al canal Boing, un canal de Telecinco, que ja fa mesos que és dels que més m'agraden de la TDT, alhora que, lògicament, llegeixo que té molt poca audiència. Han fet Alf i tot. I el van matar. El van repetir tantes vegades, un no sap si tots els episodis o només uns quants, que van avorrir. A les 21, a les 22, a les 2 de la matinada... tots els dies... I el van substituir pel Doctor Who... i el mateix.
Directius de Boing: quina gràcia té matar una sèrie a base de repeticions contínues. No parlem d'una o dues repeticions per aconseguir que la gent que l'ha agafada a mitges pugui reprendre-la des de l'inici... sinó que en 5 setmanes hem vist episodis excel·lents tres cops... El de la Reina Victòria... el darrer dia del planeta Terra... tot comença a ser una mena d'aiguabarreig, de no haver-hi cap continuïtat, sembla que l'excel·lència es banalitza. Per què us agrada fer això, gent que mana a Boing-Telecinco?
La següent pregunta seria: per què no feu els episodis fins al final? Però conec la resposta: cal pagar-los.
L'altra pregunta és: i per què no fer TOTS els episodis de TOTES les temporades del Doctor Who... si total, assumit que teniu tan poca audiència, què més us en dóna? El mateix repte li plantejo al canal 3XL. Seria xulo. A mi m'agradaria.
Però no penseu que estem davant un fenomen de masses. No sé qui veu això. Segurament quatre pallassets que creuen en el poder de la imaginació i quatre més als quals els hi agraden les pel·lis d'aventures, la majoria dels quals adolescents... perquè són canals i horaris per a gent entre 16 i 20 anys. Ja us puc dir que no m'he trobat amb gent de més edat que sàpiga ni què és... curiós, perquè jo sí que són -inclús en tinc opinió formada- sobre altres programes i cadenes, i això que veig poquíssim la tele darrerament.
El Doctor Who, per simplificar-ho, ens agrada a alguns de casa, i a Rafa Marín. I a poca gent més. És així. Inclús hi ha qui diu que si els efectes especials són cutres... dimonis, i a mi què m'importen els focs d'artifici quan estic davant d'una plèiade d'actors superiors, potser només comparables als la Comèdia Coral Franquista? Amb uns guions que intenten no malgastar ni una línia de diàleg, de tal manera que tot el que diuen sembla necessari...Hi ha poca informació en castellà o en català... ara em sortiran milions d'enllaços però no ha estat així quan m'he volgut documentar, que sempre he acabat a les pàgines britàniques.
Si algú ha seguit les vicissituds maginotècniques al llarg dels anys potser sabrà que he vist sèries de tele amb llum i taquígrafs i boli i paper... Galaktica (la bona, la de 1978), El Gran Héroe Americano... però amb el Doctor Who no he fet. Té la seva explicació doble: d'una banda, a nivell espanyol, Rafa Marín ja ho ha fet això (suposo que ja heu picat al seu enllaç), i ha trobat de tot (que Torchwood és un anagrama de Zor... de Doctor Who, i jo ni ho sabia ni ho havia investigat). Curiosament, ambdós vam començar gairebé per les mateixes dates (jo ho vaig fer perquè és quan va arribar la sèrie al Canal 33 de finals de la tele analògica, cap a la primavera de 2008). Està bé, perquè és el meu guionista preferit de tebeos que mai no existiran.
I la fi de l'etapa del Doctor Allons-y m'ha deixat triturat... no tinc tant de temps per veure una sèrie que ha de tenir necessàriament pocs episodis, perquè ara tenim ja episodis del 2010...i, a sobre, la BBC ha volgut esclafar l'aran(ai, no, això és per a quan parli de Marvel), matar la gallina dels ous d'or. No sé, m'agafen un noi jovenet, que és el rebesnet de Frankenstein i una noia que fa posturetes per no perdre audiència juvenil... i em comencen a fer pols, i comença a assemblar-se a la típica bazòfia hispano-casposa, amb lligoteigs i pamplines... entre una tia que al primer episodi va vestida de policia a punt de casar-se i un frankenstein de 900 anys. Actors de vint-i-escaig anys perquè la gent digui que són guapets (en siguin o no).
I veig que ja no juguem al mateix joc. Aquí ja no hi ha ni el iaio, ni la dona Donna Noble de professió: "empleada temporal", ni una família desestructurada d''una barriada obrera industrial on la filla treballa al super i té un noviet que no li agrada a la mare... o una metgessa que... és evidentment que pega una doctora amb un doctor. I la resta de personatges, factibles, versemblants i curiosos, fins i tot la reina en pantufles.
I en un episodi ja tenim un altre ham per pescar públic sense voler entendre que ha estat la sèrie la caçada per un grup de linxament: se'n van a Venècia a veure vampirs, que és el que està de moda i que té llibres, pel·lis i sèries per a adolescents amb coartada Nuevovale. O sigui, ja no és la sèrie de Ciència Ficció qui sembla marcar el temps i els successos sinó l'entorn del marketing social aliè a la seva trajectòria...
Canvia el protagonista. Jo em pregunto quin incentiu li queda a un actor que ha pogut ja fer de tot i de tots els personatges sense sortir d'una sèrie... què fer, apart de cotitzar per jubilar-se.
Canvia, fins i tot, el logo o anagrama... i la musiqueta queda reduïda o diluïda dintre d'una altra música.
Molt em temo que ja no veurem acudits sobre els cartells en gaèlic. Ara, un cop expandits pel món, el Doctor Who queda domesticat per als interessos miops de la tonteria massmediàtica, s'adorm, perd les dents del Llop Ferotge ("Lobo Malo"... li diuen a la dolentíssima traducció castellana, que té un doblatge horrible, absolutament inadequat)... La tonteria ja va començar quan van posar a endolladets famosets a fer poses en els darrers episodis del Doctor Allons-y...
Ah, i és clar: no es pot dir Allons-y, perquè és francès... i no cal culturitzar ni amb una paraula els nenets britànics que no saben què és -ho van preguntar, i la BBC va agafar por-. Imagina't quan això arribi a la capital imperial, als Estats Units, que és on tothom hi vol dur els seus productes (astigmatisme)... i els estadounidencs no entenguin "allon-y" i canvïin de canal en massa. Que digui: "Geronimo", que és més de les pel·lis d'acció, sí... Home, podria dir alguna cosa en rus... Calla, calla, i cap endavant.
Hem tingut una bonica ficció d'una sèrie britànica que podria haver estat europea, però que hem vist que era britànica-aïllacionista i londoncèntrica (va sortir Cardiff en un determinat moment i poc més).
Passarem a una altra cosa.
Total, llevamos dos mil años esperando...
ALLONS-Y, ALONSO...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada