Extra de Primavera

Data Estel·lar taachaaa-taaa-tachaaahn Divendres 20100402

En aquestes dates tan senyalades, amb el síndrome de Ben-Hur en actiu, veient que el número de comentaris ha baixat al mínim, és a dir a zero, tot i que sembla que hi ha molta gent llegint-ho tot, inclòs un missatge sobre les branques de figuera (segon enllaç al Google, waaaah), començo aquest Extra de Primavera.

Parteixo del supòsit que la primavera ha durat unes tres setmanes. Va començar cap principis de març, que és quan vaig veure una bona quantitat d'ametllers de les vores del tren amb flors,

i va començar a acabar-se cap a Setmana Santa, a principis d'abril del 2010, que és quan ja hi ha havia fruits en formació.

Entremig va nevar,

cosa que per on jo visc no va afectar a la floració, que jo diria que va ser estimulada, i que va fer que el procés d'inflorescència i fructificació anés més ràpid. Una setmana després de la neu (20100309), els arbres que ja havien començat a tenir flors, n'estaven plens, i començaven a tenir fulles i branques noves. 

Els arbres que no havien tingut flors (pruners -ciruelos-, i d'altres) en van començar a tenir, i es van tenyir de blanc o rosa de seguida. Això cap al 20100319. Pocs dies més tard, les flors ja desapareixien de la majoria d'arbres, a causa de les ventades.

Cap al 20100325, el color verd era predominant, i les flors gairebé no es veien, si no era buscant pètals pel terra,  tot i que el 20100402, si buscaves flors als arbres, en trobaves. junt amb el primers fruits. 

Els arbres més tardans, com els presseguers o els perals, llavors tenien flors, alhora que desenvolupaven noves branquetes poc a poc.

 Aprofito per preguntar pel nom de les flors del terra, que són les flors que més vegades hauré vist pels camps.

Destaco la lentitud que duen les figueres i també les parres, potser perquè saben més bé que ningú que no cal fiar-se de la primavera mediterrània.

He parlat de les ventades (marzo ventoso, i tot allò). Jo pensava que una nevada forta, una ventada forta o inclús pluges sobtades es carregaven les flors i adéu collita. Però això a mi no m'ha quadrat mai amb el que passa a la Natura, on els fenòmens naturals no són aturats per hivernacles. Tot i això, els arbres fructifiquen. I això és el que ha passat. Tenim flors encara amb els pètals, els quals rodegen el fruit.

En una de les fotos veiem una branca d'ametller amb les restes de les flors i una boleta verda que és una ametlla en formació, encara no una d'aquelles ametlles verdes amb l'interior transparent o blanc lletós. El mateix passa amb la foto d'un pruner -just aquí a sobre-, cosa que encara em sobta més, donat que va tenir flors després de la nevada i ja té prunes (ciruelas) petitones, verd brillant i amb forma d'olives. Potser no m'havia fixat altres anys però trobo que tot ha anat molt ràpid.

Sempre em sorprén veure com creixen fulles i branques en troncs que semblaven secs. Tant a branques antigues com de l'any passat. Inclús hi ha el cas d'una fulla que ha sortit en aquest tronc tran gran.

Tenim el cas de la figuera, amb la fulla, el principi d'una branca que es farà molt gran durant l'any, i al costat ja la figa.

Potser l'exemple més frapant és el de la parra, que són troncs morts des del novembre o desembre, però que a la primavera, en un parell de dies, desenvolupa la part verda. Li creixen branques i falses arrels pels llocs més insospitats, siguin les branques o el tronc, a dalt o avall. També em sembla curiós com sol germinar de forma que un dia és un puntet verd o una punta rosada, que en breu és com una fulla en forma de pinzell a dintre del qual potser que protegeixi el contingut nou, de forma semblant a una crisàlida d'un insecte, i després s'obre tot. D'un dia per l'altre. Perquè tot va alhora, i això em costa de copsar. No surt una fulla avui i una altra demà, sinó que el procés va tot junt.









Això provoca la sensació de màgia: que ahir no hi havia res, perquè en realitat sí que hi havia tot i que tot molt petitó, en puntets verds o rosats; i avui tots els puntets son noves tiges amb fulles com endíbies lligades; i demà ja hi ha tot de fulles per tot arreu.

Per tant, tot just encetat l'abril, es pot dir que ja estem gairebé a l'estiu.