Data Estel·lar tríptica Dilluns 20100426
Copio i pego una curiosa notícia del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya:
QUATRE DELS DEU CIENTÍFICS SOCIALS DE L'ESTAT ESPANYOL MÉS INFLUENTS AL MÓN SÓN SOCIÒLEGS O POLITÒLEGS
L'Institut Lauder de Direcció d'Empreses i Estudis Internacionals de la Universitat de Pennsilvània (Estats Units) ha donat a conèixer el primer llistat dels deu científics socials de l'Estat espanyol més influents a nivell internacional. D'aquests, quatre són sociòlegs o politòlegs.
La llista, que es basa en l'Índex de Ciències Socials i Humanitats de l'Institut per a la Informació Científica (ISI), s'ha dut a terme en funció del nombre de citacions en articles, llibres i documents publicats en revistes científiques de tot el món entre els anys 1945 i 2009.
L'encapçala el sociòleg Manuel Castells de la Universitat Oberta de Catalunya, amb un nombre de citacions tres vegades superior al número dos, el sociòleg i politòleg Juan J. Linz.
Els sociòlegs Vicenç Navarro i Mauro F. Guillén ocupen la cinquena i la desena posició respectivament.
La llista dels deu científics socials de l'Estat espanyol més influents:
1. Manuel Castells. Sociologia. Universitat Oberta de Catalunya/ Universitat de Califòrnia Meridional.
2. Juan J. Linz. Sociologia i ciència política. Universitat de Yale (New Haven, Estats Units).
3. Andreu Mas-Colell. Economia. Universitat Pompeu Fabra (Barcelona).
4. Jordi Galí. Economia. Universitat Pompeu Fabra (Barcelona).
5. Vicenç Navarro. Sociologia. Universitat Pompeu Fabra (Barcelona)/ Universitat John Hopkins (Baltimore, Estats Units).
6. Manuel Arellano. Economia. Centro de Estudios Monetarios y Financieros CEMFI (Madrid).
7. Xavier Sala i Martín. Economia. Universitat de Colúmbia (professor visitant de la UPF, Barcelona)
8. Juan J. Dolado. Economia. Universitat Carlos III (Madrid).
9. Xavier Vives. Economia. IESE Bussines School de la Universitat de Navarra. Professor adjunt de la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona).
10. Mauro F. Guillén. Sociologia i ciències empresarials. Wharton School, Universitat de Pennsilvània (Estats Units).
Què bonic, oi?
Rèplica: I què? De què serveix que el Ferran Adrià, el Santamaria, la Ruscalleda, l'Arzak siguin els millors cuiners amb els millors restaurants del planeta... si el 98% dels restaurants i bars no són aptes ni per als escarabats? De què serveix l'excel·lència d'uns quants si la resta del sector és absolutament menyspreable, precari, inexistent o d'una impossibilitat total d'accés laboral o inclús d'informació?
Que coneixeu gaires ofertes laborals per a politòlegs/gues i sociòlegs/gues? Em refereixo a feines que no demanin experiència de dos anys o "acabada la carrera fa dos o tres anys" (una cosa nova que passa des del 2008 o 2009). Coneixeu gaire gent que hi treballi sense endoll, allò que els hipòcrites anomenen "contactes" o "un conegut de la família, o "una consultoria que hi sóm amics de la família". I elimineu tots aquells que van fer la carrera com a justificació d'una aliança familiar i política (fills d'afiliats o de polítics locals, per exemple) per tal de treballar a ajuntaments, diputació o entitats i empreses associades, amb informació privilegiada sobre allò en què cal especialitzar-se, que només serveix si ja saps on adreçar-te.
Que no em vinguin amb la qualitat de la cuina espanyola o catalana quan la majoria de cuiners i de cambrers i d'empresaris de la restauració passen de la qualitat de la cuina, passen de posar patates fregides, si s'estenten en dir que un bistec és una forma bidimensional, si ens volen fer creure que unes postres són un pollós iogurt del Mercadona o que una macedònia son daus de kiwi i de maduixa (amb un kiwi i una maduixa en tenen per cinquanta taules).
No hi penseu, actueu.
No hi penseu, si això vol dir que són més importants les preguntes que les respostes i així vagi passant el temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada