Poliarquisme (algun)

Data Estel·lar caluròfica Dijous 20110526

ESTE ARTÍCULO VA A SER COMPLEMENTARIO DE VARIOS DE LOS ANTERIORES (ES POR CASUALIDAD, CLARO). SI ALGUIEN QUIERE ALGUNA TRADUCCIÓN O ACLARACIÓN, ME LO PIDA. Y VA SOBRE LA DEMOCRACIA, FALTA DE DEMOCRACIA, Y VARIEDADES QUE HACEN DE LA SOCIEDAD POLITICA ACTUAL UN ESPACIO COMPLEJO.

Catalunya Ràdio. Vuit del matí. Manel Fuentes. Excel·lent.

No és precisament el meu presentador preferit. Sempre he pensat que deu ser algú d'algun lloc, perquè no a qualsevol li permeten fer imitacions sobre el Rei (va ser el primer, però no per falta d'aspirants previs) i ha fet una pila de programes i participacions innecessàries a les teles. Ara bé, fa uns anys que presenta el programa del matí de Catalunya Ràdio (cadena pública del grup de TV3). No puc seguir aquest programa (és allò que passa quan un treballa que, com a molt pot arribar a sentir per la ràdio els programes vespertins d'adotzenament barcístic).

Ha parlat amb to de veu indignat sobre ELS PEATGES A L'OMBRA. Per resumir-ho: es paga el peatge abans i durant la construcció de la carretera, o camí de cabres (com l'Eix Transversal... la grrrrrran obrrra de CiU durant el seu primer mandat, i que són una sèrie de pegats entre un pila de carreteres locals, camins de cabres, vies pecuàries i carrers d'urbanitzacions abandonades, i no una via ràpida ni nova ni ben pensada, sinó el típic homenatge al truny català... nyaps i trunys ens defineixen, o volen que ens defineixin)... i durant trenta o quaranta anys després seguim pagant via impostos, segons el número previst de cotxes que han de passar-hi. Ha dit noms, tant Flo (el de Mou) com ACS, com Copcisa... en fi, els habituals segrestadors del nostre país. Contractistes que subsubsubsubsubcontracten i que tenen informació privilegiada, dinars i sopars privilegiats i inclús palcs privilegiats per tractar dels seus temes. A més, també resulta que això fa crear una marea de deute i despesa injustificada ("carreteres i aeroports que molts cops no hem demanat ni ens calen"): un negoci que només té sentit pel fet de ser-ho. La carretera que es construeix, no per donar servei als usuaris, sinó per donar servei al gran contractista, perquè els diners vagin dels ciutadans al Govern, del Govern als bancs i dels bancs a les empreses constructores (que no construeixen, només subcontracten mentre la Justícia es tapa els ulls).

Són els polítics els que ens han posat en mans del mercats, dels bancs i dels constructores, ha arribat a dir en Manel Fuentes a la ràdio nacional de Catalunya. 

Quan durarà Manel Fuentes al seu programa?, i com ells, tots aquells que siguin crítics... Una aposta: fins que acabi aquesta temporada. TV3 ja va començar a autodestruir-se, com a mínim, el cap de setmana anterior, amb l'eliminació de tota informació actualitzada o vàlida, per no perjudicar a CiU: quan els demòcrates es manifesten contra les retallades s'està dient que el partit de govern és poc democràtic i que, a més, retalla contra la voluntat dels ciutadans... A les acampades, en extensió per barris i localitats, un pot signar CONTRA les retallades en Salut, Educació i Serveis Socials...  CiU va ser el primer partit que va optar per tenir assessorament de publicistes durant les primeres campanyes electorals -va sortir a TVE La 2, al programa 50 Anys de TVE, tarda del 20110525... així que CiU sap perfectament com cal entrar-hi al públic i com manipular la informació des dels seus inicis... per tant, el mateix dimecres o dijous (20110526) ja emetia titulars dient que la victòria a les Eleccions Municipals del diumenge passat (20110522) havia estat un recolzament a la seva política de retallades; deixa així de banda el petit detall que només votava la meitat del cens a un lloc i un altre i un altre i allà també, deixa de banda tot el vot antisistema, a partits petits i en blanc, nul (el vot nul que ha esdevingut una opció política en si mateixa amb gent que escriu al seu vot, a la taula de la mesa electoral: "no seais tan corruptos" i coses aixi´)..

Com que sovint els polítics -sobretot de dretes- parlen d'eliminar ideologies, només cal dir que la privatització dels camins de pas és una opció molt defensada per Nozick i altres intel·lectuals del Neoliberalisme, ideologia perjudical que afecta la salut dels desfavorits, i que, en la pràctica, ha estat més cara per al ciutadà que cap altra. No en sentim crítiques perquè els mateixos accionistes dels mitjans de comunicació i de la resta d'oligopolis en són els beneficiats d'aquesta ideologia neoliberal aplicada.

Segueixen enfontsant-se en el seu èxit... sense veure que el món és molt més ampli, i que els focus oberts de desafecció, deslegitimitació, passotisme, indignació i estupefacció només fan que ampliar-se.

Uns quants casos, extrets de politòlegs i sociòlegs a diferents mitjans de comunicació (molt bé, sobretot El País...):

1.- Un sobre l'independentisme. Aqui, un altre enllaç per si no funcionés un dels dos. En aquest article Toni Cruanyes vincula clarament com molta gent interpreta la indepedència com una opció contra la qual ja no te arguments... però que, sigui com sigui, ni Espanya ni Europa, ho permetran. I aquí hi ha la part interessant:

"¿Tan poc democràtica és Espanya? ¿I Europa? Doncs sí." I ho argumenta.

2.- Article de Joan Subirats. Quan no es pensava que els sociates arribessin mai a la Geni, el seu nom sonava com a Conseller o alt càrrec d'Administració o Gestió Pública. De vegades, dóna por que algú així arribi a un lloc de comandament, i ho acabi fent tan malament que es perdi el poc prestigi de la professió... però, amb perspectiva, estaria bé que algú que sap alguna vegada en algun govern estigués al front muntant una Administracio Pública en condicions i ben organitzada, moderna i servicial.

Diu dues coses: el president del Banc Central Europeu es troba més a l'esquerra que els polítics catalans i espanyols.  

El seu article del 20110515, a una setmaneta de les Eleccions,  era tan clar com això: 

"Los muchos miles de manifestantes del sábado defendían simplemente lo que les habían dicho que era la democracia: un reparto más justo de la riqueza y unas bases mínimas de bienestar, salud y educación para todos. Si la democracia del siglo XXI que defienden el PSOE, CiU y el PP es de otro tipo, estaría bien que nos lo contaran."