Cada cop que rellegeixo Fuera Bordas, Janas, Frankas o miro el volum de Bermudillo El Genio del Hatillo que va publicar Editorial Bruguera... em pregunto a mi mateix sobre la connexió holandesa. A qui més voldreu que pregunti? He escrit sobre el tema en algun fòrum i també a la maginoteca.
Avui llegeixo el número 66 (abril 2010) de la revista Faristol. Revista del Llibre Infantil i Juvenil, del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil. Es parla dels primer segle (C1) de Massagran, personatge creat per Josep Maria Folch i Torres, i que va obtenir un gran èxit durant el primer terç del segle XX.
Folch i Torres va ser l'ànima de l'èxit editorial de la famosa revista En Patufet, de la qual deriva el nom comú "un patufet", referit a tebeos o contes per a nens, igual que "tebeo" es referia en castellà basat en la revista El TBO. Les seves novel·les van assolir gran èxits de venda, èxits més grans en tant que hi havia un nivel més baix d'alfabetització que a la Catalunya del segle XXI.
D'aquest personatges se'n van fer tebeos per a la revista Cavall Fort, publicats en àlbums per l'Editorial Casals.
Potser calgui tornar en un altre moment per parlar d'en Massagran i d'en Folch i Torres, i de la introbabilitat de les seves, per molt que els redactors de la revista Faristol digui que és trobable (una vegada l'he vista, i com a saldo en una venda de llibres d'una escola; saldos que fan les editorials, això seria cap el 2004).
Ara, però, vull destacar el que diu en Ramon Folch i Camarasa, escriptor, guionista de les historietes d'en Massagran i fill del seu creador [17]: "A partir de l'edició de [l'Editorial] Casals, es publicaren alguns àlbums en llengua flamenca".
Per tant, a la meitat dels anys 80, quan Franka, l'èxit holandès arribà a Catalunya de la mà de Barcanova, uns tres després de l'existència i desparició de Fuera Borda i Jana (Salvat; Superagente 327 = Agent 327, Los Frailocos,= De Leukebroeders, Tristán El Salteador = Gilles de Geus) i un lustre després de la publicació de Bermudillo (Douwe Egbert) per Bruguera... 7 o 8 anys després que cap al 1980, a Zipi y Zape es publiquessin algunes pàgines d'Eppo -pesrsonatge que dóna nom a una revista holandesa... llavors és quan es publica el català Massagran als Països Baixos.
Tanmateix, generalment tinc la molt personal opinió que les polítiques editorials d'àlbums de Casals i de Barcanova eren massa paral·leles, com si seguissin la mateixa mateixa pauta. Hi afegiria la de Timun Mas
És curiós. Solc pensar que hi havia un comercial (una persona física) que sabria holandès o que coneixia el mercat d'allà, i que seria aquesta persona la que va fer possible la Connexió Holandesa o Nederland-verbinding.
Aquí, un fòrum amb info sobre autors i sèries neerlandeses.
No puc acabar sense mencionar la voracitat dels editors de Tintín que van voler veure plagi on no hi havia: noi jove amb gos i que vola amb un còndor... Massagran és de 1910... Tintín és de 1929. Aquest tema va sortir durant el 2010 a un fòrum i es va dir Los Que Copiaron de Allí: enginyós títol -a latiacomforo som així, jajaja- per a un tema, basat en Los Que Volvieron de Allá, de Mortadelo y Filemón)... i es va resoldre igual. Apunto que va poder ser Hergé qui va basar-se en Massagran. Per què no va poder ser així?
Que no passa res, però que, tot i no passant res, ésser-ne se n'és; millor, però, eh? però que, ser-ne ser n'és. (tradaptat del Cansino Histórico, de La Hora de José Mota, TVE-1, divendres nit primer trimestre 2010)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada